Rodolfo del Hoyo

A la casa de Santa Coloma de Gramenet
amb el pare i el meu germà
Vaig néixer a Barcelona, el 20 d'octubre de 1953, però he viscut sempre a Santa Coloma de Gramenet, una ciutat que ha inspirat profundament la meva obra literària. Dels seus espais, n'han sortit escenaris per a relats, poemes, novel•les i obres de teatre. De la seva gent, senzilla i treballadora, n'han sortit personatges literaris. No obstant això, viag passar els primers mesos de la meva vida al barri de Can Sant Joan, a Montcada i Reixac, ciutat que vaig visitar molt fins a l'adolescència per anar a veure els tiets i la iaia paterna.

Quan era petit, la meva ciutat no era ciutat, era un poble de pagès. Els pares feien de masovers en una finca d'estiueig d'una familia de Barcelona. Vivíem en un indret envoltat d'horts i arbredes plenes de pins, de pollancres i d'oliveres, però hi havia pocs infants. A casa sempre parlàvem en castellà, però els meus veïns ho feien en català. En aquella innocència infantil, em feia molta gràcia veure les dificultats que tenien els nens dels voltants per parlar-me en castellà. Amb el pas del temps van arribar altres famílies que venien del sud, principalment d'Andalusia i Extremadura, i el carrer es va anar omplint de nens i de nenes, que parlaven un castellà molt diferent del que coneixia perquè el pare era de Ciudad Real. Al capvespre ens ajuntàvem tots mentre un sol gros i rodó tenyia d'or els núvols i s'amagava a poc a poc per darrere les muntanyes de Collserola. A mi m'agradava explicar contes; al principi els anava improvisant amb idees que treia del romancer i d'uns programes infantils de ràdio que m'acompanyaven des de ben petit, "Tambor" i "Cascabel".


Després vaig començar a escriure els meus propis contes. Tenia dotze anys. Des de llavors he escrit teatre, poesia i narrativa. El meu teatre, però, roman inèdit i sense estrenar. De moment he renunciat a les dues obres que figuren a les solapes d'alguns  libres perquè eren primerenques i força dolentes. Vaig estudiar la carrera de Dret, però la vaig deixar quan em faltava només un curs perquè volia dedicar més temps a la literatura. també tinc estudis de teatre. No m'hi vaig dedicar professionalment, tot i que durant molts anys vaig formar part de grups d'afeccionats de la meva ciutat. Des de 1990 treballo a l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. He treballat com a Tècnic de Cultura, com a Tècnic de Participació Ciutadana i Coordinador dels Centres Cívics i Casals i com a Analista del Gabinet Tècnic de Coordinació Administrativa de l’Àrea de Serveis Personals.


Amb Núria Castejon i Dani Vallvé de TV3
Rodatge de Terreny Personal
Des d’abril de 2007 fins al desembre de 2010 vaig exercir com a Assessor del Vicepresident de la Generalitat de Catalunya. Dedico una intensa activitat al foment la lectura amb xerrades, fòrums, col•loquis, tertúlies, lectures de poemes, visites a centres docents i a grups de lectura de biblioteques i centres culturals, presentacions de llibres, jornades, i totes aquelles activitats que la imaginació dels agents culturals és capaç de crear a l’entorn del llibre i la lectura. Participo als Itineraris de Lectura de la Institució de les Lletres Catalanes. He rebut el premi Recvll-Joaquim Ruyra de Narrativa 2012, pel llibre Llegir al metro. La meva poesia ha estat traduïda a l'italià i al romanès.

Amb Marta Ballesta i el seu equip de BTV
Entrevista per a Connexió Barcelona
He tingut sempre una vocació de servei a la societat, per això, a les darreries del franquisme, vaig participar activament en les anomenades Comissions de Barri, d'on després sortirien les Associacions de Veïns, a les quals també vaig dedicar uns anys, per passar més tard a treballar en el moviment associatiu cultural. En aquest sentit vaig ser membre fundador de l'Associació Colomenca de Literatura i vaig formar part de la Plataforma reivindicativa Autors i Autores en Perill d'Extinció (APE), per mitjà de la qual vam lluitar contra la socialització mal entesa del llibre literari a les aules. Actualment sóc membre de la Junta Directiva de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).

Vaig col•laborar també, durant els anys setanta, en la premsa comarcal, en concret, la revista Grama, la qual va jugar un paper històric en la cohesió del moviment cívic de la transició democràtica a la meva ciutat. Als anys 80 vaig col•laborar amb les revistes locals Ciutat, Poble i Metròpoli. L'any 2000 vaig formar part de l'equip de crítica de la revista de literatura infantil i juvenil Faristol. Durant el 2011 i el 2012 vaig coordinar l'edició en català de la revista literària digital The Barcelona Review.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada