tag:blogger.com,1999:blog-74954086327292759432024-03-04T08:45:04.560+01:00El bosc dels somnis perdutsEl blog de Rodolfo del HoyoRodolfo del Hoyo Alfarohttp://www.blogger.com/profile/15664079538026771895noreply@blogger.comBlogger178125tag:blogger.com,1999:blog-7495408632729275943.post-77622374831628405972024-02-24T11:41:00.005+01:002024-02-25T21:29:15.630+01:00He decidit tornar<p>Fa gairebé quatre anys que no faig servir aquest blog perquè volia tenir una web, però de moment m'he conformat amb un altre blog que faig servir com si fos una web, encara que no ho sigui.</p><p>Per això he pensat a tornar a utilitzar-lo per anar escrivint articles diversos. A l'altre, <a href="https://rodolfodelhoyo.cat">https://rodolfodelhoyo.cat</a>/ també faré algun article de tant en tant, però el dedicaré més a parlar de la meva obra. Aquest serà més general, parlaré principalment de les meves activitats, segurament faré algun article d'opinió i també faré ressenyes o parlaré de llibres que m'han interessat per la raó que sigui. </p><p>Necessitaré uns dies per revisar i actualitzar les pàgines. De moment us poso les cobertes dels tres darrers llibres.</p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8_2ZpddYRtG8BCL2-aibhTgWXjJNAc-VBWc4BVz6ykOinVw7hPuqgjMldsl1ophun1Ou1TOe-a1zY3KTK-CHwiDhWzdL8cvyOAvzKyzfk7JDFfMqpkDIKIK_lUpVYGOjYGMd-1A8rGAsdYPgpotVc60tPyVwxXdLj8WRPzYJOIyPcFcxKBYtVbgMmhWJh/s898/Tresors.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="891" data-original-width="898" height="318" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8_2ZpddYRtG8BCL2-aibhTgWXjJNAc-VBWc4BVz6ykOinVw7hPuqgjMldsl1ophun1Ou1TOe-a1zY3KTK-CHwiDhWzdL8cvyOAvzKyzfk7JDFfMqpkDIKIK_lUpVYGOjYGMd-1A8rGAsdYPgpotVc60tPyVwxXdLj8WRPzYJOIyPcFcxKBYtVbgMmhWJh/s320/Tresors.jpg" width="320" /></a></div><br /><i><br /></i><p></p><p><i>Tresors rere les portes</i>, un àlbum de poesia infantil magníficament il·lustrat per <b>Noemí Villamuza</b>, editat per Bindi Books, que està a punt d'arribar a les llibreries. La casa és on els més petits troben els primers racons per jugar, imaginar, crèixer i sentir-se a gust. Un lloc màgic i real on construir el primer imaginari i descobrir la pròpia llengua i la parla. Amb Tresors rere les portes he volgut oferir als infants i a les famílies un poemari delicat i senzill, un viatge pels racons més íntims de la llar. Poemes alegres acompanyats d'un recull de noves paraules per descobrir.</p><p><br /></p><p><br /></p><p></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Times New Roman",serif;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdGo4b3Baaqq581kqqj-8-9gV2ikUs2IXFFtSPLLz-FbERjsufN4vqbuhhZ2Kkb5VmDdyB10ae30wcUP6ZxKU-yGKSQvc65QXKk6mVlNBpW5THv24Jau9htFWNL6flCsZW0lNqUxSX-GXcuj7_eh8dddfEBwX2fW1O1NFk7PIqxv4cvGVUxZzh14vCzivD/s2822/Estora-coberta.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2822" data-original-width="1837" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdGo4b3Baaqq581kqqj-8-9gV2ikUs2IXFFtSPLLz-FbERjsufN4vqbuhhZ2Kkb5VmDdyB10ae30wcUP6ZxKU-yGKSQvc65QXKk6mVlNBpW5THv24Jau9htFWNL6flCsZW0lNqUxSX-GXcuj7_eh8dddfEBwX2fW1O1NFk7PIqxv4cvGVUxZzh14vCzivD/s320/Estora-coberta.jpg" width="208" /></a></div><br /><span style="font-family: inherit;">Som una
ceba de cent teles com diu el personatge d’<i>El llop estepari</i>. El nostre
cos és un, però les nostres ànimes són moltes. El jo construeix una identitat
principal que ens mostra al món, però hi ha altres identitats que també formen
part de nosaltres, que provenen de les influències culturals i familiars, de
les nostres experiències, dels nostres fantasmes interiors. De vegades, alguna
d’aquestes ànimes pren protagonisme sense demanar-nos-ho.<o:p></o:p></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: inherit;">A <i>L’estora</i>
trobem contes molt curts, de caràcter fantàstic i humorístic, amb personatges
desdoblats i algun relat oníric. També hi trobem relats realistes, on el record
ha modificat les persones, o bé elles s’han adaptat als records.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span><span style="font-family: inherit;">Canviem o
no? El jo és inamovible o està en evolució constant? Són preguntes que ens
podem fer mentre llegim i gaudim</span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Times New Roman",serif;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Times New Roman",serif;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><a name="_Hlk127197561"><span style="font-family: "Times New Roman",serif;"></span></a></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggksZOwLzMbCqlHzX_gGBPDQuQCHasDwSKOmvBlAd9NXp64ChVFBDkkHItHhhdHeuJVcrHja-c-amztnNvV_MX0b4_KEj-Q44BkJfPeJD2Ifwe7n9xaPUSquS3GNzE1yl2jKQ41bbpJq8AhS3CvUT0K8-lAQhcT7y-eGf_k0DpGq8DyBSuPMa9aZ_15yCQ/s2305/INTERPRET-CAMINANT.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2305" data-original-width="1514" height="308" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggksZOwLzMbCqlHzX_gGBPDQuQCHasDwSKOmvBlAd9NXp64ChVFBDkkHItHhhdHeuJVcrHja-c-amztnNvV_MX0b4_KEj-Q44BkJfPeJD2Ifwe7n9xaPUSquS3GNzE1yl2jKQ41bbpJq8AhS3CvUT0K8-lAQhcT7y-eGf_k0DpGq8DyBSuPMa9aZ_15yCQ/w202-h308/INTERPRET-CAMINANT.jpg" width="202" /></a></div><br /><span style="font-family: inherit;">Des
del 1994 fins al<b> </b>2022 he publicat set llibres de poemes:<span style="color: #538135; mso-themecolor: accent6; mso-themeshade: 191;"> </span><span style="mso-bookmark: _Hlk127197561;"><i><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">De miradas imprecisas</span></i></span><span style="mso-bookmark: _Hlk127197561;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">, <i>Asuntos interiores</i>,</span></span><span style="mso-bookmark: _Hlk127197561;"><span lang="ES">
</span></span><span style="mso-bookmark: _Hlk127197561;"><i><span>Els dits de l’intèrpret</span></i></span><span style="mso-bookmark: _Hlk127197561;"><span>,
<i>El caminant a la deriva</i>, <i>Reconstruccions</i>, <i>Pel camí dels àlbers</i>
i <i>Retaule poètic del Monestir de Sant Daniel</i>. Conscient que amb aquestes obres he completat un cicle i que només es poden trobar a les llibreries les dues darreres, he decidit fer-ne una selecció.</span></span></span><div><span style="text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div><div><span style="font-family: inherit;"><span><span style="mso-bookmark: _Hlk127197731;"></span></span><span style="text-align: justify; text-indent: 35.45pt;">En
la meva poètica conviuen dues tendències estètiques. D’una banda una poesia
figurativa, narrativa, realista, que sorgeix dels</span><span style="color: #538135; mso-themecolor: accent6; mso-themeshade: 191; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"> </span><span style="text-align: justify; text-indent: 35.45pt;">moments viscuts, de records,
d’experiències íntimes o col·lectives... I d’una altra, una poesia de pensament
humanista, de vegades abstracta, però no pas hermètica, de vegades filosòfica i
espiritual.</span></span></div><div><span style="text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div><div><span style="text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: inherit;">Els meus poemes són éssers vius que
neixen, creixen i moren. De vegades hivernen durant anys, com algunes llavors
de cereals i, de sobte, un dia tornen a fer brots lírics. En algunes ocasions
es transformen i tornen a néixer com una crisàlide que prepara la seva
metamorfosi. Altres vegades s’esmicolen en esqueixos que donen pas a nous
éssers poètics, com les cèl·lules dins d’un òvul fecundat.</span></span></div><div><span style="text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div><div><span style="font-family: inherit;"><span style="text-align: justify; text-indent: 35.45pt;">Per fer aquesta selecció he triat
la versió més pròxima a la meva veu actual. Això no vol dir</span><span style="color: #538135; mso-themecolor: accent6; mso-themeshade: 191; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"> </span><span style="text-align: justify; text-indent: 35.45pt;">que
renunciï als poemes no inclosos. Tot plegat és molt subjectiu, evidentment. </span><span style="text-align: justify; text-indent: 35.45pt;">Els dos primers llibres els vaig
publicar en castellà, la meva llengua materna. Després, tota la meva obra, fins
a arribar als trenta, set dels quals de poesia, ha estat escrita en català, que
és la meva llengua habitual.</span></span></div><div><span style="text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div><div><span style="text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: inherit;">Alguns poemes es publiquen per
primera vegada. Corresponen a altres projectes en què estic treballant des de
fa temps i que no sé quan acabaran de prendre la seva forma definitiva.</span></span><span style="font-family: inherit; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><br /></span><br /><p></p></div>Rodolfo del Hoyo Alfarohttp://www.blogger.com/profile/15664079538026771895noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7495408632729275943.post-82282347293882778552020-03-18T10:14:00.001+01:002020-03-18T10:14:10.995+01:00El sembrador d'estrelles va fent camí<br />
<div style="background-color: white; box-sizing: inherit; color: #404040; font-family: "Droid Serif", sans-serif; font-size: 14px; margin-bottom: 1.5em;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidBJFIHywcG0aYDNY0E0_onynxeOIMyhIjtEYlCRG_KA0DuJ0hrKbD4Pg64GUq6lmDFzENxmQo2N_BMhtuyl3Kk-pjgA7TY8ADXY1E-IUGI2d7FmOMedbd8NwMjOiI9b3XyflaVNRAlRxk/s1600/El-sembrador-destrelles-Coberta-web.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="998" data-original-width="700" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidBJFIHywcG0aYDNY0E0_onynxeOIMyhIjtEYlCRG_KA0DuJ0hrKbD4Pg64GUq6lmDFzENxmQo2N_BMhtuyl3Kk-pjgA7TY8ADXY1E-IUGI2d7FmOMedbd8NwMjOiI9b3XyflaVNRAlRxk/s320/El-sembrador-destrelles-Coberta-web.jpg" width="224" /></a>Ja fa més de dos anys que Mosaics em va publicar <em style="box-sizing: inherit;">El sembrador d’estrelles</em> amb unes il·lustracions precioses de la <a href="http://lauraborrasdalmau.blogspot.com/" style="background-color: transparent; box-sizing: inherit; color: #9e9e9e; text-decoration-line: none;">Laura Borràs</a>, una artista singular amb qui he tingut la sort d’establir una bona amistat i una complicitat creativa enriquidora. La Mertxe París, editora de <a href="http://www.mosaicsllibres.com/" style="background-color: transparent; box-sizing: inherit; color: #9e9e9e; text-decoration-line: none;">Mosaics</a>, va apostar pel llibre i va fer una edició molt cuidada i d’una qualitat extraordinària. Fins el 2017 només havia publicat els meus llibres adreçats a infants i joves en editorials que fan col·leccions escolars, però feia temps que tenia ganes de sortir d’aquests circuit perquè aquestes editorials estan molt condicionades per les necessitats de les escoles, per les modes i també, en molts casos, per imperatius de les empreses mare moltes de les quals pertanyen a l’església catòlica i ens obliguen a autocensurar-nos amb alguns temes. Actualment, també, ha aparegut el fenomen dels “influencers” que ha acabat seduint el mon editorial. Tot plegat fa que sovint els autors ens veiem obligats, per la necessitat de tenir un sou a fi de mes, a escriure per encàrrec o a deixar de banda temes que ens interessen o a fer obres amb perfils massa didàctics. Tot i que després la mateixa editorial que vol un tema didàctic després et digui que el teu text ho és massa. Afortunadament, aquestes limitacions han deixat buits al mercat del llibre de manera que han aparegut editorials com Mosaics, que aposten decididament pels valors literaris de les obres al marge de les modes del moment. Uns aconsello que feu una visita a la seva web.</div>
<div style="background-color: white; box-sizing: inherit; color: #404040; font-family: "Droid Serif", sans-serif; font-size: 14px; margin-bottom: 1.5em;">
Em plau afegir aquí l’enllaç de la ressenya d’<em style="box-sizing: inherit;">El sembrador d’estrelles</em> que va fer en Jaume Centelles al seu bloc <a href="https://jaumecentelles.cat/2018/05/07/el-sembrador-destrelles-una-novella-necessaria/" style="box-sizing: inherit; color: #9e9e9e; text-decoration-line: none;">La invitació a la lectura</a>, on comença dient que és una lectura necessària, i posteriorment la seva intervenció al programa <a href="http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/llibres-per-somiar-el-sembrador-destrelles-de-rodolfo-del-hoyo/audio/1007147/#">L'ofici d'educar</a> a Catalunya Ràdio. També em van dedicar els seus espais, Susana Peix al programa Memòria de Peix, de Ràdio Vilanova, David Martí al programa Club Dante, de Ràdio 4, i la Ràdio de Mòra d'Ebre. A tots els estic enormement agraït.</div>
<div style="background-color: white; box-sizing: inherit; color: #404040; font-family: "Droid Serif", sans-serif; font-size: 14px; margin-bottom: 1.5em;">
Tot i que és un llibre de tapa dura i paper de bon gramatge i que no forma part de cap col·lecció escolar, diversos centres educatius s'han interessat perquè els seus alumnes el llegissin com ara l'Escola Santa Fe, de Medinyà; l'Escola Fray Luis de León, de Santa Coloma de Gramenet; l'Institut Pompeu Fabra, de Badlona; i l'Escola Pompeu Fabra, de Parets del Vallès.</div>
Rodolfo del Hoyo Alfarohttp://www.blogger.com/profile/15664079538026771895noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7495408632729275943.post-4597144748033814722018-04-27T23:13:00.000+02:002018-04-27T23:13:28.596+02:00A través del riu, de Roser Caño Valls<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCpg2A7uG6mIrsdvFgxWu5KjyfaEwAfaUCEKeXJ5EwsjyJX2Ldh_UON4jBPYf8Q4wGKYyejQvePWszC_F8kY1UnBZGjDNqZUmTuhTHyvEw5AWL19jr9ZuXe3UaTad7wlao3RVjzDeNCnBH/s1600/a-traves-del-riu-roser-cano-valls.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="310" data-original-width="335" height="296" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCpg2A7uG6mIrsdvFgxWu5KjyfaEwAfaUCEKeXJ5EwsjyJX2Ldh_UON4jBPYf8Q4wGKYyejQvePWszC_F8kY1UnBZGjDNqZUmTuhTHyvEw5AWL19jr9ZuXe3UaTad7wlao3RVjzDeNCnBH/s320/a-traves-del-riu-roser-cano-valls.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="background-color: white; box-sizing: inherit; color: #404040; font-family: "Droid Serif", sans-serif; font-size: 14px; margin-bottom: 1.5em;">
La paraula riu ens remet a l’aigua que discorre i per tant a un flux constant a un anar fent gairebé imperceptible, un aigua mansa i dòcil però capaç d’arrodonir les pedres i alhora de perdre la mansuetud i desnuar-se amb fúria arrossegant éssers i coses al seu pas. El riu modela el paisatge, el riu transforma el paisatge. El riu ens fa i el riu ens transforma, perquè vivíem en el temps però som paisatge. Som la memòria dels nostres espais, l’olor de la casa de l’avia, l’habitació dels estius, la cruïlla al final del carrer on jugàvem.</div>
<div style="background-color: white; box-sizing: inherit; color: #404040; font-family: "Droid Serif", sans-serif; font-size: 14px; margin-bottom: 1.5em;">
Riu ens remet a pont, que uneix les ribes, que acosta paisatges i persones, de vegades hi transiten mons diferents que es creuen i es barregen i canvien.</div>
<div style="background-color: white; box-sizing: inherit; color: #404040; font-family: "Droid Serif", sans-serif; font-size: 14px; margin-bottom: 1.5em;">
He començat d’aquesta manera perquè són reflexions que em suggereix la lectura del llibre <strong style="box-sizing: inherit;"><em style="box-sizing: inherit;">A través del riu</em></strong>, de <strong style="box-sizing: inherit;">Roser Caño Valls</strong>.</div>
<div style="background-color: white; box-sizing: inherit; color: #404040; font-family: "Droid Serif", sans-serif; font-size: 14px; margin-bottom: 1.5em;">
<strong style="box-sizing: inherit;">Roser Caño Valls</strong> és llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat autònoma de Barcelona i graduada en el Màster en Humanitats per la UOC. Des del 2011 és funcionària de secundària en l’especialitat de llegua i literatura catalanes, i professora d’ESO i Batxillerat des del 2004. Té el bloc de literatura <strong style="box-sizing: inherit;"><em style="box-sizing: inherit;">Antaviana</em></strong>. Algunes de les seves narracions breus han estat traduïdes al francès per Ricard Ripoll. Ha publicat una ponència <strong style="box-sizing: inherit;"><em style="box-sizing: inherit;">Dramatúrgia al país de les meravelles?</em></strong> dins el <strong style="box-sizing: inherit;">I Simposi sobre teatre infantil i juvenil de la UAB</strong>. Va col·laborar en l’homenatge blocaire a Salvador Espriu l’any 2010 a través del bloc Antaviana i ha participat en els homenatges a Brossa organitzats per la Fundació Joan Brossa. És autora d’un llibre de poesia inspirat en la tradició trobadoresca <strong style="box-sizing: inherit;"><em style="box-sizing: inherit;">Gentil entre les gentils</em></strong> (2011) i d’un conte per a infants i joves titulat <strong style="box-sizing: inherit;"><em style="box-sizing: inherit;">La Ciutat </em></strong>dels Somnis en perill (2015), primer d’un futur recull de relats.</div>
<div style="background-color: white; box-sizing: inherit; color: #404040; font-family: "Droid Serif", sans-serif; font-size: 14px; margin-bottom: 1.5em;">
El llibre ens aporta una nova i original veu literària que no pot passar desapercebuda. els relats formen un conjunt unitari de gran bellesa. Imbuïts de trets psicològics, poètic i simbòlics, ens parlen de la vida líquida enfront de la vida consolidada. La vida flueix i al llarg dels anys anem canviant, modificant criteris i horitzons, perquè el jo no és una cosa inamovible, és un fluir constant. El nen o la nena de la fotografia soc jo, però no soc jo, viu en mi, però ja no hi és, tot i que encara puc sentir com em parla des d’un ahir que comença a ser llunyà.</div>
<div style="background-color: white; box-sizing: inherit; color: #404040; font-family: "Droid Serif", sans-serif; font-size: 14px; margin-bottom: 1.5em;">
Les nostres vides no son els rius que van a la mar que és el morir. Els protagonistes dels relats van a l’altra banda del riu i, en creuar-lo, es produeix un canvi a les seves vides, canvis de vegades tan intensos, que provoquen una metamorfosi. Com ens diu Alfons Navarret al pròleg: “Al nostre parer, la funció que la literatura actual ha anat atorgant a la transformació, als rols i a les metamorfosis pren un cos, una força important amb aquests breus relats que ens transporten a un món gairebé màgic, mític però quotidià. Aquestes transformacions ens parlaran d’un altre mon, l’interior des d’on hem tractat de contemplar la realitat alhora distant i encisadora. Temem, pràcticament ho temem tot, i d’aquesta temença hem construït un mon únic. Al darrere de les seves ombres ens amaguem i son elles les que sovint ens traeixen.</div>
<div style="background-color: white; box-sizing: inherit; color: #404040; font-family: "Droid Serif", sans-serif; font-size: 14px; margin-bottom: 1.5em;">
Navarret fa referència a dos clàssics universals que de ben segur haurà llegir la Roser, Kafka i Ovidi, però estic convençut que la Roser ha recollit, també en la tradició literària catalana. Ha construït una nova veu, com deia abans, però un veu que pren com a base el mestratge d’una gran autora de les nostres lletres. El recull dibuixa una paràbola que comença amb el relat <strong style="box-sizing: inherit;"><em style="box-sizing: inherit;">La tomba de l’eruga</em></strong> on una noia es transforma en eruga i forma la crisàlide, i acaba amb el relat <strong style="box-sizing: inherit;"><em style="box-sizing: inherit;">A l’altra banda del riu</em></strong> on la crisàlide es transforma en papallona i vola. em recordava la Mercè Rodoreda quan escriu “vola, vola, Colometa”, a La plaça del Diamant, obra referenciada per Roser Caño Valls en aquest darrer relat. Però també a la Rodoreda de <strong style="box-sizing: inherit;"><em style="box-sizing: inherit;">La meva Cristina i altres contes</em></strong>, relats molt suggeridors on els personatges es giren d’esquenes a la realitat que els condiciona i amb una mirada nova, sorgida del subconscient, flueixen cap a la transformació metamòrfica, com per exemple al relat <strong style="box-sizing: inherit;"><em style="box-sizing: inherit;">La salamandra</em></strong>.</div>
<div style="background-color: white; box-sizing: inherit; color: #404040; font-family: "Droid Serif", sans-serif; font-size: 14px; margin-bottom: 1.5em;">
Tot i la influència rododeriana i en algun punt calderiana pel que fa al realisme fantàstic d’alguns relats, insisteixo que la Roser Caño Valls ens aporta una nova i original veu literària que, com deia al començament, no pot passar desapercebuda.</div>
<div style="background-color: white; box-sizing: inherit; color: #404040; font-family: "Droid Serif", sans-serif; font-size: 14px; margin-bottom: 1.5em;">
Els temes del llibre són molt diversos, com ara la mort com a transformació, no com a mort física, sinó com a transformació del jo; l’amiga imaginària, que no deixa de ser una altra veu pròpia desdoblada, la veu de la consciència o no; la figura del pare rígid que talla les ales perquè vol controlar el destí de la filla; o la transformació doble de nena en nena de vidre que es va trencant a trossos fins que es troba renovada.</div>
Rodolfo del Hoyo Alfarohttp://www.blogger.com/profile/15664079538026771895noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7495408632729275943.post-1737145449944501182017-11-14T19:11:00.004+01:002017-11-14T19:11:58.703+01:00Una agenda atapeïda d'actes literaris<div style="color: #222222; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">A la tornada de l'estiu, tenia preparada una bona agenda d'actes literaris. Però davant la situació excepcional que viu el país, amb notícies que ens colpien cada dos per tres, vaig decidir suspendre o ajornar bona part de l'activitat.</span></div>
<div style="color: #222222; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="color: #222222; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Després d'unes setmanes intenses, he decidit tornar a posar-me en marxa. La cultura ha de resistir. Jo crec, com Pau Casals, que abans que escriptor sóc persona i que no puc restar al marge dels esdeveniments que afecten profundament la nostra societat i fins i tot la nostra vida quotidiana.</span></div>
<div style="color: #222222; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="color: #222222; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Però la cultura és essencial en la condició humana. Les diverses expressions de la cultura ens permeten formes de conducta, també diverses, que ens ajuden a interpretar i a transformar la realitat. En el meu cas, la literatura com a forma de conducta. La cultura, per tant, ha de resistir com a espai de llibertat en aquests temps convulsos que vivim.</span></div>
<div style="color: #222222; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="color: #222222; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisEbLm6N7yq76nTxJGu-f1JVq1MCJolpmpRD4nQD90bYgNdaol7TbO8X_A5dfen_8VBjLH1thDAlKFmM9TYwh5drAWg217OfWQcxTH_XayRrNLOJzbsfd08aECXPS-MaJp4pQHMZchfJCE/s1600/Girafa+negra-Mosaics.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="576" data-original-width="1024" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisEbLm6N7yq76nTxJGu-f1JVq1MCJolpmpRD4nQD90bYgNdaol7TbO8X_A5dfen_8VBjLH1thDAlKFmM9TYwh5drAWg217OfWQcxTH_XayRrNLOJzbsfd08aECXPS-MaJp4pQHMZchfJCE/s320/Girafa+negra-Mosaics.jpg" width="320" /></a><span style="font-family: inherit;">D'aquesta manera vaig començar el dia 28 d'octubre amb la presentació d'<b><i>El sembrador d'estrelles</i></b> a la Llibreria <b>La Girafa Negra</b>, de Badalona, amb la participació de l'editora de <b>Mosaics Llibres</b>, <b>Mertxe París</b>, i del llibreter <b>Carlos Álvarez</b>.</span></div>
<div style="color: #222222; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="color: #222222; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Uns dies després rebia la notícia trista que la llibreria tancava les portes per sempre. És sempre molt dur que tanqui una llibreria, però és encara més dur que tanqui una llibreria infantil. El llibre ja no té prestigi per a les famílies. Hem d'intentar canviar aquesta realitat. Si no hi ha nenes i nens lectors, no hi haurà adults lectors, almenys de bona literatura.</span><br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_Lg7Fj09PLfCYOkbDxIcNqJrP7WQWwi3ltHxL_6UKI6lPM4UuNlQjnxot_Y-lO4SZyH80hVUDmtoVLqKuvEi2bP20PlqrVn63mOB3dotmtjQWJ2fek_52ubnwoQemu7psFiRA_FS9DYEb/s1600/Vitale-Duermevela-Carrer+Major.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="675" data-original-width="1200" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_Lg7Fj09PLfCYOkbDxIcNqJrP7WQWwi3ltHxL_6UKI6lPM4UuNlQjnxot_Y-lO4SZyH80hVUDmtoVLqKuvEi2bP20PlqrVn63mOB3dotmtjQWJ2fek_52ubnwoQemu7psFiRA_FS9DYEb/s320/Vitale-Duermevela-Carrer+Major.jpg" width="320" /></a><span style="font-family: inherit;"><br /></span><br />
<span style="font-family: inherit;">El dia 7 de novembre vam presentar el llibre de poemes <b><i>Duermevela</i></b>, de <b>Carlos Vitale</b>, a la <b>Llibreria Carrer Major</b>, de Santa Coloma de Gramenet. Una llibreria que ha estat reconeguda com a "Librería con sello de calidad" por el Ministerio de Cultura. Un llibre magnífic que us recomano. Us enllaço una ressenya que vaig fer en aquest mateix blog. Feu clic damunt del títol: <a href="http://rodolfodelhoyo.blogspot.com.es/2017/06/duermevela-nuevo-libro-de-poemas-de.html">Duermevela</a>. </span><br />
<span style="font-family: inherit;"><br /></span>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">I ara, tota una bateria d'actes:</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjbP8NorhFyzZEveTM4obt9rkwY1XRM3ziUr4VOalL9aI4vgCeUkrf7e-jZqKGfjuzHmYA6qS_qIFQA_xmB8gBAgWR4PlLw9rSz-D10VG-4z1ooa4r4DNFcl2oEOurPk0WKqjEMM3mda8J/s1600/Aurora+Bertrana%252C+1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="517" data-original-width="1181" height="140" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjbP8NorhFyzZEveTM4obt9rkwY1XRM3ziUr4VOalL9aI4vgCeUkrf7e-jZqKGfjuzHmYA6qS_qIFQA_xmB8gBAgWR4PlLw9rSz-D10VG-4z1ooa4r4DNFcl2oEOurPk0WKqjEMM3mda8J/s320/Aurora+Bertrana%252C+1.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: inherit;"><b>El dia 20 de novembre a les 18 hores, </b>participaré en un homenatge a l'escriptora Aurora Bertrana a la Biblioteca Can Peixauet, de Santa Coloma de Gramenet, amb la participació de <b>Marta Vallverdú</b>, doctora en filologia, i de <b>Maria Àngels Mercader</b>, amiga de l'escriptora, i a qui tindré el goig i el plaer d'entrevistar. L'acte està organitzat per la Biblioteca Can Peixauet, el Centre de Normalitació Lingüística L'Heura i Òmnium Barcelonès Nord.</span><br />
<span style="font-family: inherit;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEvfkPF_4wtfjuxzU_8TIjzU22ln6vgHP8fx9iqo9KNrXrFu5YhWhLVwVQ95H0Q5p7KARPxU-jXw4uMnuloRx-RHOk-EF43GaNaYqwdTzHDsCJrZaAOc63upVp69XU_bQ533JkoNYLDskn/s1600/DOlvt2kW4AAeXLl.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="420" data-original-width="752" height="178" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEvfkPF_4wtfjuxzU_8TIjzU22ln6vgHP8fx9iqo9KNrXrFu5YhWhLVwVQ95H0Q5p7KARPxU-jXw4uMnuloRx-RHOk-EF43GaNaYqwdTzHDsCJrZaAOc63upVp69XU_bQ533JkoNYLDskn/s320/DOlvt2kW4AAeXLl.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: inherit;"><br /></span>
<span style="font-family: inherit;"><b>El dia 22 de novembre, a les 19 hores</b>, a la Fundació Sierra i Fabra, presentaré i moderaré la xerrada de l'escriptora Maite Carranza sobre l'estat actual de la literatura, dins del cicle ena17 (Estat de la Nació de l'Art). Serà als locals de la Fundació al carrer Carreras i Candi, 80, de Barcelona. Us enllaço informació sobre l'acte: <a href="http://ena.fundaciosierraifabra.org/schedule/maite-carranza-ena17-literatura/">Xerrada Maite Carranza</a>.</span><br />
<span style="font-family: inherit;"><br /></span>
<span style="font-family: inherit;"><b><br /></b></span>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOAkLH3z2RqVk68eS01t8NWpVqaVnWfwC8AhntrxoaBzLzTa-d8MJ-73wZaEs9X7JDj4WMM1VXdtUd9VGPULfYaMsGGMXzFgsj3bT06ZueiOmh2MSxLO5b1s51vKd0m3yFLYXC8D6W57l4/s1600/El+sembrador.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="808" data-original-width="581" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOAkLH3z2RqVk68eS01t8NWpVqaVnWfwC8AhntrxoaBzLzTa-d8MJ-73wZaEs9X7JDj4WMM1VXdtUd9VGPULfYaMsGGMXzFgsj3bT06ZueiOmh2MSxLO5b1s51vKd0m3yFLYXC8D6W57l4/s200/El+sembrador.JPG" width="143" /></a><span style="font-family: inherit;"><b></b></span><br />
<span style="font-family: inherit;"><b><span style="font-family: inherit;"><b><br /></b></span></b></span>
<span style="font-family: inherit;"><b>El dia 23 de novembre, a les 18 hores</b>, a la Biblioteca Central de Santa Coloma de Gramenet, presentaré el meu darrer llibre infantil El sembrador d'estrelles, un llibre sobre la superació personal, l'amistat, la imaginació i la força del desig, inspirat en una obra d'art de l'artista lituà Morfai. No serà una presentació com estem acostumats. La il·lustradora <a href="http://lauraborrasdalmau.blogspot.com.es/"><b>Laura Borràs</b></a> i jo us tenim preparada una petita sorpresa. L'acte està organitzat per la Biblioteca Central, la Llibreria Carrer Major i l'Editorial Mosaics Llibres</span><br />
<span style="font-family: inherit;"><br /></span>
<span style="font-family: inherit;"><br /></span>
<span style="font-family: inherit;"><b><br /></b></span>
<span style="font-family: inherit;"><b><br /></b></span>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijHZiOawo724mf0cKhKyA1V9HdVnsCcwk6BkFAgSPhTf9T7aIbIL4-m5mTaPRsV57_JjmRO4e6zKwu5RVuD1R2yqaN80OBPpQL1W6uDyHtWoJVE-SZAIz-uLndj5Rp73TsJDjlOWwwD0CN/s1600/Lectura+Candaya.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="997" data-original-width="1600" height="248" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijHZiOawo724mf0cKhKyA1V9HdVnsCcwk6BkFAgSPhTf9T7aIbIL4-m5mTaPRsV57_JjmRO4e6zKwu5RVuD1R2yqaN80OBPpQL1W6uDyHtWoJVE-SZAIz-uLndj5Rp73TsJDjlOWwwD0CN/s400/Lectura+Candaya.jpg" width="400" /></a><span style="font-family: inherit;"><b></b></span><br />
<span style="font-family: inherit;"><b><span style="font-family: inherit;"><b><br /></b></span></b></span>
<span style="font-family: inherit;"><b>El dia 24 de novembre a las 19:30 hores</b>, participaré en una lectura de poemes juntament amb Mario Campaña i Concha García dintre del cicle "Viernes de poesía i cava", que organitza l'Editorial Candaya dirigit pel poeta i traductor Carlos Vitale. L'acte tindrà lloc a la seu de l'editorial al carrer Bòbila, 4, de Barcelona.</span><br />
<span style="font-family: inherit;"><br /></span>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjR46mJG-ETgnkTLt41CoR6RJGhaIqjpOFQVwPA-mAfiNQj3EMzOC6xybIESGNueLU6tk7OX0mG9CgBpYI52ATSB7VhoIoDFRef-zMYZczRgEEx5092PtXpY5ulN6lgPP41yPMT_lEGsmeR/s1600/Reconstruccions.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1043" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjR46mJG-ETgnkTLt41CoR6RJGhaIqjpOFQVwPA-mAfiNQj3EMzOC6xybIESGNueLU6tk7OX0mG9CgBpYI52ATSB7VhoIoDFRef-zMYZczRgEEx5092PtXpY5ulN6lgPP41yPMT_lEGsmeR/s320/Reconstruccions.jpg" width="208" /></a></div>
I per acabar aquesta marató literària, <b>el dia 28 de novembre a les 20 hores</b>, presentaré el meu darrer llibre de poemes <b><i>Reconstruccions.</i></b> Es tracta d'un muntatge poètic, musical i visual a tres veus, la meva i les de les periodistes de Catalunya Música <b>Victòria Palma</b> i <b>Ester Pinart</b>. Es projectaran les fotografies de Míriam G Troncho i les il·lustracions de <b>Laura Borràs</b>.<br />
<br />
L'acte tindrà lloc a l'Espai Betúlia, de Badalona (c. Enric Borràs, 43- 47) i està organitzat per l'associació de poesia Pont del Petroli.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="font-family: inherit;"><br /></span>
<br /></div>
<div style="color: #222222; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="color: #222222; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="color: #222222; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
Rodolfo del Hoyo Alfarohttp://www.blogger.com/profile/15664079538026771895noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7495408632729275943.post-24494311334080612692017-08-31T13:09:00.000+02:002017-08-31T13:09:32.196+02:00Presentem El sembrador d'estrelles<br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglMu6-QmwPRzF1vCyO3x_lkjd_p5BDwrKi0H3qCCNjJacE6VcN0xRjAq3ILnuk35ECfqot0U3YPgdU5QxgrK_PNzEQah44sCXtfRheDFLUlnPzqPPpLEVyJzku7NXQvi_wbCDKJYGzHWe-/s1600/Present-Sembrador.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="672" data-original-width="1145" height="374" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglMu6-QmwPRzF1vCyO3x_lkjd_p5BDwrKi0H3qCCNjJacE6VcN0xRjAq3ILnuk35ECfqot0U3YPgdU5QxgrK_PNzEQah44sCXtfRheDFLUlnPzqPPpLEVyJzku7NXQvi_wbCDKJYGzHWe-/s640/Present-Sembrador.JPG" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;">
Avui us vull parlar d'un llibre que acaba de sortir de la impremta. Calent,
calent, com un plat de macarrons acabats de fer. El llibre es titula EL
SEMBRADOR D'ESTRELLES, l'he escrit jo i l'ha dibuixat la Laura Borràs. Ha estat publicat per
l'editorial <a href="http://www.mosaicsllibres.com/"><b>Mosaics</b></a>.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;">
Un mosaic és
una decoració feta de petites peces de diferents colors i materials, és un art
molt antic, a casa nostra es conserven alguns mosaics que van fer els romans.
Però l'editorial utilitza aquest nom com una metàfora, se sembla a una
comparació. El nom Mosaics serveix per identificar la nostra societat actual,
formada per persones molt diferents, de països, cultures i religions diversos,
tots units en un mateix territori que estimem, com les petites peces de
terracota, de vidre o de metall que formen un dibuix. Si falta alguna peça el
dibuix no està complet. Els éssers humans ens necessitem els uns als altres amb
els nostres defectes, amb les nostres virtuts i amb les nostres diferències.
Per això ens agrada el nom: Mosaics. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0ow57eh9bQIcm_HXsc8N7Jx7RHzdJdwRxPb0OJtm89BwASw_wzDFnEe_xbhJI7qR26eIEwW355X7lZBS6KBpvObiR7J1GN4o_avCuSs1JY4Reg6Ai1GiR2XZWAzg4Vy_pwDB74lJR3Z6u/s1600/Laura-Borras-Dalmau.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="395" data-original-width="425" height="296" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0ow57eh9bQIcm_HXsc8N7Jx7RHzdJdwRxPb0OJtm89BwASw_wzDFnEe_xbhJI7qR26eIEwW355X7lZBS6KBpvObiR7J1GN4o_avCuSs1JY4Reg6Ai1GiR2XZWAzg4Vy_pwDB74lJR3Z6u/s320/Laura-Borras-Dalmau.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;">
La Laura fa
molts anys que es dedica a la pintura i al dibuix. És tota una artista que, a
més de fer llibres, també fa tasses, samarretes i toca la guitarra. I fa
classes de traducció a la universitat. Ja veieu, com a bona artista que és té
el cul inquiet, així que va de la guitarra a les lletres i de les lletres a les
aquarel·les. I ho fa tan bé, que fins i tot li van donar un premi molt
important a la Fira Internacional del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya, la
més important del món. I us explicaré un secret: estima tant els animals, que
només menja vegetals.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;">
I què us diré
de mi. Jo sóc un malalt de lletra, m'agrada escriure de tot una mica: poesia,
teatre, contes, novel·les. M'encanta imaginar, pensar històries. Cada setmana
surto tres dies a caminar durant més de dues hores. Quina meravella! Són les
millors hores per pensar els guions de les meves aventures literàries. He
publicat uns quants llibres, aquest és el que fa 25. També m'agrada molt
llegir. Llegint, m'ho passo pipa. I també anar al cine i al teatre. Us diré un
altre secret: Jo volia ser director de teatre, però no sempre els nostres
desitjos es fan realitat.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;">
Això lliga amb
el que us volia dir ara. Us vull explicar una mica de què va el llibre, però
sense desvetllar-vos els secrets, perquè a l'editorial, a la Laura i a mi ens agradarà molt que el llegiu,
i també que el compreu perquè així l'editorial podrà seguir publicant altres
llibres, la Laura podrà seguir dibuixant i jo podré seguir escrivint.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Heu tingut mai
un desig molt fort, molt fort? Un desig d'alguna cosa que sembla impossible? Un
desig que no us deixa pensar en res més? Doncs, a e</span><span style="color: #222222;"><span style="font-family: inherit;">n Tià li passa això. En Tià és
un nen que deixa de parlar arran de la mort del seu pare, emmalalteix i sembla
que el pou de tristesa en el què ha caigut no tingui fi. Fins que un dia una
merla li deixa una llavor a la mà perquè la planti: quan la llavor floreixi, el
desig que demani es farà realitat. L'amor, l'amistat i l'acte d'escriure
és el que ajuda en Tià a madurar, superar el dol i continuar endavant. Amb EL
SEMBRADOR D'ESTRELLES hem volgut fer un cant a la vida, a l'esperança i a la superació
individual i col·lectiva.</span><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 10pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
<span style="color: #222222; font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;"><br clear="all" style="mso-special-character: line-break; page-break-before: always;" />
</span>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Rodolfo del Hoyo Alfarohttp://www.blogger.com/profile/15664079538026771895noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7495408632729275943.post-1417715557623906822017-07-27T00:37:00.000+02:002017-07-27T00:37:17.336+02:00Els llibres també moren<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj50oHdf4EfH12hVg9jmwgHXJIKN95-timrg6AvFwfWn4X8IhGyqBpwDPbbwxrEYNB97k4FtiMNkBfU99MKh6oG4JVKCuGBmME8RZUUf38hvaW5aoVdwfaHBJggbxVq_xrfJBm3maIu96sx/s1600/Secret_planeta_Moix.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1033" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj50oHdf4EfH12hVg9jmwgHXJIKN95-timrg6AvFwfWn4X8IhGyqBpwDPbbwxrEYNB97k4FtiMNkBfU99MKh6oG4JVKCuGBmME8RZUUf38hvaW5aoVdwfaHBJggbxVq_xrfJBm3maIu96sx/s320/Secret_planeta_Moix.jpg" width="206" /></a>Fa uns mesos vaig assistir a la presentació de diversos llibres de l'escriptora <b>Maite Carranza</b>, gran amiga meva i amb qui comparteixo alguns projectes encoratjadors conjuntament amb altres autores i autors. En aquell acte, referint-se als llibres descatalogats, la Maite va dir amb una veu molt trista "Els llibres també moren". Ho va dir amb un gest de dolor i estranyesa i alhora carregat realitat, d'una crua realitat que costa molt d'acceptar. Aquell moment em va quedar gravat a la memòria i el recordo molt sovint. Avui l'he tingut més present que mai. Mentre escric aquest article puc veure i sentir la Maite: "Els llibres també moren".</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Estic trist, molt trist, perquè el llibre que més estimo, el que més alegries m'ha donat i que encara és el meu llibre més llegit, ha estat descatalogat per l'editorial Barcanova.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Abans d'escriure <b><i>El secret del planeta Moix</i></b>, havia escrit altres dos contes que cap editorial no va voler publicar-me. Anys després. <b><i>La Lea i el cargol</i></b> i <b><i>Iris, la cortina màgica</i></b>, van ser publicats. El primer a <i>Baula</i> i el segon a la revista <i>Barça Kids</i>. Però al principi ningú no els volia. Quan vaig acabar <b><i>El secret del planeta Moix</i></b>, vaig pensar que si tampoc no me'l volien ja no escriuria més per a infants perquè potser no era bon escriptor. Aquesta vegada vaig tenir sort. El llibre em va obrir les portes de la literatura infantil i juvenil. Per fi era un escriptor professional. Per primera vegada cobrava per un contracte d'edició, feia presentacions promogudes per l'editorial i viatjava per tot Catalunya, per les Illes Balears i fins i tot per Andorra tot fent xerrades a les escoles. Vaig viure dos anys en un núvol. A poc a poc, vaig anar publicant altres llibres, em vaig anar consolidant com a escriptor i vaig començar a viure en primera persona alguns dels problemes que patim com a treballadors de la cultura. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Un dels problemes que patim és que la societat no accepta que som treballadors i que ens hem de guanyar un sou com qualsevol altre professional. La societat no veu amb bons ulls pagar uns diners per la cultura, encara que siguin pocs, com els 9 euros que valia el meu llibre.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Avui un amic em preguntava, si és el teu llibre més llegit i el llibre pel qual encara fas més xerrades, per què l'han descatalogat? La resposta era molt fàcil: que sigui un llibre molt llegit no vol dir que sigui un llibre molt venut. Quasi totes les escoles on he anat a fer fòrums el tenien socialitzat. L'escola havia adquirit 20 o 25 llibres que anaven passant de curs en curs. Hi ha coses pitjors. Alguna biblioteca va adquirir fa anys 30 exemplars i els ofereix a totes les escoles de la ciutat. Tinc milers de lectors, però no tinc vendes i això no interessa a l'editorial. També hi ha escoles que demanen un exemplar en préstec a la biblioteca pública i el llegeixen a classe en veu alta passant un sol exemplar de nen en nen o bé el llegeix la mestra.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Però el problema no és només de la societat, en aquest cas de la comunitat escolar (institucions, mestres i famílies) sinó també de l'època de liberalisme econòmic agressiu que estem vivint.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Quan vaig signar el contracte amb Barcanova, em van explicar que tenien l'objectiu de crear clàssics catalans i que la forma de fer-ho era editar pocs llibres cada any i mantenir-los vius, que vol dir incloure'ls en plans lectors, promoure traduccions i fer-ne difusió. I així va ser els primers anys tot i que no vaig aconseguir que l'editorial el traduís al castellà. Però a poc a poc, els amos de Barcanova, que ja no estaven a Barcelona, sinó a Madrid, i més tard, a París, van perdre l'interès per crear clàssics catalans. L'interès era purament econòmic. Al principi, tots els ingressos per vendes en una delegació, permetien fer plans de promoció de la lectura dins el seu àmbit territorial. Després, només es comptaven els ingressos per la venda de cada títol en concret. De manera que sovint les vendes no justificaven les despeses de promoció. Feia temps que l'editorial havia perdut l'interès pel meu llibre, tot i que el 2015 em van renovar el contracte i vaig pensar que les coses canviarien. Però no va ser així. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Això està passant en totes les editorials grans. Importen més els resultats econòmics que els literaris.</div>
<div style="text-align: justify;">
No son bons temps per a la lírica.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Rodolfo del Hoyo Alfarohttp://www.blogger.com/profile/15664079538026771895noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7495408632729275943.post-57215311054535010892017-07-22T14:03:00.001+02:002017-07-22T14:06:23.307+02:00Un desig a punt de florir: El sembrador d'estrelles<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj42DQsx8tEScql1lULwbvw-jQAdpkWU6kKx0KnGkNr2VfJ0iSI4HGTH9kPK64NxnmpENMtbhfwcugwMb3p8DmbFNtwkJmCblVswpWJdLqyt-7uWbMb7wjLUAHdX7rLba_M0So76nYgSbT4/s1600/el+sembrador+6+DEF.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="722" data-original-width="766" height="601" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj42DQsx8tEScql1lULwbvw-jQAdpkWU6kKx0KnGkNr2VfJ0iSI4HGTH9kPK64NxnmpENMtbhfwcugwMb3p8DmbFNtwkJmCblVswpWJdLqyt-7uWbMb7wjLUAHdX7rLba_M0So76nYgSbT4/s640/el+sembrador+6+DEF.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Heu tingut mai un desig molt fort, molt fort? Un desig d'alguna cosa que sembla impossible? Un desig que no us deixa pensar en res més? Això és el que li passa a en Tià, el protagonista del llibre <b><i>El sembrador d'estrelles</i></b>, que presentarem al setembre a la Setmana del Llibre en Català.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Escriure aquesta novel·la infantil ha estat per a mi un repte personal important, ja que vaig apostar per un tema, la mort del pare, que sabia que no agradaria a les editorials que publiquen col·leccions escolars, que són la majoria de les editorials de literatura infantil i juvenil. No obstant això, els mesos que li vaig dedicar han estat dels més gratificants que he experimentat com a escriptor.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No sabia, però, que el petit sembrador d'estrelles em faria viure moments màgics tot treballant en equip al costat de dues dones apassionades per la seva feina, la <b>Mertxe París</b> i la <b>Glòria Queirós</b>, editores de <a href="http://www.mosaicsllibres.com/"><i><span style="color: black;"><b>Mosaics Llibres</b></span></i></a> i d'una il·lustradora com la <a href="http://lauraborrasdalmau.blogspot.com.es/2017/07/un-projecte-punt-el-sembrador-destrelles.html?spref=fb"><b><span style="color: black;">Laura Borràs Dalmau</span></b></a><b>,</b> que m'ha encisat amb la seva obra i amb el seu temperament artístic. Podeu veure a la capçalera de l'article un dels seus dibuixos, però si feu clic damunt el seu nom, podreu veure uns quants més. I també podeu fer clic damunt del nom de l'editorial i veureu quins llibres més bonics que publiquen.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Rodolfo del Hoyo Alfarohttp://www.blogger.com/profile/15664079538026771895noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7495408632729275943.post-89071705040709065132017-06-18T21:30:00.000+02:002017-11-01T18:16:31.532+01:00Marcel Riera<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh12zHYJVHdC-tu050vH6hSZlHrZFlYOpIHdklneT-KGAydlKku0P1uIsgCUNgfAjPUCP24Qf9IFzkP5CAeqxBrFLx41Y1j_6t1phUrp1Iok0Grh-Xc7ju_YMOPPsycMNi6s_pctD37o9gE/s1600/Marcel+Riera+al+Passeig+del+Born..jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="573" data-original-width="800" height="458" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh12zHYJVHdC-tu050vH6hSZlHrZFlYOpIHdklneT-KGAydlKku0P1uIsgCUNgfAjPUCP24Qf9IFzkP5CAeqxBrFLx41Y1j_6t1phUrp1Iok0Grh-Xc7ju_YMOPPsycMNi6s_pctD37o9gE/s640/Marcel+Riera+al+Passeig+del+Born..jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0pt; mso-pagination: none; text-align: justify; text-align: justify; text-justify: inter-word; text-justify: inter-word;">
<span style="font-family: inherit;"><span lang="ca" style="font-weight: bold;">Marcel Riera</span><span lang="ca"> (Badalona, 1956). És llicenciat en Filologia i s’ha dedicat a l’administració pública, a l’ensenyament, al bàsquet i a la política. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0pt; mso-pagination: none; text-align: justify; text-align: justify; text-justify: inter-word; text-justify: inter-word;">
<span style="font-family: inherit;"><span lang="ca">Ha publicat els llibres de poesia </span><span lang="ca" style="color: #222222; font-style: italic;">BDN, la ciutat possible</span><span lang="ca" style="color: #222222;">. Tècum Editors, 1999; </span><span lang="ca" style="font-style: italic;">Lluny</span><span lang="ca">. Viena edicions, 2006; </span><span lang="ca" style="font-style: italic;">L’edat del coure</span><span lang="ca">. Viena edicions, 2008; </span><span lang="ca" style="font-style: italic;">Llum d’Irlanda</span><span lang="ca">. Els llibres de l’Óssa menor. Proa, 2012; </span><span lang="ca" style="font-style: italic;">Occident</span><span lang="ca">. El Gall editors, 2016, </span><span lang="ca" style="font-style: italic;">Altres veus</span><span lang="ca">. El Gall editors, 2017; i ha tingut cura de les antologies </span><span lang="ca" style="font-style: italic;">Vols venir tu, rabadà? El cançoner tradicional de Nadal.</span><span lang="ca"> Viena edicions, 2015; </span><span lang="ca" style="font-style: italic;">Dóna’m la mà. Cinquanta poemes d’amor.</span><span lang="ca"> (Tria i traducció). Viena edicions, 2016; </span><span lang="ca" style="font-style: italic;">Els gats han vingut a prendre el te.</span><span lang="ca"> </span><span lang="ca" style="font-style: italic;">Cinquanta poemes que porten cua</span><span lang="ca">. (Tria i traducció). Viena edicions, 2017.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-right: -.05pt; mso-pagination: none; text-align: justify; text-align: justify; text-justify: inter-word; text-justify: inter-word;">
<span style="font-family: inherit;"><span lang="ca"> Ha traduït de l’anglès </span><span lang="ca" style="color: #222222;">Rumer Godden. </span><span lang="ca" style="color: #222222; font-style: italic;">El riu</span><span lang="ca" style="color: #222222;">. Viena edicions, 2007; </span><span lang="ca">Joseph Brodsky. </span><span lang="ca" style="font-style: italic;">La marca de l’aigua</span><span lang="ca">. Viena edicions, 2011; Thomas Wolfe. </span><span lang="ca" style="font-style: italic;">El nen perdut</span><span lang="ca">. Viena edicions, 2014; Philip Larkin. </span><span lang="ca" style="font-style: italic;">Finestrals</span><span lang="ca">. Labreu, 2009; i </span><span lang="ca" style="font-style: italic;">Versions de Bai Juyi</span><span lang="ca">. Labreu, 2013.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-right: -.05pt; mso-pagination: none; text-align: justify; text-align: justify; text-justify: inter-word; text-justify: inter-word;">
<span style="font-family: inherit;"><span lang="ca">Els seus poemes i traduccions han aparegut en diverses revistes com ara </span><span lang="ca" style="font-style: italic;">Poetari</span><span lang="ca">, </span><span lang="ca" style="font-style: italic;">Veus baixes</span><span lang="ca">, </span><span lang="ca" style="font-style: italic;">Quaderns de Versàlia</span><span lang="ca"> i </span><span lang="ca" style="font-style: italic;">British Council</span><span lang="ca">.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-right: -.05pt; mso-pagination: none; text-align: justify; text-align: justify; text-justify: inter-word; text-justify: inter-word;">
<span style="font-family: inherit;"><span lang="ca">La seva obra ha estat guardonada amb diversos premis entre els quals destaquen </span><span lang="ca" style="color: #222222;">Premi Vila de Martorell, 2007; </span><span lang="ca">Premi Carles Riba, 2011; Premi Extraordinari 1714 dels Jocs Florals de Barcelona 2014; Premi Joan Alcover, Ciutat de Mallorca, 2015; i Premi Pollença de Poesia, 2016.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 10.0pt; margin-right: -.05pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify; text-align: justify; text-justify: inter-word; text-justify: inter-word;">
<span style="font-family: inherit;"><span lang="ca">Actualment co-dirigeix la col·lecció de clàssics moderns “El cercle de Viena”.</span><span lang="ca" style="color: #222222;"><o:p></o:p></span></span><br />
<span style="font-family: inherit;"><span lang="ca"><br /></span></span>
<span style="font-family: inherit;"><span lang="ca">CAMPS MINATS</span></span><br />
<span style="font-family: inherit;"><span lang="ca"><br /></span></span>
<span style="font-family: inherit;"><span lang="ca">El vent remou les branques dels mangles i la gent</span></span><br />
<span style="font-family: inherit;"><span lang="ca">que passa pels caminis parla sempre en veu baixa.</span></span><br />
<span style="font-family: inherit;"><span lang="ca">Són allà, en repòs, el metall immutable</span></span><br />
<span style="font-family: inherit;"><span lang="ca">a flor de pell dels camps, amagat ran dels marges</span></span><br />
<span style="font-family: inherit;"><span lang="ca">com els talps, a l'aguait del peu desconegut</span></span><br />
<span style="font-family: inherit;"><span lang="ca">que saltarà pels aires empaitant la pilota,</span></span><br />
<span style="font-family: inherit;"><span lang="ca">de la punta del càvec que guspirejarà</span></span><br />
<span style="font-family: inherit;"><span lang="ca">abans de caure a trossos en un clot ennegrit.</span></span><br />
<span style="font-family: inherit;"><span lang="ca"><br /></span></span>
<span style="font-family: inherit;"><span lang="ca">I als hangars, sota lones, minúscules en caixes</span></span><br />
<span style="font-family: inherit;"><span lang="ca">d'acer, desactivades tot just i ja glatint</span></span><br />
<span style="font-family: inherit;"><span lang="ca">pels cossos destrossats que ho ignoren, a punt</span></span><br />
<span style="font-family: inherit;"><span lang="ca">de viatjar a la panxa de buldòzers volants.</span></span><br />
<span style="font-family: inherit;"><span lang="ca">Immunes al temps, vetllen per la propera guerra,</span></span><br />
<span style="font-family: inherit;"><span lang="ca">o bé s'esperen sempre, els pius fràgils ocults</span></span><br />
<span style="font-family: inherit;"><span lang="ca">sota el fullam als boscos d'eucaliptus enormes.</span></span><br />
<span style="font-family: inherit;"><span lang="ca">Bull la vida, els soldats se'n van i elles es queden.</span></span><br />
<span style="font-family: inherit;"><span lang="ca"><br /></span></span>
<span style="font-family: inherit;"><span lang="ca"><br /></span></span>
HOTEL REX, CONSTANÇA<br />
<br />
Les platges són desertes i l'edifici blanc<br />
que abans es deia Hotel International sura<br />
en la nit dels afores, com l'illa d'altres temps<br />
que va desaparèixer enduta pel corrent<br />
i ara torna, de cop, entremig de la boira.<br />
<br />
Les piscines són buides i als jardins i les pèrgoles<br />
no hi ha ningú. A dins, un músic de cabells<br />
blancs, toca, al saxòfon, cançons populars russes<br />
i tangos com si fossin blues. Els estiuejants<br />
no han arribat o bé la boira els ha engolit.<br />
<br />
<br />
LA FONDAMENTA DEGLI INCURABILI<br />
<br />
<span style="font-size: x-small;">És més fàcil començar que acabar.</span><br />
<span style="font-size: x-small;"> PAUL MORAND, <i>Venècies</i></span><br />
<br />
Als mariners els roda el cap quan desembarquen<br />
sobre la lluentor molla d'antigues lloses.<br />
Ben encaixada, no sembla que ara es bellugui<br />
sinó que els corrents gronxin els mil embarcadors<br />
i que les llengües d'aigua tèrbola llepin troncs<br />
i murs on s'aferraven les cordes de les naus.<br />
<br />
Des d'aquest terraplè que un dia degué ser<br />
més tou que no pas ara, salpaven els malalts<br />
per morir a Pveglia, avui els incurables<br />
d'un patiment llunyà, esqueixos de gemecs<br />
esmorteïts per l'aigua. Com si fos un malson,<br />
passen xipollejant les góndoles negres.<br />
<br />
<br />
RIU BESÒS<br />
<br />
Me'l miro des del pont i dic a qui m'escolta:<br />
aquest és el meu riu, curt i gens cabalós,<br />
com un trau que han sargit per evitar l'estrip<br />
de l'aigua desbocada. Però el vell Besòs<br />
ja formava maresmes on caçava senglars<br />
la nissaga extingida, els cavalls patollant<br />
entre els verns i el fonoll, segons les reials cròniques,<br />
i l'antic rec Comtal el sagnava pel flanc<br />
dret, cap a Barcelona. Només un rajolí<br />
separa les ciutats que abans eren poblets<br />
de pescadors i, encara més lluny, assentaments<br />
romans sobre les runes d'ignots poblats ibèrics.<br />
<br />
És un riu tan modest que als mapes no se'l veu:<br />
encaixonat per murs de ciment, depurat<br />
i liquat novament, ja no és la correntia<br />
de la meva infantesa que, quan es desbordava,<br />
terrós i emmetzinat, s'enduia les barraques<br />
d'uralita amb la gent i els cotxes fins al mar.<br />
No s'assembla a l'Isonzo i gens al Fluvià,<br />
tampoc és afluent de ningú i desemboca<br />
-sense pena ni glòria, ni estuari ni delta-<br />
al mateix mar que ells dos, i li agrada passar<br />
tan desapercebut com jo ara, que parlo<br />
amb aquell que vaig ser al punt que es va endur l'aigua.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 10.0pt; margin-right: -.05pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify; text-align: justify; text-justify: inter-word; text-justify: inter-word;">
<span style="font-family: inherit;"><span lang="ca"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 10.0pt; margin-right: -.05pt; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify; text-align: justify; text-justify: inter-word; text-justify: inter-word;">
<span style="font-family: inherit;"><span lang="ca"><br /></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />Rodolfo del Hoyo Alfarohttp://www.blogger.com/profile/15664079538026771895noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7495408632729275943.post-4966223690150117252017-06-07T20:36:00.003+02:002017-06-07T20:36:53.609+02:00ALFONSO ALEGRE HEITZMANN I ANTONI CLAPÉS AL CARRER MAJOR<div style="text-align: justify;">
La propera Cita de Poetes al Carrer Major comptarà amb dues veus essencials en la trobada de les arts i la poesia, <b>Alfonso Alegre Heitzmann</b> i <b>Antoni Clapés.</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L'acte serà el dia 15 de juny a les 19:30 hores a la Llibreria Carrer Major (c. Major, 13 - Santa Coloma de Gramenet).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiE1F5Cig3ZrYqqgp4RHuxIR6bj9ijKUuznCd4bZGhVks_ZkODhcH6LStUgbOwvjqck85XS1qWQaJGmRABOPnPTjKbiqb6SBWU08W_hOTc4RxS0yoyDIz1qHKQjIL0zFK7-yOaowxvD9w4Z/s1600/movilvicky+044.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1153" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiE1F5Cig3ZrYqqgp4RHuxIR6bj9ijKUuznCd4bZGhVks_ZkODhcH6LStUgbOwvjqck85XS1qWQaJGmRABOPnPTjKbiqb6SBWU08W_hOTc4RxS0yoyDIz1qHKQjIL0zFK7-yOaowxvD9w4Z/s320/movilvicky+044.jpg" width="230" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Alfonso Alegre Heitzmann</b> (Barcelona, 1955) ha estat director de la revista de poesia <i>Rosa Cúbica</i>, i fundador, amb altres escriptors, de <i>Hablar / Falar de Poesía</i>. Una part important de la seva obra poètica ha nascut del diàleg amb les altres arts, especialment amb la pintura. Així, algunes de les seccions o sèries del seu llibre El camino del alba havien aparegut abans com a plaquettes o llibre d'artista, realitzats amb pintors com ara Antoni Tàpies, Albert Ràfols-Casamada, Maria Girona o Vicente Rojo. Estudiós de l'obra de Juan Ramón Jiménez, ha editat <i>Lírica de una Atlántida</i> així com el seu espistolari complet.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Amb Victòria Pradilla, ha traduït al castellà l'obra poètica de Màrius Torres, JV Foix o Joan Brossa. Com a poeta ha publicat <i>La luz con el tiempo dentro </i>(1993), <i>Sombra y Materia</i> (2001), <i>La flor en lo oscuro</i> (2003), <i>Agón, contemplación de Antoni Tàpies</i> (2008) i <i>El camino del alba</i> (2017)</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
UN RECUERDO DEL SOL</div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Homenaje a Paul Cézanne</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En todas partes un rayo</div>
<div style="text-align: justify;">
llama a una puerta oscura,</div>
<div style="text-align: justify;">
una línea, un color, en todas partes.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Nuevamente el sol</div>
<div style="text-align: justify;">
piensa en la vida.</div>
<div style="text-align: justify;">
Savia sagrada, ee rayo</div>
<div style="text-align: justify;">
es ahora tu alegría;</div>
<div style="text-align: justify;">
silencio que toca, que calla</div>
<div style="text-align: justify;">
en la madera,</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
que vibra, que brilla</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
del otro lado del umbral</div>
<div style="text-align: justify;">
de tu penumbra.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
ALMENDRA</div>
<div style="text-align: justify;">
<i>A José enrique Gargallo</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Fulgor tan blanco,</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
la nieve es flor</div>
<div style="text-align: justify;">
del árbol más desnudo</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
primavera de luz</div>
<div style="text-align: justify;">
que vienes en invierno.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnHHKeDL7ARlVkpP9Lxia5q5ZvrNYTcYLM4a22s_tmiyv4HKadVa3Y5iekPsBSo7RtLrGdj9F8-5kOS6JPYeFBSA3bcqR2c88f5xXkI6nafGJvyW5rhmWGYEH3jE_vIYv-i0A6Y9tNhVjb/s1600/Toni_Jaimes_DD.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="959" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnHHKeDL7ARlVkpP9Lxia5q5ZvrNYTcYLM4a22s_tmiyv4HKadVa3Y5iekPsBSo7RtLrGdj9F8-5kOS6JPYeFBSA3bcqR2c88f5xXkI6nafGJvyW5rhmWGYEH3jE_vIYv-i0A6Y9tNhVjb/s320/Toni_Jaimes_DD.png" width="191" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Antoni Clapés</b> (Sabadell, 1948) Des de 1968 escriu poesia i texts relacionats amb la poesia. Fins ara ha publicat dues dotzenes de llibres i nombrosos texts en edicions d'art, pròlegs, plaquettes i antologies.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tradueix poesia del francès i de l'italià. La seva poesia ha esta traduïda i editada al francès, espanyol, anglès, italià, portuguès, alemany i àrab.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Hau guanyat els premis de poesia Joan Alcover (1989), Cadaquès a Quima Jaume (2010) i Josep Maria Llompart - Cavall Verd (2010), i els de traducció Mots Passants (Departament de Filologia Francesa i Romànica - UAB, 2012) i el Rafel Jaume - Caval Verd (2012).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Enetre els seus llibres destaquen L'arquitectura de la llum (2012), La llum i el no-res (2009) i Miro de veure-hi (2007). Del francès a traduït a Jaccottet, Collobert, Char, Desautels i Brossard, entre d'altres, i de l'italià a Civitareale i Fasani, també entre d'altres. al desembre de 1989 va crear Cafè Central.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La seva obra representa una meditació sobre l'ésser i l'esdevenir (l'escriptura, el llenguatge, el temps, la memòria, el silenci) i, s'escau una indagació sobre la llum, tant en l'aspecte físic com el metafísic.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Falcies asclen el silenci,</div>
<div style="text-align: justify;">
aquest transparent aire</div>
<div style="text-align: justify;">
de l'estiu que s'enjoia.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Quietud inefable.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ja res no hi ha</div>
<div style="text-align: justify;">
que sigui teu</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
-enlloc-</div>
<div style="text-align: justify;">
llevat d'aquest desvelar(-te)</div>
<div style="text-align: justify;">
quin jo has estat</div>
<div style="text-align: justify;">
entre tants jo</div>
<div style="text-align: justify;">
que creies ésser.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
*</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
la llum s'esbalça per la pedra, per l'escorça grisa dels faigs</div>
<div style="text-align: justify;">
per l'il·luminant silenci de l'albada</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
(sents veus i no veus res)</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
pluja fina al vespre</div>
<div style="text-align: justify;">
amb gotes que sojornen</div>
<div style="text-align: justify;">
a poc a poc</div>
<div style="text-align: justify;">
a l'ampit de la finestra</div>
<div style="text-align: justify;">
i són les paraules d'aquest poema</div>
<div style="text-align: justify;">
i són els silencis d'aquest poema</div>
Rodolfo del Hoyo Alfarohttp://www.blogger.com/profile/15664079538026771895noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7495408632729275943.post-70181671814440498812017-06-04T14:29:00.002+02:002017-06-04T14:29:37.987+02:00Roc i l'escala de les portes secretes<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhT_hlbdLFg5jmy_xX0lbUjfbCvBLvIRK3lbcix3y8drOjjopEXwzV3ND12V5zrZKZafxf4zlRlkKzrIKaRX0ZdXCqCzfVbLE7Yi9NLxSLwBe926aJ8lLnRlCfiolxHEBRKT8QI42KbHtf0/s1600/Roc001.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhT_hlbdLFg5jmy_xX0lbUjfbCvBLvIRK3lbcix3y8drOjjopEXwzV3ND12V5zrZKZafxf4zlRlkKzrIKaRX0ZdXCqCzfVbLE7Yi9NLxSLwBe926aJ8lLnRlCfiolxHEBRKT8QI42KbHtf0/s400/Roc001.jpg" width="278" /></a></div>
Sóc de l'opinió que l'<b>Eulàlia Canal</b> està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara <i style="font-weight: bold;">Un petó de mandarina </i>(premi Barcanova 2007), <b><i>Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis </i></b>o <b><i>Els fantasmes no truquen a la porta</i></b> (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El llibre que he llegit més vegades és <b><i>Roc i l'escala de les portes secretes</i></b>, publicat a la col·lecció <i>Nandibú</i>, de <i>Pagès editors</i>, amb il·lustracions d'<b>Elena Ferrándiz</b>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia detingui la Kali per retornar-la al seu país, però uns fets sorprenents donen un tomb a la història.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per analitzar l'obra no ens podem quedar només en la superfície, cometríem un greu error, perquè la riquesa de la narrativa de l'<b>Eulàlia Canal</b> està en com explica les coses, en com ens convida a llegir entre línies, en les descripcions dels espais i dels objectes que van més enllà de la realitat física per transformar-se en una realitat metafòrica de gran poder suggeridor, en la bellesa poètica del relat, en la construcció dels seus personatges que, sempre, sempre, son complexos, en les relacions que s'estableixen entre ells.<br />
<br />
<i>"Quan els meus pares em van deixar amb en Nicolau amb la promesa de tornar al cap d'unes setmanes em vaig sentir com un paquet"</i>. Això ho diu en Roc al tercer paràgraf. Ja intuïm que alguna cosa no va bé, que en Roc està passant un tràngol important, se sent sol i incomprès, potser per això ha creat un amic imaginari: <i>"En Kiku no és un amic com els altres. als meus pares no els agrada. Gens. Juguem i parlem d'amagat. tot això és perquè ells no el poden veure."</i><br />
<br />
La poesia està present en tota l'atmosfera del llibre, però hi ha moments especials com quan la Kali li diu a en Roc que els seus pares son morts:<br />
<i>"-I els teus pares?</i><br />
<i>-Els meus pares son morts.</i><br />
<i>Allò em va rovellar els batecs, com si la sang portés punxes de cactus, i vaig tenir ganes d'abraçar-la".</i><br />
Aquest és un text d'una profunda intimitat i d'una bellesa exquisita.<br />
<br />
De tant en tant, al llarg del relat van sortint elements que conviden a la reflexió com quan en Nicolau felicita en Roc:<br />
<i>"-Et felicito -em va dir.</i><br />
<i>-Que potser és el meu aniversari?</i><br />
<i>-No, per les torrades. Estan al punt!</i><br />
<i>-Quin punt?</i><br />
<i>-Ni massa blanques ni massa carbonitzades -em va explicar i va continuar-: mmmm, si sabéssim trobar el punt just de cada cosa..."</i><br />
Aquest <i>"Si sabéssim trobar el punt just de cada cosa"</i> apareix com per casualitat, i de sobte les torrades s'han convertit en una metàfora gairebé filosòfica.<br />
<br />
La construcció dels personatges és un altre dels grans encerts del llibre, i no només pel seu aspecte físic, sinó per les seves característiques humanes. En Roc viu en un bloc de pisos a on tots els veïns son una mica rars.<br />
<br />
En Nicolau <i>"tenia la casa plena de llibres que no eren per fer bonic. sovint n'agafava un i l'olorava com un perfum. Després, llegia. Llegia amb el cap dins el llibre, com si hi volgués entrar"</i>. És sabater, fa sabates a mida <i>"perquè mirant els peus es descobreixen moltes coses, i aquest peu és un poema"</i>, diu tot parlant del peu de la Kali.<br />
<i>-Un poema? i què diu? -vaig preguntar.</i><br />
<i>En Nicolau va sospirar i va dir:</i><br />
<i>-El peu diu que la Kali ve de molt lluny, que ha caminat descalça i sola per camins desconeguts, que ha passat tristesa, fred i gana... que s'ha amagat amb el cor encongit de por fins al ossos i que necessita trobar algú que l'aculli i l'abraci."</i><br />
Però abans el Nicolau havia estat venedor de paraules, una veïna li demana paraules per a les seves plantes, i fabricant d'escales: escales amb replans per descansar, escales per tocar el cel, escales transparents com l'aire, o una escala per fugir. Una escala per fugir! De vegades voldríem esborrar-nos, els nens, també.<br />
<br />
El Rogeli, el veí del primer, és un desconfiat i no li agraden els estrangers "vestia sempre conjuntat al mil·límetre i duia els cabells engominats". "La Petúnia tenia el pis ple de plantes. En sabia molt, de plantes, però era molt despistada per a totes les altres coses." La Rúcula és una dona que sembla tenir poders per comunicar-se amb el més enllà.<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMvpgxyJ3jOJOMDLzfN8u6yrUW6eqhoUhuMMXzZwmjNFCf2q4KGw_D6JR1f8DtHaAUrIz2UOkfIVrv3WCRyXfT99GokxBtGM6C8B4s-giPBfzTMiYoi5YuuLSOqN4bUB7iYlNygOOqj4G2/s1600/Eul%25C3%25A0lia.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="398" data-original-width="500" height="254" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMvpgxyJ3jOJOMDLzfN8u6yrUW6eqhoUhuMMXzZwmjNFCf2q4KGw_D6JR1f8DtHaAUrIz2UOkfIVrv3WCRyXfT99GokxBtGM6C8B4s-giPBfzTMiYoi5YuuLSOqN4bUB7iYlNygOOqj4G2/s320/Eul%25C3%25A0lia.jpg" width="320" /></a>La història es completa amb la comunicació que té la Kali amb el seu germà Vajú, que ha mort en ensorrar-se la balsa amb la que creuava el mar amb molts altres emigrats, però la seva ànima es comunica en somnis o bé a través d'animals com un gat o un tigre. La qual cosa acosta el relat a les tradicions de l'espiritualitat oriental, de la reencarnació.<br />
<br />
Un llibre altament recomanable per als joves lectors que vulguin viure una meravellosa experiència literària.<br />
<br />
<b style="background-color: white; color: #222222; font-family: inherit; text-align: start;">Eulàlia Canal i Iglésias</b><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: inherit; text-align: start;"> (Granollers, 1963)</span><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: inherit; text-align: start;"> és autora de literatura infantil i juvenil, i poetessa.</span><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: inherit; text-align: start; white-space: nowrap;"> </span><span style="color: #222222;">Autora que dota els seus treballs de gran plasticitat cromàtica deguda a les atmosferes que crea. </span><span style="background-color: white; text-align: start;"><span style="color: #222222; font-family: inherit;">Psicòloga de professió, ha col·laborat en diferents projectes infantils en el camp de la música i el teatre, i escrivint lletres per cançons infantils. Ha publicat més de vint </span><span style="color: #222222;">títols</span><span style="color: #222222; font-family: inherit;">. </span></span><span style="color: #222222; font-family: inherit;">Té obra traduïda al castellà i també a Alemanya, Holanda, Bèlgica,
Xina, Corea i França. Ha obtingut alguns premis de prestigi com ara el
Barcanova, amb <b><i>Un petó de mandarina</i></b> o el Serra d’Or, amb <b><i>Els fantsmes no truquen a la porta</i></b>. </span></div>
Rodolfo del Hoyo Alfarohttp://www.blogger.com/profile/15664079538026771895noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7495408632729275943.post-29483609673517611002017-06-01T17:15:00.000+02:002018-01-02T17:31:13.872+01:00DUERMEVELA, nuevo libro de poemas de Carlos Vitale<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXWGA2Ujl6Gapo-VEzXa2DIk-qIaafwyo7fD_Ruc4OBHRB4hcira8FzPjSNsdi3-6qUJqFuBQqKVQg9yYzssBPYw7MDS_40jmMa6nNvcn2G-37iIU3rar6xEuqGczDqAbA8_afCg71ZkZh/s1600/portadaduermevela.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1071" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXWGA2Ujl6Gapo-VEzXa2DIk-qIaafwyo7fD_Ruc4OBHRB4hcira8FzPjSNsdi3-6qUJqFuBQqKVQg9yYzssBPYw7MDS_40jmMa6nNvcn2G-37iIU3rar6xEuqGczDqAbA8_afCg71ZkZh/s320/portadaduermevela.jpg" width="214" /></a></div>
Antes de empezar a hacer la reseña de duermevela, me
podría acoger a una de las frases del libro: El mejor ponente, el ausente.</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="ES">Podría ausentarme y el trabajo ya estaba hecho, quizá por
aquello de que la poesía tiene tantas lecturas como lectores, y que hay quien
dice que la poesía no debe ser explicada.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="ES">También podría hacer como el reseñista que aparece en otra
de sus frases: <i>El reseñista prudente</i>.
“El mejor libro que he leído en los últimos minutos”.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="ES">Pero no haré ni una cosa ni la otra. He leído el libro
varias veces porque Carlos Vitale es un gran poeta y leerlo enriquece, y hablar
de su obra, también.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="ES">El libro está estructurado en dos partes<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 36.0pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt; vertical-align: baseline;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="ES">1.<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="ES">Duermevela, que a su vez está
dividido en tres partes: Duermevela, La parte por el todo y Jornada.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 36.0pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt; vertical-align: baseline;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="ES">2.<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="ES">Alrededores<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="ES">Las dos partes son muy distintas tanto en la forma como
en el contenido, pero ambas tienen un punto en común referido a la forma: la
brevedad.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="ES">Hay otros aspectos relativos al tono y al estilo, a la
voz del poeta, que atraviesan todo el conjunto de Duermevela y que me atrevería
a decir que toda su obra: la ironía, el humor, la melancolía, la accesibilidad.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="ES">La poesía de Carlos es accesible a cualquier lector. A
partir de aquí todo es posible.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="ES">Pedro Salinas decía que hay dos actitudes ante la
lectura, la de los leedores y la de los lectores. Los leedores se quedan en la
superficie, no profundizan, no elaboran sus propias conclusiones. Los lectores,
por el contrario, están llamados a la interpretación, a la lentitud de la duda
crítica y a los merodeos de la imaginación.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="ES">Un lector se puede quedar en la superficie. Leer y
quedarse con el significado justo de las palabras. O bien ir más allá, mucho
más allá, porque la poesía de Carlos nos ofrece en bandeja muchísimos estímulos
para pensar y para ir más allá de las palabras. Muchas veces, la belleza de la
poesía está en lo que no dice, en aquello que vemos cuando sus versos nos abren
la puerta de la imaginación, del pensamiento, de las emociones, de los
sentidos, del deseo, de las esperanzas, de las amarguras.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="ES">El 2012 asistí a la presentación de su libro <b><i>Fuera
de casa</i></b> en versión bilingüe italiano / castellano, en Gallinaro, un
pueblecito en un paraje precioso de los Apeninos al sur de Roma, patria del
poeta Gerardo Vacana. Vacana dijo en el acto de presentación que la poesía de
Carlos Vitale tenía “una brizna de verdad misteriosa”. Porque la verdad que
contiene la poesía nunca se alcanza, la poesía es el temblor del espíritu del
poeta frente al misterio de la existencia y su papel en este mundo que nos ha
tocado vivir. Cada cual con su circunstancia.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="ES">En la primera parte de la primera parte es donde el
poeta nos anuncia su poética, esa luz que nos indica el camino de su verdad
misteriosa entre el sueño y la vida. Carlos nos sitúa en ese terreno fronterizo
de la ensoñación o del duermevela donde sentimos voces o silencios,<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="ES"><i>CUANDO<o:p></o:p></i></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="ES"><i>la poesía<o:p></o:p></i></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="ES"><i>me visitaba<o:p></o:p></i></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="ES"><i>en sueños<o:p></o:p></i></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<i><br /></i></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="ES"><i>siempre <o:p></o:p></i></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="ES"><i>dejaba<o:p></o:p></i></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="ES"><i>alguna huella<o:p></o:p></i></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<i><br /></i></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="ES"><i>muda</i><o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="ES">donde nos asaltan imágenes o sombras que nos inquietan.
¿Somos sombras de la realidad, como decía Platón?<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="ES"><i>SOMBRA<o:p></o:p></i></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="ES"><i>de un Dios<o:p></o:p></i></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="ES"><i>cabeza gacha<o:p></o:p></i></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<i><br /></i></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="ES"><i>dioses abatidos<o:p></o:p></i></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<i><br /></i></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="ES"><i>en sueños</i><o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="ES">La segunda parte de la primera parte, también
brevísima, La parte por el todo,<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="ES">Nos ofrece unos poemas cercanos al aforismo donde
Carlos también nos habla del misterio, de la espera de algo bueno que no acaba
de llegar y que acaba por herirnos<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="ES"><i>COSECHA LENTA<o:p></o:p></i></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="ES"><i>Tendré que esperar a una flor<o:p></o:p></i></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="ES"><i>tardía</i><o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="ES">Y nos introduce de nuevo en el mundo de los sueños, que
ya no son un duermevela sino un deseo<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="ES"><i>EN CABEZA AJENA<o:p></o:p></i></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="ES"><i>De todos modos mis sueños están<o:p></o:p></i></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="ES"><i>en vosotros</i><o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
La tercera parte, breve, pero menos, es más íntima, el
poeta se busca a través de la palabra. Vemos que a lo largo del libro Carlos
nos habla de su poética.</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="ES"><i>PEPE BARROETA DICE QUE NO DICE<o:p></o:p></i></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="ES"><i>El don<o:p></o:p></i></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="ES"><i>de la palabra<o:p></o:p></i></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="ES"><i>no es<o:p></o:p></i></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="ES"><i>un don,<o:p></o:p></i></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="ES"><i>es apenas<o:p></o:p></i></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="ES"><i>arder<o:p></o:p></i></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="ES"><i>en el propio<o:p></o:p></i></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="ES"><i>fuego,<o:p></o:p></i></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="ES"><i>abrasarse<o:p></o:p></i></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="ES"><i>hasta que la mano<o:p></o:p></i></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="ES"><i>dibuje<o:p></o:p></i></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="ES"><i>el vasto<o:p></o:p></i></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="ES"><i>signo<o:p></o:p></i></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="ES"><i>de la desolación.</i><o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="ES">Eso es la poesía, arder en el propio fuego.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="ES">El poeta camina por los recodos oscuros del corazón y
se busca en su proyección con los otros<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="ES"><i>JORNADA<o:p></o:p></i></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="ES"><i>Tú, de pie, desnuda en la penumbra.<o:p></o:p></i></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="ES"><i>Tu espalda es el arco del conocimiento.<o:p></o:p></i></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="ES"><i>Desde la cama, observo y espero.<o:p></o:p></i></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="ES"><i>Cuando te vuelvas me dirás quién soy.<o:p></o:p></i></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="ES"><i>Sin otra luz que mi deseo.</i><o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="ES">Podemos leerlo perfectamente como un poema erótico, y
tanto. Pero ese verso: <i>Cuando te vuelvas
me dirás quién soy</i>, nos ofrece de nuevo esa brizna de verdad misteriosa de
la que hablaba Vacana y nos hace pensar que ese deseo del poeta es algo más o
mucho más que un deseo carnal.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="ES">La segunda parte del libro, titulada Alrededores es un
conjunto de frases que yo no sé definir. Podría decir que son aforismos, pero
los aforismos forman parte de la literatura de pensamiento o ensayo<b>. </b><span style="background: white;">Un aforismo es una declaración breve que pretende expresar un
principio de una manera concisa, coherente y en apariencia cerrada.</span><span style="background: white;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="ES" style="background: white;">Pero hay
aforismos que se acercan a la poesía y hay poemas aforísticos.</span><span lang="ES" style="background: white;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="ES" style="background: white;">Tampoco me
atrevo a definirlos como sentencias, como frases o dichos que encierran una
doctrina o moralidad.</span><span lang="ES" style="background: white;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="ES" style="background: white;">Yo los
dejaría en una zona fronteriza entre la sentencia, el aforismo y la poesía. No
son ninguna de las tres cosas y son las tres cosas a la vez.</span><span lang="ES" style="background: white;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="ES" style="background: white;">Carlos les
ha dado un orden alfabético, que puede responder también a un deseo de ponerse
orden o de recomponerse.</span><span lang="ES" style="background: white;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="ES" style="background: white;">Es tan
inmensa esa segunda parte, tan llena de mensajes, sonrisas, dolor, esperanza,
ironía humor, que me resulta difícil describirla en pocas palabras y me acojo a
lo que dicen los editores: Sobrecogedor alfabeto de la desolación, de las
letras ordenadas de Duermevela nacen frases poéticas que recuerdan los
aforismos de Lichtenberg y La Rochefoucauld, la antipoesía de Nicanor Parra o
la poesía hermética de Giuseppe Ungaretti: confidencias de las ilusiones
desmanteladas por el paso del tiempo que, al encadenarse, logran un discontinuo
conjunto de inesperado sentido y coherencia.</span><b><span lang="ES"><o:p></o:p></span></b><br />
<span lang="ES" style="background: white;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-ChuHcLFdD2JlEzqwzfZqZpL3qS-0LySGxD3p1YqSfybzxaxP2EBvWZbO9Nu_CTabdG8LPeg4oOSH-grdBb-7RsHPekgMd9EWn7D5E92hioO0ixd-2_6Ag8ZcFy_Emks5FKpbbjiPy-Pj/s1600/fotovitale01alta.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1050" data-original-width="1600" height="209" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-ChuHcLFdD2JlEzqwzfZqZpL3qS-0LySGxD3p1YqSfybzxaxP2EBvWZbO9Nu_CTabdG8LPeg4oOSH-grdBb-7RsHPekgMd9EWn7D5E92hioO0ixd-2_6Ag8ZcFy_Emks5FKpbbjiPy-Pj/s320/fotovitale01alta.jpg" width="320" /></a><span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: inherit;"><b>Carlos Vitale</b> nació en
1953 en Buenos Aires, en el seno de una familia italiana. Desde 1981 reside en
Barcelona, donde completó sus estudios de Filología hispánica con los de
Filología italiana. Poeta riguroso y exquisito, ha publicado <b><i>Códigos</i> </b>(1981), <i><b>Noción
de realidad</b></i> (1987), <b><i>Confabulaciones</i></b> (Premio de Poesía Ciudad de Zaragoza, 1992)
y <b><i>Autorretratos / Autoritratti </i></b>(Premio de Poesía Venafro, prólogo de Gerardo
Vacana, traducción de Teresa Albasini Legaz, 2001), todos ellos recogidos en
<b><i>Unidad de lugar 1981–1998</i></b> (Candaya 2005). Es autor, asimismo, de <b><i>Selección
poética / Selected Poems</i></b> (traducción de Verónica Miranda, 1998), <b><i>Vistas al mar</i></b>
(2000) y <b><i>Fuera de casa</i></b> (2014), aunque este último apareció antes en eidición italiana <b><i>Fuori di casa</i></b> (2012). Ha sido incluido en diferentes antologías, la
más reciente <b><i>Por vivir aquí. Antología de poetas catalanes en castellano
(1980–2003)</i></b>, edición de Manuel Rico, prólogo de Manuel Vázquez Montalbán,
Bartleby Editores, Madrid 2003. Prestigioso traductor, ha introducido entre los
hablantes de lengua castellana numerosos libros de poetas italianos y catalanes:
Dino Campana, Pietro Civitareale, Giuseppe Napolitano, Emilio Paolo Taormina,
Eugenio Montale, Giuseppe Ungaretti, Nicola Napolitano, Sergio Corazzini,
Andrea Zanzotto, Rita Baldassarri, Gerardo Vacana, Umberto Saba, Sandro Penna,
Amerigo Iannacone, Andrea Rompianesi, Francesco De Napoli, Antoni Clapés, Jesús
Aumatell, Josep–Ramon Bach y Joan Brossa. Su labor como traductor ha sido
reconocida con numerosos premios internacionales, como el “Ultimo Novecento”
(1986) por su versión al castellano de Cantos órficos de Dino Campana, del que
posteriormente tradujo su obra completa; el Premio de Traducción del Ministerio
Italiano de Relaciones Exteriores, 2003, por su traducción de El cáliz amargo
de Sergio Corazzini, el Premio “Val di Comino” (2004), por su traducción de
Casa y campo y Trieste y una mujer, de Umberto Saba, y en 2006, el
pretisgiosísimo Premio de Traducción Ángel Crespo, por la traducció de Las
ocasiones de Eugenio Montale. . Pero la incansable contribución de Carlos
Vitale a la difusión de la obra de poetas contemporáneos de las dos orillas, no
se limita a sus traducciones. Hay que destacar además sus antologías críticas
(entre otras, la del argentino Jacobo Fijman en Molino rojo y otros poemas,
Plaza y Janés 2000) y su labor editorial al frente de las colecciones de poesía
“Don de lenguas” “Viceversa”, “Poemas al paso”, “Mano de obra”, “Ciclos”,
“Peccata minuta” o de la publicación digital de poesía italiana actual <b><i>Porta
d'Italia / Puerta de Italia </i></b>(www.eldigoras.com). </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
Rodolfo del Hoyo Alfarohttp://www.blogger.com/profile/15664079538026771895noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7495408632729275943.post-836441011645505782017-05-21T14:33:00.000+02:002017-05-21T14:33:15.621+02:00El llibre segons el poble. Refranys (1)La saviesa popular sobre els llibres és molt rica, com ho és en general per a qualsevol qüestió que afecti la vida de les persones. De tant en tant, aniré posant alguns refranys. Hi ha que en parlen bé, i hi ha que no en parlen bé.<br />
<br />
<br />
<ul>
<li>Els llibres són mestres que no renyen i amics que no demanen</li>
<li>Un llibre és el millor amic i el pitjor enemic</li>
<li>Un llibre, és el millor amic, si l'entens, però maleït sia si no l'entens.</li>
<li>Al qui llegeix molts llibres sempre li queda alguna cosa</li>
<li>Per al qui sap ben llegir, un bon llibre cura una malaltia.</li>
<li>Dormir engreixa, menjar atipa, i llegir aplica.</li>
<li>Armes, llibres i diners, si no els sap manejar no valen res.</li>
<li>Llibres i papers, si no els saps entendre no valen res</li>
<li>Els llibres reprenen i no castiguen</li>
<li>En el llibre petit hi ha la bona sentència</li>
<li>Llibre llegit, consell pres</li>
<li>De llibres i de diners, savis i rics sempre en volen més</li>
<li>No tothom que tracta amb llibres es fa savi</li>
<li>Tant hi ha ases amb lletres com sense lletres</li>
<li>Qui només llegeix un llibre, no sap més que una cançó</li>
<li>No bossa buida, ni gresol apagat, ni llibre tancat</li>
<li>Llibre tancat no treu trellat</li>
<li>Del llibre vell el bon consell</li>
<li>Llibres i vins els més vells son els més fins</li>
<li>Llibre massa nou, poc llegit</li>
<li>El llibre mai es desdirà del que t'ha dit</li>
<li>Llibre deixat, perdut o estripat</li>
<li>Llibre deixat, llibre no tornat</li>
<li>Llibre que deixaràs, llibre que perdràs</li>
<li>Quedar-se un llibre deixat no és pecat</li>
<li>Bona taula, bon llibre i bona companyia, fan passar bé el dia</li>
</ul>
Rodolfo del Hoyo Alfarohttp://www.blogger.com/profile/15664079538026771895noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7495408632729275943.post-56039815633961349002017-04-29T23:34:00.000+02:002017-04-29T23:34:13.480+02:00La pel·lícula de la vida, de Maite Carranza<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkDSNuraC81sCzrV3jFFWF-iKt4qQ9dH-Pf6yBhBK2RIFxdLBRE-r4soPLxm2AQjgB7LgTWowwHuXQPGavwt2CKE2IG6UNcd0GPiJn-J_YmV5nSmv49qfAbAzc5i57EMvVgDcq6L39B2vQ/s1600/La+peli.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkDSNuraC81sCzrV3jFFWF-iKt4qQ9dH-Pf6yBhBK2RIFxdLBRE-r4soPLxm2AQjgB7LgTWowwHuXQPGavwt2CKE2IG6UNcd0GPiJn-J_YmV5nSmv49qfAbAzc5i57EMvVgDcq6L39B2vQ/s400/La+peli.jpg" width="247" /></a>Segurament que més d'una vegada us hauran explicat una anècdota i us hauran dit: "com si fos una pel·lícula". I realment, moltes de les històries que ens expliquen podrien ser perfectament l'argument d'una pel·lícula. La vida de cada persona pot contenir prou arguments per fer novel·les o guions, tot i que la vida real acostuma a superar la vida de ficció.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><b>Maite Carranza</b>, en la seva novel·la infantil <b><i>La pel·lícula de la vida</i></b>, guanyadora del Premi Vaixell de Vapor 2016 ens ofereix una magnífica aventura on es fusionen realitat i ficció.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Vejam que escriu l'autora: "L'Olivia es considera una nena com qualsevol altra. Ni millor ni pitjor que les seves amigues, ni més afortunada ni més </span>dissortada<span style="font-family: inherit;">. Sap que la vida reparteix les cartes a l'atzar, que a cadascú li toca jugar amb les seves i que no es poden fer trampes perquè es molt lleig.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">A l'Olivia li ha tocat una mare actriu, una pare missing, un germà poruc, uns avis misteriosos, uns veïns perepunyetes, unes amigues llepafils, una escola cooperativa d'una sola línia, una tele espatllada i un pis a l'Eixample, petit i bufó, amb orientació al sud."</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">I seguim l'autora en aquest primer capítol de presentacions: "La vida és un pou de sorpreses i d'un dia per a l'altre pot passar que les coses que fins ara eren sòlides i s'aguantaven dretes, com la torre Eiffel, l'Empire Estate Building o l'Hotel Arts, caiguin tot de sobte i es facin miques."</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">I és exactament això el que els passa als protagonistes, que el seu món s'enfonsa. I, malauradament, no els passa res que sigui estrany, no els passa res d'un altre planeta, no travessen la porta d'un armari i es troben en un món de fantasia. No. Els que els passa és tan real com esfereïdor, i tan comú que ens ha d'interpel·lar com a éssers humans. Tot i que l'Olivia ha trobar la manera de mitigar el mal. No per fugir de la realitat, sinó per fer-la més suau.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">La mare de l'Olivia i del Tim es queda sense feina i arriba un moment que ja no poden pagar la hipoteca del pis i el banc els fa fora de casa. Per sort, tindran l'ajut de la Plataforma d'Afectats per les Hipoteques que els trobarà un pis que ocuparan. No serà pas el pis d'uns particulars, no estaria bé ni seria just, sinó que ocupen un pis en un edifici que pertany a un banc mentre intenten sobreviure. L'Olivia, perquè el Tim no pateixi, li explica que són els protagonistes d'una pel·lícula i que estaran rodant durant un temps.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">La </span><b style="font-family: inherit;">Maite Carranza</b><span style="font-family: inherit;">, com a bona guionista que és, ha fet un primer capítol de </span>presentació<span style="font-family: inherit;"> que ens posa el caramel a la boca, de manera que tenim necessitat de seguir llegint. La novel·la està construïda seguint la tècnica dels guions televisius. En cada capítol es resol algun tema i alhora es planteja un de nou que es resoldrà en el proper capítol. També hi ha diverses trames que acompanyen la principal tot apareixent de tant en tant en diversos capítols fins a la resolució final, com per exemple les visites de l'assistenta social, les referències al pare biològic o a una anterior parella de la mare.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">L'escriptora ha construït un personatges complexos que s'enfronten a la realitat de les seves vides de manera molt diverses. La mare s'enfonsa i cau en la depressió, l'Olivia per la innocència de cop i de cop, als seus 11 anys, es troba fent de germana i de mare. Els personatges evolucionen i viuen experiències que els trasbalsen però que finalment els faran més forts: atur, desnonament, canvi de barri, canvi de casa, canvi d'escola, incertesa en el futur, pobresa.</span><br />
<span style="font-family: inherit;"><br /></span>
<span style="font-family: inherit;">La novel·la és un relat cru de la realitat més dura per la qual han passat milers de famílies els darrers anys. El govern rescatava bancs alhora que enviava la gent a la pobresa i a la desesperació. No obstant, això, el relat obre una porta a l'esperança tot i que ens diu clarament que sense lluita no hi ha sortida. Una lluita que va més enllà dels drets socials com l'habitatge o la feina, ja que és també una lluita per la dignitat i per l'autoestima. </span><br />
<span style="font-family: inherit;"><br /></span>
<span style="font-family: inherit;">L'autora ens retrata, també, la part cínica de la condició humana quan els veïns de l'Eixample els hi donen l'esquena i els neguen l'ajut als nostres protagonistes. Però també ens mostra la part més noble, com la solidaritat i la cooperació entre els desposseïts, quan la família de la Mamafatou, els veïns e l'habitatge ocupat els ofereixen compartir el poc que tenen i els ajuden a obrir-se camí en la seva nova situació.</span><br />
<span style="font-family: inherit;"><br /></span>
<span style="font-family: inherit;">També posa a prova l'amistat veritable en veure com reaccionen les antigues amigues de l'Olivia, algunes la volen ajudar, altres la marginen. O la fortalesa de les noves amistats sorgides en el moment més crític i dolorós, com la del Lamin, la Binta i l'Ada.</span><br />
<span style="font-family: inherit;"><br /></span>
<span style="font-family: inherit;">M'ha fascinat la dolcesa de l'Olivia amb el Tim i la seva enteresa quan la mare emmalalteix, o la innocència del Tim, que al principi es creu realment que està dintre d'una pel·lícula, però que, al meu parer, al final sospita el que està passant, però dissimula i fa veure que s'ho creu. Tot i que representa tan bé el seu paper, que, contra tot pronòstic, aconseguirà guanyar un càsting de manera inesperada quan està intentant trobar feina per a la mare.</span><br />
<span style="font-family: inherit;"><br /></span>
I per acabar, tenim sorpresa gràcies a una de les trames secundàries que van apareixent de tant en tant, com sol passar en les sèries televisives. Però aquesta no us l'explico. Us animo a llegir el llibre.<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhemy3wzv93KO9KG8wKV02vt8kGiR3bTKvPhbrCLOqqkDhK-f-fC6ick-5ldomexOuV4Fb7-11LDy3a-_nMAZr8aX_Levm31xg8wEl2d1l6YewwXcq-Y33rV1IN8hmasQ_DDk0XevxlT4GJ/s1600/Iratxe.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhemy3wzv93KO9KG8wKV02vt8kGiR3bTKvPhbrCLOqqkDhK-f-fC6ick-5ldomexOuV4Fb7-11LDy3a-_nMAZr8aX_Levm31xg8wEl2d1l6YewwXcq-Y33rV1IN8hmasQ_DDk0XevxlT4GJ/s200/Iratxe.jpg" width="200" /></a>Les il·lustracions són d'<b>Iratxe López de Munáin</b>. La il·lustradora crea atmosferes a partir del joc amb els colors, amb la llum i els colors vius aconsegueix fer-nos pensar que malgrat els mals moments, sempre hi ha una esperança. Iratxe és especialista en la creació de personatges, en els rostres i en els gestos, així veiem a la coberta del llibre una mare desesperada, una Olívia amoïnada i un Tim content i somniador. Les il·lustracions mostren les actituds de les persones de manera extraordinària. Totes són magnífiques, però a mi m'encanta la de la Mamafatou quan ofereix la sopera a la mare de l'Olívia perquè tinguin alguna cosa de menjar, una Mamafatou amb la mirada plena de llum i un rostre sinceritat i afecte.</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcyVI7bQ1CcMxB5Z-fd8SWbhx9vNtvxh9ROENpbPjn0LMLBBJlrmK5HaiiX5TSdQOHFKCD8k0Pc4FXjQKSkvf7eZaAnWKJUp4bccAiXkyrPXyF3Hc8vtLjlgpTvy_owXOeEa6A51NF2e0Q/s1600/maite-carranza.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="267" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcyVI7bQ1CcMxB5Z-fd8SWbhx9vNtvxh9ROENpbPjn0LMLBBJlrmK5HaiiX5TSdQOHFKCD8k0Pc4FXjQKSkvf7eZaAnWKJUp4bccAiXkyrPXyF3Hc8vtLjlgpTvy_owXOeEa6A51NF2e0Q/s320/maite-carranza.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fotografia © Juanfran Martínez</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: inherit;"><b style="background-color: white; color: #333333;">Maite Carranza</b><span style="background-color: white; color: #333333;"> (Barcelona, 1958) llicenciada en Antropologia, escriu narrativa infantil i juvenil, és guionista de televisió i imparteix conferències literàries i cursos d'escriptura de guió a la universitat. </span></span></div>
<span style="font-family: inherit;"><span style="background-color: white; color: #333333;"><br /></span></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: inherit;">Va ser professora de batxillerat durant la dècada dels 80 i va iniciar-se en el món de la literatura al 1986 amb l'</span><i style="background-color: white; color: #333333; font-family: inherit;">Ostres tu, quin cacau!</i><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: inherit;">, una novel·la juvenil exitosa que va rebre el premi de la Crítica. Ha publicat una cinquantena de llibres entre els que destaquen els clàssics </span><i style="background-color: white; color: #333333; font-family: inherit;">Frena, Càndida, Frena!</i><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: inherit;">, </span><i style="background-color: white; color: #333333; font-family: inherit;">Maurici Serrellsuat</i><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: inherit;"> o </span><i style="background-color: white; color: #333333; font-family: inherit;">Vols ser el nòvio de la meva germana?</i><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: inherit;"> i d'altres de gran èxit com la trilogia fantàstica de «La guerra de les bruixes» (</span><i style="background-color: white; color: #333333; font-family: inherit;">El clan de la lloba</i><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: inherit;">, </span><i style="background-color: white; color: #333333; font-family: inherit;">El desert del gel</i><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: inherit;"> i </span><i style="background-color: white; color: #333333; font-family: inherit;">La Maledicció d'Odi</i><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: inherit;">) i el premiat trhiller </span><i style="background-color: white; color: #333333; font-family: inherit;">Paraules emmetzinades</i><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: inherit;">. En els darrers anys ha publicat algunes col·leccions infantils amb força implantació escolar com: »Víctor Iubacuto» i« Els set cavernícoles». </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: inherit;"><br /></span></div>
<span style="font-family: inherit;"><div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: inherit;">Ha guanyat els Premis Folch i Torres 1986, Crítica Serra d'Or 1987/2011, Joaquim Ruyra 1989, EDEBÉ 2002/2010, Protagonista Jove 2006, Políglota 2008, Nacional de Literatura juvenil 2011, Templo de las mil puertas 2011, Banco del Libro de Caracas 2013, Cervantes Chico 2014 i FADA 2015. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: inherit;"><br /></span></div>
<span style="background-color: white; color: #333333;"><div style="text-align: justify;">
<span style="color: #333333; font-family: inherit;">Ha estat traduïda a vint-i-cinc llengües entre elles l'anglès, el francès, l'alemany, l'holandès, el portuguès, l'italià i el coreà. La majoria dels seus llibres es troben editats en castellà i alguns en èuscar i en gallec. A més d'escriure per a nens i joves ha estrenat teatre (</span><i style="font-family: inherit;">Cleques</i><span style="color: #333333; font-family: inherit;">) i ha publicat novel·les per a adults (</span><i style="font-family: inherit;">El fruit del baobab</i><span style="color: #333333; font-family: inherit;">). </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #333333; font-family: inherit;"><br /></span></div>
</span><span style="background-color: white; color: #333333;"><div style="text-align: justify;">
<span style="color: #333333; font-family: inherit;">Com a guionista ha treballat des dels anys 90 per a diverses televisions (TVC, TV1, T5, A3) escrivint els guions de programes i sèries com </span><i style="font-family: inherit;">Pinnic</i><span style="color: #333333; font-family: inherit;">, </span><i style="font-family: inherit;">Poblenou</i><span style="color: #333333; font-family: inherit;">, </span><i style="font-family: inherit;">Secrets de Família</i><span style="color: #333333; font-family: inherit;">, </span><i style="font-family: inherit;">Nissaga de Poder</i><span style="color: #333333; font-family: inherit;">, </span><i style="font-family: inherit;">Rosa</i><span style="color: #333333; font-family: inherit;">, </span><i style="font-family: inherit;">El joc de viure</i><span style="color: #333333; font-family: inherit;">, </span><i style="font-family: inherit;">Laura</i><span style="color: #333333; font-family: inherit;">, </span><i style="font-family: inherit;">El cor de la Ciutat</i><span style="color: #333333; font-family: inherit;">, </span><i style="font-family: inherit;">Homenots</i><span style="color: #333333; font-family: inherit;">, </span><i style="font-family: inherit;">Moncloa, ¿dígame?</i><span style="color: #333333; font-family: inherit;">, </span><i style="font-family: inherit;">Abuela de verano</i><span style="color: #333333; font-family: inherit;">, </span><i style="font-family: inherit;">Isabel, 39+1</i><span style="color: #333333; font-family: inherit;"> i telefims com </span><i style="font-family: inherit;">Valèria</i><span style="color: #333333; font-family: inherit;">, </span><i style="font-family: inherit;">Germanes de sang</i><span style="color: #333333; font-family: inherit;">, </span><i style="font-family: inherit;">La dona de gel</i><span style="color: #333333; font-family: inherit;">, </span><i style="font-family: inherit;">Les filles de Mohamed</i><span style="color: #333333; font-family: inherit;"> i </span><i style="font-family: inherit;">l'Atlàntida</i><span style="color: #333333; font-family: inherit;">. Alguns dels seus guions han estat mereixedors de premis com el Premi Ondes, Premi Nacional Audiovisual, Premi TP, Premi ILC, Premi Festival de Biarritz o Premi GAC. Ha participat activament en la difusió del món del guió a través de l'associació de guionistes GAC, de la qual va ser secretària i sòcia fundadora. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #333333; font-family: inherit;"><br /></span></div>
</span><span style="background-color: white; color: #333333;"><div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Ha estat professora d'escriptura de guions als Màsters de Guió de la UAB, la UIMP i l'Abat Oliba i ha col·laborat en revistes especialitzades sobre literatura juvenil. En els darrers anys s’ha dedicat especialment a les trobades amb els seus lectors i ha participat en fires i events relacionats amb la literatura juvenil. Ha donat conferències i xerrades literàries en gairebé totes les ciutats espanyoles i a Nova York, Miami, Berlín, Ciutat de Mèxic, Londres, Beijing, Shangai, Amsterdam, Sao Paulo, Lió, París, Cartagena d'Índies, Bogotà, Colònia, Lund, Mantova, Sofia i Rio de Janeiro. </span></div>
</span></span>Rodolfo del Hoyo Alfarohttp://www.blogger.com/profile/15664079538026771895noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7495408632729275943.post-2321873840644039582017-04-20T19:07:00.002+02:002017-05-21T20:19:39.614+02:00RECONSTRUCCIONS, nou poemari després de 10 anys<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXOO_sGleBBqEmgmpdiFaW-G19xWFuOy8JRJtFhMQT-fLAZiZhGd3x7BySME2NR1xeZndy2sBUQX_pvxIBCbZCoUS95Ut-ltrZ4kPV-ewG0hLTtIBRrhfVg0PgsEHcOhR7B001HhMbo_XK/s1600/Reconstruccions.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXOO_sGleBBqEmgmpdiFaW-G19xWFuOy8JRJtFhMQT-fLAZiZhGd3x7BySME2NR1xeZndy2sBUQX_pvxIBCbZCoUS95Ut-ltrZ4kPV-ewG0hLTtIBRrhfVg0PgsEHcOhR7B001HhMbo_XK/s400/Reconstruccions.jpg" width="260" /></a>Un bon amic poeta, l'Alfonso Alegre Heitzmann, em va dir que tot i que passis temps sense escriure, la poesia fa camí per dins i acaba sortint quan cal. Dic això perquè fa 10 anys des que vaig publicar l'anterior llibre de poemes. De fet, la poesia sempre m'acompanya. No hi ha dia de la meva vida que no llegeixi un poema o el pensi o anoti uns versos a la meva llibreta. M'agrada aquesta companyia discreta i alhora capaç de remoure emocions a les profunditats del cor. Però sóc lent per a escriure. De vegades trigo tant de temps a donar per acabat un poema com el que trigo a fer una novel·la. De vegades el poema surt en un moment, però mai no és fruit de l'espontaneïtat. Quan passa això és perquè el poema ha fet aquell camí interior del qual parlava. Potser per això he trigat 10 anys a donar per acabat el poemari <a href="http://pontdelpetroli.blogspot.com.es/2017/04/reconstruccions-de-rodolfo-del-hoyo.html"><b><i>Reconstruccions</i></b></a>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No vull explicar la meva poesia, cadascú que es trobi amb ella farà la seva pròpia lectura. Només us diré que he reflexionat sobre el pas del temps, tema etern. El pas del temps, que modifica la nostra visió de les coses, que modifica els records, que ens permet veure l'infant que vam ser amb els ulls d'un home madur, que intervé en la relació que vam tenir amb les persones properes. El temps, que destrueix els paisatges de la nostra existència o els cobreix amb una tintura sèpia. I així, a bocins de veritat misteriosa, anem reconstruint el que som.<br />
<br />
Em plau, però, adjuntar-vos l'enllaç de la <a href="http://www.nuvol.com/critica/les-construccions-de-rodolfo-del-hoyo/">ressenya</a> que m'ha fet <b>Teresa Costa-Gramunt</b> a la revista digital Núvol.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Us ofereixo un tast amb alguns dels poemes més curts.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Morir com els pollancres adormits</div>
<div style="text-align: justify;">
en la infantesa</div>
<div style="text-align: justify;">
com el feix de llum</div>
<div style="text-align: justify;">
sota el soroll estrident</div>
<div style="text-align: justify;">
de les serres mecàniques.</div>
<div style="text-align: justify;">
Morir com la metamorfosi del record.</div>
<div style="text-align: justify;">
Però no viure de morir.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
*</div>
<div style="text-align: justify;">
El nen era l'home</div>
<div style="text-align: justify;">
i no sabia qui era l'home</div>
<div style="text-align: justify;">
i no obstant això</div>
<div style="text-align: justify;">
alçava les mans al vent</div>
<div style="text-align: justify;">
i obria els llavis</div>
<div style="text-align: justify;">
i pronunciava el nom de les coses</div>
<div style="text-align: justify;">
perquè tot el que serà ja fou.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
*</div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Dimecres</b></div>
<div style="text-align: justify;">
Llums i tenebres</div>
<div style="text-align: justify;">
la mar</div>
<div style="text-align: justify;">
tempesta i calma</div>
<div style="text-align: justify;">
com tu</div>
<div style="text-align: justify;">
horitzó incert</div>
<div style="text-align: justify;">
que camines a la vora de l'onada</div>
<div style="text-align: justify;">
cap el teu buit.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
*</div>
<div style="text-align: justify;">
<b>El dimecres següent</b></div>
<div style="text-align: justify;">
Un soroll persistent</div>
<div style="text-align: justify;">
vol trencar la veu,</div>
<div style="text-align: justify;">
però no pot</div>
<div style="text-align: justify;">
perquè la veu projecta llum,</div>
<div style="text-align: justify;">
escalfa les partícules</div>
<div style="text-align: justify;">
i les mou</div>
<div style="text-align: justify;">
i les transforma.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
*</div>
<div style="text-align: justify;">
Es despullava la llum d'una espelma</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
*</div>
<div style="text-align: justify;">
Les coses sense tu</div>
<div style="text-align: justify;">
i tu sense les coses.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
*</div>
<div style="text-align: justify;">
M'escolto en tu</div>
<div style="text-align: justify;">
i la meva veu es fa gran,</div>
<div style="text-align: justify;">
s'incrusta en les pedres seculars,</div>
<div style="text-align: justify;">
es repeteix a les muralles,</div>
<div style="text-align: justify;">
als arcs,</div>
<div style="text-align: justify;">
als passadissos,</div>
<div style="text-align: justify;">
i torna a mi sense revelar el seu secret.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
*</div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Paraules</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Té la paraula</div>
<div style="text-align: justify;">
entre dues ombres.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La veu,</div>
<div style="text-align: justify;">
equidistant de la llum</div>
<div style="text-align: justify;">
i del buit</div>
<div style="text-align: justify;">
no la pot prendre.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Acosta</div>
<div style="text-align: justify;">
la nafra dels dits</div>
<div style="text-align: justify;">
a les ombres</div>
<div style="text-align: justify;">
i inicia el traç</div>
<div style="text-align: justify;">
en l'escorça de l'aire.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Rodolfo del Hoyo Alfarohttp://www.blogger.com/profile/15664079538026771895noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7495408632729275943.post-38000940620116299082017-04-06T14:57:00.000+02:002017-04-06T15:00:58.363+02:00L'Enfonsa Pirates<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrXOp_YlMbQZIIUgrDtGZDbZ5_gdrx6hxcyOBKV-_zQV_xD6QQuOqaj6DHcAgeC5YpwJT6PdBxug8HUMiS96ZT9qGOiiq134iPb2jwJ5poARWCTBpsf0AuCMsPOYJlDvwQIutF5dcuNpV9/s1600/enfonsa+pirates.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrXOp_YlMbQZIIUgrDtGZDbZ5_gdrx6hxcyOBKV-_zQV_xD6QQuOqaj6DHcAgeC5YpwJT6PdBxug8HUMiS96ZT9qGOiiq134iPb2jwJ5poARWCTBpsf0AuCMsPOYJlDvwQIutF5dcuNpV9/s400/enfonsa+pirates.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Benvolgut amic pirata, Vols ser RIC? Vols aconsegyuir el TRESOR més gran qeu mai et puguis imaginar? Vols trobar més or del que mai et puguis gastar? I ROBINS i DIAMANTS? Enormes, grossos i gegants!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Així comença l'àlbum il·lustrat que us vull recomanar, L'Enfonsa Pirates, de <a href="http://www.jonny-duddle.com/"><span style="color: blue;"><b>Jonny Duddle</b></span></a>, publicat per <a href="http://edicionsdelpirata.cat/">Edicions del Pirata</a>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El capità Barbanegra i els seus pirates passen l'estona a la taberna El Lloro Assedegat, quan senten la música d'un violí i la veu d'un cantaire vell i força atrotinat, però que per als pirates sona a música celestial, perquè la cançó els parla d'un tresor en una illa al mig de l'oceà. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El capità Barbanegra no s'ho pensa i, amb els seus homes, posa el vaixell Foratnegre rumb a l'illa del tresor. El cantaire els acompanya i els anima amb la cançó. Els pirates, una mica rucs i eixelebrats, comencen a imaginar què faran amb el tresor. Un se'l guardarà als mitjons, un altre se'l menjarà a poc a poc. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ah! però quan són en alta mar, les cançons comencen a parlar de misteris i perills. Els pirates passen por i tenen malsons, però Barbanegra els diu que cap perill no podrà mai amb ell, i quan veuen l'illa no s'ho pensen.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Us deixo imaginar què passarà, què no passarà en aquesta història d'humor i de pirates. I si ho voleu saber, millor que compreu el llibre. Jo us el recomano perquè gaudireu molt de la lectura i de les magnífiques il·lustracions del seu autor, que és ja una celebritat al Regne Unit, on ha guanyat premis de prestigi com el Waterstones. Ep! I ha il·lustrat el darrer llibre de la sèrie Harry Potter. Actualment, viu a Gales amb la seva dona Jane i les seves filles, Daisy i Rosie.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Les pàgines són plenes de color amb uns pirates que faran les delícies dels més petits i amb un desplegable que els descobrirà secrets amagats al mar. En moltes pàgines, les lletres i els pensaments dels personatges estan en bafarades de còmic.<br />
<br />
I a més de l'humor, hi trobareu un missatge que val la pena recordar de tant en tant. Un missatge que jo resumiria amb el refranys que diu: Qui tot ho vol, tot ho perd.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Si teniu fills a partir de quatre anys, els hi podreu llegir i comentar les il·lustracions. I si ja tenen més de sis anys el podran llegir pel seu compte, i també el podran llegir en companyia, en veu alta tot imitant les veus dels pirates.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Rodolfo del Hoyo Alfarohttp://www.blogger.com/profile/15664079538026771895noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7495408632729275943.post-29304683297694675052017-04-05T10:40:00.000+02:002017-04-05T13:29:22.367+02:00Una jornada a la Gitanjali<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQKW9eQGf3wrhPZyWXEnYZ4DYQMaMUMHa1cJmdvILZrApF5T1yoFPjhLp_eW0bC5iuidHVARZpFIFnTD6RHBRJRPMBhzml_R_YiAUrtw7NSpvqalmAoyTz76Hs0WyIVi0DoJe7JWgBslly/s1600/2017-28-mar%25C3%25A7-Gitanjali+%25281%2529.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQKW9eQGf3wrhPZyWXEnYZ4DYQMaMUMHa1cJmdvILZrApF5T1yoFPjhLp_eW0bC5iuidHVARZpFIFnTD6RHBRJRPMBhzml_R_YiAUrtw7NSpvqalmAoyTz76Hs0WyIVi0DoJe7JWgBslly/s320/2017-28-mar%25C3%25A7-Gitanjali+%25281%2529.JPG" width="320" /></a>Vaig passar tot un matí a l'<a href="http://www.gitanjali.cat/">Escola Gitanjali</a>, de Badalona, gràcies al programa <a href="http://www.lletrescatalanes.cat/ca/index-d-autors/item/hoyo-alfaro-rodolfo-del">Autors a les Aules</a> de la Institució de les Lletres Catalanes. Va ser un dia magnífic perquè per a un autor ja és motiu d'alegria que algú ens compri un llibre, però que tots els alumnes d'una escola comprin un llibre diferent en cada curs, no acostuma a passar, a mi no m'havia passat mai abans. Naturalment, estava inflar com un gall dindi. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhU5EoXAqgg5JprpVbUaGzno3dAma5zsX8D6E5Cip7dE21TS7ytrpwI5s8IMPEL4QqW45gNx4n3V3mGHSGZGe6AcicqcZiUSZTA15pGj_uqlmVgZOrtKzf7dgWXe9fxt4FQcvMZlYQo-3fl/s1600/2017-28-mar%25C3%25A7-Gitanjali+%252836%2529.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhU5EoXAqgg5JprpVbUaGzno3dAma5zsX8D6E5Cip7dE21TS7ytrpwI5s8IMPEL4QqW45gNx4n3V3mGHSGZGe6AcicqcZiUSZTA15pGj_uqlmVgZOrtKzf7dgWXe9fxt4FQcvMZlYQo-3fl/s1600/2017-28-mar%25C3%25A7-Gitanjali+%252836%2529.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhU5EoXAqgg5JprpVbUaGzno3dAma5zsX8D6E5Cip7dE21TS7ytrpwI5s8IMPEL4QqW45gNx4n3V3mGHSGZGe6AcicqcZiUSZTA15pGj_uqlmVgZOrtKzf7dgWXe9fxt4FQcvMZlYQo-3fl/s320/2017-28-mar%25C3%25A7-Gitanjali+%252836%2529.JPG" width="320" /></a></div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjioQ8JrkIz7vGofgv4jmcgDs-le8NfigIZLOO9-BcQMorHCe6hG5QhKJtxMUEt6a9CysrZUZoDvuNPMcCvrQF2b8e2Xtqr6QqP9qfQoW1Ja2zLSyfqw1BvLeCs_Itpbq641cn11GjMASl8/s1600/2017-28-mar%25C3%25A7-Gitanjali+%252823%2529.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjioQ8JrkIz7vGofgv4jmcgDs-le8NfigIZLOO9-BcQMorHCe6hG5QhKJtxMUEt6a9CysrZUZoDvuNPMcCvrQF2b8e2Xtqr6QqP9qfQoW1Ja2zLSyfqw1BvLeCs_Itpbq641cn11GjMASl8/s320/2017-28-mar%25C3%25A7-Gitanjali+%252823%2529.JPG" width="320" /></a><br />
<ul></ul>
<div style="text-align: justify;">
Abans de les sessions, vaig tenir una trobada amb l'<b>Anna Meléndez</b>, la Cap d'Estudis. Ens vam entendre de seguida, vull dir que la Gitanjali és una escola que:</div>
<div style="text-align: justify;">
Fomenta la biblioteca personal dels alumnes.</div>
<div style="text-align: justify;">
Fomenta el valor social i sentimental del llibres.</div>
<div style="text-align: justify;">
Respecta i protegeix la cadena del llibre, des dels autors fins als lectors tot passant per les llibreries, que a Badalona hi ha de molt bones i interessants com ara la <a href="http://www.saltamarti.cat/cat/index.php">Llibreria Saltamartí</a>, la <a href="http://www.elfull.com/">Llibreria El Full</a>, i fins i tot especialitzades en literatura infantil i juvenil com la <a href="http://girafanegra.com/">Llibreria Girafa Negra</a>. </div>
<div style="text-align: justify;">
Implica les famílies en la lectura dels seus fills.</div>
<div style="text-align: justify;">
Estimula el debat sobre els llibres literaris en lloc d'examinar els alumnes com si el llibre literari fos un llibre de text.</div>
<div style="text-align: justify;">
Estimula la creativitat dels lectors per mitjà de l'elaboració de productes artístics a partir de la lectura: ombres xineses, titelles, teatre, música i dansa, crítica literària, etc.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXwyta2jb-3kswXbso_CglwFwUU0SURhOmuxut5w_B_M-u1lE1OQuwhVAeRKTY0-PQMD2d4PtIeUDfSoE88WsHxtCozPpzgUkeHDVXgGnrVwV_k-WF5sRQnSITBqZS6OGSBH-xXSdhqoFp/s1600/2017-28-mar%25C3%25A7-Gitanjali+%252841%2529.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXwyta2jb-3kswXbso_CglwFwUU0SURhOmuxut5w_B_M-u1lE1OQuwhVAeRKTY0-PQMD2d4PtIeUDfSoE88WsHxtCozPpzgUkeHDVXgGnrVwV_k-WF5sRQnSITBqZS6OGSBH-xXSdhqoFp/s320/2017-28-mar%25C3%25A7-Gitanjali+%252841%2529.JPG" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4DDwkvu2G_yIX5ovjXt4U2TdovaADp5GE_dkQUPzcj2b7IXe-gofT_kug0oI7WxtszQWtvg7FnrnbsGFBFyR8Uv4aJlB8Iy3t7QBJvqTnLSUH-VcKPWhFY5zlqf5PtoVQJvOuL8cr9O6Z/s1600/2017-28-mar%25C3%25A7-Gitanjali+%252850%2529.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4DDwkvu2G_yIX5ovjXt4U2TdovaADp5GE_dkQUPzcj2b7IXe-gofT_kug0oI7WxtszQWtvg7FnrnbsGFBFyR8Uv4aJlB8Iy3t7QBJvqTnLSUH-VcKPWhFY5zlqf5PtoVQJvOuL8cr9O6Z/s320/2017-28-mar%25C3%25A7-Gitanjali+%252850%2529.JPG" width="320" /></a>Els nens i les nenes van fer moltes preguntes sobre els noms dels personatges, la creació dels personatges, la feina d'escriure o la inspiració, alguns també, em van mostrar alguns dels treballs artístics que estaven fent a partir dels llibres, i alguns, també, em van explicar que s'havien comprat altres llibres meus, la qual cosa indicava que les mestres havien fet bé la seva feina d'estimular la lectura om una experiència personal i no enfocada cap a un examen. Va haver també una nena que va fer un resum magnífic de la seva lectura, jo no l'hauria fet tan bé.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIXz_icvepQBRcxSqn9xUeEhlqjY4QeRnJqPCDxajlqB7O3SGhDzIvU_cw22YOW5l3r3M2SscCjUymcnx9Dmx27SKW12icm2th3M54jxY8B6IqN16QSTUiVjVMaomVioQ0ygFsYeQEkcOY/s1600/2017-28-mar%25C3%25A7-Gitanjali+%252857%2529.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIXz_icvepQBRcxSqn9xUeEhlqjY4QeRnJqPCDxajlqB7O3SGhDzIvU_cw22YOW5l3r3M2SscCjUymcnx9Dmx27SKW12icm2th3M54jxY8B6IqN16QSTUiVjVMaomVioQ0ygFsYeQEkcOY/s320/2017-28-mar%25C3%25A7-Gitanjali+%252857%2529.JPG" width="320" /></a>I també, cal dir, que em van tractar de meravella, que em van preparar un esmorzar deliciós i que l'Escola, en respecte a la meva feina, es va fer càrrec dels honoraris per les hores de més que hi havia treballat. Un exemple que cal que s'estengui. Els escriptors no fem la nostra feina per diners perquè la nostra feina és vocacional, però no vivim de l'aire, som treballadors de la cultura, com altres ho son de l'ensenyament o la sanitat o el metall o les arts gràfiques.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Els llibres que van llegir eren:</div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222;">
<span style="font-family: inherit;">P3, P4 i P5: La Lea i el cargol</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222;">
<span style="font-family: inherit;">1r: Quin niu més bonic!</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222;">
<span style="font-family: inherit;">2n: La colla del fantasma Barruf</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222;">
<span style="font-family: inherit;">3r: El bosc dels somnis perduts</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222;">
<span style="font-family: inherit;">4t: El Talismà de l’Ariadna.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222;">
<span style="font-family: inherit;">5è: El somriure de la Natàlia</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222;">
<span style="font-family: inherit;">6è: El secret del planeta Moix</span></div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Rodolfo del Hoyo Alfarohttp://www.blogger.com/profile/15664079538026771895noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7495408632729275943.post-64836061745823402512017-04-02T12:02:00.003+02:002017-04-02T12:08:29.998+02:00Lectura a l'Escola Torre Balldovina<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlmVkxgdjcGYfqTRVCyd9rar8OU97vUmGodS5BEaEwt34_Dp92PJCdawp6fbASjfnPS4C3OUB-DZfytspgzRD16V7nAJMu5eKOzsSKmDvr51JgB_jS6POksPc7mMOfc0k0JSbggRiMXfP5/s1600/2017-23-mar%25C3%25A7-Torre-Balldovina+%252817%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlmVkxgdjcGYfqTRVCyd9rar8OU97vUmGodS5BEaEwt34_Dp92PJCdawp6fbASjfnPS4C3OUB-DZfytspgzRD16V7nAJMu5eKOzsSKmDvr51JgB_jS6POksPc7mMOfc0k0JSbggRiMXfP5/s640/2017-23-mar%25C3%25A7-Torre-Balldovina+%252817%2529.JPG" width="640" /></a></div>
M'agrada anar a l'Escola torre Balldovina, de Santa Coloma de Gramenet, per moltes raons o les vull exposar de manera molt sintètica, però ben clara:<br />
<br />
<br />
<ul>
<li>Perquè estimulen la lectura a l'escola i a casa.</li>
<li>Perquè trien els autors que creem l'imaginari col·lectiu català i seguim i actualitzem el llegat dels nostres antecessors.</li>
<li>Perquè respecten la cadena del llibre ja que aconsellen als alumnes que comprin a les llibreries en lloc que l'editorial porti capses de llibres a l'escola.</li>
<li>Perquè engresquen les famílies a crear una biblioteca familiar i personal dels fills.</li>
<li>Perquè promouen les trobades dels autors amb els seus alumnes</li>
</ul>
Aquesta vegada, però, en lloc d'anar a l'escola, els mestres van decidir que els alumnes lectors anirien a una biblioteca de la ciutat a trobar-se amb l'autor dels llibres que havien llegit, que era jo. I ho van fer gràcies a un acord de les biblioteques de Santa Coloma de Gramenet amb els Serveis Educatius. En aquest cas en vam trobar a la Biblioteca de Can Peixauet, al barri del Raval.<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcA00YyLk6T_oj3jiYRnS69oNGmt11bLaOns3xi3Emmd6fGuFVwdEwnowm1dO_CEcRKf5hhkyUBldJWt2PaL3wcbtJdrhzVtfHwYxvnEoHbI7BLZExjKMvJlbSBthshaUyD8HR-FSwLyEB/s1600/La+font+del+cedre.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcA00YyLk6T_oj3jiYRnS69oNGmt11bLaOns3xi3Emmd6fGuFVwdEwnowm1dO_CEcRKf5hhkyUBldJWt2PaL3wcbtJdrhzVtfHwYxvnEoHbI7BLZExjKMvJlbSBthshaUyD8HR-FSwLyEB/s200/La+font+del+cedre.jpg" width="130" /></a><br />
<div style="text-align: justify;">
I a mi m'encanta anar-hi perquè des de fa molts anys, tants que ja no em recordo, que llegeixen els meus llibres. Durant molts anys ha estat la única escola de la meva ciutat que ha estat interessada a conèixer l'obra d'un escriptor que es podien trobar pel carrer, a les places, al mercat, al forn, a les llibreries o a les biblioteques perquè era veí seu.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per a totes les persones és important sentir-nos part d'una comunitat. És una de les característiques de la nostra identitat. El barri, la ciutat són els escenaris més importants de les nostres vides, són els llocs on passa el que ens passa, on establim les relacions familiars i d'amistat, on tenim a l'abast els serveis que necessitem. Per això és molt important que les ciutats disposin d'un patrimoni cultural i el fomentin des de l'escola. Els escriptors som patrimoni cultural.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La majoria de nens i nenes de les escoles colomenques són nets i fills de l'emigració, primer de <br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMxM9dey3f0UcwlkRPw_heLQuouljcfNanIWXpi0x09b_y0_Bb-p6vHkLODak9VsyEZXGnhd0jfrIvYE1Tb3nn7aMtXBjsyTzFlsZb4BYA4qpXR3RctfEyeY92FGImrNAmHWwzUagf31Bn/s1600/Colla-Fantasma-Barruf001.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMxM9dey3f0UcwlkRPw_heLQuouljcfNanIWXpi0x09b_y0_Bb-p6vHkLODak9VsyEZXGnhd0jfrIvYE1Tb3nn7aMtXBjsyTzFlsZb4BYA4qpXR3RctfEyeY92FGImrNAmHWwzUagf31Bn/s200/Colla-Fantasma-Barruf001.jpg" width="131" /></a></div>
l'emigració del sud d'Espanya i ara també d'arreu del món, sobretot dels països empobrits. Són fills de famílies obreres que no ho han tingut ni ho tenen fàcil per obrir-se camí en una societat que promou el consumisme, l'individualisme i la competitivitat, una societat que rescata bancs i envia a la misèria els seus pobles.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per això m'agrada especialment a escoles com la Torre Balldovina, perquè els seus alumnes aprenguin que ells també poden ser metges o paletes o enginyers o lampistes o escriptors o fusters o mestres o mecànics.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I la mostra del bon treball que fa aquesta escola la trobo constantment al carrer, perquè són els nens i nenes que compren més llibres per Sant Jordi, perquè els trobo a tot arreu quan hi ha activitats a les biblioteques o les llibreries. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Mestres amb l'empenta i entusiasme del Xavier Bernal són un exemple a seguir.</div>
<div style="text-align: justify;">
He posat les cobertes dels dos llibres que van llegir els alumnes de cicle mitjà.</div>
<br />
<br />
<br />Rodolfo del Hoyo Alfarohttp://www.blogger.com/profile/15664079538026771895noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7495408632729275943.post-71786155577826207232017-03-19T15:31:00.004+01:002017-03-20T00:09:45.595+01:00Girafa Negra. Petites llibreries, grans projectes<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgS8arIsCCF_7Fr_FuSfQXl6qF3bWSxFg5k-sarmkARgzxj5oG6tDwBc1T1qeSs6_Emr3Fhnr5lbI_EBsq-IguSxKz6qpAdp4tCUR7iq1X_yAMdcxV9D9u3t66kYt3tS6wxoGk-JZjqVq0c/s1600/2017-mar%25C3%25A7-18+%25281%2529.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgS8arIsCCF_7Fr_FuSfQXl6qF3bWSxFg5k-sarmkARgzxj5oG6tDwBc1T1qeSs6_Emr3Fhnr5lbI_EBsq-IguSxKz6qpAdp4tCUR7iq1X_yAMdcxV9D9u3t66kYt3tS6wxoGk-JZjqVq0c/s400/2017-mar%25C3%25A7-18+%25281%2529.JPG" width="225" /></a>M'encanten les llibreries, sobre tot les petites llibreries de barri a les gran ciutats i les petites llibreries de poble o de ciutats mitjanes. Les llibreries són una baula indispensable de la cadena del llibre, la baula final sense la qual la feina solitària, lenta i callada que fem els escriptors durant mesos o anys per crear una obra literària, no arribaria als lectors. És ben cert que hi ha biblioteques on podem anar a demanar llibres en préstec, i que hi ha escoles que recomanen lectures als seus alumnes. Però el paper essencial d'aquestes llibreries és que són les millors prescriptores de lectures, perquè a les llibreries hi arriben totes les novetats, perquè els llibreters hi posen tot el seu coneixement per ajudar-nos a triar allò que ens interessa. Igual que un bon lampista et sap aconsellar la millor aixeta per al teu bany, un llibreter et sap aconsellar la millor lectura per als teus interessos.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I entre totes aquestes llibreries, vull destacar la feina encomiable de les llibreries infantils i juvenils. Aquelles que hi dediquen la seva activitats professional a crear nous lectors i a ajudar les famílies a trobar els millors llibres per als seus fills. Hi ha llibreries que s'han convertit en referents del sector perquè estan en llocs cèntrics de Barcelona. Però reivindico que cal posar en valor les llibreries infantils i juvenils dels barris, dels pobles i de les ciutats com ara la <a href="http://girafanegra.com/"><b>Llibreria Girafa Negra</b></a>, de Badalona, que dirigeix amb gran professionalitat en <b>Carlos Álvarez</b>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgw3obBLu8x6cHcVZzICxSCwqFEDLJPUwfRcGlqZb45anVNliYgg-gV6YbFTjksOQ4akuBEULoqmXR86mq1horFR7nIL_DIZvxaLQqIqOajv8Envun-pZFTrjmkb45X-Qeyc3zGPclKeMof/s1600/2017-mar%25C3%25A7-18+%25286%2529.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgw3obBLu8x6cHcVZzICxSCwqFEDLJPUwfRcGlqZb45anVNliYgg-gV6YbFTjksOQ4akuBEULoqmXR86mq1horFR7nIL_DIZvxaLQqIqOajv8Envun-pZFTrjmkb45X-Qeyc3zGPclKeMof/s640/2017-mar%25C3%25A7-18+%25286%2529.JPG" width="640" /></a>Com les altres del sector, la Llibreria Girafa Negra és també un centre d'activitats de foment de la lectura,tallers de reforç escolar, de dibuix i il·lustració i un espai familiar conduït per unes professionals "que donen dinamisme, utilitat i un sentit a tot el potencial que roman als llibres". I cada dissabte a la tarda hi ha Els Saraus de Girafa Negra<span style="font-family: inherit;"> "<span style="background-color: rgba(255, 255, 255, 0.8);">on hi cap de tot que sigui divertit i aporti un extra de valuós: presentacions de llibres, espectacles de titelles, teatre, rondalles per a nens de totes les edats (també en anglès), tallers de música o de ciència, xerrades i col·loquis.."</span></span> Una feina de formiga per anar construint gra a gra un bon rebost de cultura.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9L8IMrVOSK_-1QVcx5H61qyjtJ9Vbif9RmlXjQOOyCUwcFt4drOEUXxj6IltrJ3_VcdadAbve2eyEg2tb0rF9lsczUxbnnx-Gc6EXwIkO7z3QNGUSWEobomI5ib1lDSMJynCjVWnphz9p/s1600/2017-mar%25C3%25A7-18+%25283%2529.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9L8IMrVOSK_-1QVcx5H61qyjtJ9Vbif9RmlXjQOOyCUwcFt4drOEUXxj6IltrJ3_VcdadAbve2eyEg2tb0rF9lsczUxbnnx-Gc6EXwIkO7z3QNGUSWEobomI5ib1lDSMJynCjVWnphz9p/s320/2017-mar%25C3%25A7-18+%25283%2529.JPG" width="320" /></a>Vaig tenir la sort de compartir un d'aquest Saraus amb un grup de mares i nens amb els quals hi vaig<br />
passar una vetllada molt agradable i enriquidora.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Hi havia algú més que no hi surt a la fotografia. Érem pocs, però la conversa era tan interessant, que vam seguir xerrant metre les mares compraven llibres per als seus fills, i després a la porta de la llibreria. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En Carlos Álvarez, el llibreter, és el més alt del grup, a la meva dreta.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquestes llibreries són agents culturals molt necessaris. Tot el suports que els hi donem, sempre serà poc.</div>
Rodolfo del Hoyo Alfarohttp://www.blogger.com/profile/15664079538026771895noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7495408632729275943.post-10589531194595387822017-03-14T19:53:00.003+01:002017-03-15T09:54:09.819+01:00Quan la vida s'embolica: Allò de l'avi, novel·la juvenil d'Anna Manso<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjI-1CpHw2kqlrC3MMlG-A_3iKzbjalyTdZHJGtbpO36NtDz_dE2TtapfBeR8Tm5KQcWUeX8DR4QefF7I7fJaOBI5Tc7hFcI-3IkWg-FNgNjcVOuWM6r9-RTEMud_OHb_uDNahAXAaHbyAL/s1600/Coberta-Allo-de-l%2527avi.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjI-1CpHw2kqlrC3MMlG-A_3iKzbjalyTdZHJGtbpO36NtDz_dE2TtapfBeR8Tm5KQcWUeX8DR4QefF7I7fJaOBI5Tc7hFcI-3IkWg-FNgNjcVOuWM6r9-RTEMud_OHb_uDNahAXAaHbyAL/s320/Coberta-Allo-de-l%2527avi.jpg" width="196" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Què passaria si la persona que més estimes del món fos molt diferent de com te l'imagines? Què passaria si descobrissis que la persona que més estimes del món té una part fosca? Què passaria si aquesta persona hagués fet alguna cosa que convertís la teva vida en un embolic de dimensions còsmiques?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L'escriptora <a href="http://mansoorganixeixon.blogspot.com.es/"><span style="color: black;"><b>Anna Manso</b></span></a> entra en la ment del Salva Canoseda, un noi de setze anys que protagonitza en primera persona la novel·la <i><b>Allò de l'avi</b></i>, que va guanyar el Premi Gran Angular 2016, un dels premis de major prestigi de la literatura juvenil.<br />
<br />
El Salva viu com un rei gràcies a l'avi, al que adora. És un fatxenda, poc treballador i poc estudiós. Popular a l'institut, paga als companys perquè li facin deures i treballs. Té una targeta de crèdit que pot fer servir com vulgui.<br />
<br />
Però alguna cosa amenaça la seva felicitat quan es descobreixen assumptes poc edificants als negocis de l'avi.<br />
<br />
El Salva es toparà de cop amb la realitat més crua. Una realitat que, de bon principi, no voldrà acceptar. Passarà unes setmanes aclaparat tot lluitant amb un garbuix de sentiments. Els companys de l'institut li giren l'esquena i, fins i tot hi ha qui es vol aprofitar de la situació, però, per sort, els amics de l'ànima no l'abandonen i faran el possible per donar-li suport i animar-lo en els moments més difícils. També ho faran els professors i els pares que, tot i estar separats, es posen d'acord per ajudar-lo.<br />
<br />
La novel·la adquireix una rabiosa actualitat en aquests dies que es jutja el cas Palau, ja que hi ha grans similituds amb l'argument.<br />
<br />
I ja que parlo de l'argument voldria comentar un tema de l'estructura de la narració que m'ha agradat especialment. Tota la novel·la és un flashback dintre d'un parèntesi que es situa cronològicament en el present. L'<b>Anna Manso</b>, com a bona guionista que és, ha utilitzat el mateix esquema de la pel·lícula Sunset Boulevard, escrita i dirigida per <b>Billy Wilder</b> el 1950, a la qual fa un homenatge. El relat comença amb el Salva veient la pel·lícula a la tele i acaba amb el Salva passejant pels escenaris reals de la pel·lícula. Per als que no la coneguin, us diré que narra la vida d'un guionista de Hollywood i la seva relació amb una actriu del cine mut que no pot adaptar-se als temps moderns. La pel·lícula comença amb el protagonista mort en una piscina i acaba quan la policia va a detenir a l'actriu que l'ha assassinat. I entre principi i final, tota la història, com a la novel·la que ens ocupa.<br />
<br />
La protagonista de la pel·lícula, interpretada magistralment per <b>Gloria Swanson</b>, es nega a reconèixer la realitat, com el Salva, tot i que, a diferència de la Norma Desmond, ell sí que finalment l'acceptarà.<br />
<br />
El personatge del Salva està magníficament descrit per l'autora, tant pel seu comportament, com per la seva manera de vestir, alhora que ens acompanya per la seva evolució psicològica. Si al principi el lector no s'identifica amb el personatge del Salva és per la seva prepotència, però quan comencen els problemes, de seguida ens fiquem a la seva pell. És essencial, també, la manera com l'<b>Anna Manso</b> relata la relació entre avi i net. Una relació afectiva que sembla més forta que la que té amb els pares. al final ja no serà el mateix, però el Salva seguirà estimant-lo.<br />
<br />
Un dels aspectes que també valoro como a molt positius és la relació d'amistat dins del grup de la colla del Salva, el Nacho, el Martí i la Clara, una amistat de les de veritat, que està per damunt de tot, una amistat generosa que fa que fins i tot en els pitjors moments mai no es trobi sol amb seqüències literàries d'una intimitat poderosa.<br />
<br />
La novel·la està escrita amb un estil àgil i un llenguatge planer i molt directe, que ens interpel·la en primera persona, mantenint en tot moment la tensió narrativa.<br />
<br />
Per cert, l'<b>Anna Manso</b> es va presentar al concurs amb el pseudònim de Gloria Swanson, la qual cosa es va desvetllar el dia del lliurament del premi.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjE3DJvBk7zmBWjdqg2ck0ZQ7m-Mz6oikn1aJfS0amG6A0YqA811E4V5cmUNk8xhcFbxcyKeHZpSZRh-SFjhGV3p-rIh3vMY7RhQkkmEvoLGdK2BmETO1UioTl8FC41G-eZjMzG_r40qhll/s1600/Anna+Manso-1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="232" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjE3DJvBk7zmBWjdqg2ck0ZQ7m-Mz6oikn1aJfS0amG6A0YqA811E4V5cmUNk8xhcFbxcyKeHZpSZRh-SFjhGV3p-rIh3vMY7RhQkkmEvoLGdK2BmETO1UioTl8FC41G-eZjMzG_r40qhll/s320/Anna+Manso-1.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: inherit;"><b>Anna Manso</b> és escriptora i
guionista. Va estudiar cinema i es va especialitzar en l’escriptura de guions
de cinema i televisió. Des de l’any 1996 ha escrit guions per a programes
infantils (<i>Barri Sèsam, Super3, Mic, Una
mà de contes</i>) , programes d’entreteniment i sèries (<i>El joc de viure, El cor de la ciutat, Mar de fons, Ventdelpla, KMM</i>).
Com a escriptora té més de quaranta títols publicats de literatura infantil i
juvenil. L’any 2008 va ser guardonada amb el Premi Gran Angular amb l’obra <i>Canelons freds. </i>L’any 2016 ha estat
reconeguda amb el premi Atrapallibres de
literatura infantil pel seu llibre <i>Amics </i>monstruosos
i pel de literatura juvenil Gran Angular, de l’Editorial Cruïlla, per la seva
obra <i>Allò de l’avi</i>.<i> </i>També és autora de la columna periodística
<i>La pitjor mare del món </i>i<i> </i>del llibre del mateix nom. Participa en
diferents activitats d’animació a la lectura i a l’escriptura adreçades a
alumnes de primària (<i>Voxprima, El cove de
les paraules, Club de lectura virtual Llibre de família</i>). També és
col·laboradora de la tertúlia del programa radiofònic Catalunya Migdia. El seu
blog personal és <span lang="ES-TRAD"><a href="http://www.manso.org/"><span lang="CA">http://www.manso.org</span></a></span> <o:p></o:p></span></div>
<br /></div>
Rodolfo del Hoyo Alfarohttp://www.blogger.com/profile/15664079538026771895noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7495408632729275943.post-77540772947541630772017-03-11T12:57:00.001+01:002017-03-11T13:04:43.874+01:00Cita de poetes amb Neus Aguado i Marcel Riera, el Dia Mundial de la Poesia 2017<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">La Llibreria Carrer Major de Santa Coloma de Gramenet i Òmnium Cultural del Barcelonès Nord, celebren el Dia Mundial de la Poesia 2017 amb la presència de dos grans de la poesia contemporània en castellà i en català, Neus Aguado i Marcel Riera.</span><br />
<span style="font-family: inherit;"><br /></span>
<span style="font-family: inherit;">L'acte tindrà lloc a les 19:30 a la seu de la llibreria, c. Major 13, molt a prop de la L1 del Metro.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZM0nJjPGRL5Wt3tAXRdwh4-ag3sETY6S6KYAObcHsQUzTxXKkviQ0Lv4qDrXcavFx_S_iia5uCaiOiQhbFKrlAXtiTIjUpX6OVq42syPBKkz2MRwAI-Y2CpDOyhHsonL-RqEODdJyTb6M/s1600/Neus-Aguado.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZM0nJjPGRL5Wt3tAXRdwh4-ag3sETY6S6KYAObcHsQUzTxXKkviQ0Lv4qDrXcavFx_S_iia5uCaiOiQhbFKrlAXtiTIjUpX6OVq42syPBKkz2MRwAI-Y2CpDOyhHsonL-RqEODdJyTb6M/s1600/Neus-Aguado.png" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: inherit;"><b>Neus
Aguado</b>. Nacida en Argentina en 1955, vive en Barcelona y es licenciada
en Arte Dramático por el Institut del Teatre de Barcelona y en Ciencias de la
Información por la Universitat Autònoma de Barcelona, desde muy joven se
implica activamente en el medio artístico, cultural y político y participa en
diversos proyectos. Ha sido cofundadora del Comitè d’Escriptores del PEN Català y secretaria general de la Asociación
Colegial de Escritores de Cataluña (ACEC).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: inherit;">Su trayectoria
como periodista cultural, escritora y dramaturga la ha desarrollado en
Barcelona. A destacar los siete años de crítica de poesía en <i>La</i> <i>Vanguardia</i>. Asimismo, ha colaborado en publicaciones periódicas nacionales e
internacionales. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: inherit;">Entre otros montajes teatrales, ha realizado la
dramaturgia y la dirección de <i>Alejandra
en el</i> <i>país de la soledad</i>,
(Barcelona, 1981), basado en la obra de Alejandra Pizarnik, ha codirigido <i>Cançoner</i>. <i>Poemes de Feliu Formosa<b> </b></i>(Terrassa,
1981), ha colaborado en la idea y
selección de textos de <i>Res no et serà
pres</i> (Homenatge a Maria–Mercè Marçal), dirigido por Magda Puyo (Barcelona
1998), y en 1999 y 2003 ha participado en la selección de textos e
interpretación de <i>Aquest serà el principi</i>,
basado en la obra de Anna Murià, y dirigido por Feliu Formosa. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: inherit;">Entre otras publicaciones, ha
editado ensayos, traducciones y antologías de poetas de expresión catalana; y
los libros de narraciones <i>Juego cautivo</i>
(Laia, 1986) y <i>Paciencia y barajar</i>
(Tusquets Editores, 1990), la plaquette <i>Entre
leones</i> (El Toro de Barro, 2002) y los libros de poesía <i>Paseo présbita</i> (La Gaya Ciencia, 1982), <i>Ginebra en bruma rosa</i> (Lumen, 1989), <i>Aldebarán </i>(Lumen, 2000), <i>Intimidad
de la fiebre</i> (El Toro de Barro, 2005), <i>En
el desorden de la</i> <i>casa </i>(MX
Edicions 1010, 2006) y <i>Tal vez el Tigre</i>
(in-Verso, 2014). <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: inherit;">Sus poemas y cuentos, además de constar en antologías de España, México,
Argentina, El Salvador y Cuba, han sido traducidos a diversos idiomas y están
compilados en antologías de Francia, Luxemburgo, Canadá, Italia, Alemania,
EE.UU., Australia, Brasil, Portugal y Grecia.</span><span style="font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="ES"><span style="font-family: inherit;">Si mi corazón se calma<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="ES"><span style="font-family: inherit;"> criatura del asombro<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="ES"><span style="font-family: inherit;">
qué querrás.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="ES"><span style="font-family: inherit;">Demasiada muerte en una sola muerte. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="ES"><b><span style="font-family: inherit;">©</span></b><span style="font-family: inherit;"><b><span style="font-family: inherit;"> Neus Aguado</span></b><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="ES"><span style="font-family: inherit;">17-1-2012 [Inédito]</span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilHertnWsh8o_H5YOsPkrZrevsY5kLYm3yts25bHg5S6xD31JGMuiCKRE3556wtopAE75KbfhnmRiEcmXrQWPon_QzXk_9H3zJaQRLzB2z-KgB5ttpPZ0vHQjnsYkylzdHx-tR3ky3Xan1/s1600/Marcel+Riera+al+Passeig+del+Born..jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="229" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilHertnWsh8o_H5YOsPkrZrevsY5kLYm3yts25bHg5S6xD31JGMuiCKRE3556wtopAE75KbfhnmRiEcmXrQWPon_QzXk_9H3zJaQRLzB2z-KgB5ttpPZ0vHQjnsYkylzdHx-tR3ky3Xan1/s320/Marcel+Riera+al+Passeig+del+Born..jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><b>Marcel
Riera</b> (Badalona, 1956). És llicenciat en Filologia i s’ha
dedicat a l’administració pública, a l’ensenyament, al bàsquet i a la política.
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Ha publicat els llibres de poesia <i><span style="color: #222222; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">BDN, la
ciutat possible</span></i><span style="color: #222222; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">. Tècum Editors, 1999; </span><i>Lluny</i>. Viena
edicions, 2006; <i>L’edat del coure</i>. Viena edicions, 2008; <i>Llum
d’Irlanda</i>. Els llibres de l’Óssa menor. Proa, 2012; <i>Occident</i>. El
Gall editors, 2016, <i>Altres veus</i>. El Gall editors, 2017; i ha tingut cura
de les antologies <i>Vols venir tu,
rabadà? El cançoner tradicional de Nadal.</i> Viena edicions, 2015; <i>Dóna’m
la mà. Cinquanta poemes d’amor.</i> (Tria i traducció). Viena edicions,
2016; <i>Els gats han vingut a prendre el te.</i> <i>Cinquanta poemes que
porten cua</i>. (Tria i traducció). Viena edicions, 2017.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-right: -.05pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Ha traduït de l’anglès <span style="color: #222222; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Rumer
Godden. <i>El riu</i>. Viena edicions, 2007; </span>Joseph Brodsky. <i>La marca de
l’aigua</i>. Viena edicions, 2011; Thomas Wolfe. <i>El nen perdut</i>.
Viena edicions, 2014; Philip Larkin. <i>Finestrals</i>. Labreu, 2009; i <i>Versions
de Bai Juyi</i>. Labreu, 2013.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-right: -.05pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-right: -.05pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Els seus poemes i traduccions han aparegut en diverses
revistes com ara <i>Poetari</i>, <i>Veus baixes</i>, <i>Quaderns de Versàlia</i> i <i>British Council</i>.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-right: -.05pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-right: -.05pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">La seva obra ha estat guardonada amb diversos premis
entre els quals destaquen <span style="color: #222222; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Premi Vila de Martorell, 2007; </span>Premi
Carles Riba, 2011; Premi Extraordinari 1714 dels Jocs Florals de Barcelona
2014; Premi Joan Alcover, Ciutat de Mallorca, 2015; i Premi Pollença de Poesia,
2016.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="ES"><span style="font-family: inherit;">
</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-right: -.05pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Actualment co-dirigeix la col·lecció de clàssics
moderns “El cercle de Viena”.</span><span style="color: #222222; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 16.1pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 16.1pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: inherit;"><b>GOTES DE TINTA</b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 16.1pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 16.1pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: inherit;">Quan obro un llibre sé que el temps s’atura<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 16.1pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: inherit;">i cada ratlla escrita és el passat<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 16.1pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: inherit;">que s’estira fins al punt i seguit.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 16.1pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 16.1pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: inherit;">Els versos que llegeixo es descabdellen<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 16.1pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: inherit;">lletra rere lletra, síl·laba rere<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 16.1pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: inherit;">síl·laba cap al futur que ja arriba.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 16.1pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 16.1pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: inherit;">Un enfilall de milions de pàgines<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 16.1pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: inherit;">em tiba, com un cordó umbilical<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 16.1pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: inherit;">amb l’intangible esperit de la vida.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 16.1pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 16.1pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: inherit;">Cada cop que repasso algun paper<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 16.1pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: inherit;">o que fullejo un llibre reconec<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-right: -.05pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 16.1pt;">
<span style="font-family: inherit;">lletres de sang que en
tinta es coagulen.</span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 16.1pt;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 16.1pt;">
<b><span style="font-family: inherit;"><span style="background-color: transparent;">©</span> Marcel Riera</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-right: -.05pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="ES"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
Rodolfo del Hoyo Alfarohttp://www.blogger.com/profile/15664079538026771895noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7495408632729275943.post-79610587315264258492017-03-08T20:09:00.004+01:002017-03-08T20:16:59.546+01:00Un niu a l'Escola Josep Montmany, de Sant Feliu de Llobregat<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglHYaZgf-OsgN3TWVH_lhQKxX1vF0hQaE6l_HJyR8gXPI4phWJ_UWAX8n1uINKMXT5TCiyKdxZfjPdERcjR7uXULQroLgRYOzo6y890CJ0BlAiVEh0lyUzIOb0P9tHTJ6uHVkHb85PBrs5/s1600/2017-mar%25C3%25A7-7-Josep-Montmany+%252813%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglHYaZgf-OsgN3TWVH_lhQKxX1vF0hQaE6l_HJyR8gXPI4phWJ_UWAX8n1uINKMXT5TCiyKdxZfjPdERcjR7uXULQroLgRYOzo6y890CJ0BlAiVEh0lyUzIOb0P9tHTJ6uHVkHb85PBrs5/s640/2017-mar%25C3%25A7-7-Josep-Montmany+%252813%2529.JPG" width="640" /></a></div>
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQ2UCCILzV5-ePcyeEuaUhr2CslHHaV8Cq3c1vSKOAZl25CXbe2GryO_glgv7eRVq-RLLmFE3-NPBvNMwS1SzRORhFZtFc9xjsQzuNZ8UQQYQbiekl5NSPYw9b3a0izdYfr4AssqT2Lc_e/s1600/niubonic.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQ2UCCILzV5-ePcyeEuaUhr2CslHHaV8Cq3c1vSKOAZl25CXbe2GryO_glgv7eRVq-RLLmFE3-NPBvNMwS1SzRORhFZtFc9xjsQzuNZ8UQQYQbiekl5NSPYw9b3a0izdYfr4AssqT2Lc_e/s320/niubonic.jpg" width="210" /></a><br />
<div style="text-align: justify;">
Veure els més petits entusiasmats amb la literatura, és un autèntic regal per als escriptors. Entraven a la biblioteca en silenci i em miraven com si fos un mag. Eren alumnes de 1r de primària de l'<b>Escola Josep Montmany Amat</b>, de Sant Feliu de Llobregat, i havien llegit <b><i>Quin niu més bonic!</i></b>, un llibre que tinc la sort de compartir amb la il·lustradora Blanca BK.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Vaig gaudir molt escrivint el conte, però hi ha un secret que els hi vaig explicar. El vaig escriure per passar el dol d'haver de deixar casa meva i veure com la meva filla patia perquè se l'estimava molt.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Casa nostra estava afectada per un pla de l'ajuntament, que volia fer el carrer més ample, i vam haver de marxar, i vam haver de veure com l'enderrocaven perquè l'escola estava al davant.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
De seguida, un munt de nens i nenes van aixecar les mans per explicar que també havien canviat de casa i que no volien fer-ho i que ho havien passat malament. I em va servir per explicar-los que això és el bo que tenen els contes. Que ens ho passem bé llegint-los, però que també ens serveixen per ajudar-nos a comprendre coses que ens passen. Penso que tots ho van entendre molt bé, perquè és el mateix que li passa al Becpetit, els personatge principal, i a la Núria, la nena que toca el piano i que estima els pardals.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNUNAkNUHRRPHn1hWkjv-lp3GLnc9NOJFscO4GAz3XsDn-Htxd3E8e6Nz603ND1_YT_RwDVS6vcCyLlD787eLC-_7IPDm7WoM_HMxVwU56ezpZiYMn4RBt9ran4dFHItJmm6wEzV3bvQoN/s1600/2017-mar%25C3%25A7-7-Josep-Montmany+%252812%2529.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNUNAkNUHRRPHn1hWkjv-lp3GLnc9NOJFscO4GAz3XsDn-Htxd3E8e6Nz603ND1_YT_RwDVS6vcCyLlD787eLC-_7IPDm7WoM_HMxVwU56ezpZiYMn4RBt9ran4dFHItJmm6wEzV3bvQoN/s320/2017-mar%25C3%25A7-7-Josep-Montmany+%252812%2529.JPG" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Els vaig preguntar quin personatge els havia agradat més. El Becpetit va guanyar per golejada perquè s'havien identificat amb ell, havien patit quan enderroquen la casa on té el niu, els havia fet pena quan no s'adaptava al niu nou i buscava les seves coses als abocadors, i finalment, havien gaudit quan al lloc on van enderrocar la casa havien fet una de nova, i la Núria, a nena que tocava el piano, hi havia tornat. I sobretot, que tenia un niu nou preciós, com a ell li agradava.</div>
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSMffwpyIrgOirH7pFC1y-sgEDr7HMr3o1gZQdgTWKpG2pdMr1YgMVzEn0BUArpK8CWsNmZ_BYsUmuh5iZ6tUQv2_5Yzo8EUWS-wYtC_CwcOzdB0QOP3OQCd-W5FpxaJ9FfJ-lOi48p8vq/s1600/2017-mar%25C3%25A7-7-Josep-Montmany+%252810.1%2529.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSMffwpyIrgOirH7pFC1y-sgEDr7HMr3o1gZQdgTWKpG2pdMr1YgMVzEn0BUArpK8CWsNmZ_BYsUmuh5iZ6tUQv2_5Yzo8EUWS-wYtC_CwcOzdB0QOP3OQCd-W5FpxaJ9FfJ-lOi48p8vq/s320/2017-mar%25C3%25A7-7-Josep-Montmany+%252810.1%2529.JPG" width="205" /></a><br />
<div style="text-align: justify;">
Algunes nenes havien triat la Núria com a personatge principal perquè, com ella, també anaven a estudiar piano.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L'<b>Angi Rojas</b>, la mestra que em va acompanyar i que es cuidava de la biblioteca juntament amb algunes mares col·laboradores, em va explicar que tenien una bibliotecària que treballava a les tardes, però que no disposaven de recursos per renovar el fons. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La bibliotecària havia fet una guia de lectura amb la meva biobibliografia.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Abans de marxar em van fer un regal preciós: un llibre que havien fet entre tots i un bolígraf molt xulo per seguir escrivint contes.<br />
<br />
A la sortida, m'esperava la il·lustradora <b>Núria Feijoo</b>, que és amiga meva i viu a Sant Feliu. Vam esmorzar i vam petar la xerrada per posar-nos al dia. No vaig poder veure l'altra amiga que tinc a la ciutat, l'escriptora <b>Maite Carranza</b>, perquè, com jo, estava en una altra escola, questa vegada de Castelldefels. Us la recomano, els seus llibres us agradaran molt.</div>
Rodolfo del Hoyo Alfarohttp://www.blogger.com/profile/15664079538026771895noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7495408632729275943.post-11889132631591973042017-03-01T00:08:00.002+01:002017-03-01T15:07:18.766+01:00El camino de Marwan<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiO7nbIughuDUWREgxH0XBU02tXv6hKFyySqCJ3CRECUyw6k1ADnPZhAd6OM6RJaG0vFxpTKpV7fT7dgk-b5Hpm_UPh-W0tUXJYxM92PTOB4hNKoUZuA0ZbO-W8INu8niTP92QnZM0swN0P/s1600/Marwan001.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="552" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiO7nbIughuDUWREgxH0XBU02tXv6hKFyySqCJ3CRECUyw6k1ADnPZhAd6OM6RJaG0vFxpTKpV7fT7dgk-b5Hpm_UPh-W0tUXJYxM92PTOB4hNKoUZuA0ZbO-W8INu8niTP92QnZM0swN0P/s640/Marwan001.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Cuando <a href="http://lauraborrasdalmau.blogspot.com.es/"><b><span style="color: black;">Laura Borràs</span></b></a> me regaló <b><i>El camino de Marwan</i></b>, me pasé largo rato contemplando unas ilustraciones bellísimas y al mismo tiempo conmovedoras. Leer el texto de <b>Patricia de Arias</b>, me produjo la misma sensación de belleza e impacto emocional, y me vi empujado a leerlo varias veces.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Es un libro aparentemente sencillo e incluso predecible y amable, porque narra el camino de un inmigrante que huye de la guerra y porque su autora ha moderado la tensión dramática dejando a parte el sufrimiento de los campos de refugiados.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
¿Qué es, pues, lo que hace que quien pase sus páginas quede tocado por ellas? Yo creo que la autora ha sabido conectar con algunos aspectos universales de la condición humana. Es un libro infantil, un libro que los adultos podemos leer a nuestros hijos, y explicarles las otras lecturas que nos ofrecen sus palabras y sus imágenes.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Por ejemplo la pérdida: "Camino y mis huellas / van dejando un rastro / de historias antiguas / de canciones de mi pueblo, / de olor a té y a pan, / a jazmin y a tierra."</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
O la incertidumbre: "Camino... / y no sé cuándo llegaré / no sé dónde llegaré. / Cargo una bolsa pesada"</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcaWleWHELaEkIyE7SWmE44HkPS5kc7M46An21kQqT1sUouDsdu-qTjgSDHAdEbOQtAOl_uwIO6z5sdZozZB5Z0M6lMpsE8z50VlREmHahqaIYFZlXaJO__zUG9I4QbQjh8XpCIADqIEhL/s1600/el+camino+de+Marwan+3+2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="257" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcaWleWHELaEkIyE7SWmE44HkPS5kc7M46An21kQqT1sUouDsdu-qTjgSDHAdEbOQtAOl_uwIO6z5sdZozZB5Z0M6lMpsE8z50VlREmHahqaIYFZlXaJO__zUG9I4QbQjh8XpCIADqIEhL/s640/el+camino+de+Marwan+3+2.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La ilustración muestra la incertidumbre pintando un Marwan empequeñecido, rodeado de un desierto que no se acaba, un camino en espiral que lo envuelve todo. Y Marwan cargando una bolsa casi tan grande como él. Incertidumbre y soledad porque a pesar de emprender ese camino junto a miles de personas, cada una se enfrenta sola a su propio destino.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibTI8FxehPrYe20CkTkro0UHjK-s13EAPchyphenhyphenfgyz700gzkqG4cgjeMH_O5Z8PvfOHBv-r_GkmsrrxcGZv1OBh5P-zVN0tAf9buEDIgfbdxhYC43I3qw-2_FyOQFyNdPfu0GJZ_PGCmB3jq/s1600/el+camino+de+Marwan+7.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="161" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibTI8FxehPrYe20CkTkro0UHjK-s13EAPchyphenhyphenfgyz700gzkqG4cgjeMH_O5Z8PvfOHBv-r_GkmsrrxcGZv1OBh5P-zVN0tAf9buEDIgfbdxhYC43I3qw-2_FyOQFyNdPfu0GJZ_PGCmB3jq/s400/el+camino+de+Marwan+7.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
O el recuerdo y la nostalgia: "Recuerdo una casa. / Mamá encendía el fuego / cuando llegaba la noche, / y Papá contaba historias / de nuestro pueblo. / Había un jardín, un gato / y un rayo de sol que cintilaba / cada mañana en mi almohada."</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKX0b2Cv0FiQU1Y_Lfk1UTCfw2DmTkPOVAAfRmSrwHRjFxRI_Sy82n021ltX48ARquA1sh6RSyYN1oSlFc-J9OFNU30EP7eQaKb2lYYVCIO9lKgatt1CK2Q478K_pudU5AAFCazGiAMBon/s1600/el+camino+de+Marwan+8.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="172" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKX0b2Cv0FiQU1Y_Lfk1UTCfw2DmTkPOVAAfRmSrwHRjFxRI_Sy82n021ltX48ARquA1sh6RSyYN1oSlFc-J9OFNU30EP7eQaKb2lYYVCIO9lKgatt1CK2Q478K_pudU5AAFCazGiAMBon/s400/el+camino+de+Marwan+8.jpg" width="400" /></a><br />
<br />
O el dolor que producen la guerras: "Un dia ellos llegaron. / La noche se hizo más fría, / más oscura, más profunda / y se lo tragó todo. / Micasa, el jardín, mi pueblo.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
O el desarraigo: "Otro país, otra casa / otra lengua. / Historias de otros pueblos."</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Y no obstante, tras haber arraigado en otro lugar, tras haberse contruido un futuro lejos de su pueblo, su deseo es volver: "Algún dia volveré / no miraré atrás. / Plantaré un jardín con mis manos, / lleno de flores / y esperanza."<br />
<br />
Pero si algún dia su deseo se cumple, ya no será el mismo que partió porque la experiencia de la vida le habrá cambiado: "Construiré mi casa / con los cimientos / de mis pasos certeros."<br />
<br />
La narración poética confiere al texto una belleza plàstica singular, un ritmo de palabras suaves pronunciadas al oido y un tono de melancolia y nostalgia combinadas con un acento vital y firme de esperanza. Yo creo que la esperanza es lo que define al libro porque surge con los primeros pasos de Marwan y siempre la lleva con él.<br />
<br />
Las ilustraciones de Laura Borràs acompañan el texto dándole aún una mayor fuerza expresiva, y hablando a veces por si mismas. La combinación de acuarelas y tinta le permite jugar con los colores que dan por si mismos forma a personajes y espacios, mientras que la tinta perfila y detalla cuando es necesario. La ilustradora consigue, con el juego con sus acuarelas, crear el ambiente de calma en la reunión familiar con colores cálidos, o la paz del hogar en los recuerdos de Marwan, o la imágen onírica de la madre convertida en luna de la noche fría, pero nunca tan oscura como la noche de los tanques, o el horror de la guerra con colores oscuros, la soledad en la inmensidad del desierto con la arena cubriendo todo el espacio y Marwan en un punto, o la experiència en el camino de Marwan cuando al final los árboles contienen los colores de sus "pasos certeros" por otros pueblos y culturas. Como decía, la tinta perfila y detalla y a veces subraya con fuerza propia algunos aspectos, como el que había señalado de la incertidumbre frente a un camino que parece alargarse infinitamente en espiral, o la amargura en los rostros de los que huyen de la guerra.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUBS-HPqN5UVFZp7B7oY3ZoceA024Bl-hEIBNfw4y6TGh3TezGlxbkcov7BJgBMszF2TbZl0oHJ01OfqwmxOc-sVFfLjaayJGT-FW3iAP3TjRW8loi58FstXSaPxuzUL7SEGPfi0Ijw3hi/s1600/foto2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="239" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUBS-HPqN5UVFZp7B7oY3ZoceA024Bl-hEIBNfw4y6TGh3TezGlxbkcov7BJgBMszF2TbZl0oHJ01OfqwmxOc-sVFfLjaayJGT-FW3iAP3TjRW8loi58FstXSaPxuzUL7SEGPfi0Ijw3hi/s320/foto2.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: inherit;"><b><span lang="ES">Patrícia de
Arias </span></b>Nació en
Granada, España, en el año 1973. En 1996 se formó en la Escuela de Teatro de
Granada y comenzó a actuar como actriz en diversos espectáculos. Se mudó en
2012 a Brasil, donde vive actualmente con su marido, el músico Guga Murray, y
el hijo de ambos. En 2013 fundaron juntos Atrium Escola de Música, en Resende
(RJ).</span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="ES"><span style="font-family: inherit;">Su primer
libro, <b>Fio de Lua & Raio de Sol</b>, en colaboración con la premiada
escritora Roseana Murray, fue publicado en 2013 por la Editorial Ibep. Con este
primer trabajo, Patricia y su marido crearon un libro-concierto infantil, que
es representado con gran éxito en diversos teatros y ferias literarias de
Brasil, tales como la Flipiri 2014. <o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="ES"><span style="font-family: inherit;">Sus libros <b>Fica
Comigo </b>y <b>Uma ideia no bolso</b>, de la Editora Rovelle, fueron incluidos
en el «<b>Acervo Básico da FNILIJ» en 2015 (Brasil). </b></span></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: inherit;">Su último
libro, <b>“El Camino de Marwan” (Editorial Amanuta, Il. Laura Borrás), ha sido
galardonado con la Mención Especial en la categoría New Horizons de los Bologna
Ragazzi Awards 2017 (Italia). </b>También en este año, fue incluido en la lista
de libros recomendados 2017 por la prestigiosa <b>Fundación Cuatro Gatos</b> <b>(EE.UU).</b></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<b><span style="font-family: inherit;"><br /></span></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXUtueZvbg9oA9MGOBn2fZqTH2VEwNLNizi0BLNIUuUJi3hdyKLBsO0OC6EntS6HvJHhETRmkbxWfu4rwCxf93fq6YsEUcswB92Maw5Ra1ahOJ-hVsvOAXJDSy1jfTK2E84WgxISmixIuy/s1600/Laura+nov+2+b-n+2012.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: inherit;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXUtueZvbg9oA9MGOBn2fZqTH2VEwNLNizi0BLNIUuUJi3hdyKLBsO0OC6EntS6HvJHhETRmkbxWfu4rwCxf93fq6YsEUcswB92Maw5Ra1ahOJ-hVsvOAXJDSy1jfTK2E84WgxISmixIuy/s320/Laura+nov+2+b-n+2012.jpg" width="209" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<span style="font-family: inherit;"><span lang="PT-BR" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 115%;"><b>Laura Borràs </b>nació en Barcelona unos días antes de que supuestamente
alguien pisara la Luna. Es doctora en Lingüística, pero le fascina crear
proyectos ilustrados, sobre todo el dibujo como medio de expresión y
comunicación y, en definitiva, los libros en sí. Se dedica a la ilustración y a
la docencia de traducción en la UPF.</span> <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<span lang="PT-BR" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 115%;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<span style="font-family: inherit;"><span lang="PT-BR" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 115%;">Aprendió a ilustrar en los cursos con Ignasi Blanch, Cristina
Losantos, Rebeca Luciani y Flavio Morais en Barcelona (2007-2010), y en Italia
con Javier Zabala, Alessandro Sanna y Linda Wolfsgruber en la Facultad de
Bellas Artes de Macerata y en la Escuela Internacional de Ilustración de
Sàrmede (2009-2012).</span><span lang="PT-BR" style="line-height: 115%;"> <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<span lang="PT-BR" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 115%;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: inherit;">Ha participado en números exposiciones y además de realitzar materiales
didácticos e il·lustracions para entidades musicales ha publicado los álbumes
ilustrados <i>Un mar de cebollas , Un cangrejo sin sombrero,</i> <i>Max
y su sombra</i> y <i>Em dic Toldrà</i>. Asimismo ilustró dos cuentos
musicales para representarlos con dibujos proyectados: <i>El mestre armer</i>,
con música de Albert Gumí, y <i>Canta’m un </i>conte, un cuento sobre
el músico Eduard Toldrà con narrador-cantante. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="line-height: 115%;">Con <b><i>El camino de Marwan</i></b> ha obtenido junto a Patricia de Arias</span><b> <span lang="ES">la
Mención Especial en la categoría New Horizons de los Bologna Ragazzi Awards
2017 (Italia)</span></b><span style="line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<b style="font-family: inherit;"><br /></b></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<b style="font-family: inherit;"><br /></b></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Rodolfo del Hoyo Alfarohttp://www.blogger.com/profile/15664079538026771895noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7495408632729275943.post-53245694273163242482017-02-09T17:57:00.000+01:002017-02-24T11:38:59.402+01:00L'escola dels mil colors i una sola ànima<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjf0PjDW38QzFEwHvf8gLkwZ78zQdFfWjoK_Ki2hIaRWVMo0_59dwwRx6NLSy5ukaRXDUy1RUc6hs1-bkaKef8Vj-KGdLWztFBCv_OFHXVaq3JZvqZ1hxIlsK1wNKDc9tMyEHwCjxxUXAOq/s1600/2017-febrer-2-Gaud%25C3%25AD+%25289%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjf0PjDW38QzFEwHvf8gLkwZ78zQdFfWjoK_Ki2hIaRWVMo0_59dwwRx6NLSy5ukaRXDUy1RUc6hs1-bkaKef8Vj-KGdLWztFBCv_OFHXVaq3JZvqZ1hxIlsK1wNKDc9tMyEHwCjxxUXAOq/s640/2017-febrer-2-Gaud%25C3%25AD+%25289%2529.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La resposta és molt fàcil. Els alumnes de 4t de primària de l'Escola Antoni Gaudí de Santa Coloma han llegit el meu llibre <b><i>El bosc dels somnis perduts</i></b>. El mateix que dóna títol a aquest blog.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1ET_3kWE-wb3UF6vjv4q97cs9_MyCuyG-hy38pXVPuAZ8MU3WVKcJNEcURHWeu2UjzAR11frT69nxrJ2bVaH1kmckgMnOYc-W2qo9s1N4h2ZTYJXs1eKLyV-xdCOI_dzJvrKM2_PzLrgR/s1600/El+bosc.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1ET_3kWE-wb3UF6vjv4q97cs9_MyCuyG-hy38pXVPuAZ8MU3WVKcJNEcURHWeu2UjzAR11frT69nxrJ2bVaH1kmckgMnOYc-W2qo9s1N4h2ZTYJXs1eKLyV-xdCOI_dzJvrKM2_PzLrgR/s320/El+bosc.jpg" width="200" /></a>Després de llegir el llibre, han anat a la <b>Biblioteca de Can Peixauet</b> per fer la trobada. Es tracta d'un projecte de foment de la lectura organitzat conjuntament pels Serveis Educatius de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i la Xarxa de Biblioteques. Fins al mes de maig m'esperen 10 fòrums que farem a la magnífica sala Joan Brossa de la biblioteca.<br />
<br />
Han passat per la biblioteca els tres grups de quart i cada trobada ha estat una experiència magnífica.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
He agraït a les mestres el treball de lectura que han fet amb els seus alumnes. Cada un havia fet un llibre inspirat en els personatges d'El bosc dels somnis perduts i li havien posat el seu propi títol. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Els dibuixos eren molt divertits i estrafolaris com els personatges. Els ovellumans, semblants a persones, però amb el cos cobert de llana; els plomallons, una mena de lleons amb plomes; els miconills, una barreja de mico i de conill; els orficars: una mena de cargols amb la closca d'or fi. I els més divertits de tots, els nyitus.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiL-DQyc3_UXwFTTkjpBs-NRRWcob0Gpt-CT3YWd7fK42j9gelFWoV8E3vo9fYBwA4Xba2g1Rs3glpTeNFkTcJcbz8x-D6BkUlFL64G8IwqGIb17tqWNEnzOaLuBwujpt7L4wA37rFszQzB/s1600/2017-febrer-16-Gaud%25C3%25AD+%25284%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiL-DQyc3_UXwFTTkjpBs-NRRWcob0Gpt-CT3YWd7fK42j9gelFWoV8E3vo9fYBwA4Xba2g1Rs3glpTeNFkTcJcbz8x-D6BkUlFL64G8IwqGIb17tqWNEnzOaLuBwujpt7L4wA37rFszQzB/s640/2017-febrer-16-Gaud%25C3%25AD+%25284%2529.JPG" width="640" /></a></div>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
M'agrada posar follets al meus llibres, perquè els follets existeixen a totes les cultures del món. A Catalunya tenim una galeria ben àmplia d'aquests petits éssers fantàstics. Diuen que els nyitus són tan petits com un gra de pols.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Els nyitus es passen el dia dormint. Al capvespre van a escoltar la senyora Son i aquesta els explica històries de tota mena. Després, entren a les cases per les xemeneies o pels forats dels panys, es fiquen a les orelles de la gent i, des de ben endins, els fan dormir i somiar. Però un dia la senyora Son ha desaparegut, els habitants del bosc ja no poden somiar i comencen a tenir problemes. El Caçolet, un nyitus buscador de sonis perduts, serà l'encarregat de descobrir el misteri.<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7ItyYrZq3J8E9QPRspMhtzWHzjARdZ1wO-uUv7AFq2gJKTd9qVCbsoAzD42Q9ZqKe_d11mvp-DZTdn1ZkP3WvHeTujviCWSKClE7YHgVvLWu9dOLO-hnAQai4jGvqBNDE9hnNd_YAR4vY/s1600/2017-febrer-23-Gaud%25C3%25AD+%25289%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7ItyYrZq3J8E9QPRspMhtzWHzjARdZ1wO-uUv7AFq2gJKTd9qVCbsoAzD42Q9ZqKe_d11mvp-DZTdn1ZkP3WvHeTujviCWSKClE7YHgVvLWu9dOLO-hnAQai4jGvqBNDE9hnNd_YAR4vY/s640/2017-febrer-23-Gaud%25C3%25AD+%25289%2529.JPG" width="640" /></a></div>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Vull destacar els dibuixos d'una nena ucraïnesa de 10 anys amb una especial sensibilitat artística, també hi havia uns dibuixos del Manuel, que situava molt bé els personatges en els escenaris que els eren propis. En general eren dibuixos molt divertits, que jo no hauria sabut fer millor.<br />
<br />
Totes les trobades han estat molt intenses, però hi ha hagut un tema del qual m'ha agradat parlar de manera especial. Si observeu bé els nens de les tres fotografies, us adonareu que la bola del món és molt petita. Hi ha nens i nenes de molts països diferents, que parlen moltes llengües diferents, que tenen cultures molt diferents, però que troben en el català la llengua d'acollida, la llengua en la qual es poden entendre tots. Jo penso que l'Escola Gaudí és l'escola dels mil colors i una sola ànima. Com el bosc del meu llibre.<br />
<br />
Com us he explicat uns paràgrafs més amunt, al bosc hi ha habitants molt diferents. Són habitant que van arribar des de molts països i que van trobar en aquell bosc un lloc d'acollida, van aprendre la llengua i els costums d'aquells que ja hi eren des de sempre, però com que s'estimaven aquell lloc, també van compartir moltes coses de les cultures d'origen. Aquell bosc és com Santa Coloma de Gramenet, com l'Escola Gaudí. Tot els nens i totes les nenes, siguin d'on siguin les seves famílies, s'estimen la seva ciutat, volen el millor per als seus barris, com també se l'estimen el que ja hi eren abans.<br />
<br />
El nostre futur, serà un futur compartit o no serà.<br />
<br />
Mai no estarem prou agraïts a les mestres que fan una feina tan difícil i alhora tan meravellosa amb veritable vocació. Elles són la farga on es forja l'endemà<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Rodolfo del Hoyo Alfarohttp://www.blogger.com/profile/15664079538026771895noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7495408632729275943.post-14306536306354303622017-02-05T21:15:00.000+01:002017-02-05T21:15:50.109+01:00Un pingüí que no para<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_D8om61B2u23tklB4DHQRS5Zpzr7-q-wl7XNNzCn15KrwVle3Kmo1O8AqzIAtxS3SFuuoQhd1y18wfUKGMG5iPInw4nsT8YT1SAF5dnff0lwhl32DxpLmOxs4IaQMI1SCzl0rYwa7yMgO/s1600/Pingu.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_D8om61B2u23tklB4DHQRS5Zpzr7-q-wl7XNNzCn15KrwVle3Kmo1O8AqzIAtxS3SFuuoQhd1y18wfUKGMG5iPInw4nsT8YT1SAF5dnff0lwhl32DxpLmOxs4IaQMI1SCzl0rYwa7yMgO/s320/Pingu.jpg" width="215" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Fa vuit anys que vaig publicar <a href="http://www.jollibre.com/libro/un-pinguei-damunt-del-televisor"><span style="color: black;"><i><b>Un pingüí damunt del televisor</b></i></span></a> i fa set que visito cada curs els alumnes de segon d'ESO de l'Institut Vinyes Velles, de Montornès del Vallès, aquesta vegada gràcies al programa <a href="http://www.lletrescatalanes.cat/ca/index-d-autors/item/hoyo-alfaro-rodolfo-del"><span style="color: black;"><i><b>Autors a les aules</b></i></span></a> de la Institució de les Lletres Catalanes.<br />
<br />
Cada visita és especial, perquè cada vegada hi ha alguna intervenció que destaca sobre la resta. Aquesta vegada m'he trobat amb alumnes que volien ser escriptores i em feien preguntes relatives a la creació literària. M'han sorprès, però aquestes preguntes m'han anat molt bé per explicar el procés de creació de la novel·la que van llegir. I a poc a poc, les preguntes eren més concretes: com ho faig per crear els personatges, si m'inspiro en persones determinades, com m'ho faig per no repetir-me.<br />
<br />
Per crear els personatges ens podem inspirar en persones que coneixem, però no cal. El que realment importa és dotar-los de personalitat, que tinguin una vida pròpia, uns interessos, uns desitjos, uns objectius, uns dubtes, una història, una manera de ser, una manera de pensar i unes relacions de família i d'amistat, però també afectives, si cal. I podem construir personatges malvats, o amb febleses. La naturalesa humana ens ofereix un bon ventall de possibilitats.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigNiDS8UpFTCL8-O9kzfhFbP7blhZE3AbQEHV6y0zTi3zsbJN42NF_WbGqiLPvhhuNs55mbf47gxO936hQzDKBu5HaHb_3bcQueFqRbVSDe8n9MP6Cp27QBWhbLMcEK30yd8Ayy7X-EiZQ/s1600/2017-25-gener-pingu+%25282%2529.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigNiDS8UpFTCL8-O9kzfhFbP7blhZE3AbQEHV6y0zTi3zsbJN42NF_WbGqiLPvhhuNs55mbf47gxO936hQzDKBu5HaHb_3bcQueFqRbVSDe8n9MP6Cp27QBWhbLMcEK30yd8Ayy7X-EiZQ/s320/2017-25-gener-pingu+%25282%2529.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
Pel que fa a repetir-se o no. A mi no m'importa repetir-me. Si em repeteixo és perquè no he tancat el tema, perquè encara m'interessa i, per tant, torno i torno, potser de diferent manera, amb diferents estils i gèneres. Però no deixo un tema fins que considero que l'he tractat des de tots els punts de vista possibles.<br />
<br />
També hi havia molt interès a saber si a les novel·les explico fets de la meva vida. No, cap de les meves obres és autobiogràfica, però sí que sovint trec informació a partir d'experiències personals, de lectures, dels diaris, de revistes, de fets que m'explica la gent, d'investigacions que hi faig, d'entrevistes. Només una vega, una única vegada, he escrit un conte per a adults titulat <b><i>Milking</i></b>, dintre del llibre de narracions curtes <b><i>Llegir al metro</i></b>, on faig el relat d'una nit d'hospital.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDPrWFIvJ_HRsIrdF5Ich7ipEsBsdamwImm7884upmEi-mC8GYT87PzObhfSh5_368plDf8jj-iWng7XGfHvsx4pX0hfsgfGsv1Rpz_40XwUFzkgw-jj_AK91iiXr4W0myluidrwxVqOUJ/s1600/2017-25-gener-pingu+%25285%2529.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDPrWFIvJ_HRsIrdF5Ich7ipEsBsdamwImm7884upmEi-mC8GYT87PzObhfSh5_368plDf8jj-iWng7XGfHvsx4pX0hfsgfGsv1Rpz_40XwUFzkgw-jj_AK91iiXr4W0myluidrwxVqOUJ/s400/2017-25-gener-pingu+%25285%2529.JPG" width="400" /></a></div>
<br />
A la novel·la <i><b>Un pingüí damunt del televisor</b></i>, en Robert descobreix a casa dels avis un pingüí fet amb una banya de toro- Ell no s'imagina que aquella vella figura decorativa posarà en perill la seva vida i la dels seus amics. L'avi de la Raquel va fer el pingüí a la presó, i ella creu que amaga documents que revelaran una història antiga de crims, de lluita i de silencis.<br />
<br />
De vegades, els objectes més insignificants amaguen històries increïbles que vénen de molt lluny. T'atreviries a investigar un passat fosc, ple de misteris, per descobrir tota la veritat?<br />
<br />
<br /></div>
Rodolfo del Hoyo Alfarohttp://www.blogger.com/profile/15664079538026771895noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7495408632729275943.post-89795299635831385662017-01-30T00:01:00.002+01:002017-01-30T00:01:42.759+01:00Els avançaments i les presses<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGdouYh7QtiWlMIw6yYtB7FkF6qNyUXFDp2yAnnZjJmboi1UHTYWUAZv_pRCRR7zUQC9oGYQMxX2KEchG7kVl-aco8uK3LV77DgdMHE8DRUYHysqVKpzMd773vQu137UYgPxvnmifndRXU/s1600/el-precio-de-las-prisas-german-pren.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGdouYh7QtiWlMIw6yYtB7FkF6qNyUXFDp2yAnnZjJmboi1UHTYWUAZv_pRCRR7zUQC9oGYQMxX2KEchG7kVl-aco8uK3LV77DgdMHE8DRUYHysqVKpzMd773vQu137UYgPxvnmifndRXU/s320/el-precio-de-las-prisas-german-pren.jpg" width="240" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Fa uns mesos, mentre buscava aparcament en un centre comercial, un cotxe em va avançar dintre del pàrquing en un carril fet per a un sol vehicle. Penso sovint com s'ho va fer i si realment va trobar un lloc abans que jo. Era la primera vegada que em passava. Des d'aquell dia em passa de tant en tant.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Fa relativament poc, anava a correus a recollir un enviament. La màquina dels números no funcionava i s'havia format una cua. Quan ja estava a punt d'arribar a l'últim de la fila, vaig veure com una ombra m'avançava i es posava davant meu. I això mateix em va passar al banc un dies després, i a la botiga de llegum cuita del mercat, i al forn, i al metro, i fins i tot a la màquina d'agafar número a la seguretat social. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Al metro de la L9 i 10 hi ha ascensors per arribar als vestíbuls. No es pot sortir de cap altra manera, la qual cosa ha provocat situacions d'angoixa que comentaré en un altre article. Un dia, que sortia molta gent en una estació, arribava a l'ascensor quan la porta s'estava tancant. Una senyora va posar la mà entre les portes per què es tornessin a obrir. Li ho vaig agrair, però un viatger a qui no va agradar aquest gest de bona voluntat, va començar a insultar la senyora i insultar-me a mi perquè havia perdut uns segons del seu valuós temps.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ostres! vaig exclamar per a mi mateix. Què ens està passant? O sóc invisible i els altres no em veuen, o no em veuen perquè no miren al seu voltant. O ens hem convertit en una societat tan competitiva que hem de ser els primers de tot sigui com sigui. O hem perdut el respecte al altres. O vivim angoixats per les presses. Presses, de què? Ens ha de perdre, perdre uns segons o uns minuts?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquesta mateixa setmana un cotxe em va fer un avançament irregular per la dreta. Prèviament s'havia col·locat en un carril que no permetia seguir recte, sinó girar a la dreta. Però el conductor va seguir recte i amb un joc perillós de volant es va posar davant meu i el vaig perdre de vista fins que un kilòmetre més enllà ens vam trobar en un semàfor en vermell. Després el vaig seguir durant quilòmetres per la mateixa carretera ja que hi havia molta densitat, i va tornar a fer un avançament a diversos vehicles en llocs amb ratlla continua, i amb cotxes que li venien en direcció contrària. Tanta pressa tenia que calia jugar-se la seva vida i la els altres?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquesta setmana, també (quan estem pendents d'un tema el veiem per tot arreu), he llegit dues cartes al director. Un senyor es queixava de les curses per agafar el metro i com de mala manera l'havien apartat en entrar al vagó i també en agafar les escales mecàniques en sortir. Al final deia: Vaig decidir esperar que tothom hi pugés i després vaig pujar-hi sol. L'altra era d'una dona que es queixava de les caixes dels supermercats. Deia que la caixera anava deixant tota la compra sense miraments en aquella mena de tobogan on tot queda apilat per ficar-ho al carro, després fa córrer una fusta i llença la compra del següent, i quan encara ella no ha acabat de recollir i l'altre ja ha pagat, però encara no ha començat a omplir el seu carro, la caixera ja està llençant al tobogan la compra del següent.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Quina necessitat tenim de córrer? Tot el que fem és urgent? Viure la vida com si fos una urgència continua no és bo per a la salut mental i pot arribar a ser fatal.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La vida lenta permet assaborir les coses, contemplar els paisatges que ens envolten, ja siguin rurals o urbans, contemplar les persones, fer converses agradables, pensar, escoltar els altres. I de debò, que el nostre cor ens ho agrairà.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Rodolfo del Hoyo Alfarohttp://www.blogger.com/profile/15664079538026771895noreply@blogger.com0