Passa al contingut principal

La Natàlia va anar a Cubelles

Els mesos de la primavera els passo a la carretera tot visitant escoles de punta a punta del país, Quan els ocells decoren l'aire amb els seus cants alegres jo preparo converses amb els nois i noies que m'esperen amb ànsia de saber quina mena de màgia fem servir els autors per escriure llibres. Em va tocar anar a l'Escola Vora del Mar, de Cubelles, justament el mateix dia que va aparèixer una balena morta a la seva platja. La visita estava organitzada per l'editorial Animallibres ja que els alumnes de 5è i 6è de primària havien llegit El somriure de la Natàlia.

En aquests dies de tanta activitat, els escriptors veiem recompensada una part de la nostra feina solitària. Sentim que formem part de la cultura del país, que contribuim a crear l'imaginari col·lectiu i que col·laborem en la formació i en el futur dels nostres fills.

De vegades, tot fent reflexions com aquesta, em sorprèn el nen o la nena que m'abraça i em diu a cau d'orella l'emoció que li ha provocat la lectura del meu llibre. Aleshores el món s'atura i sento que sóc feliç en aquell instant que serà etern en la meva memòria, perquè la felicitat està feta d'instants de plenitud. De vegades em sorprèn sentir que m'anuncien pels altaveus, que per tots els passadissos de l'escola, pel pati i pels voltants de l'edifici s'escolta que l'autor ha arribat, com si fos l'anunci d'un esdeveniment de festa major. I al poc se sent l'enrenou de nens i nenes que entren a la biblioteca i més que mirar-me, em contemplen amb els ulls molt oberts. I comencem la tertúlia.

Després de la primera sessió sortim al pati per fer un minut de silenci en record del professor mort en un institut de Barcelona. El silenci és espès i trist. Els cors de totes les escoles de Catalunya bateguen junts perquè no torni a passar.

I tornem a les sessions, a la tertúlia amb els joves lectors. Un nen em pregunta per què he fet una novel·la tan complicada. Li explico que m'agrada que les novel·les tinguin pes narratiu, que hi hagi diverses històries dintre de la història, que a més de la trama principal hi hagi unes altres de secundàries, i que també ens provoquin reflexions sobre el comportament de les persones, sobre les emocions i els sentiments, i que també m'agrada fer petits homenatges als grans autors de la literatura catalana i universal.

Una nena em comenta que li ha agradat molt com he tractat l'amistat. Li ha fet gràcia com el Vador, l'amic de la Natàlia, pot seure al seu costat en silenci i no obstant això és capaç de transmetre tot el seu afecte convertint el silenci en una abraçada, perquè de vegades no calen les paraules, cal ser-hi. Així és l'amistat, sentir que l'altre hi és, que els altres hi són i que nosaltres també hi som, uns al costat dels altres.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d

Quan la vida s'embolica: Allò de l'avi, novel·la juvenil d'Anna Manso

Què passaria si la persona que més estimes del món fos molt diferent de com te l'imagines? Què passaria si descobrissis que la persona que més estimes del món té una part fosca? Què passaria si aquesta persona hagués fet alguna cosa que convertís la teva vida en un embolic de dimensions còsmiques? L'escriptora Anna Manso entra en la ment del Salva Canoseda, un noi de setze anys que protagonitza en primera persona la novel·la Allò de l'avi , que va guanyar el Premi Gran Angular 2016, un dels premis de major prestigi de la literatura juvenil. El Salva viu com un rei gràcies a l'avi, al que adora. És un fatxenda, poc treballador i poc estudiós. Popular a l'institut, paga als companys perquè li facin deures i treballs. Té una targeta de crèdit que pot fer servir com vulgui. Però alguna cosa amenaça la seva felicitat quan es descobreixen assumptes poc edificants als negocis de l'avi. El Salva es toparà de cop amb la realitat més crua. Una realitat que,

Un somriure a Quatre Vents

El cicle de visites a les escoles es va acabant quan tenim a tocar el final de curs i la primavera es retira lentament. He arribat a l'estació de tren de Granollers - Canovelles i, mentre espero l'Elena, d'Animallibres, cerco inútilment un lloc per prendre un cafè amb llet. Pel camí cap a l' Escola Quatre Vents anem parlant de la reutilització o socialització del llibre literari a les escoles. Els escriptors ens hem pronunciat repetidament en contra d'aquesta pràctica que lesiona els nostres drets i que considerem que no és una bona eina pedagògica. Finalment hem començat a mobilitzar-nos. Aviat parlaré a bastament d'aquest tema. En Pere, el mestre, em presenta als alumnes de la classe de cinquè, un grup tan divers que em sembla que he de fer una intervenció davant l'assemblea general de les Nacions Unides. La fotografia parla per si sola. Els nens han llegit El somriure de la Natàlia i han arribat a classe carregats de preguntes. Hem parlat de co