Salta al contingut principal

Un fantasma amagat a les vinyes del Penedès



Una altra escola, un altre poble i un altre paisatge. Les vinyes del Penedès tot regalant la pau a la mirada. De tant en tant, els cellers a la vora de la carretera o indicats en cartells. El meu destí era Sant Martí Sarroca. Un amic em diu que posi fotografies del paisatge. No ho havia pensat. Ho faré el proper curs. Vaig arribar amb força temps perquè volia visitar la part antiga i el castell, però em va rebre la pluja i em vaig  haver de quedar dintre del cotxe tot llegint un article de Josep-Francesc Delgado sobre els valors que ens aporta la lectura i la necessitat de motivar els joves lectors perquè facin la seva pròpia biblioteca. quan va ser l'hora vaig pitjar el timbre de l'Escola Jaume Balmes. Em van convidar a dinar al menjador de l'escola i vaig compartir una interessant conversa amb algunes mestres. A una d'elles li agradava molt escriure i em va fer algunes preguntes molt semblats a les que després em van fer els nens.

De vegades hi ha coses que ens motiven especialment, coses que passen per casualitat, que es creuen amb nosaltres per atzar, i és que durant 28 anys vaig viure al carrer Jaume Balmes de Santa Coloma de Gramenet. Quan era petit el carrer es deia Jaime Balmes. Els nens que llegiu aquest bloc heu de saber que Franco havia prohibit el català i per tant va castellanitzar alguns noms.
La trobada va ser molt divertida, sobretot perquè els personatges d'El capità Barruf i els caçafantasmes són molt esbojarrats i fan riure per les butxaques. Em van fer moltes preguntes relacionades amb els personatges i amb els noms. També em van demanar una tercera part. I la faré. De debò que la faré. Us diré un secret, ja tinc prop de la meitat escrita.

Comentaris

  1. Estimat amic,
    vaig seguint els teus viatges per les escoles, dels quals en deixes la crònica en el teu blog... Penso, com el teu amic, que unes fotografies dels paisatges que tens ocasió de visitar les arrodoniran.
    Abraçades

    ResponElimina
    Respostes
    1. El proper curs ho faré. No m'ho havia plantejat fins que en Lluís Llort m'ha fet veure la necessitat de posar les fotografies.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Kalimán en Jericó

Kalimán es un héroe de cómic que nació a principios de los años sesenta en Méjico y que hoy es famoso en toda latinoamérica. Pero Kalimán es también el nombre con el que un pelao de las calles llama a Santiago, el protagonista de la novela juvenil  Kalimán en Jerico , de Àngel Burgas . Para el autor, los pelaos de las calles son los héros de Medellin, tal como figura en el subtítulo. Los pelaos son niños que sobreviven o malviven en las calles de Colombia sumergidos en el mundo del crimen, la prostitución y la droga. Cuesta explicar las historias de estos muchachos,  a veces de una crueldad inimaginable, sin que algo se te rompa por dentro, porque las historias que narra Àngel son reales y los chicos también los son. Yo mismo pude escuchar sus voces grabadas el día de la presentación del libro y os aseguro que el silencio en que se sumió la libreria Abracadabra de Barcelona fue estremecedor y muy emotivo. A Àngel también se le rompió algo por dentro cuando les conoció. ...

La Lea i el cargol

Aquí el tenim. Per fi. Se m'acumulen els articles per escriure, però en arribar a casa m'he trobat un regal preciós: un llibre! Però no un llibre qualsevol. Es tracta d'un conte que estimo tant que no em surten les paraules. La Lea i el cargol va ser el primer conte que vaig escriure per a nens i nenes fa divuit anys, quan la meva filla en tenia dos. Cada nit seia a la vora del llit i li llegia contes. De vegades comentàvem el conte d'aquell dia o les il·lustracions. Després tirava de la corda d'un peluix i s'adormia amb la música que feia. Aquell peluix era un bolet, però el bolet era una casa, i a la casa vivia un cargol que sortia a prendre el sol. La meva filla em va demanar que li fes un conte al cargol, i així va nèixer El cargol Manel pon ous . Vaig fer un llistat d'editorials i el vaig enviar a un munt. Gràcies a aquesta iniciativa, tinc una col·lecció de cartes molt amables on em deien que el conte tenia molta qualitat, però que, lamenta...

El rastre brillant del cargol, de Gemma Lienas

Avui és 10 de gener de 2016. Vull deixar constància de la data perquè per fi tindrem Govern de la Generalitat després de tres mesos agònics. Estic content, molt content, però alhora em declaro incapaç d'entendre-ho. He estat molt a prop de la política des que tenia disset anys, i no obstant això, amb tota la meva experiència, no sóc capaç, hores d'ara, d'analitzar el que ha passat. Potser dintre d'uns mesos sortiran llibres que ens ho explicaran. En tot cas, a partir d'ara el Parlament podrà constituir comissions i podrà començar a treballar. I en aquest Parlament hi ha una diputada que és amiga meva, companya de lluites i gran escriptora. Per tant, avui li dedico a ella aquest article. Va per tu Gemma Lienas . Fa temps que vaig llegir El rastre brillant del cargol , de la Gemma Lienas . De fet a la setmana de la seva presentació durant la tardor del 2014. De seguida em vaig plantejar fer una ressenya, però no sabré mai per què, va anar quedant en cartera. I no...