El somriure de la Natàlia a Bellpuig

Avui he iniciat el meu itinerari per les escoles de tot Catalunya. Un itinerari que durarà fins al juny combinat amb activitats literàries de tota mena.

He visitat l'Escola Mare de Déu del Carme, de Bellpuig. Feia molt de fred. Des de les rodalies d'Igualada es podia veure neu en els racons més ombrívols, però en arribar a les terres de Lleida el paisatge ja era gairebé blanc. Quan he baixat del cotxe  m'he quedat una mica garratibat. Sort que l'escalfor i la il·lusió de les nenes i els nens de sisè m'han reviscolat. He tornat a casa ple d'energia per seguir escrivint per a elles i ells.

Havien llegit El somriure de la Natàlia, un llibre molt estimat per mi perquè parteix d'una experiència personal colpidora, com és veure enderrocar casa teva.
Els alumnes han estat molt participatius, han fet preguntes molt interessants sobre el procés d'escriptura, sobre els personatges del llibre, sobre les il·lustracions i també algunes sobre la meva vida, per saber una mica com sóc. El lema d'aquest curs a tota l'escola.

Estic molt agraït a l'escola, als alumnes de sisè i a la seva mestra, la Inés Juanpere Claramunt, qui ha fet la fotografia i qui ha conduït la lectura del llibre. Gràcies!