Passa al contingut principal

Començar encara, magnífic bateig novel·lístic de Margarida Codina

Sortia de visitar la meva mare, que té 89 anys, és vídua i viu sola perquè no vol viure amb cap fill ni anar a una residència. Era el dia de reis i li vaig dur un tros del tortell que ens havíem menjat de postres. Es va posar molt contenta i jo em vaig alegrar, però per dins em traspassava el fred de la seva soledat. De vegades la vida consisteix només a anar passant els dies, a compartir l'existència amb les rutines quotidianes que ens donen seguretat i a gaudir d'algunes estones amb les persones que estimem. Una trist i alhora dolça monotonia. Així és ara la vida de la mare, però en la seva joventut va estar plena de projectes i d'il·lusions.

Amb aquestes cabòries anava cap a casa quan em va venir al cap la novel·la que acabava de llegir, Començar encara, de Margarida Codina Carbonell. 

Es tracta d'un text coral amb tres protagonistes. Dues, la Mercè i la Magda, són dones grans, tenen 70 anys, viuen soles, es fan companyia mútua, surten a comprar juntes i ja no esperen gran cosa de la vida més que aquesta dolça monotonia a la que m'he referit. La Mercè té fills i néts, la Magda només té la seva amiga. La tercera és la Lluna, una dona jove, soltera, plena d'energia i de projectes. Totes tres viuen de lloguer en un bloc de pisos al Barri Gòtic de Barcelona. Les dones grans hi han viscut tota la vida, de fet hi han nascut, la jove hi ha anat a viure fa poc amb unes maletes ben carregades de futur.

De sobte comencen a passar coses estranyes a l'edifici, talls d'aigua i de llum, trencadissa de bústies, foc al terrat i obres sense gaire sentit, juntament amb algunes accions intimidatòries i amenaçadores que tenen per objectiu fer fora els llogaters per construir un hotel o habitatges de luxe.

Assistim així a la vida regular i quotidiana de les tres protagonistes i alhora a tres maneres ben diferents de viure la situació. Hauran de prendre decisions importants quan les dues més grans creien que ja ho havien decidit tot a la vida i la més jove no sap com encarar el futur davant d'un problema inesperat, alhora que tornen amb força uns fets obscurs del passat que van marcar la Magda. Totes tres hauran de començar una altra vegada. Començar encara.

La novel·la té un ritme pausat i intens al mateix temps, amb uns diàlegs que li confereixen dinamisme. El to íntim del text fa que el lector quedi atrapat en la vida quotidiana d'aquestes tres dones, en els seus dubtes, en la seva lluita, en la seva nostàlgia, en els seus desitjos. Pot sentir les olors del mercat de Santa Caterina i la remor de la gent a les parades, l'aroma del cafè amb llet dels matins, les pastes i els cafès a casa d'alguna d'elles, el tràfec de gent i el bon veïnatge dels carrers de Ciutat Vella, perquè tot plegat forma part de la seva identitat personal. És el sentiment de pertinença a un territori on les pedres bateguen amb el cor dels seus habitants.

La novel·la destaca els valors de l'amistat, de l'amor, de l'amor filial, de la solidaritat ciutadana, posa de manifest la problemàtica dels emigrants nouvinguts i denuncia la seva situació de marginació, així com l'especulació immobiliària que està destruint els signes d'identitat d'una ciutat saturada de turisme i consumisme.

L'autora ha creat tres personatges tan reals que els podríem reconèixer dins les nostres famílies i entres les nostres amistats. No obstant això, és important destacar que els protagonistes són dones, que són elles les que s'enfronten als problemes i les que agafen les regnes del seu futur. Els homes son protagonistes molt secundaris tot i que importants en les seves vides, però són elles i només elles les qui prenen les decisions. Les dones grans fan un exercici d'autodeterminació personal i alliberador al qual no és aliena la influència de la jove.

Des del meu punt de vista, un text molt recomanable, sens dubte. Un magnífic bateig novel·lístic de Margarida Codina.

M'agradaria comentar, també, que el llibre està esplèndidament editat per Tanit, el segell català de La Garúa, una editorial colomenca dirigida pel poeta Joan de la Vega. L'editorial gaudeix d'un reconegut prestigi en el món de la poesia. Esperem que amb la publicació d'aquesta obra iniciï un esperançador camí en la narrativa.

Margarida Codina Carbonell (Barcelona, 1966) és novel·lista i assagista. És  una gran difusora de la literatura i de la creació literària ja sigui per mitjà de la formació com amb l'organització d'itineraris i rutes literàries. Llicenciada en Filologia Hispànica i en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada, ha estat professora de Llengua i Literatura castellana d'Ensenyament Secundari de la Generalitat. Actualment exerceix com a professora de tallers de literatura a centres cívics i a l'escola d'escriptura Escriptorium de Sabadell, i en espais com Quei15 i Ciutat de Lletres. Imparteix conferències sobre literatura universal a l'Aula d'Extensió Universitària de la Gent Gran de diferents llocs.

Començar encara és la primera novel·la de Margarida Codina tot i que l'autora no és una escriptora novella ja que ha publicat un important assaig sobre la poesia de Màrius Sampere, Els temes de la poesia d'en Màrius Sampere. També ha participat en el pròleg, la publicació i la presentació d'alguns dels seus llibres, com Iconograma, i en la preparació i publicació de l'Itinerari poètic de Màrius Sampere a Santa Coloma de Gramenet. També compta amb diversos llibres de text de llengua catalana i castellana.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d

Quan la vida s'embolica: Allò de l'avi, novel·la juvenil d'Anna Manso

Què passaria si la persona que més estimes del món fos molt diferent de com te l'imagines? Què passaria si descobrissis que la persona que més estimes del món té una part fosca? Què passaria si aquesta persona hagués fet alguna cosa que convertís la teva vida en un embolic de dimensions còsmiques? L'escriptora Anna Manso entra en la ment del Salva Canoseda, un noi de setze anys que protagonitza en primera persona la novel·la Allò de l'avi , que va guanyar el Premi Gran Angular 2016, un dels premis de major prestigi de la literatura juvenil. El Salva viu com un rei gràcies a l'avi, al que adora. És un fatxenda, poc treballador i poc estudiós. Popular a l'institut, paga als companys perquè li facin deures i treballs. Té una targeta de crèdit que pot fer servir com vulgui. Però alguna cosa amenaça la seva felicitat quan es descobreixen assumptes poc edificants als negocis de l'avi. El Salva es toparà de cop amb la realitat més crua. Una realitat que,

Un somriure a Quatre Vents

El cicle de visites a les escoles es va acabant quan tenim a tocar el final de curs i la primavera es retira lentament. He arribat a l'estació de tren de Granollers - Canovelles i, mentre espero l'Elena, d'Animallibres, cerco inútilment un lloc per prendre un cafè amb llet. Pel camí cap a l' Escola Quatre Vents anem parlant de la reutilització o socialització del llibre literari a les escoles. Els escriptors ens hem pronunciat repetidament en contra d'aquesta pràctica que lesiona els nostres drets i que considerem que no és una bona eina pedagògica. Finalment hem començat a mobilitzar-nos. Aviat parlaré a bastament d'aquest tema. En Pere, el mestre, em presenta als alumnes de la classe de cinquè, un grup tan divers que em sembla que he de fer una intervenció davant l'assemblea general de les Nacions Unides. La fotografia parla per si sola. Els nens han llegit El somriure de la Natàlia i han arribat a classe carregats de preguntes. Hem parlat de co