diumenge, 16 de novembre de 2014

Toni Clapés i Carme Borja a la Cita de Poetes del Carrer Major

El dia 20 de novembre farem la darrera Cita de Poetes del 2014. El 2015 canviarem de format. De moment no diem res perquè ho estrem preparant i volem que quan ho fem públic sigui ja una cosa definitiva.

De moment ens visiten dos grans poetes que són alhora dos grans difusors de la poesia. I serà a les 19:30 a la Llibreria Carrer Major, de Santa Coloma de Gramenet.

Carmen Borja va néixer a Gijón el 1957. Doctorada en Literatura Espanyola, resideix a Barcelona des de 1978, data en què va publicar el seu primer llibre de poemes. És membre de l'ACEC (Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya), de l'AEA (Associació d'Escriptors d'Astúries) i del PEN Català, on forma part del Comitè d'Escriptors Perseguits.
Allunyada per convicció personal tant de la crítica literària com del món acadèmic, el seu interès central des de fa anys és la poesia. Ha publicat, entre d'altres, Libro de Ainakls (Diputació de Cadis, Jerez, 1988), Libro de la Torre (El Bardo, Barcelona, 2000, que inclou també la segona edició del Libro de Ainakls), Libro del retorno (Lumen, Barcelona , 2007), La balada de Branko Petrovski y otros poemas (edició bilingüe castellà/català, Insòlit, Barcelona, 2007) i Mañana (Icaria, Barcelona, 2011). El 2006 va codirigir al costat de Carles Molins Puzle, una publicació excèntrica i multidisciplinar.

La suerte cambia,
como cambia el viento.
Pero cuando ames,
que sea hasta el último resplandor,
hasta la consumación del silencio.
A través de todos los tiempos
somos carne de exilio.
Y maduramos a duras penas:
juegos de suma no nula
entre dolors, necedad y anonadamiento.
Escribimos parte de la historia,
cerramos círculos,
actos de fe.
(Mañana)

Y en la noche rescatas del olvido
la voz amurallada de la tierra
y devuelves el color y el tiempo y la mirada.
Entonces los ciruelos, los rayos delicados,
los crujidos de cobre de la tarde.
(Libro de Ainakls)

Antoni Clapés va néixer a Sabadell el juliol de 1948. Des de 1964 escriu poesia i textos relacionats amb la poesia. Fins ara ha publicat dues dotzenes de llibres i nombrosos textos en edicions d’art, pròlegs, plaquettes i antologies.
Tradueix poesia del francès i de l’italià. La seva poesia ha estat traduïda i editada al francès, espanyol, anglès, italià, portuguès, alemany i àrab.
Ha guanyat els premis de Poesia Joan Alcover (1989), Cadaqués a Quima Jaume (2010) i Josep Maria Llompart – Cavall Verd (2010), i els de Traducció Mots Passants (Departament de Filologia Francesa i Romànica – Universitat Autònoma Barcelona, 2012) i el Rafel Jaume – Cavall Verd (2012).
Els seus darrers llibres són L’arquitectura de la llum (2012), La llum i el no-res (2009) i Miro de veure-hi (2007). Ha traduït poesia del francès (Jaccottet, Collobert, Char, Desautels, Brossard...), i de l’italià (Civitareale, Fasani...). Al desembre de 1989 va crear Cafè Central.
La seva obra representa una meditació sobre l’ésser i el devenir (l’escriptura, el llenguatge, el temps, la memòria, el silenci), i esdevé una indagació sobre la llum, tant en l’aspecte físic com metafísic.

El traç aparenta flotar,
travesar la transparent
llum del món: t'il·lumina.
Prova d'interpretar
el sentit d'aquesta cal·ligrafia,
el seu dit. No usis però
ni la ment ni el cor ni
-menys encara- els sentits:
el traç és més enllà de tota comprensió.
Buida't del tot, de tot,
per entendre els grafismes
que el gest va dibuixant
damunt la seda de la teva pell.

Fes el camí caminant-lo.
Com la vida.
                    Com la mort.
(in nuce)

Ets aquell que pensa o ets aquell que camina?

Qui pensa el teu pensament?
Qui camina el teu camí?
(in nuce)

dimarts, 4 de novembre de 2014

Amics monstruosos

La Sandra és una nena dolça, afectuosa i molt responsable, però alhora és molt tímida i poruga, "sóc la nena més tímida de l'univers". Per això li costa molt comunicar-se amb les persones del seu entorn i fer amics. Els pares tampoc no la poden ajudar gaire perquè com diu la contracoberta del llibre "són un milió de vegades més joves que els pares dels nens i nenes de la seva edat. Els falta pràctica per arribar a ser uns 'pares professionals' i sempre necessiten que ella els ajudi." Una nit es deperta en sentir una veu que sembla venir d'un altre món. La Sandra s'espanta d'allò més, però a poc a poc anirà fent uns amics a les nits, un gos zombi, un gat mòmia, una tortuga Frankenstein i tres periquites fantasmes. Aquests amics l'ajudaran a superar la seva timidesa.
Mentre passa tot això, el pare perd la feina i es veu obligat a treballar en coses que no li agraden. Tot i així es nega a renunciar a treballar en allò que és la seva autèntica passió, ser mecànic de motos, i lluitarà per aconseguir-ho. El lector viurà les pressions familiars ja que l'avia paterna de la Sandra considera que fer de mecànic no és un ofici com cal i vol que el seu fill faci de venedor de rentadores.
Us estic parlant del llibre Amics monstruosos, que ha escrit l'Anna Manso i ha il·lustrat en Gabriel Salvadó, que ha estat publicat per l'editorial Animallibres en la col·lecció La formiga groga, recomanat per a lectors a partir de 8 anys.
He gaudit molt de la lectura i us el recomano amb entusiasme perquè amb una prosa àgil i plena d'humor i tendresa l'autora tracta el tema de la timidesa, molt important en els nens, ja que els dificulta la comunicació, se senten marginats i els costa molt parlar amb la gent i fer amics la qual cosa contribueix a rebaixar l'autoestima. La Sandra acaba trobant forces dins seu per superar el greu problema que té.
La por a la nit és un altre gran tema que viuen els infants i que fins i tot pot arribar a tenir conseqüencies en la vida adulta si no s'aplica el tractament adeqüat i sobretot si no li prestem importància. La Sandra troba la solució a la por nocturna en la seva imaginació desbordant. Els monstres de la nit seran els seus amics.
Serem espectadors, també, de les relacions familiars i socials dels pares de la Sandra, de vegades conflictives, i de la crua realitat de l'atur. L'Anna Manso, però, ens ho fa fàcil perquè tracta aquests assumptes amb la dosi d'humor i ironia suficient perquè el lector els entengui de manera amable i l'ajudi a crear-se una opinió pròpia.
El llibre està recomanat per a lectors a partir de 8 anys. Els nois i noies s'ho passaran d'allò més bé i de seguida es faran amics de la Sandra, però jo penso que aquest llibre pot ser de gran ajut també per a pares i mestres. Bé i també per a avis, tiets, tietes, cosins, cosines i qui sigui. Tothom s'ho passarà bé. Tothom riurà. Tothom estimarà la Sandra. Tothom s'emocionarà. Tothom aprendrà moltes coses.
Aprendrem a saber què és la timidesa, què és la soledat, què és l'amistat, què és l'amor. L'amor, una energia capaç de moure l'univers.
L'Anna Manso (Barcelona, 1969) és autora de més de trenta llibres per a nois i noies, entre d'altres Leandre, el nen horrible, Una noia N.O.R.M.A.L s'ofereix de cangur i L'últim violí. Escriu guions de cinema i televisió, com ara els guions d'Una mà de contes. També signa la columna del diari Ara "La pitjor mare del món". Des de fa uns mesos també presenta quinzenalment un espai en el programa de TVE2 "Para todos la dos". I fa poc ha estrenat al teatre Romea l'obra "Perduts a la Viquipèdia"
Per a més informació podeu consultar el seu bloc, aquí teniu l'enllaç:  Manso organixeixon

Defensem la literatura infantil i juvenil


Aquest és el resum que ha fet la Taula Coordinadora de l'APE d'un acte molt important i que hem fet arribar a tots els nostres adherits.



El dijous, dia 23. la plataforma APE (Autors i autores en perill d'extinció) s'ha fet sentir a la sala 4 del Parlament de Catalunya!

Hem defensat la pervivència d'una literatura infantil i juvenil autòctona i en conseqüència la professionalització dels autors actualment abocats a l'amateurisme i la desaparició a causa de la socialització mal entesa del llibre literari a les aules.

I ha estat tot un èxit. L'Anna Manso i l'Eduard Màrquez, que han donat veu a l'APE matí, han exposat els objectius de la plataforma i l'estat de la qüestió sobre el tema de la socialització mal entesa del llibre literari a l'aula de manera brillant i convincent, i han rebut les felicitacions de tots els integrants de les comissions de cultura dels grups parlamentaris presents. Us fem, ara i aquí, un breu resum de les intervencions dels parlamentaris després d'escoltar el nostre missatge:

Teresa Vallverdú, de ERC, comparteix les nostres opinions, aposta per fer més estretes les relacions entre els departaments de Cultura i Ensenyament per tractar la qüestió de la socialització mal entesa, i aboga per la biblioteca personal com fem nosaltres, que veu molt lligada al desenvolupament personal i social de la gent del nostre país. Planteja el tema de què passa amb les famílies que realment no poden pagar els llibres de lectura i es pregunta per la incidència del llibre digital en la nostra problemàtica.
Xavier Sabater, del PSC. que es congratula de la nostra compareixença, es pregunta si no l'hauríem de fer també amb els de les comissions d'Ensenyament. Veu com un greu problema, igual que nosaltres, la pèrdua de valor del llibre i ressalta també la importància d'una biblioteca personal per crear un itinerari i un imaginari individual. Veu molt oportuna la propera signatura de l'acord de bones pràctiques a través del Conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i aposta també per millorar les biblioteques escolars i d'aula a les escoles i instituts. 


Fernando Sánchez, del PPC, ens felicita, reclama una aposta cultural forta per donar al llibre i a la biblioteca personal el valor que estan perdent, i està d'acord amb nosaltres en la trista equiparació del llibre de lectura amb el material escolar. Reclama una millor formació literària dels mateixos mestres i professors i ens suplica que continuem visitant les escoles. Es planteja també el problema de les famílies que no poden pagar els llibres.


Dolors Camat, de ICV, celebra la frase de "Som treballadors de la cultura" i equipara el nostre problema al de tots els altres creadors del món actual assetjat per la pirateria. Diu que compartir és bo, però que cal solucionar tots els problemes colaterals que d'això se'n deriven. Admet que s'ha pervertit el terme de socialització. Diu que tenim el repte de buscar una solució i ens emplaça a crear un grup de treball sobre el tema en vistes a una proposta de resolució.


Finalment, Antoni Balasc, de CIU, admet que sense autors no hi ha literatura i ens felicita per la imatge que el discurs dels APE's a aportat: som la baula imprescindible de la cadena del llibre. L'angunieja també el tema de les famílies que no poden pagar els llibres i pensa que la lluita contra la socialització mal entesa ha d'anar lligada a un enfortiment de les biblioteques escolars i d'aula, de les quals ell, com a docent, en coneix molt bones iniciatives. Diu que és fonamental la conscienciació (de mestres, escoles, famílies) sobre el tema i parla de campanyes puntuals que podrien ajudar a aconseguir-ho.


Tots ells, doncs, estan a favor de desaconsellar la socialització. N'hem tret, a més a més, dos importants propostes: la de fer una nova compareixença dins la comissió d'Ensenyament, i la de posar en marxa un grup de treball per buscar actuacions i solucions.

Adjuntem una foto de les nostres veus avui al Parlament i un enllaç a la notícia que ha publicat el diari ARA. A la sortida, Catalunya Ràdio ha parlat també amb l'Eduard. 
   
http://www.ara.cat/llegim/Autors_i_Autores_en_Perill_d-Extincio-Parlament-Comissio_de_Cultura_0_1235276621.html