Passa al contingut principal

Presentem El sembrador d'estrelles



Avui us vull parlar d'un llibre que acaba de sortir de la impremta. Calent, calent, com un plat de macarrons acabats de fer. El llibre es titula EL SEMBRADOR D'ESTRELLES, l'he escrit jo i l'ha dibuixat la Laura Borràs.  Ha estat publicat per l'editorial Mosaics.

Un mosaic és una decoració feta de petites peces de diferents colors i materials, és un art molt antic, a casa nostra es conserven alguns mosaics que van fer els romans. Però l'editorial utilitza aquest nom com una metàfora, se sembla a una comparació. El nom Mosaics serveix per identificar la nostra societat actual, formada per persones molt diferents, de països, cultures i religions diversos, tots units en un mateix territori que estimem, com les petites peces de terracota, de vidre o de metall que formen un dibuix. Si falta alguna peça el dibuix no està complet. Els éssers humans ens necessitem els uns als altres amb els nostres defectes, amb les nostres virtuts i amb les nostres diferències. Per això ens agrada el nom: Mosaics.

La Laura fa molts anys que es dedica a la pintura i al dibuix. És tota una artista que, a més de fer llibres, també fa tasses, samarretes i toca la guitarra. I fa classes de traducció a la universitat. Ja veieu, com a bona artista que és té el cul inquiet, així que va de la guitarra a les lletres i de les lletres a les aquarel·les. I ho fa tan bé, que fins i tot li van donar un premi molt important a la Fira Internacional del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya, la més important del món. I us explicaré un secret: estima tant els animals, que només menja vegetals.

I què us diré de mi. Jo sóc un malalt de lletra, m'agrada escriure de tot una mica: poesia, teatre, contes, novel·les. M'encanta imaginar, pensar històries. Cada setmana surto tres dies a caminar durant més de dues hores. Quina meravella! Són les millors hores per pensar els guions de les meves aventures literàries. He publicat uns quants llibres, aquest és el que fa 25. També m'agrada molt llegir. Llegint, m'ho passo pipa. I també anar al cine i al teatre. Us diré un altre secret: Jo volia ser director de teatre, però no sempre els nostres desitjos es fan realitat.

Això lliga amb el que us volia dir ara. Us vull explicar una mica de què va el llibre, però sense desvetllar-vos els secrets, perquè a l'editorial, a la Laura i a mi ens agradarà molt que el llegiu, i també que el compreu perquè així l'editorial podrà seguir publicant altres llibres, la Laura podrà seguir dibuixant i jo podré seguir escrivint.

Heu tingut mai un desig molt fort, molt fort? Un desig d'alguna cosa que sembla impossible? Un desig que no us deixa pensar en res més? Doncs, a en Tià li passa això. En Tià és un nen que deixa de parlar arran de la mort del seu pare, emmalalteix i sembla que el pou de tristesa en el què ha caigut no tingui fi. Fins que un dia una merla li deixa una llavor a la mà perquè la planti: quan la llavor floreixi, el desig que demani es farà realitat.  L'amor, l'amistat i l'acte d'escriure és el que ajuda en Tià a madurar, superar el dol i continuar endavant. Amb EL SEMBRADOR D'ESTRELLES hem volgut fer un cant a la vida, a l'esperança i a la superació individual i col·lectiva.




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

He decidit tornar

Fa gairebé quatre anys que no faig servir aquest blog perquè volia tenir una web, però de moment m'he conformat amb un altre blog que faig servir com si fos una web, encara que no ho sigui. Per això he pensat a tornar a utilitzar-lo per anar escrivint articles diversos. A l'altre, https://rodolfodelhoyo.cat / també faré algun article de tant en tant, però el dedicaré més a parlar de la meva obra. Aquest serà més general, parlaré principalment de les meves activitats, segurament faré algun article d'opinió i també faré ressenyes o parlaré de llibres que m'han interessat per la raó que sigui.  Necessitaré uns dies per revisar i actualitzar les pàgines. De moment us poso les cobertes dels tres darrers llibres. Tresors rere les portes , un àlbum de poesia infantil magníficament il·lustrat per Noemí Villamuza , editat per Bindi Books, que està a punt d'arribar a les llibreries. La casa és on els més petits troben els primers racons per jugar, imaginar, crèixer i sentir-s...

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d...