Passa al contingut principal

Narrativa

L'estora
Barcelona, Editorial Comte D'Aure, 2023.
Cadre noir, 36

Som una ceba de cent teles com diu el personatge d’El llop estepari. El nostre cos és un, però les nostres ànimes són moltes. El jo construeix una identitat principal que ens mostra al món, però hi ha altres identitats que també formen part de nosaltres, que provenen de les influències culturals i familiars, de les nostres experiències, dels nostres fantasmes interiors. De vegades, alguna d’aquestes ànimes pren protagonisme sense demanar-nos-ho. A L’estora trobem contes molt curts, de caràcter fantàstic i humorístic, amb personatges desdoblats i algun relat oníric. També hi trobem relats realistes, on el record ha modificat les persones, o bé elles s’han adaptat als records. Canviem o no? El jo és inamovible o està en evolució constant? Són preguntes que ens podem fer mentre llegim i gaudim


La darrera carta de Manuel Morón
Barcelona, Viena edicions, 2019.
Narrativa, 67


L’oficial de justícia Robert Bernal assisteix a la diligència de l’aixecament del cadàver de l’indigent Manuel Morón. Entre les pertinences del mort hi ha un quadern on ha escrit una llarga carta al seu fill. En Robert Bernal s’obsessionarà amb la lectura del quadern, els personatges del qual aniran formant part de la seva quotidianitat fins a fer-lo dubtar de la realitat. Alhora, l’atzar farà que les vides d’aquests personatges i la del mateix Robert Bernal es vagin encreuant.                               


Llegir al metro

Lleida. Pagès editors, 2013
Col·lecció Lo Marraco, 269
XLVIII Premi Recull de Narració "Joaquim Ruyra" 2012

Llegir al metro és un recull de relats breus que tenen com a nexe persones que caminen cap a si mateixes. Éssers que a partir d'una situació traumàtica com ara un accident, una malaltia, un trencament familiar o una catàstrofe natural, s'adonen que no són com es pensaven. En diversos relats els personatges s'entrecreuen tot lligant històries i vides en una cruïlla d'emocions i sentiments que els situen als límits de les seves capacitats de reacció.



Els amors furtius
Lleida. Pagès editors, 2000.
Col·lecció Lo Marraco, 74

Realisme, humor i ironia es combinen amb el relat filosòfic, oníric o fantàstic per tractar d'aprofundir en diversos aspectes de la condició humana a partir de temes com l'amor, la passió, el desig, el sexe o la soledat, entre d'altres. Els amors furtius va obtenir un ajut de la Institució de les Lletres Catalanes per a la creació d'obres literàries, l'any 1996.





Salou 6 pre-textos VII
Salou. Ajuntament de Salou
Barcelona. Editorial Meteora, 2011

Llibre col·lectiu no venal publicat per l'Ajuntament de Salou amb motiu de la diada de Sant Jordi, 2011. Vaig publicar el relat Col·liri. El relat formava part de Llegir al metro i els seus personatges s'hi relacionen, però no el vaig presentar al premi Recull per haver estat publicat. Espero que algun dia es puguin llegir junts.
Altres autors que van participar són Àngel-O. Brunet, Núria Esponellà, Llort, Joaquim Pijoan i Susana Vallejo.



Un gramet d'amor a Santa Coloma i altres relats

Santa Coloma de Gramenet. Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, 1996

L'edició d'aquest llibre es va fer a proposta de la Ponència de cultura de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet amb motiu de la celebració en aquesta ciutat del XV Congrés de l'Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana, els dies 11 i 12 de novembre de 1995. El llibre va recollir relats de 14 autors i autores. Ens van convidar a participar a alguns autors colomencs que no érem membres de l'AJELC. Vaig publicar el relat Metro Línia 1, posteriorment inclòs en el recull Els amors furtius.



Entrades populars d'aquest blog

He decidit tornar

Fa gairebé quatre anys que no faig servir aquest blog perquè volia tenir una web, però de moment m'he conformat amb un altre blog que faig servir com si fos una web, encara que no ho sigui. Per això he pensat a tornar a utilitzar-lo per anar escrivint articles diversos. A l'altre, https://rodolfodelhoyo.cat / també faré algun article de tant en tant, però el dedicaré més a parlar de la meva obra. Aquest serà més general, parlaré principalment de les meves activitats, segurament faré algun article d'opinió i també faré ressenyes o parlaré de llibres que m'han interessat per la raó que sigui.  Necessitaré uns dies per revisar i actualitzar les pàgines. De moment us poso les cobertes dels tres darrers llibres. Tresors rere les portes , un àlbum de poesia infantil magníficament il·lustrat per Noemí Villamuza , editat per Bindi Books, que està a punt d'arribar a les llibreries. La casa és on els més petits troben els primers racons per jugar, imaginar, crèixer i sentir-s...

Presentem El sembrador d'estrelles

Avui us vull parlar d'un llibre que acaba de sortir de la impremta. Calent, calent, com un plat de macarrons acabats de fer. El llibre es titula EL SEMBRADOR D'ESTRELLES, l'he escrit jo i l'ha dibuixat la Laura Borràs.  Ha estat publicat per l'editorial Mosaics . Un mosaic és una decoració feta de petites peces de diferents colors i materials, és un art molt antic, a casa nostra es conserven alguns mosaics que van fer els romans. Però l'editorial utilitza aquest nom com una metàfora, se sembla a una comparació. El nom Mosaics serveix per identificar la nostra societat actual, formada per persones molt diferents, de països, cultures i religions diversos, tots units en un mateix territori que estimem, com les petites peces de terracota, de vidre o de metall que formen un dibuix. Si falta alguna peça el dibuix no està complet. Els éssers humans ens necessitem els uns als altres amb els nostres defectes, amb les nostres virtuts i amb les nostres diferènci...

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d...