El bosc dels somnis perduts

He tornat a Tàrrega. Per segon any consecutiu els alumnes de cinquè de primària de l'Escola Àngel Guimerà han llegit el meu llibre El somriure de la Natàlia . És una novel·la on el món real i la fantasia es barregen quan un nen, que es diu Vador, interpreta els dibuixos de la protagonista, que es diu Natàlia, com bé podeu imaginar. Les interpretacions que fa en Vador sembla que passen dins un món de somnis, però només es tracta de la imaginació desbordant del nen, que vol ajudar la seva amiga a recuperar el somriure que va perdre quan va veure com enderrocaven casa seva a causa d'una planificació urbanística de l'ajuntament. Vaig fer les trobades amb els dos grups a la biblioteca de l'escola, ben acompanyat pels magnífics dibuixos que Valentí Gubianas havia fet en una visita anterior a la meva. També hi vaig veure llibres de l'escriptora  Eulàlia Cana l , que anava l'endemà. Els nens havien llegit el llibre amb molt d'interès i van fer moltes pregunte...

Passo bona part del curs, principalment els mesos de març, abril i maig, tot visitant escoles i instituts de tot Catalunya per conversar amb els meus lectors infantils i juvenils, però poques vegades em demanen a la meva ciutat. Enguany sembla que la cosa canvia i us puc dir que em fa moltíssima il·lusió. Els nens i les nenes de Santa Coloma de Gramenet, i els joves i les joves, tenen el dret de saber que a la seva ciutat hi ha escriptors, i no només jo, que som una bona colla. La cultura augmenta l'autoestima i el fet de conèixer el fill d'una mare andalusa i d'un lampista emigrat de Ciudad Real convertit en escriptor català els pot servir d'estímul per lluitar pel seu futur. El llibre parla fonamentalment de la recuperació de la memòria democràtica amb una trama d'intriga i d'amor entre joves, però és un llibre que també parla molt de Santa Coloma de Gramenet. Hi ha personatges amb noms de persones conegudes, la qual cosa va fer somriure més d'un i d...

El primer que em va sorprendre en arribar a Callús va ser que vaig poder aparcar davant mateix de l'Escola Joventut. I em va sorprendre, també, que els alumnes de cinquè i sisè de primària fessin moltes preguntes sobre el contingut del llibre que havien llegit, El somriure de la Natàlia . És la història de la relació d'amistat entre una nena que ha perdut el somriure, la Natàlia, i un nen, en Vador, que se l'estima i que vol ajudar-la perquè torni a riure. En aquesta novel·la hi ha tot un món de fantasia, un món més aviat fosc, que no és altra cosa que la interpretació que en Vador fa dels dibuixos de la Natàlia. Els psicòlegs ens fan dibuixar per saber què ens passa o com ens trobem. I a partir dels dibuixos endevinen moltes coses. Les nenes i els nens volien saber el perquè d'algunes coses, fins i tot dels noms o dels espais. Els vaig explicar que Natàlia era un nom que m'hauria agradat posar a la meva filla i que Vador l'havia posat perquè serviria per expli...

Què és per a tu l'amor?  Sovint, quan visito escoles i instituts per parlar amb els meus lectors, he de respondre preguntes inesperades que no tenen res a veure amb el llibre que han llegit, ni amb la literatura, ni amb la feina d'escriure, com ara de quin equip sóc, com es diu la meva filla, si tinc un canari, quan em vaig casar, si no em fa mal la mà de tant escriure i coses per l'estil. Però mai, mai, en tots els anys que viatjo per tot Catalunya i per les illes Balears, mai havia hagut de respondre a una pregunta com aquesta. Me la van fer a l' Institut Vinyes Velles , de Montornès del Vallès. I té a veure amb el llibre que havien llegit,  Un pingüí damunt del televisor , perquè en aquest llibre l'amor és un dels protagonistes. Et respondré amb una sola frase, vaig dir: L'amor és l'energia més poderosa que mou el món. En finalitzar la sessió, algunes noies em van demanar que els la posés al llibre com una dedicatòria. Però els vaig dir que no ...

Sempre he pensat que la cultura tradicional i popular catalana a Santa Coloma de Gramenet necessita d'un pla estratègic. De la mateixa manera que es declaren zones catastròfiques quan les forces desencadenades de la natura provoquen grans destrosses, la cultura tradicional i popular catalana necessita de suports extraordinaris a la meva ciutat. Durant la dècada dels anys 60 i principis dels 70, Santa Coloma, que aleshores era un bonic poble de pagès on estiuejaven famílies benestants de Barcelona, va acollir desenes de milers d'habitants vinguts principalment del sud de la península. I el poble pagès es va convertir en un caos urbanístic amb importants carències que feien difícil viure amb dignitat. Però una societat civil molt ben organitzada i posteriorment els ajuntament democràtics en íntima complicitat amb el teixit social, van transformar Santa Coloma de Gramenet en una ciutat moderna, digna, on és agradable viure-hi i on els serveis a les persones són el més i...

He visitat l' Escola Salvador Espriu de Granollers per novè anys consecutiu. Si hi torno, haurem de fer una celebració. Dijous passat, mentre enfilava carretera de la Roca amunt cap a Montmeló i després cap a Granollers, anava pensant que els nens i les nenes de quart de primària amb els quals vaig fer dues sessions el 2004, ja hauran acabat els seus estudis, alguns faran estudis universitaris o de graus mitjà i superior, altres s'hauran incorporat al mercat laboral, si la crisi els ho ha permès. Van ser uns infants espavilats i alegres que descobrien el món amb innocència i plens d'il·lusions, després van ser adolescents amants de les músiques modernes, tocats per primer cop per l'amor, l'energia més poderosa que existeix, i ara són joves plens de futur en una societat que no se'ls posa fàcil. En aquell temps els nens de la foto tot just havien fet un any. Les nenes i els nens del 2004 com els d'ara, van llegir  La colla del fantasma Barruf , prob...

Un cop més Santa Coloma de Gramenet ha estat triada per Òmnium Cultural per celebrar un acte cultural de gran importància. Actes com aquest dignifiquen l'esforç que la meva ciutat, humil i treballadora, fa per la normalització del català. Dimarts 19 de març es va tenir lloc el lliurament de guardons del Premi Sambori Òmnium a la demarcació Serralada Litoral, que compren les comarques del Barcelonès Nord, Maresme i Vallès Oriental. L'acte es va celebrar a la sala d'actes de la Biblioteca Singuerlín - Salvador Cabré amb força assitència de públic entre docents, familiars i premiats . Va ser presentat per Gisela Muñoz , coordinadora nacional del premi, que va fer un tàndem divertit amb en Dalmau , que exercia d'home orquestra i aspirant impossible al premi. També hi van assistir Remei Picart , presidenta d' Òmnium Vallès Oriental , Jordi Ballesteros , Vicepresident d' Òmnium Barcelonès Nord i Jaume Abelló , delegat d'Òmnium Santa Coloma de Gramene...