Passa al contingut principal

SI EM NECESSITES, XIULA


"Si em necessites, xiula" és la famosa frase que li diu Lauren Bacall a Humphrey Bogart a la inolvidable pel·lícula Tenir o no tenir. Així comença el llibre que la Isabel-Clara Simó va dedicar a la memòria de l'escriptora Montserrat Roig, morta prematurament als 45 anys a causa d'un càncer de mama. El dia 10 de novembre farà 20 anys. El llibre és una biografia escrita amb molt de sentiment. Es nota que la Simó estimava la Roig. Van ser bones amigues i la Simó mai va oblidar que quan la Roig era ja una escriptora famosa volgués compartir amb ella, que tot just havia publicat el seu primer llibre, el protagonisme d'un llibre de diàlegs impulsat per l'Ajuntament de Barcelona. La biografia es converteix en un sentit homenatge a la figura de Montserrat Roig.
"Si em necessites, xiula" recull totes les facetes de la Montserrat Roig com a dona compromesa tant en la lluita contra el franquisme i per la democràcia com en la lluita feminista, com a periodista, com a dona de teatre, com a novel·lista. Us recomano molt la lectura d'aquesta biografia i també dels llibres que la Montserrat Roig ens va deixar per a la posteritat de les lletres catalanes. Com la Isabel-Clara Simó, no puc deixar de pensar en tot el que ens hauria pogut aportar de no haver mort tan aviat.
"Si em necessites, xiula" és un llibre essencial per saber qui era Montserrat Roig.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d

Quan la vida s'embolica: Allò de l'avi, novel·la juvenil d'Anna Manso

Què passaria si la persona que més estimes del món fos molt diferent de com te l'imagines? Què passaria si descobrissis que la persona que més estimes del món té una part fosca? Què passaria si aquesta persona hagués fet alguna cosa que convertís la teva vida en un embolic de dimensions còsmiques? L'escriptora Anna Manso entra en la ment del Salva Canoseda, un noi de setze anys que protagonitza en primera persona la novel·la Allò de l'avi , que va guanyar el Premi Gran Angular 2016, un dels premis de major prestigi de la literatura juvenil. El Salva viu com un rei gràcies a l'avi, al que adora. És un fatxenda, poc treballador i poc estudiós. Popular a l'institut, paga als companys perquè li facin deures i treballs. Té una targeta de crèdit que pot fer servir com vulgui. Però alguna cosa amenaça la seva felicitat quan es descobreixen assumptes poc edificants als negocis de l'avi. El Salva es toparà de cop amb la realitat més crua. Una realitat que,

Un somriure a Quatre Vents

El cicle de visites a les escoles es va acabant quan tenim a tocar el final de curs i la primavera es retira lentament. He arribat a l'estació de tren de Granollers - Canovelles i, mentre espero l'Elena, d'Animallibres, cerco inútilment un lloc per prendre un cafè amb llet. Pel camí cap a l' Escola Quatre Vents anem parlant de la reutilització o socialització del llibre literari a les escoles. Els escriptors ens hem pronunciat repetidament en contra d'aquesta pràctica que lesiona els nostres drets i que considerem que no és una bona eina pedagògica. Finalment hem començat a mobilitzar-nos. Aviat parlaré a bastament d'aquest tema. En Pere, el mestre, em presenta als alumnes de la classe de cinquè, un grup tan divers que em sembla que he de fer una intervenció davant l'assemblea general de les Nacions Unides. La fotografia parla per si sola. Els nens han llegit El somriure de la Natàlia i han arribat a classe carregats de preguntes. Hem parlat de co