diumenge, 9 de juny de 2013

SALVEM LA LITERATURA INFANTIL I JUVENIL CATALANA


Benvolgudes i benvolguts Mestres, AMPES i Institucions Educatives,

Els autors i autores de literatura infantil i juvenil d’aquest país us estem molt agraïts per tota la tasca de foment de la lectura que ha fet l’Escola Catalana al llarg d’aquests darrers trenta anys i que ha permès que els nostres nens i nenes estimessin els llibres, les editorials publiquessin literatura catalana infantil i juvenil, les llibreries venguessin llibres catalans i els autors i autores en la nostra llengua poguéssim (precàriament) sobreviure i crear un món de ficció per als nostres infants i joves. Tot plegat ha possibilitat l’enfortiment del teixit cultural i industrial català.  

Podem dir amb orgull que hem aixecat un país de lectores i lectors en la nostra llengua que coneixen de prop els autors i tenen una biblioteca personal  amb llibres signats i farcida de records.

Durant aquests anys els nens i nenes de les escoles catalanes han tingut un contacte directe amb els escriptors i escriptores que ens hem acostat a les aules per comunicar-nos directament amb ells i respondre a les seves curiositats. Els hem explicat  com s’escriu un llibre, com es creen els personatges, com s’inventen les històries, com es dibuixen els àlbums...

L’alumnat català ha après que els llibres tenen un valor real i simbòlic i que són els seus amics, els seus companys de viatge, el refugi dels seus somnis. I entre tots i totes hem contribuït a crear un país més culte, més pròsper i més europeu amb uns índex de lectura i consum de llibres prop dels nivells francesos i alemanys.
Això ha estat des de la democràcia fins fa uns anys, sense oblidar els pioners que van obrir camins en temps difícils, des d’institucions com Rosa Sensat o editorials com La Galera, passant per autors com Emili Teixidor, Joaquim Carbó, Sebastià Sorribas o Josep Vallverdú.

Ara, l’any 2013, a moltes escoles de Catalunya es considera  que els llibres són una despesa prescindible per a les famílies  i cal que siguin reciclats i passin de mà en mà sense pertànyer a ningú. La “reutilització” sovint  no fa distinció entre llibre de text i llibre literari.  
El Departament d’Ensenyament de la Generalitat havia col·laborat a aquest procés amb el seu programa d’ajuts, institucionals, a les AMPES que sol·licitaven el finançament de llibres de lectura per a ser socialitzats, però l’any  2011 va rectificar gràcies al Manifest per la No Reutilització del Llibre literari a les Aules que vam promoure els autors.  El Manifest va ser signat per més de 400 persones vinculades al món del llibre i podeu trobar-lo aquí: http://noreutilitzacio.blogspot.com.es/
  
I, malgrat tot, la realitat actual és que la majoria de les famílies NO COMPRA LLIBRES als seus fills.

Qualsevol decisió que modifica una dinàmica determinada comporta conseqüències.
Les conseqüències del “reciclatge”,“socialització” “reutilització” o “segrest” provoca problemes i EROS en editorials, el tancament de llibreries, la descatalogació de llibres i, naturalment, l’abandonament de l’escriptura professional de molts autors i autores.
Però el pitjor de tot és que amb aquesta iniciativa s’ha desvaloritzat el llibre als ulls dels nostres infants i s’han buidat les llars catalanes de llibres. La “tasca educativa” que es pretenia (potser carregada de bones intencions) està aconseguint modificar negativament la motivació lectora, els hàbits lectors, la relació lector-llibre i molts altres aspectes que seran irreversibles un cop  els nostres nens i nenes siguin adults.

Us convidem a reflexionar sobre les conseqüències de la vostra decisió i a plantejar-vos si voleu educar nens i nenes en l’amor i el respecte als llibres i la lectura, si voleu mantenir una cultura literària i editorial pròpia i si voleu que hi hagi autors i autores catalans que escriguin en la nostra llengua i s’adrecin als vostres alumnes des del nostre imaginari col·lectiu. 


Ho teniu a les vostres mans. 

QÜESTIONS PER  A  LA REFLEXIÓ  SOBRE EL “RECICLATGE” I /O “SOCIALITZACIÓ DE LLIBRES LITERARIS A L’ESCOLA.

 Entenem per SOCIALITZACIÓ DEL LLIBRE LITERARI del llibre literari a l'aula : la compra de 25 o més llibres del mateix títol idèntics --propietat del Centre Educatiu---  prescrits per a un curs com a lectura obligatòria per ser llegits any rere any pels alumnes que cursaran aquell nivell,  independentment del professorat que tingui assignat el curs i les seves preferències personals.

Queden fora d’aquesta consideració les experiències pedagògiques com ara “maletes de lectura”, “la biblioteca d’aula” “la biblioteca de l’escola” o altres activitats que molts mestres i professors i professores fan servir per transmetre el gust per la lectura al seu grup classe.

Creiem que aquesta mena de  “socialització” del llibre de lectura s’ha produït paral·lel.lament  a  la socialització del llibre de text a les Escoles  i que s’ha fet  amb la mateixa finalitat d’estalvi del seu cost sense  reflexionar suficientment sobre com pot afectar la motivació lectora del professorat i de l’alumnat, la didàctica de la  tasca docent  a l’aula i els contravalors que indirectament reben els estudiants sobre el que és un llibre i el seu ús.

Els autors i autores ens preguntem: 

Quines finalitats persegueix  “la reutilització”?  Fomentar la lectura o estalviar el cost de compra d’un llibre única i exclusivament? En el cas de famílies necessitades entenem que és imprescindible proporcionar bosses de llibres, però en el 90% de les llars catalanes la compra d’un llibre de lectura de vuit euros és una despesa assumible i petita comparada amb altres despeses educatives que les famílies assumeixen naturalment (motxilles, material escolar, material esportiu, connexió a Internet, sortides i quotes en el cas de les escoles concertades etc).

Com afavoreix un llibre “socialitzat” el foment de la lectura? Augmenta el nombre de lectures per alumne disposar de vint-i-cinc llibres de títol repetit dins l’aula? Per quantes mans passa a l’any cada llibre? Quants llibres es llegeixen els nens al llarg d’un any gràcies a aquest sistema amb un títol idèntic i repetit?

Quants anys de prescripció obligatòria en un mateix  nivell suporta un llibre? Cinc, sis, deu anys llegint un mateix llibre perquè és propietat de l’Escola i cal amortitzar el seu cost?

Si ja hi ha llibre assignat de lectura com s’implica el professorat en la recerca de novetats i prescripcions? Quin estímul té el professorat per recomanar lectures i estar al dia de les noves publicacions, revistes prescriptores  i associacions pedagògiqes de foment de la lectura  si ja té un llibre assignat  que no pot canviar? 

Quina és la  motivació didàctica del professorat en el cas de no haver triat el llibre? Si no ha triat la lectura i tal vegada no l’hi interessa o no és del seu gust com podrà transmetre l’entusiasme i les ganes de llegir als seus alumnes? Els professors canvien sovint de centre i de nivell i en arribar a un curs amb llibre socialitzat la lectura li ha vingut imposada.

Què passa quan alguns llibres es deterioren?  L’estat físic del llibre pot ser un mal conductor de la vinculació del nen amb l’objecte? Què sent un nen quan li toca un llibre vell i fet malbé?I si l’únic espai de lectura per impedir el deteriorament o la pèrdua del llibre és l’aula no es relaciona masa directament el llibre de lectura amb el llibre de text obligatori?

Com es renoven els títols de la biblioteca de l’Escola si s’ha invertit una quantitat alta de diners en la compra de títols repetits per aula?  I si aquests 25 títols idèntics fossin 25 títols diferents renovats any rere any com a inversió en l’ “actualització” que requereix una biblioteca Escolar?

I d’altra banda el que entenem per “socialització del llibre literari a l’aula”  creiem que afecta;  

LA TRANSMISSIÓ DE CONTRAVALORS QUE REP L’ALUMNE

Potser l’’alumnat ES PREGUNTA:

Hem de considerar el llibre només propietat de l’escola? Si el tenim només a l’escola, no el podem llegir o rellegir mai a casa? El podem subratllar? Hi podem anotar coses? On quedarà constància del nostre nom i la data en què el vam llegir?

És necessari que hi hagi llibres a casa? Quin llibre agafarem quan volguem llegir ben acomodats al sofà, o a la terrassa, o quan anem de viatge? Quins llibres compartirem amb la família? Quins llibres tenim a la nostra habitació? Tenim biblioteca personal?

Cal que existeixin les llibreries? És només tasca del professor la recomanació dels llibres de lectura? Es bo estar al dia les novetats? On, si no a les llibreries  tenim el plaer de triar i remenar llibres nous  abans d’escollir la lectura que ens sedueixi?

Què en queda de la visita d’un autor o una autora a qui hem llegit i que ens ha agradat? Com recordarem el que l’autor o autora ens ha dit del llibre? El llibre signat o dedicat és el senyal d’una implicació directa entre els autors, els lectors i les lectures.

Són realment cars els llibres de lectura d’escola? Costen sobre els  set o vuit  euros. Un menú de vuit euros és barat i un llibre de vuit euros és car? No és equiparable alimentar el cos i la ment?  Sabíeu que n’hi ha molts que es fan amb paper reciclat  i que són ecològics i sostenibles?

Un llibre és un bon regal? Està carregat d’emocions, d’històries, d’aventures, d’humor. Quan regalem un llibre volem compartir amb la persona que el rep totes les sensacions que transmet el seu contingut. Si percebem que el llibre ja no té valor, tindrem ganes de regalar-ne?

Què significa comprar un llibre? És una despesa innecessària i prescindible? La cultura ens ajuda a formar-nos. A descobrir, a aprendre, a desenvolupar la nostra personalitat. Pagar vuit euros per una novel·la, un llibre de relats o de poemes, o per un àlbum il·lustrat és llençar els diners? No seria millor considerar el llibre com una inversió en comptes d’una despesa?

Tenim diners per comprar un Ipod, o una dessuadora de marca, o la connexió a internet al mòbil, o un videojoc? Tot això té un valor sentimental i una implicació directa amb les nostres emocions o és purament funcional? Un llibre de lectura de vuit euros ens sembla car i un videojoc de cinquanta no?

Quin valor té la feina d’un autor o autora? Ens hem preguntat mai d’on treu els diners que el permeten tirar endavant i escriure les històries que llegim? Un fuster, un paleta o un metge cobren per la feina que fan. Ens fabriquen un moble, ens tomben un envà o ens operen i nosaltres paguem un diners per la feina feta. Pensem que els creadors no han de cobrar per la tasca que fan? Si la cultura no es paga (pirateria), qui farà res per la cultura?

QUINES CONSEQÜÈNCIES TÉ PER ALS LLIBRES, ELS AUTORS I LA NOSTRA CULTURA  LA DECISIÓ DE “SOCIALITZAR” ELS LLIBRES?


 Els llibres socialitzats són ràpidament descatalogats per falta de vendes. Sovint els llibres exitosos -que són els que més es “segresten” a les aules- són condemnats a desaparèixer.

Les editorials infantils i juvenils i impremtes entren en crisi.  El sector editorial representa un percentatge important de la nostra industria cultural. Els llibres socialitzats suposen acomiadaments, disminució de salaris, condicions més precàries de treball i possibles tancaments editorials amb la conseqüent pèrdua de col·leccions i títols que pot suposar.

Les llibreries tanquen. Sobretot les de proximitat, que en bona part depenen de les compres escolars  periòdiques. Molts pobles i ciutats  petits veuen desaparèixer les seves llibreries i llibreters.  

Les estratègies editorials es decanten envers les traduccions d’èxits internacionals i no publiquen literatura catalana infantil i juvenil. Els resulta més eficaç apostar per bestsellers d’imitacions i modes que poc tenen a veure amb la nostra realitat. El futur augura una colonització cultural i lingüística.

Els autors i autores catalans de literatura infantil i juvenil deixen d’escriure. En veure  disminuïts els seus ingressos entre un 30 i un 50 per cent no poden continuar dedicant-se precàriament a l’escriptura ni visitant escoles.

I sobre aquest darrer punt, que ens afecta directament, volem ser clars i parlar-vos de les nostres condicions laborals sobre les quals hi ha mites i llegendes fonamentats en el desconeixement. 

EL QUE NO SABÍEU SOBRE LES CONDICIONS LABORALS DELS ESCRIPTORS 

Els qui vivim de l’escriptura som una espècie en vies d’extinció. Som treballadors autònoms i, com a tals, gairebé no disposem de drets ni cobertures. No tenim nòmina. No tenim vacances. No tenim atur. No tenim baixes per malaltia.

-       Mensualment un autor/a paga una mitjana mensual de 600 euros al règim de la seguretat social d’autònoms per poder-ne cobrar 1.000 en la jubilació i cobrir la seva cobertura sanitària.
-       Els avançaments per un llibre infantil-juvenil són de l’ordre de 1000 euros bruts. (790 nets) en concepte de drets d’autor futurs. Es lliuren un cop ha estat escrit el llibre.
-       Les liquidacions pels llibres es fan UN COP a l’any. Representen entre el 10% i el 5% del preu del llibre sense IVA (aprox. 50 cèntims per llibre).
-       A la liquidació anual bruta s’ha de descomptar el 21% d’IRPF i s’ha de dividir en 14 parts (per poder disposar de pagues per Nadal i vacances).
-       Durant l’any l’autor ha d’autofinançar l’escriptura dels seus llibres amb les liquidacions de les vendes dels llibres anteriors. (autocrèdit)
-       Els premis literaris són un “avançament” en concepte de drets d’autor futurs.
-       Les agències literàries (en el cas de tenir-ne)  cobren un percentatge del 15% brut de les vendes dels autors i autores. 

Els autors som treballadors amb pocs drets sindicals (gairebé cap) que arrisquem el nostre temps i la nostra creativitat i que aspirem a viure sòbriament de la nostra feina.

ES DIFÍCIL SOBREVIURE AMB L’ESCRIPTURA, PERÒ CAL QUE SIGUI POSSIBLE.

I malgrat tot, durant tots aquests anys no hem perdut la il·lusió i hem buscat la manera de continuar escrivint per a nens, nenes i joves fent altres feines complementàries que ens permetessin viure i  ens deixessin el temps necessari per dedicar a l’escriptura (col·laboracions periodístiques, traduccions, guions, xerrades, conferències, classes, seminaris...). Hem arriscat la seguretat de la nòmina per la contribució a un imaginari col·lectiu que no existia en els anys 70. Ara, gràcies a nosaltres, els escriptors i escriptores, els joves catalans tenen referents de ficció que abans només trobaven en els autors anglesos, escandinaus o francesos. Pensem el món des d’aquí, des de casa nostra, ben a prop seu. Estimem la llengua, estimem la cultura, promovem la imaginació i la creativitat dels nostres infants i creiem fermament que un país s’aixeca gràcies als seus futurs ciutadans i als valors que hagin adquirit al llarg dels seus anys d’educació.
Per això escrivim per als nostres petits i joves i els parlem d’aquelles coses que ens preocupen i els fem pensar, somniar i desitjar un món millor.

  
MANIFEST

SALVEM LA LITERATURA INFANTIL I JUVENIL CATALANA. 
La  situació actual del sector del llibre juvenil i infantil català -provocada per la socialització massiva de llibres literaris- ens aboca a una  perillosa catàstrofe que si no corregim ràpidament pot acabar essent irreversible.

ELS AUTORS I AUTORES DE LIJ EN PERILL D’EXTINCIÓ APE,  demanem a l’Escola Catalana, a les AMPES, al Professorat i a les Institucions Educatives i Culturals de Catalunya que reflexionin seriosament sobre les conseqüències pedagògiques, culturals, econòmiques, creatives i identitàries que comporta el “reciclatge” de llibres literaris a les aules i que  col·laborin a evitar aquest drama.

DEMANEM:

La supressió de la política de “socialització” de llibres literaris a l’Escola i  la recerca de solucions per tal de proporcionar aquests llibres als nens que no s’ho poden permetre (donacions editorials, beques nacionals o estatals, préstec bibliotecari, fons d’autors, creació de fundacions).

El foment del valor social del llibre com a objecte, com a regal, com a tresor.  

La inculcació del valor sentimental del llibre i de la relació íntima que s’estableix amb el  seu lector/a. (biografia personal, memòria infantesa, símbol, record).

La inversió anual en la biblioteca escolar amb compres de llibres actualitzats i proporcionals al nombre d’alumnes que la utilitzen. Nous programes de revitalització de les biblioteques.  

L’educació de pares i mares perquè fomentin la visita a llibreries, la compra periòdica de llibres,  la creació de biblioteques familiars a les llars i la lectura compartida.

El reconeixement de la importància de la feina de les persones que fan possible que existeixin els llibres ( autors, il·lustradors, editors, llibreters etc.). 

La valoració de les trobades d’autors i lectors a les Escoles i Instituts com una oportunitat privilegiada d’estímul a la lectura.

La recomanació a les aules, la presència a les biblioteques i la  visibilitat a les llibreries de llibres d’autors catalans, en equitat amb els autors estrangers.



APE ( AUTORS I AUTORES EN PERILL D’EXTINCIÓ)

En aquests moments formem part de l'APE:



Pasqual Alapont, Josep Albanell, Núria Albertí, Ricardo Alcántara, Josep Maria Aloy, Mercè Anguera, Mercè Arànega, Cinta Arasa, Jesús Ballaz, Santi Baró, Ignasi Blanch, Victòria Bermejo, Àngel Burgas, Sergi Càmara, Eulàlia Canal, Mercè Canals, Anna Canyelles, Maite Carranza, Jaume Cela, Jordi Cervera, David Cirici, Agustí Comotto, Jaume Copons, Carles Cortès, Jordi Cortès, Toni Cotet, Antoni Dalmases, Marta Dansa, Jordi de Manuel, Rodolfo Del Hoyo. Miquel Desclot, Begoña Esteban, Txus Fernàndez, Lluís Farré, Jordi Fenosa, Anna Fité, Jordi Folck, Dolors Garcia i Cornellà, Antoni Garcia Llorca, Sandra Gómez, Josep Gòrriz, Xavier Gual, Lluís Hernàndez Sonali, Pau Joan Hernàndez, Ramon Homs, Maria Angels Juanmiquel, Òscar Julve, Gemma Lienas, Lluís Llort, Enric Lluch, Cristina Losantos, Salvador Macip, Anna Manso, Glòria Marin, Eduard Márquez, Meritxell Martí, Pere Martí Bertran, Andreu Martín, Joan Antoni Martín Piñol, Frederic Mayol, Francesc Miralles, Pep Molist, David Nel·lo, Mertxe París, Pol Pascual, Lena Paüls, Nathalie Pons, Joan Portell, Gisela Pou, Núria Pradas, Joan de Déu Prats, Elisenda Queralt, Maria Carme Roca, Elisenda Roca, Sebastià Roig, Carles Sala, Gemma Sales Amill, Xavier Salomó, Gabriel Salvadó, Eva Sans, Care Santos, Eulàlia Sariola, Jordi Sierra i Fabra, Isabel Clara Simó, Andreu Sotorra, Maria Tarragó, Anna Tortajada, Mercè Ubach, Clara V. Fleck, Tina Vallès, Jordi Vila.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada