Passa al contingut principal

Una escola a la muntanya


Fa anys que visito l'Escola Montserrat, de Sarrià de Ter. La primera vegada gairebé passo de llarg perquè el navegador s'obstinava a dur-me enllà de la muntanya tot seguint la carretera. L'escola està en un lloc preciós, envoltada d'arbres i d'una alegre piuladissa dels ocells, amb unes vistes magnífiques.




El nens i les nenes de quart llegeixen tot sovint La colla del fantasma Barruf, però aquesta vegada han triat llegir el segon de la sèrie (bé, no sé si faré una sèrie; ho estic valorant perquè els lectors la demanen). En aquest llibre tota una colla de personatges estrafolaris i esbojarrats passen aventures divertides en el seu viatge cap a les illes Moltlluny on volen passar les vacances. A la continuació, El capità Barruf i els caçafantasmes, els nostres personatges ja són a les illes on l'estada se'ls complica molt.


Els joves lectors em van dir que s'havien divertit d'allò més, van fer comentaris molt positius pel que fa a les magnífiques il·lustracions de l'Oriol Malet i em van preguntar si havíem treballat junts per fer el llibre. No va ser així perquè no ens coneixíem, però arran de l'edició del llibre ens hem fet molt amics i hem col·laborat en un altre que es titula El somriure de la Natàlia. També van voler saber si faria un tercer llibre amb els mateixos personatges i com havia triat els seus noms.

El dia que vaig visitar l'escola l'havien dedicat a les fruites, però no es tractava només d'explicar les seves qualitats alimentàries, sinó que es tractava d'estimular la seva introducció a la dieta, de manera que es van repartir taronges, pomes, plàtans i maduixes per totes les classes. A la sala de mestres, també.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d

Quan la vida s'embolica: Allò de l'avi, novel·la juvenil d'Anna Manso

Què passaria si la persona que més estimes del món fos molt diferent de com te l'imagines? Què passaria si descobrissis que la persona que més estimes del món té una part fosca? Què passaria si aquesta persona hagués fet alguna cosa que convertís la teva vida en un embolic de dimensions còsmiques? L'escriptora Anna Manso entra en la ment del Salva Canoseda, un noi de setze anys que protagonitza en primera persona la novel·la Allò de l'avi , que va guanyar el Premi Gran Angular 2016, un dels premis de major prestigi de la literatura juvenil. El Salva viu com un rei gràcies a l'avi, al que adora. És un fatxenda, poc treballador i poc estudiós. Popular a l'institut, paga als companys perquè li facin deures i treballs. Té una targeta de crèdit que pot fer servir com vulgui. Però alguna cosa amenaça la seva felicitat quan es descobreixen assumptes poc edificants als negocis de l'avi. El Salva es toparà de cop amb la realitat més crua. Una realitat que,

Un somriure a Quatre Vents

El cicle de visites a les escoles es va acabant quan tenim a tocar el final de curs i la primavera es retira lentament. He arribat a l'estació de tren de Granollers - Canovelles i, mentre espero l'Elena, d'Animallibres, cerco inútilment un lloc per prendre un cafè amb llet. Pel camí cap a l' Escola Quatre Vents anem parlant de la reutilització o socialització del llibre literari a les escoles. Els escriptors ens hem pronunciat repetidament en contra d'aquesta pràctica que lesiona els nostres drets i que considerem que no és una bona eina pedagògica. Finalment hem començat a mobilitzar-nos. Aviat parlaré a bastament d'aquest tema. En Pere, el mestre, em presenta als alumnes de la classe de cinquè, un grup tan divers que em sembla que he de fer una intervenció davant l'assemblea general de les Nacions Unides. La fotografia parla per si sola. Els nens han llegit El somriure de la Natàlia i han arribat a classe carregats de preguntes. Hem parlat de co