Sempre he pensat que la cultura tradicional i popular catalana a Santa Coloma de Gramenet necessita d'un pla estratègic. De la mateixa manera que es declaren zones catastròfiques quan les forces desencadenades de la natura provoquen grans destrosses, la cultura tradicional i popular catalana necessita de suports extraordinaris a la meva ciutat. Durant la dècada dels anys 60 i principis dels 70, Santa Coloma, que aleshores era un bonic poble de pagès on estiuejaven famílies benestants de Barcelona, va acollir desenes de milers d'habitants vinguts principalment del sud de la península. I el poble pagès es va convertir en un caos urbanístic amb importants carències que feien difícil viure amb dignitat. Però una societat civil molt ben organitzada i posteriorment els ajuntament democràtics en íntima complicitat amb el teixit social, van transformar Santa Coloma de Gramenet en una ciutat moderna, digna, on és agradable viure-hi i on els serveis a les persones són el més important. I el progrés de la ciutat també es va encomanar a la cultura, que va rebre suports importants de les administracions públiques. Però la cultura tradicional i popular catalana havia estat escombrada per aquella allau migratòria, com si un vent furiós hagués passat la seva mà arrossegant-ho tot. De seguida van proliferar penyes flamenques i cases regionals que van rebre el suport incondicionals dels polítics de tots els colors. I em sembla bé que s'ajudi a la gent a mantenir la cultura popular de les seves terres d'origen, a conservar les arrels que formen part de les identitats personals i col·lectives, és una manera emotiva de recordar les petites pàtries de cadascú i de retre homenatge als seus avantpassats. I això mentre es fan noves arrels en una nova terra d'acollida i les identitats es van barrejant amb noves identitats de manera que les persones acabem sent i sentint-nos diverses coses alhora. El que no em sembla bé, és que hagi estat la prioritat de les administracions, que els suport a les cultures d'origen de les noves i nous colomencs de mitjans del segle passat hagi estat sempre per damunt de la cultura popular i tradicional dels que ja eren aquí des de segles abans.
Però, com he comentat, la societat civil colomenca té una enorme capacitat per generar projectes. Molts emigrants i fills d'emigrants, que han fet arrels a Catalunya i que ja se senten també catalans, o només catalans, o catalans i andalusos, o catalans i extremenys, o catalans i gallecs, més andalusos que catalans o més extremenys que catalans o més gallecs que catalans, o només andalusos, i extremenys i gallecs, però portant Catalunya al cor, han posat les seves mans a treballar i han regenerat la cultura tradicional i popular catalana. A Santa Coloma de Gramenet se sent parlar el castellà o bé el català amb accents molt diversos en totes les entitats, i un exemple emblemàtic del que dic es la colla de castellers de Santa Coloma. Amb el color blau cel de la bandera colomenca a la samarreta i la senyera cosida a les mànigues, recorren tot Catalunya com perfectes ambaixadors de la ciutat dels mil colors i una sola ànima.
La colla castellera, una de les més antigues de la ciutat, ha patit alts i baixos al llarg de la seva història. El 2006 només quedaven 13 castellers. Va ser quan va arribar en Raül Camacho, va fer un projecte de renovació de l'entitat i va anar a cercar patrocinadors. L'èxit és evident, en pocs anys la colla ha passat a tenir 105 membres, i va creixent. Actualment fan castells de sis. Els més assenyats consideren que encara trigaran any i mig a fer castells de set ja que els falta gent per als pisos alts. Els més optimistes han fet la promesa que si aquest any fan castells de set aniran caminant des de Santa Coloma fins a Montserrat.
Una de les fites que s'han proposat és mostrar la seva feina per tots els racons de la ciutat. Han anat a escoles i instituts, han passat per les festes de barri, han convertit la trobada de la festa major en una de les activitats més multitudinàries, celebren la trobada de primavera, l'aniversari, al juny; la trobada de l'estiu, l'homenatge a l'avi Porta, al juliol; i la trobada de tardor a l'octubre.
Ara s'han proposat que tots els barris de la ciutat els coneguin i durant tres setmanes faran, estan fent ja, 16 pilar en els 16 barris amb el suport de l'Agrupació del Comerç i de la Indústria.
Joves i grans, famílies senceres han fet dels castells una part important de les seves vides. Els veiem de petits sorgint dels pilars capa amunt, i els veiem de joves, tot mirant al futur embolcallats per la música dels grallers.
I tots plegats porten Santa Coloma al cor.
Endavant, castellers!!!
Però, com he comentat, la societat civil colomenca té una enorme capacitat per generar projectes. Molts emigrants i fills d'emigrants, que han fet arrels a Catalunya i que ja se senten també catalans, o només catalans, o catalans i andalusos, o catalans i extremenys, o catalans i gallecs, més andalusos que catalans o més extremenys que catalans o més gallecs que catalans, o només andalusos, i extremenys i gallecs, però portant Catalunya al cor, han posat les seves mans a treballar i han regenerat la cultura tradicional i popular catalana. A Santa Coloma de Gramenet se sent parlar el castellà o bé el català amb accents molt diversos en totes les entitats, i un exemple emblemàtic del que dic es la colla de castellers de Santa Coloma. Amb el color blau cel de la bandera colomenca a la samarreta i la senyera cosida a les mànigues, recorren tot Catalunya com perfectes ambaixadors de la ciutat dels mil colors i una sola ànima.
La colla castellera, una de les més antigues de la ciutat, ha patit alts i baixos al llarg de la seva història. El 2006 només quedaven 13 castellers. Va ser quan va arribar en Raül Camacho, va fer un projecte de renovació de l'entitat i va anar a cercar patrocinadors. L'èxit és evident, en pocs anys la colla ha passat a tenir 105 membres, i va creixent. Actualment fan castells de sis. Els més assenyats consideren que encara trigaran any i mig a fer castells de set ja que els falta gent per als pisos alts. Els més optimistes han fet la promesa que si aquest any fan castells de set aniran caminant des de Santa Coloma fins a Montserrat.
Una de les fites que s'han proposat és mostrar la seva feina per tots els racons de la ciutat. Han anat a escoles i instituts, han passat per les festes de barri, han convertit la trobada de la festa major en una de les activitats més multitudinàries, celebren la trobada de primavera, l'aniversari, al juny; la trobada de l'estiu, l'homenatge a l'avi Porta, al juliol; i la trobada de tardor a l'octubre.
Ara s'han proposat que tots els barris de la ciutat els coneguin i durant tres setmanes faran, estan fent ja, 16 pilar en els 16 barris amb el suport de l'Agrupació del Comerç i de la Indústria.
Joves i grans, famílies senceres han fet dels castells una part important de les seves vides. Els veiem de petits sorgint dels pilars capa amunt, i els veiem de joves, tot mirant al futur embolcallats per la música dels grallers.
I tots plegats porten Santa Coloma al cor.
Endavant, castellers!!!
Un èxit de la colla castellera la progressió ha estat més que satisfactòria, hem de donar suport les tradicions i aquesta és una gran manera de fer-ho.
ResponEliminaUna salutació cordial.