divendres, 1 de novembre de 2013

Poesia internacional a la Val di Comino



Vaig passar la primera setmana d'octubre a Gallinaro, una petita població (paese, en diuen a Itàlia) de la Val di Comino, on Marco Tullio Cicerone tenia la seva granja. La Val di Comino és un territori d'una bellesa singular dins la Ciociaria, regió del Lazio meridional de límits indefinits tot i que pràcticament coincideix amb la província de Frosinone, bona part de la província de Latina i una zona de la província de Roma. La Val di Comino, envoltada de muntanyes de més de 2000 metres, que aquí podríem comparar amb amb algunes valls dels Pirineus o amb el Montseny, té disset pobles d'economia fonamentalment agrària.


Des de fa 38 anys, el poeta Gerardo Vacana, president de Centro Studi Letterari Val di Comino, organitza un premi de poesia i d'assaig sobre poesia que ha anat agafant molta tradició a Itàlia. El premi ha anat creixent tot afegint periodisme televisiu, periodisme escrit, narrativa i teatre. Aquests darrers es lliuren al teatre municipal d'Alvito, un teatre renaixentista ubicat al Palau Ducal. El de narrativa es lliura des del 2003. Sota el nom Giustino Ferri - DH Lawrence, serveix per guardonar la millor novel·la publicada durant l'any. Es lliura a Picinisco, on DH Lawrence va fer estada per escriure un dels seus llibres.

  
Fa 21 anys, als premis literaris, s'hi van afegir unes trobades internacionals de poesia. Amb tot plegat la literatura s'ha convertit en un actiu per incentivar la cultura, l'economia i el turisme de la zona. Els poetes fan rutes per la Val de Comino i altres pobles i ciutats ciociares, i fan lectures en teatres, instituts, al peu d'unes muralles de 3.000 anys o en un claustre gòtic. Cada any la trobada es dedica a una cultura.
El poeta barceloní Carlos Vitale, d'origen italià, és un dels convidats fixos. Gràcies a ell hem anat a la Val de Comino un bon nombre de poetes catalans i espanyols.


El 2012 vaig participar a la "Settimana della poesia Spagnola". Li vaig explicar a Gerardo que escrivia fonamentalment en català. Li vaig parlar de la nostra llengua mil·lenària, de la nostra cultura i de la nostra literatura, i aquest any em va convidar com a poeta en llengua catalana. Tot i així, cal dir que Gerardo ja tenia coneixements del català. De fet, Carlos Vitale ja li havia traduït el poemari Quadern grec a la nostra llengua juntament amb Jesús Aumatell.

Els dos anys ha estat especialment emotiva la trobada amb els alumnes de l'Institut Tècnic Agrari Estatal d'Alvito on la professora Rita di Fazio, amb el suport d'un grup entusiasta de professors, dirigeix un espectacle de música, dansa i poesia en el qual participen alumnes i professors. Alguns alumnes van llegir els nostres poemes en italià, però de vegades també en català o en castellà.
Aquest any també vam fer una lectura a l'Auditorium de Gallinaro. Auditori on es va presentar l'any passat la traducció a l'italià del llibre de Carlos Vitale Fuori di casa.
La lectura central es fa sempre al Teatre Municipal d'Alvito, en un edifici renaixentista amb records de la lluita antifeixista durant Segona Guerra Mundial. És un acte presidit per l'alcalde d'Alvito i el seu regidor de cultura juntament amb Gerardo Vacana, al qual assisteixin poetes i intel·lectuals de tota Itàlia. Els poetes llegeixen en la seva llengua i després l'actor Dionisio Paglia els llegeix en italià. Em va impressionar tant, que li vaig dedicar un poema:


M’escolto en tu
i la meva veu es fa gran,
s’incrusta en las pedres seculars,
es repeteix a les muralles,
als arcs,
als passadissos,
i torna a mi sense desvetllar el seu secret.

Mi ascolto in te
e la mia voce si fa grande,
si incrosta nelle pietre secolari,
si ripete nelle muraglie,
negli archi
negli anditi,
e torna a me senza rivelare il suo segreto.

 (Traducció a l’italià de Maddalena Vacana)



3 comentaris:

  1. Mariangels Saburit Ramirez2 de novembre de 2013 a les 13:07

    Tota Italia es una maravella i anar a recitar i escoltar el teu poema en aquella llengua melodiosa tant bonica deu ser un goig pels sentits.

    ResponElimina
  2. Crònica impecable d'una aventura literària... Ben retornat!

    ResponElimina
  3. Estimat amic, quant m'alegro per tu! Què ràpid ha passat aquest any i quina fresc mantinc encara el record de la nostra trobada a Val di Comino. Com estan Gerardo i els seus? ¿I el gran Dionisio Paglia? És preciós el poema que li dediques. Salutacions i abraçades (i també els dies a Carlos i Mateo de la meva part).

    ResponElimina