El bosc dels somnis perduts

He volgut fer un joc de paraules al títol . Un fil de veu és el projecte literari que el poeta Jordi Valls gestiona conjuntament amb la cafeteria Vedegust , de la Biblioteca Singuerlín Salvador Cabré , de Santa Coloma de Gramenet. El fil de veu no es refereix a la veu prima o feble, que gairebé no se sent, sinó al testimoni que es van passant els lectors. Els assistents a l'acte trien algun capítol d'una novel·la, o algun relat o algun poema i llegeixen en veu alta dues o tres pàgines i passen el llibre al següent, que farà el mateix. en acabar fan tertúlia, si pot ser amb l'autor present. El 12 de juny passat van triar el meu llibre de relats Llegir al metro . Vam llegir dos relats. El primer, el que porta el títol del llibre, el va triar en Jordi Valls. El segon, "Milking", el vaig triar jo. Va ser un acte molt interessant. Des del punt de vista de l'autor, és enriquidor sentir com altres persones llegeixen en veu alta el que tu has escrit i situar-...

Un magnífic reportatge de Marta Ballesta a l'espai "In Situ" del programa Connexió Barcelona, de BTV sobre el meu llibre de relats Llegir al metro , emès el dia 10 de juny de 2013. Us convido a veure'l. Només són cinc minuts.

Benvolgudes i benvolguts Mestres, AMPES i Institucions Educatives, Els autors i autores de literatura infantil i juvenil d’aquest país us estem molt agraïts per tota la tasca de foment de la lectura que ha fet l’Escola Catalana al llarg d’aquests darrers trenta anys i que ha permès que els nostres nens i nenes estimessin els llibres, les editorials publiquessin literatura catalana infantil i juvenil, les llibreries venguessin llibres catalans i els autors i autores en la nostra llengua poguéssim (precàriament) sobreviure i crear un món de ficció per als nostres infants i joves. Tot plegat ha possibilitat l’enfortiment del teixit cultural i industrial català.   Podem dir amb orgull que hem aixecat un país de lectores i lectors en la nostra llengua que coneixen de prop els autors i tenen una biblioteca personal  amb llibres signats i farcida de records. Durant aquests anys els nens i nenes de les escoles catalanes han tingut un contacte directe amb els escripto...

El cicle de visites a les escoles es va acabant quan tenim a tocar el final de curs i la primavera es retira lentament. He arribat a l'estació de tren de Granollers - Canovelles i, mentre espero l'Elena, d'Animallibres, cerco inútilment un lloc per prendre un cafè amb llet. Pel camí cap a l' Escola Quatre Vents anem parlant de la reutilització o socialització del llibre literari a les escoles. Els escriptors ens hem pronunciat repetidament en contra d'aquesta pràctica que lesiona els nostres drets i que considerem que no és una bona eina pedagògica. Finalment hem començat a mobilitzar-nos. Aviat parlaré a bastament d'aquest tema. En Pere, el mestre, em presenta als alumnes de la classe de cinquè, un grup tan divers que em sembla que he de fer una intervenció davant l'assemblea general de les Nacions Unides. La fotografia parla per si sola. Els nens han llegit El somriure de la Natàlia i han arribat a classe carregats de preguntes. Hem parlat de co...

Una altra escola, un altre poble i un altre paisatge. Les vinyes del Penedès tot regalant la pau a la mirada. De tant en tant, els cellers a la vora de la carretera o indicats en cartells. El meu destí era Sant Martí Sarroca. Un amic em diu que posi fotografies del paisatge. No ho havia pensat. Ho faré el proper curs. Vaig arribar amb força temps perquè volia visitar la part antiga i el castell, però em va rebre la pluja i em vaig  haver de quedar dintre del cotxe tot llegint un article de Josep-Francesc Delgado sobre els valors que ens aporta la lectura i la necessitat de motivar els joves lectors perquè facin la seva pròpia biblioteca. quan va ser l'hora vaig pitjar el timbre de l' Escola Jaume Balmes . Em van convidar a dinar al menjador de l'escola i vaig compartir una interessant conversa amb algunes mestres. A una d'elles li agradava molt escriure i em va fer algunes preguntes molt semblats a les que després em van fer els nens. De vegades hi ha coses que en...

És la segona vegada que vaig a l'Escola Les Mèlies, de Vilafant. Tots dos cops vaig anar en tren, en el regional amb estació a Figueres. El TGV té estació a Vilafant, però he de creuar tot Barcelona per agafar-lo a Sants. M'estimo més agafar el regional a Sant Andreu. El viatge és agradable. Tot sortint de l'àrea metropolitana de Barcelona veiem com el verd omple el paisatge i allibera l'esperit. Una de les coses que més m'agrada veure son les plantacions de pollancres, els arbres que serveixen per fer paper. Veiem com hi ha petits, mitjans i grans. Es talen els gran, es deixen créixer els petits i els mitjans i es planten de nous. És una demagògia culpar els llibres de la destrucció dels arbres. Sovint els dic als nens, oi que mengem patates i no s'acaben mai? oi que mengem tomàquets i no s'acaben mai? oi que mengem mongetes i no s'acaben mai? No s'acaben perquè un cop feta la collita, tornem a plantar. Amb els arbres passa igual. En arribar m...