Passa al contingut principal

MAONS DE FUM


Això que es veu a la fotografia eren camps dels pagesos colomencs als anys 60 del segle XX. Al fons, el reiu Besòs i més enllà els barris de la Trinitat Vella i la Trinitat Nova tot just començat a créixer. Encara es poden veure els carrers sense asfaltar i ens podem imaginar la manca absoluta de serveis. És el paisatge que veia des de la finestra de casa. Un dia, van arribar les màquines i van arrasar els camps. Sé que alguns pagesos van patir molt i que hi va haver qui es va resistir fins al final. El 1962 van construir la fàbrica de cerveses Euro Pils, una marca on la Damm ja tenia interessos. Poc després va ser l'Skol Lager i finalment la Damm, fins al moment actual que hi ha la fàbrica de Cacaolat. Com a infants que érem, ens vam divertir agafant patates d'aquells camps devastats per l'especulació ja que al voltant de la fàbrica volien construir tot un barri. Els especuladors no van arribar a temps perquè molts pagesos s'hi van oposar i quan ells ja no van poder lluitar més, els nous veïns, els nous colomencs, vam començar a reivindicar un parc frondós, i encara hi som, però van foradar la muntanya per construir el barri de Les Oliveres i el de Can Franquesa. Somio, de vegades, que potser algun dia la muntanya tornarà a ser lliure.

MAONS DE FUM

La mare ens va agafar de les mans
i ens va portar als horts del davant de casa.
Esgarrapàvem la pell de la terra,
ens n’omplíem les ungles
per descobrir el tresor que amagava,
esmicolant terrosos al costat
el meu germà i jo.
Vaig aixecar la vista un moment.
Una gernació de dones i nens omplia
aquell camp enorme a la vora del riu.
Les dones arreplegaven patates als davantals.
Al menjador de casa vàrem fer un pila
que va durar força temps.
Mentre menjàvem patates cuinades
de mil maneres diferents
anava creixent la fàbrica de cerveses.

Cada fruit de la terra era una maó de fum.


© Rodolfo del Hoyo, 2010

Comentaris

  1. És preciós! Aix, la teva Santa Coloma :-) Segueix escrivint sempre, Rodolfo!

    ResponElimina
  2. "Veig" perfectament l'escena, i m'emociona vivament.

    ResponElimina
  3. Esto me suena mucho !!!

    Puedo verlo todo como si lo tuviera delante... precioso.

    Gracias por compartirlo.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

He decidit tornar

Fa gairebé quatre anys que no faig servir aquest blog perquè volia tenir una web, però de moment m'he conformat amb un altre blog que faig servir com si fos una web, encara que no ho sigui. Per això he pensat a tornar a utilitzar-lo per anar escrivint articles diversos. A l'altre, https://rodolfodelhoyo.cat / també faré algun article de tant en tant, però el dedicaré més a parlar de la meva obra. Aquest serà més general, parlaré principalment de les meves activitats, segurament faré algun article d'opinió i també faré ressenyes o parlaré de llibres que m'han interessat per la raó que sigui.  Necessitaré uns dies per revisar i actualitzar les pàgines. De moment us poso les cobertes dels tres darrers llibres. Tresors rere les portes , un àlbum de poesia infantil magníficament il·lustrat per Noemí Villamuza , editat per Bindi Books, que està a punt d'arribar a les llibreries. La casa és on els més petits troben els primers racons per jugar, imaginar, crèixer i sentir-s...

Presentem El sembrador d'estrelles

Avui us vull parlar d'un llibre que acaba de sortir de la impremta. Calent, calent, com un plat de macarrons acabats de fer. El llibre es titula EL SEMBRADOR D'ESTRELLES, l'he escrit jo i l'ha dibuixat la Laura Borràs.  Ha estat publicat per l'editorial Mosaics . Un mosaic és una decoració feta de petites peces de diferents colors i materials, és un art molt antic, a casa nostra es conserven alguns mosaics que van fer els romans. Però l'editorial utilitza aquest nom com una metàfora, se sembla a una comparació. El nom Mosaics serveix per identificar la nostra societat actual, formada per persones molt diferents, de països, cultures i religions diversos, tots units en un mateix territori que estimem, com les petites peces de terracota, de vidre o de metall que formen un dibuix. Si falta alguna peça el dibuix no està complet. Els éssers humans ens necessitem els uns als altres amb els nostres defectes, amb les nostres virtuts i amb les nostres diferènci...

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d...