Passa al contingut principal

16 barris 16 pilars

Sempre he pensat que la cultura tradicional i popular catalana a Santa Coloma de Gramenet necessita d'un pla estratègic. De la mateixa manera que es declaren zones catastròfiques quan les forces desencadenades de la natura provoquen grans destrosses, la cultura tradicional i popular catalana necessita de suports extraordinaris a la meva ciutat. Durant la dècada dels anys 60 i principis dels 70, Santa Coloma, que aleshores era un bonic poble de pagès on estiuejaven famílies benestants de Barcelona, va acollir desenes de milers d'habitants vinguts principalment del sud de la península. I el poble pagès es va convertir en un caos urbanístic amb importants carències que feien difícil viure amb dignitat. Però una societat civil molt ben organitzada i posteriorment els ajuntament democràtics en íntima complicitat amb el teixit social, van transformar Santa Coloma de Gramenet en una ciutat moderna, digna, on és agradable viure-hi i on els serveis a les persones són el més important. I el progrés de la ciutat també es va encomanar a la cultura, que va rebre suports importants de les administracions públiques. Però la cultura tradicional i popular catalana havia estat escombrada per aquella allau migratòria, com si un vent furiós hagués passat la seva mà arrossegant-ho tot. De seguida van proliferar penyes flamenques i cases regionals que van rebre el suport incondicionals dels polítics de tots els colors. I em sembla bé que s'ajudi a la gent a mantenir la cultura popular de les seves terres d'origen, a conservar les arrels que formen part de les identitats personals i col·lectives, és una manera emotiva de recordar les petites pàtries de cadascú i de retre homenatge als seus avantpassats. I això mentre es fan noves arrels en una nova terra d'acollida i les identitats es van barrejant amb noves identitats de manera que les persones acabem sent i sentint-nos diverses coses alhora. El que no em sembla bé, és que hagi estat la prioritat de les administracions, que els suport a les cultures d'origen de les noves i nous colomencs de mitjans del segle passat hagi estat sempre per damunt de la cultura popular i tradicional dels que ja eren aquí des de segles abans.

Però, com he comentat, la societat civil colomenca té una enorme capacitat per generar projectes. Molts emigrants i fills d'emigrants, que han fet arrels a Catalunya i que ja se senten també catalans, o només catalans, o catalans i andalusos, o catalans i extremenys, o catalans i gallecs, més andalusos que catalans o més extremenys que catalans o més gallecs que catalans, o només andalusos, i extremenys i gallecs, però portant Catalunya al cor, han posat les seves mans a treballar i han regenerat la cultura tradicional i popular catalana. A Santa Coloma de Gramenet se sent parlar el castellà o bé el català amb accents molt diversos en totes les entitats, i un exemple emblemàtic del que dic es la colla de castellers de Santa Coloma. Amb el color blau cel de la bandera colomenca a la samarreta i la senyera cosida a les mànigues, recorren tot Catalunya com perfectes ambaixadors de la ciutat dels mil colors i una sola ànima.
La colla castellera, una de les més antigues de la ciutat, ha patit alts i baixos al llarg de la seva història. El 2006 només quedaven 13 castellers. Va ser quan va arribar en Raül Camacho, va fer un projecte de renovació de l'entitat i va anar a cercar patrocinadors. L'èxit és evident, en pocs anys la colla ha passat a tenir 105 membres, i va creixent. Actualment fan castells de sis. Els més assenyats consideren que encara trigaran any i mig a fer castells de set ja que els falta gent per als pisos alts. Els més optimistes han fet la promesa que si aquest any fan castells de set aniran caminant des de Santa Coloma fins a Montserrat.
Una de les fites que s'han proposat és mostrar la seva feina per tots els racons de la ciutat. Han anat a escoles i instituts, han passat per les festes de barri, han convertit la trobada de la festa major en una de les activitats més multitudinàries, celebren la trobada de primavera, l'aniversari, al juny; la trobada de l'estiu, l'homenatge a l'avi Porta, al juliol; i la trobada de tardor a l'octubre.
Ara s'han proposat que tots els barris de la ciutat els coneguin i durant tres setmanes faran, estan fent ja, 16 pilar en els 16 barris amb el suport de l'Agrupació del Comerç i de la Indústria.
Joves i grans, famílies senceres han fet dels castells una part important de les seves vides. Els veiem de petits sorgint dels pilars capa amunt, i els veiem de joves, tot mirant al futur embolcallats per la música dels grallers.
I tots plegats porten Santa Coloma al cor.
Endavant, castellers!!!

Comentaris

  1. Un èxit de la colla castellera la progressió ha estat més que satisfactòria, hem de donar suport les tradicions i aquesta és una gran manera de fer-ho.
    Una salutació cordial.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d

Quan la vida s'embolica: Allò de l'avi, novel·la juvenil d'Anna Manso

Què passaria si la persona que més estimes del món fos molt diferent de com te l'imagines? Què passaria si descobrissis que la persona que més estimes del món té una part fosca? Què passaria si aquesta persona hagués fet alguna cosa que convertís la teva vida en un embolic de dimensions còsmiques? L'escriptora Anna Manso entra en la ment del Salva Canoseda, un noi de setze anys que protagonitza en primera persona la novel·la Allò de l'avi , que va guanyar el Premi Gran Angular 2016, un dels premis de major prestigi de la literatura juvenil. El Salva viu com un rei gràcies a l'avi, al que adora. És un fatxenda, poc treballador i poc estudiós. Popular a l'institut, paga als companys perquè li facin deures i treballs. Té una targeta de crèdit que pot fer servir com vulgui. Però alguna cosa amenaça la seva felicitat quan es descobreixen assumptes poc edificants als negocis de l'avi. El Salva es toparà de cop amb la realitat més crua. Una realitat que,

Un somriure a Quatre Vents

El cicle de visites a les escoles es va acabant quan tenim a tocar el final de curs i la primavera es retira lentament. He arribat a l'estació de tren de Granollers - Canovelles i, mentre espero l'Elena, d'Animallibres, cerco inútilment un lloc per prendre un cafè amb llet. Pel camí cap a l' Escola Quatre Vents anem parlant de la reutilització o socialització del llibre literari a les escoles. Els escriptors ens hem pronunciat repetidament en contra d'aquesta pràctica que lesiona els nostres drets i que considerem que no és una bona eina pedagògica. Finalment hem començat a mobilitzar-nos. Aviat parlaré a bastament d'aquest tema. En Pere, el mestre, em presenta als alumnes de la classe de cinquè, un grup tan divers que em sembla que he de fer una intervenció davant l'assemblea general de les Nacions Unides. La fotografia parla per si sola. Els nens han llegit El somriure de la Natàlia i han arribat a classe carregats de preguntes. Hem parlat de co