El bosc dels somnis perduts

Això que es veu a la fotografia eren camps dels pagesos colomencs als anys 60 del segle XX. Al fons, el reiu Besòs i més enllà els barris de la Trinitat Vella i la Trinitat Nova tot just començat a créixer. Encara es poden veure els carrers sense asfaltar i ens podem imaginar la manca absoluta de serveis. És el paisatge que veia des de la finestra de casa. Un dia, van arribar les màquines i van arrasar els camps. Sé que alguns pagesos van patir molt i que hi va haver qui es va resistir fins al final. El 1962 van construir la fàbrica de cerveses Euro Pils, una marca on la Damm ja tenia interessos. Poc després va ser l'Skol Lager i finalment la Damm, fins al moment actual que hi ha la fàbrica de Cacaolat. Com a infants que érem, ens vam divertir agafant patates d'aquells camps devastats per l'especulació ja que al voltant de la fàbrica volien construir tot un barri. Els especuladors no van arribar a temps perquè molts pagesos s'hi van oposar i quan ells ja no van pod...

1 Una llàgrima llisca per la veu 2 Es despullava la llum d’una espelma 3 Les hores han dibuixat el perfil d’un secret 4 Vol atrapar els pètals d’un petó 5 Somric a les ombres de l’escala que m’han reconegut perquè saben de mi. © Rodolfo del Hoyo, 2010

© de la fotografia: Miriam G Troncho COSSOS D’AIRE Seguíem la mare pel camí de pols fins a la font. Ella deixava el gibrell a terra i començava la feina de rentar la roba, en aquell temps quan els ramats de cabres passaven per davant de casa. He oblidat la lletania de l’aigua i el regueró. I tanmateix recordo intensament com els cossos d’aire ballaven damunt l’herba, com el vent omplia les robes humils. I l’estesa de llençols blancs feia contrast amb el silenci fosc de la vella cabana del berenador al centre de l’esplanada on anys enrere els vells habitants del poble passaven els dies de festa. Van deixar podrir la vella cabana perquè els feia nosa venir a la font al peu de la muntanya. Ja no rajava per a ells perquè els emigrants havíem destrossat amb les nostres barraques el paisatge idíl·lic d’oliveres i d’arboç. La natura era substituïda per parracs. Els nens amb mocs i lleganyes grimpàvem als arbres, érem els amos de...