Passa al contingut principal

Un fantasma amagat a les vinyes del Penedès



Una altra escola, un altre poble i un altre paisatge. Les vinyes del Penedès tot regalant la pau a la mirada. De tant en tant, els cellers a la vora de la carretera o indicats en cartells. El meu destí era Sant Martí Sarroca. Un amic em diu que posi fotografies del paisatge. No ho havia pensat. Ho faré el proper curs. Vaig arribar amb força temps perquè volia visitar la part antiga i el castell, però em va rebre la pluja i em vaig  haver de quedar dintre del cotxe tot llegint un article de Josep-Francesc Delgado sobre els valors que ens aporta la lectura i la necessitat de motivar els joves lectors perquè facin la seva pròpia biblioteca. quan va ser l'hora vaig pitjar el timbre de l'Escola Jaume Balmes. Em van convidar a dinar al menjador de l'escola i vaig compartir una interessant conversa amb algunes mestres. A una d'elles li agradava molt escriure i em va fer algunes preguntes molt semblats a les que després em van fer els nens.

De vegades hi ha coses que ens motiven especialment, coses que passen per casualitat, que es creuen amb nosaltres per atzar, i és que durant 28 anys vaig viure al carrer Jaume Balmes de Santa Coloma de Gramenet. Quan era petit el carrer es deia Jaime Balmes. Els nens que llegiu aquest bloc heu de saber que Franco havia prohibit el català i per tant va castellanitzar alguns noms.
La trobada va ser molt divertida, sobretot perquè els personatges d'El capità Barruf i els caçafantasmes són molt esbojarrats i fan riure per les butxaques. Em van fer moltes preguntes relacionades amb els personatges i amb els noms. També em van demanar una tercera part. I la faré. De debò que la faré. Us diré un secret, ja tinc prop de la meitat escrita.

Comentaris

  1. Estimat amic,
    vaig seguint els teus viatges per les escoles, dels quals en deixes la crònica en el teu blog... Penso, com el teu amic, que unes fotografies dels paisatges que tens ocasió de visitar les arrodoniran.
    Abraçades

    ResponElimina
    Respostes
    1. El proper curs ho faré. No m'ho havia plantejat fins que en Lluís Llort m'ha fet veure la necessitat de posar les fotografies.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d

Quan la vida s'embolica: Allò de l'avi, novel·la juvenil d'Anna Manso

Què passaria si la persona que més estimes del món fos molt diferent de com te l'imagines? Què passaria si descobrissis que la persona que més estimes del món té una part fosca? Què passaria si aquesta persona hagués fet alguna cosa que convertís la teva vida en un embolic de dimensions còsmiques? L'escriptora Anna Manso entra en la ment del Salva Canoseda, un noi de setze anys que protagonitza en primera persona la novel·la Allò de l'avi , que va guanyar el Premi Gran Angular 2016, un dels premis de major prestigi de la literatura juvenil. El Salva viu com un rei gràcies a l'avi, al que adora. És un fatxenda, poc treballador i poc estudiós. Popular a l'institut, paga als companys perquè li facin deures i treballs. Té una targeta de crèdit que pot fer servir com vulgui. Però alguna cosa amenaça la seva felicitat quan es descobreixen assumptes poc edificants als negocis de l'avi. El Salva es toparà de cop amb la realitat més crua. Una realitat que,

Un somriure a Quatre Vents

El cicle de visites a les escoles es va acabant quan tenim a tocar el final de curs i la primavera es retira lentament. He arribat a l'estació de tren de Granollers - Canovelles i, mentre espero l'Elena, d'Animallibres, cerco inútilment un lloc per prendre un cafè amb llet. Pel camí cap a l' Escola Quatre Vents anem parlant de la reutilització o socialització del llibre literari a les escoles. Els escriptors ens hem pronunciat repetidament en contra d'aquesta pràctica que lesiona els nostres drets i que considerem que no és una bona eina pedagògica. Finalment hem començat a mobilitzar-nos. Aviat parlaré a bastament d'aquest tema. En Pere, el mestre, em presenta als alumnes de la classe de cinquè, un grup tan divers que em sembla que he de fer una intervenció davant l'assemblea general de les Nacions Unides. La fotografia parla per si sola. Els nens han llegit El somriure de la Natàlia i han arribat a classe carregats de preguntes. Hem parlat de co