El bosc dels somnis perduts

Per cinquè any consecutiu he visitat l' Institut Vinyes Velles , de Montornès del Vallès, i ho he fet dins del programa  Lletres a les aules , de la Institució de les Lletres Catalanes, per parlar del meu llibre Un pingüí damunt del televisor . L a trobada amb els alumnes de segon d'ESO ha esat molt interessant per la varietat i l'interès de les preguntes que m'han fet. Abans de les sessions, la seva professora, la Carol Carrillo , a qui vull felicitar pel magnífic treball de lectura que va preparar, em va mostrar diversos dossiers que havien fet els joves i les joves, a més de diverses activitats interactives sobre els personatges i les seves relacions així com sobre els espais on succeeix la trama. La novel·la té com a tema central la recuperació de la memòria democràtica, de la dignitat d'un bon home. Una història de reconeixement i desgreuge que parteix de fets reals. Però els protagonistes són uns joves, i unes joves entre els quals creix l'amista...

He anat a l'Escola Baltà i Elias, de Vilafranca del Penedès, on els alumnes de cinquè havien llegit el meu llibre El somriure de la Natàlia , publicat per Animallibres , que és l'editorial que em va convidar a fer els fòrums dintre del seu programa de foment de la lectura.  Va ser una sorpresa molt agradable perquè els alumnes em van fer treballar d'allò més, la qual cosa m'agrada especialment. Això passa quena les preguntes que em fan aprofundeixen en el llibre. Volien saber perquè vaig posar el Vador com a amic de la Natàlia. La Natàlia està passant el dol perquè ha vist com enderrocaven casa seva. Quan les persones passen un dol per la pèdua d'algun ésser estimat o d'alguna cosa estimada, estan molt baixes de moral. En aquests moments el suport dels amics és essencial. Ens trobem que les amigues de la Natàlia no volen jugar amb ella perquè la troben diferent, no l'entenen. Però en Vador sí que l'entèn i està disposat a ajudar-la. Tothom s...

Ahir vaig anar al Teatre Sagarra, de Santa Coloma de Gramenet, per veure La plaza del diamante , de Mercè Rodoreda ,   interpretada per Lolita . El monòleg tenia la virtut d'acostar el gran públic al magnífic text literari de Mercè Rodoreda , la qual cosa no van aconseguir la pel·lícula, ni les obres de teatre que s'han fet fins ara. Un text d'una bellesa extraordinària farcit de metàfores i  en moltes ocasions d'un exquisit llenguatge poètic. La interpretació de la Lolita  en el paper de la Natàlia-Colometa és sublim, una actriu excepcional que em va emocionar diverses vegades. Llàstima del públic. Una altra de les virtuts de l'obra és que la Lolita atreu un públic no habitual del teatre i per tant acosta el text de la Rodoreda a milers de persones que potser mai no arribarien a conèixer-lo. Un públic, però, que va fer perdre la concentració a l'actriu en més d'una ocassió. Els mòbils van sonar diversos cops, malgrat els avisos per part dels respons...

Estic participant en un Club de Lectura a l'Escola Sant Just, de Santa Coloma de Gramenet. Hem fet dues sessions i encara ens falta la tercera. La primera sessió era un intercanvi d'experiències entre escriptors. Els alumnes de tercer de primària havien escrit un conte el curs anterior, quan anaven a segon, dintre del projecte Roda de Contes, que impulsa el Centre de Recursos Pedagògics i en el qual alumnes de diferents escoles intercanvien procesos creatius de textos i d'il·lustracions. Es tractava que els alumnes escriptors i il·lustradors compartissin la seva experiència amb un escriptor, que en aquests cas era jo. La segona sessió l'hem fet sobre el llibre Setze contes divertits i un parell de seriosos del meu amic Joan de Déu Prats . Ha estat una sessió doble amb els alumnes de 4t A i 4t B altament enriquidora i us diré per què. Normalment els meus lectors i lectores em pregunten per la meva feina com a escriptor o d'on he tret la inspiració per fer t...

Reir es muy saludable, no en vano aprendemos a reir y a llorar antes que a hablar. Hace más de 2000 años los taoístas chinos decían que una simple sonrisa aseguraba la salud, la felicidad y la longevidad, pensaban que la salud era proporcional a las veces que una persona se reía durante el día.  La escritora Maite Carranza lo tiene muy claro y aunque en sus últimos libros Paraules emmetzinades ( Palabras envenenadas ) y El fruit del baobab ( El fruto del baobab ) da visibilidad a una realidad dramática de nuestra sociedad como los abusos sexuales y la mutilación femenina, tiene también una vis cómica de gran calado, como demuestra con la serie Víctor , que publica con edebé, donde hace un humor "un poco gamberro", como dice ella misma, porque no limita su creatividad buscando lo políticamente correcto. Cuentos divertidos de piratas , publicado por Timun Mas con versión también en catalán ( Contes divertits de pirates ), reúne cinco cuentos que se inscriben en u...

He anat al Col·legi Montserrat de Badalona . Era un dia gris i plujós, res no convida a sortir. Pels carrers de barri de Sant Crist era difícil trobar aparcament i també era difícil no perdre's. Afortunadament, he après a conduir i a orientar-me en la geografia urbana de Santa Coloma de Gramenet, molt semblant a la d'aquest barri badaloní a tocar de la meva ciutat. Els alumnes de tercer de primària m'esperaven nerviosos. La seva mestra, la Teresa Díaz , m'ha dit que són grans lectors, però que mai no havien conegut un escriptor. Era la primera vegada i això els feia estar especialment inquiets. Havien llegit El capità Barruf i els caçafantasmes . M'han fet moltes preguntes, la majoria preguntes molt habituals: Com m'he inspirat, si trigo molt a escriure un llibre, el perquè d'alguns personatges, el significat dels noms, quan vaig començar a escriure, per què vaig voler ser escriptor. Però algunes altres eren no només poc habituals, sinó fins i tot c...

Radar A Lluís Calvo L'altre enlloc d'on vas partir. Era un record. Era una nit de coloms marcats a la grava del pont romà. en un carrer en què les passes escollien el marge dret del Mèder, cap a la carretera de Prats. Lliscaves els pues en tolls d'aigua i essències vaporoses. Caminaves sense avançar gaire, de dret al fons de contes d'altres a la matinada. L'onada de nit et duia però seguies immòbil. Vas pensar que una melodia estranya i quasi asiàtica, que provenia qui sap si d'aquell restaurant, t'ennuegava, amb les cartes astrals, el despit fumós. Recorries aquella corba de pedra cada vegada més a prop del riu. Fumaves. Encenies els segons però res cremava en tu. Fumaves. Tenies una solució d'entre totes les impossibles. Tenies boca i oïda disposats per tal d'escoltar les ones del RADAR. Aquell altre enlloc on arribaves. (Radar, 2012) Antic camí de Taradell A Elena Solís Ara veig créixer el sol com un toll d'infi...