Passa al contingut principal

Més de 6 anys




Quin niu més bonic!
Il·lustracions de Blanca Bk
Barcelona. Editorial Barcanova, 2013
Col·lecció Sopa de Llibres, 197

El Becpetit és un pardal que té el niu en unes golfes plenes de joguines, gronxadors i dibuixos que ha anat portant la Núria, la nena que viu en aquella casa. Un dia, però, quan torna de volar, troba que la casa i el niu han desaparegut. el Becpetit viurà unes quantes aventures abans de la sorpresa final. Veure crítica a Faristol, número 76.




La Lea i el cargol
Il·lustracions de Marta Montañá
Barcelona. Editorial Baula, 2016
Col·lecció Lletra Lligada, 15


La Lea es gronxa a la plaça.
                  Cap amunt.
      Cap avall.
                   Cap amunt.
       Cap avall.
Comença a ploure i les gotes de pluja porten una màgia especial. De sobte, un cargol somriu i la Lea es queda encantada. Veure crítica a Faristol







La vaqueta Queta
Il·lustracions de Marcos Ferré
Barcelona, Edicions Cadí, 2004
Col·lecció Muntanya Encantada


La vaqueta Queta és molt bellugueta. Li agrada jugar i córrer pels prats amb la seva amiga Ariadna. Però un bon dia, la vaqueta es perd al bosc, on viurà una emocionant aventura, amb l'ajut dels arbres, d'una simpàtica guineu i un intrèpid guardabosc.

Comentaris

  1. Anònim8 de setembre del 2013, a les 19:42

    Sóc una mica mandrosa per posar-me a l’ordinador, però miro el bloc de tant en tant i les novetats. Felicitats per “Llegir al metro” i per tota la feina.
    Carme R.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

He decidit tornar

Fa gairebé quatre anys que no faig servir aquest blog perquè volia tenir una web, però de moment m'he conformat amb un altre blog que faig servir com si fos una web, encara que no ho sigui. Per això he pensat a tornar a utilitzar-lo per anar escrivint articles diversos. A l'altre, https://rodolfodelhoyo.cat / també faré algun article de tant en tant, però el dedicaré més a parlar de la meva obra. Aquest serà més general, parlaré principalment de les meves activitats, segurament faré algun article d'opinió i també faré ressenyes o parlaré de llibres que m'han interessat per la raó que sigui.  Necessitaré uns dies per revisar i actualitzar les pàgines. De moment us poso les cobertes dels tres darrers llibres. Tresors rere les portes , un àlbum de poesia infantil magníficament il·lustrat per Noemí Villamuza , editat per Bindi Books, que està a punt d'arribar a les llibreries. La casa és on els més petits troben els primers racons per jugar, imaginar, crèixer i sentir-s...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Presentem El sembrador d'estrelles

Avui us vull parlar d'un llibre que acaba de sortir de la impremta. Calent, calent, com un plat de macarrons acabats de fer. El llibre es titula EL SEMBRADOR D'ESTRELLES, l'he escrit jo i l'ha dibuixat la Laura Borràs.  Ha estat publicat per l'editorial Mosaics . Un mosaic és una decoració feta de petites peces de diferents colors i materials, és un art molt antic, a casa nostra es conserven alguns mosaics que van fer els romans. Però l'editorial utilitza aquest nom com una metàfora, se sembla a una comparació. El nom Mosaics serveix per identificar la nostra societat actual, formada per persones molt diferents, de països, cultures i religions diversos, tots units en un mateix territori que estimem, com les petites peces de terracota, de vidre o de metall que formen un dibuix. Si falta alguna peça el dibuix no està complet. Els éssers humans ens necessitem els uns als altres amb els nostres defectes, amb les nostres virtuts i amb les nostres diferènci...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació