Babalú ha de dibuixar un animal de color verd. Dibuixa un cocodril que plora perquè té un nus a la panxa. Aviat sabrem que és en Babalú qui té el nus. Un nus que es desfà convertit en poema.
El meu avi Bubú
té els cabells com la neu
i sap fer jocs de mans.
El meu avi Bubú
fa olor de pinyons
i de goma d'esborrar.
El meu avi Bubú
em parla com si jo
fos important.
Eulàlia Canal ens ofereix una petita gran obra que farà les delícies dels més petits, però també dels adults. Amb un lirisme elegant, afectuós, ple d'imatges i de música, l'autora, que també és psicòloga infantil, ens acosta a la sensibilitat dels nens i de les nenes, els ajuda a entendre emocions com la tristesa, l'absència, l'amor filial. Al mateix temps, i de la manera més imaginativa i alhora més senzilla que ens poguem imaginar, ensenya els menuts a llegir i entendre la poesia.
El conte va acompanyat d'unes il·lustracions tendres d'Ulises Wensell que estimulen la imaginació dels lectors i lectores a partir dels sis anys i reforcen magistralment el missatge del text.
Seré àvia a l'octubre...
ResponEliminaAquest llibre promet!
Felicitats a l'Eulàlia i a tu Rodolfo pel nou blog.
ResponEliminaRecomanaré ambdues coses.
Bon estiu!
El tinc a les mans i és un llibret preciós. Una joia!
ResponElimina