El bosc dels somnis perduts

Em fascinen els paisatges tan variats de la nostra terra catalana. Fa uns dies anava cap a Deltebre tot creuant quilòmetres i més quilòmetres de conreus d'arròs a poca distància de les dunes i el mar. No m'agrada conduir, però aquell paisatge captivador m'oferia pau i em feia imaginar que el cotxe era un carruatge antic que, a pas lent, s'acostava al poble. en aquell moment no era conscient que l'estaven declarant reserva de la biosfera. M'esperaven els alumnes de sisè de l' Escola l'Assumpció . Havien llegit El talismà de l'Ariadna . Si el paisatge m'havia captivat, l'escola em va seduir. Em va rebre un ninot del personatge Ariadna de mida natural. In un cop dintre de la biblioteca em vaig emocionar. No és que sigui bleda, qualsevol autor s'emocionaria si veiés construïts escenaris amb els mons que havia somiat per al llibre. Vaig fer moltes fotografies, però les meves són bastant dolentes comparades amb les que va fer un mestre que ...

L'Escola El Bosc de la Pabordia està en un lloc preciós als afores de Girona, envoltada d'arbres i del cant dels ocells, però aquí s'acaba el que podria ser un espai idíl·lic perquè sembla que el Departament d'Ensenyament s'hagi oblidat que hi ha nens que comencen a preparar el seu futur, que serà també el futur del país. L'Escola està feta de barracons i els pares han invertit on ho havia d'haver fet el Govern. Les casetes de fusta, els arbres, el sorral i la pista de bàsquet les han pagat els pares. Em va obrir la porta una administrativa que va dos cops per setmana. No pot ser que les retallades afectin l'educació dels infants d'aquesta manera. I tot i així, mireu quina il·lusió, quina alegria als seus rostres. El mateix he de dir dels mestres o almenys de la mestra que vaig conèixer, que havia dedicat una part del seu temps a fomentar la lectura, a fer nous lectors. Els nens i les nenes van llegir El capità Barruf i els caçafantasmes . Em ...

Quan enfilo per l'A2 cap Abrera, o cap a Lleida, o cap a Igualada, o cap a Bellpuig, o cap a Tàrrega, però sempre, sempre cap Abrera tot passant per Martorell, evoco repetidament el record de dos bons amics, l'escriptor martorellenc Andreu González Castro , autor de Bon cop de falç! , i l'abrerenc José Luis García Herrera , un gran poeta, que ha recopilat merescudament una bona colla de premis, i que, casualment, és pare de l'Escola Ernest Lluch on hi vaig cada any des de fa uns quants per xerrar amb els lectors de La colla del fantasma Barruf , de 4t de primària. Al vestíbul em vaig trobar amb la Teresa Blanch , que anava a fer un fòrum amb els lectors d' Embolics a palau, de 2n de primària. Com que érem dos autors, o autora i autor, com es vol dir ara, ens vam haver de repartir els espais. La Teresa va anar a la biblioteca de l'escola i jo a l'auditori d'Abrera. Vaig fer dues sessions molt divertides i alhora interessants. El nens tenen molt...

 Pujava emocionat les escales del metro cap a la Travessera de Les Corts. Ben a prop la mare em va portar al món fa unes quantes dècades. Vaig pensar que probablement molts dels nens amb qui parlaria aviat havien nascut al mateix lloc, a la Maternitat. Començava a ploure, de seguida ho faria a bots i barrals. Vaig entrar en un restaurant proper a l'Escola Les Corts per menjar. Sempre que faig sessions a la tarda tinc problemes per dinar perquè no puc fer-ho a casa. Era un lloc senzill, tipus taverna,  tot decorat amb fotografies de toreros i futbolistes, i amb un menú interessant. A quarts de tres ja era a l'escola i la Rosa Maria Forner m'acompanyava a la biblioteca on vaig esperar els nens. Em van cosir a preguntes. Havien treballat el gènere de l'entrevista i es van comportar com autèntics periodistes. Puc dir que vaig participar en una veritable roda de premsa. Es van interessar molt per com és la feina de l'escriptor. I també per quants llibres ...

Fa anys que visito l' Escola Montserrat , de Sarrià de Ter. La primera vegada gairebé passo de llarg perquè el navegador s'obstinava a dur-me enllà de la muntanya tot seguint la carretera. L'escola està en un lloc preciós, envoltada d'arbres i d'una alegre piuladissa dels ocells, amb unes vistes magnífiques. El nens i les nenes de quart llegeixen tot sovint  La colla del fantasma Barruf , però aquesta vegada han triat llegir el segon de la sèrie (bé, no sé si faré una sèrie; ho estic valorant perquè els lectors la demanen). En aquest llibre tota una colla de personatges estrafolaris i esbojarrats passen aventures divertides en el seu viatge cap a les illes Moltlluny on volen passar les vacances. A la continuació,  El capità Barruf i els caçafantasmes , els nostres personatges ja són a les illes on l'estada se'ls complica molt. Els joves lectors em van dir que s'havien divertit d'allò més, van fer comentaris molt positius pel q...

Sempre que puc m'agrada celebrar la Diada de Sant Jordi a la meva ciutat. Enguany vaig tenir la sort de compartir les primeres hores del matí amb els alumnes de tercer i quart de primària de l' Escola Torre Balldovina . Havien llegit La colla del fantasma Barruf i La font del cedre , dos llibres on Santa Coloma de Gramenet té molt a veure encara que no ho sembli a primera vista. En el primer cas, el vaixell d'en Barruf es diu Puig Castellar, com la muntanya colomenca, i hi ha una escombra que es diu Laietana, en homenatge als ibers laietans, que van ser-ne els primers pobladors. En el segon cas, vaig tenir molt present la Font de l'Alzina, a tocar del barri de les Oliveres, i el grup de socis del Centre Excursionista Puigcastellar que treballen voluntàriament per mantenir en bon estat el Torrent de les Bruixes i que fan una feina impagable de recuperació de fonts naturals malmeses. Una d'aquestes persones, l' Alfons Martínez , ja no està entre nosaltr...

El Centre d'Estudis Àgora, de Sant Cugat del Vallès, és una de les escoles que visito cada any per conversar amb els alumnes de tercer de primària sobre el llibre  La font del cedre . L'Àgora és un centre educatiu on tenen especial estimació per les lletres. Durant la setmana de Sant Jordi organitzen uns Jocs Florals on participa tota la comunitat educativa, pares, mares, alumnes, professores, professors i també antics alumnes. Tots els dies de la setmana reben autores i autors durant l'horari lectiu per fer fòrums amb l'alumnat de tots els cursos. Els Jocs Florals són el centre i alhora la culminació d'una feina intensa, però feta amb molta il·lusió. En dues ocasions he estat president d'aquests jocs, la qual cosa ha estat per a mi un gran honor. Dies abans de Sant Jordi un jurat format per pares, mares, professores, professors i un escriptor o escriptora, es reuneix per triar els treballs guanyadors en totes les categories i modalitats. Puc assegurar...

Vaig passar tot un matí a l'Escola Tanit, de Santa Coloma de Gramenet, per fer fòrums amb els alumnes de primària. L'alumnat de tots els cursos havia llegit llibres meus, la qual cosa em feia molt feliç. Vaig tornar per Sant Jordi per participar en el lliurament de premis dels Jocs Florals. El primer que em vaig trobar va ser el mot Benvinguts escrit al terra de l'entrada en 10 o 12 llengües diferents. Tot un preludi del que em trobaria tot seguit. Cada classe em va semblar que era com una assemblea de les Nacions Unides en petit. A gairebé totes les escoles que visito hi ha nens i nenes de diverses cultures, però crec que mai no n'he vist tants en un mateix grup. El barri del Raval és un dels més humils de la ciutat amb un 33% d'emigrants estrangers, dels quals una bona part del 20% que apareixen a les estadístiques com nascuts a Santa Coloma de Gramenet són també fills d'estrangers. La immensa majoria d'aquests nens no fan vacances perquè les seves fa...