Passa al contingut principal

"Llegir al metro" al Museu Romàntic de Sitges


Diumenge 17 de novembre, a les 12 del matí, vaig presentar LLEGIR AL METRO, al Museu Romàntic de Sitges de la mà de l'escriptora Vinyet Panyella, poeta excel·lent i actual directora gerent del Consorci del Patrimoni de Sitges (Museus de Sitges), i de l'Àstrid Alemany, representant d'Òmnium Garraf. L'actriu de doblatge Esther Villanueva va posar veu a alguns relats i vam compartir uns altres.

LLEGIR AL METRO és un recull de relats que tenen com a nexe persones que caminen cap a si mateixes. Éssers que a partir d'una situació traumàtica com ara un accident, una malaltia, un trencament familiar o una catàstrofe natural, s'adonen que no són com es pensaven. En diversos relats els personatges s'entrecreuen tot lligant històries i vides en una cruïlla d'emocions i sentiments que els situen als límits de les seves capacitats de reacció.

Àstrid Alemany
M'agrada el relat curt. Des de fa més de 20 anys m'hi he dedicat. La narració curta és un gènere literari menystingut al nostre país. Només hi ha dos autors a qui els lectors segueixen d'una manera regular, i això perquè durant molt temps han gaudit de projecció a la ràdio i la televisió. A la resta ens llegeix poca gent, les editorials no
ens volen i quan ens publiquen perquè hem guanyat un premi no acostumen a fer-ne difusió. Per Sant Jordi va sortir Llegir al metro, obra guanyadora del Premi Recull Joaquim Ruyra de Narració 2012, però no em van programar signatures, ni em van convidar al
Vinyet Panyella
famós esmorzar del Majestic on, per cert, ho vaig veure a la televisió, hi havia moltes persones que no són escriptors. El llibre tampoc no es podia trobar a la Setmana del Llibre Català, ni tan sols en el propi estand de l'editorial. Aquest és el preu que hem de pagar els escriptors que hem optat pel relat curt. No ens queda més remei que anar fent difusió nosaltres mateixos tot demanant als amics que ens donin un cop de mà. Cal dir que el Premi Recull és un dels premis de literatura catalana més antics i que té molt de prestigi. L'han guanyat escriptors com Jaume Cabré, Montserrat Roig, Carme Riera o Maria Mercè Roca i, més recentment, Jaume Benavente o Sílvia Soler.





Etiquetes

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

He decidit tornar

Fa gairebé quatre anys que no faig servir aquest blog perquè volia tenir una web, però de moment m'he conformat amb un altre blog que faig servir com si fos una web, encara que no ho sigui. Per això he pensat a tornar a utilitzar-lo per anar escrivint articles diversos. A l'altre, https://rodolfodelhoyo.cat / també faré algun article de tant en tant, però el dedicaré més a parlar de la meva obra. Aquest serà més general, parlaré principalment de les meves activitats, segurament faré algun article d'opinió i també faré ressenyes o parlaré de llibres que m'han interessat per la raó que sigui.  Necessitaré uns dies per revisar i actualitzar les pàgines. De moment us poso les cobertes dels tres darrers llibres. Tresors rere les portes , un àlbum de poesia infantil magníficament il·lustrat per Noemí Villamuza , editat per Bindi Books, que està a punt d'arribar a les llibreries. La casa és on els més petits troben els primers racons per jugar, imaginar, crèixer i sentir-s...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Presentem El sembrador d'estrelles

Avui us vull parlar d'un llibre que acaba de sortir de la impremta. Calent, calent, com un plat de macarrons acabats de fer. El llibre es titula EL SEMBRADOR D'ESTRELLES, l'he escrit jo i l'ha dibuixat la Laura Borràs.  Ha estat publicat per l'editorial Mosaics . Un mosaic és una decoració feta de petites peces de diferents colors i materials, és un art molt antic, a casa nostra es conserven alguns mosaics que van fer els romans. Però l'editorial utilitza aquest nom com una metàfora, se sembla a una comparació. El nom Mosaics serveix per identificar la nostra societat actual, formada per persones molt diferents, de països, cultures i religions diversos, tots units en un mateix territori que estimem, com les petites peces de terracota, de vidre o de metall que formen un dibuix. Si falta alguna peça el dibuix no està complet. Els éssers humans ens necessitem els uns als altres amb els nostres defectes, amb les nostres virtuts i amb les nostres diferènci...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació