Passa al contingut principal

Un pingüí a l'Institut Vinyes Velles de Montornès




Què és per a tu l'amor? 



Sovint, quan visito escoles i instituts per parlar amb els meus lectors, he de respondre preguntes inesperades que no tenen res a veure amb el llibre que han llegit, ni amb la literatura, ni amb la feina d'escriure, com ara de quin equip sóc, com es diu la meva
filla, si tinc un canari, quan em vaig casar, si no em fa mal la mà de tant escriure i coses per l'estil. Però mai, mai, en tots els anys que viatjo per tot Catalunya i per les illes Balears, mai havia hagut de respondre a una pregunta com aquesta. Me la van fer a l'Institut Vinyes Velles, de Montornès del Vallès. I té a veure amb el llibre que havien llegit, Un pingüí damunt del televisor, perquè en aquest llibre l'amor és un dels protagonistes. Et respondré amb una sola frase, vaig dir:
L'amor és l'energia més poderosa que mou el món.
En finalitzar la sessió, algunes noies em van demanar que els la posés al llibre com una dedicatòria. Però els vaig dir que no els parlava només de l'amor de parella. Avui hi ha guerres i desgràcies que provoquen l'èxode, la fam, la malaltia i la mort de milions de persones cada any, però només cal imaginar-se com era el món fa 500 anys. Molt pitjor. Vol dir que, a poc a poc, el bé triomfa sobre el mal. I l'energia que mou el bé, també és l'amor, l'amor per l'ésser humà, l'amor per la natura, l'amor per la terra, per la cultura, l'amistat. Aquest amor fa avançar el món.

La novel·la té com a tema central la recuperació de la memòria democràtica, de la dignitat d'un bon home. Una història de reconeixement i desgreuge que parteix de fets reals. Però els protagonistes són uns joves, i unes joves entre els quals creix l'amistat i l'amor. Per això la pregunta era adient.

Els nois i les noies dels tres grups de segon d'ESO van participar activament de la trobada on els vaig explicar les històries reals que hi ha darrere de la història de ficció i una bona colla de detalls sobre la feina d'escriure un llibre. I ja que un objecte concentra el misteri de la trama, em van preguntar pel significat dels objectes. Els objectes que estimem són una part de la nostra vida. Els objectes que ens han regalat són una part de l'ànima d'aquelles persones que ens estimen i els objectes ens les recorden constantment. Vam passar un matí intens i agradable. Després, les professores del Departament de Llengua Catalana em van obsequiar amb un bon esmorzar a la pastisseria emblemàtica de Montornès, la pastisseria Vinyallonga.


Comentaris

  1. Enhorabuena, Rodolfo. Sabias palabras. Creo que estos encuentros entre autores y alumnos son imprescindibles, y se aprecia que te mueves como pez en el agua entre ellos. Eres un druida, amigo. ¡Y además, de pequeño, te caíste en la marmita!
    Un fuerte abrazo.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d

Quan la vida s'embolica: Allò de l'avi, novel·la juvenil d'Anna Manso

Què passaria si la persona que més estimes del món fos molt diferent de com te l'imagines? Què passaria si descobrissis que la persona que més estimes del món té una part fosca? Què passaria si aquesta persona hagués fet alguna cosa que convertís la teva vida en un embolic de dimensions còsmiques? L'escriptora Anna Manso entra en la ment del Salva Canoseda, un noi de setze anys que protagonitza en primera persona la novel·la Allò de l'avi , que va guanyar el Premi Gran Angular 2016, un dels premis de major prestigi de la literatura juvenil. El Salva viu com un rei gràcies a l'avi, al que adora. És un fatxenda, poc treballador i poc estudiós. Popular a l'institut, paga als companys perquè li facin deures i treballs. Té una targeta de crèdit que pot fer servir com vulgui. Però alguna cosa amenaça la seva felicitat quan es descobreixen assumptes poc edificants als negocis de l'avi. El Salva es toparà de cop amb la realitat més crua. Una realitat que,

Un somriure a Quatre Vents

El cicle de visites a les escoles es va acabant quan tenim a tocar el final de curs i la primavera es retira lentament. He arribat a l'estació de tren de Granollers - Canovelles i, mentre espero l'Elena, d'Animallibres, cerco inútilment un lloc per prendre un cafè amb llet. Pel camí cap a l' Escola Quatre Vents anem parlant de la reutilització o socialització del llibre literari a les escoles. Els escriptors ens hem pronunciat repetidament en contra d'aquesta pràctica que lesiona els nostres drets i que considerem que no és una bona eina pedagògica. Finalment hem començat a mobilitzar-nos. Aviat parlaré a bastament d'aquest tema. En Pere, el mestre, em presenta als alumnes de la classe de cinquè, un grup tan divers que em sembla que he de fer una intervenció davant l'assemblea general de les Nacions Unides. La fotografia parla per si sola. Els nens han llegit El somriure de la Natàlia i han arribat a classe carregats de preguntes. Hem parlat de co