El bosc dels somnis perduts

L'any 522 abans de Crist, el noble aquemènida Dario, puja al tron de Pèrsia. Sota el seu regnat es consolida l'imperi més poderòs i extens del moment. Abans, però, haurà de fer front als seus competidors i a les rebelions de Babilonia, Susa i Egipte. Akanuu creix i s'educa en aquest ambient d'intrigues de palau i de revoltes. És un arquer expert fins el punt que arriba a formar part de la guàrdia reial de Dario I el Gran. Akanuu i la seva germana Cira estan obligats a seguir la voluntat del pare. Akanuu serà arquer, un dels immortals del gran exèrcit persa, i Cira es casarà amb l'hereu d'una família noble. Però el destí els reserva un futur molt diferent.  Akanuu s'enamorarà de Neferté, la filla del governador d'Egipte i Cira, muntarà a cavall davant de tothom, una cosa absolutament prohibida a les dones. Els dos fets desencadenaran un tomb essencial en les seves vides. En la narració juga també un paper important la fetillera Sineris, la ...

El títol és provocador, especialment a la coberta d'un llibre, però A mi no m'agraden els llibres! , de Joan Portell , publicat a la col·lecció La formiga , de l'editorial Animallibres és un magnific estímul per fer lectors.  Lectors hi ha de molta mena. Diuen que l'èsser humà creix aprenent i imitant el que fan els grans del seu entorn. Seguint aquest exemple, en una família lectora els fills seran lectors i a l'inrevès. Però us ben asseguro que hi ha una casuística molt variada. Vaig conèixer una filòloga que de petita s'havia d'amagar del pare per poder llegir perquè ho tenia prohibit, i una altra que llegia a les nits, amb una llanterna sota la manta del llit. I he conegut fills de metges lectors, o de professors de secundària, o de professors universitaris o d'escriptors, a qui els costa molt agafar un llibre. És el que li passa al Joan, fill de l'escriptor Joan Lletra i de la professora Marta Ferit. Imagineu un nen que es diu Joan Lletra F...

El divendres 13 de març a les 18:30 hores tindrà lloc una lectura poètica de gran intensitat protagonitzada per Mireia Vidal-Conte , Hermínia Mas i Jordi Cervera al Centre Comarcal Leidatà de Barcelona, ubicat a la Gran Via de les Corts Catalanes, 592, principal. A tocar de la plaça Universitat. Tres poetes de llarg recorregut i reconegut prestigi. Mireia Vidal-Conte .   Llicenciada en Literatura Comparada i Ciències de la Informació. Llibres: Gestual (Pagès, 2005, Premi Recull), Pragari (Columna, 2005, Premi Miquel de Palol), Anomena'm nom (Pagès, Premi Maria Mercè Marçal), Margarides de fons (Cossetània, 2007, Premi Ciutat de Tarragona), Orlando natural (2010, laBreu), 5 cm -la cicatriu- (Curbet ed. 2012), Com elles (espectacle teatral i edició de plaquete amb Cafè Central).  Inclosa en diverses antologies: Eròtiques i despentinades (Arola), El poder del cuerpo (Castalia, Meri Torras), Erato, Bajo la piel del deseo (Sial. Pura Salceda), Màscares i reclams (homenat...

He tornat a l'Escola La Sèquia, de Manresa, per tenir una trobada amb els alumnes de cinquè curs de primària, que havien llegit El somriure de la Natàlia . Un mestre m'ha acompanyat a la biblioteca. Mentre esperava que arribés el primer grup, he pogut comprovar com s'estimen els llibres en aquesta escola. A la paret del fons de la sala hi havia un cordill amb les cobertes ampliades dels llibres que havien llegit i les dedicatòries del autors i autores que els havien visitat. Vull felicitar la mestra Rosa Maria Penís i el mestre Roger Torras per la seva magnífica feina ja que les dues sessions em van passar volant. Vaig poder mantenir una conversa molt animada sobre els dos personatges principals, la Natàlia i en Vador. Els vaig explicar que el nom de Natàlia era un homenatge a la protagonista de la novel·la La plaça del Diamant , de Mercè Rodoreda , i que Vador, l'havia posat per despertar la curiositat sobre els diminutius catalans dels noms, que sempre els ...

Bruixa poseïda, a rondar he sortit per la'ire negre, més valenta de nit; somiant amb malvestats, he passat per damunt les cases, d'un llum a l'altre; solitària, amb dotze dits, fora de mi. Una dona així no és ben bé una dona. Jo he estat com ella. (Anne Sexton) La poesia és un art sublim, no hi ha dubte. M'agrada llegir autors i autores de totes les èpoques, i tornar a llegir les seves poesies tantes vegades com em ve de gust i ho necessito. I fer la lectura serena, i reflexionar sobre alguna imatge, o alguna metàfora, o algun joc de paraules. I emocionar-me amb la lectura. Però quan l'experiència poètica és realment intensa és quan la poesia recupera l'oralitat, com quan els rapsodes recorrien els pobles de la vella Grècia i segle rere segle les places dels pobles de la vella Europa. És el que em va passar en assistir com espectrador a l'espectacle poètic Com Elles. Les veus de l' Odile Arqué , de la Mireia Vidal-Conte i del Mar...

Vaig arribar a casa cansat després d'acompanyar la meva filla, que necessitava comprar unes pintures per als seus estudis de disseny. Havia conduït sota un dia rúfol i plujós fins al centre de Barcelona. Es feia difícl caminar entre la gentada que abarrota permanentment les zones turístiques, sobretot coincidint amb el Mobile World Congres. de tornada vaig tenir problemes amb la portza del garatge. Per fi vaig poder seure davant de l'ordinador per revisar la meva darrera novel·la, però, com deia, estava cansat, no em concentrava i vaig decidir mirar el correu. La pantalla de l'ordinador es va convertir en una finestra oberta que em saludava amb aromes alegres i bombolles de felicitat. Les 5 ovejas negras m'havien concedit el premi One Lovely Blog Award . Les 5 ovejas negras són cinc dones apassionades per la literatura infantil i juvenil. Mercedes Brugarolas , María Ángeles Alonso , Aurelia Rodríguez , Carmen María Brugarolas y Blanca García Brugarolas , ens oferei...

Llegué a casa cansado después de acompañar a mi hija, que necesitaba comprar unas pinturas para sus estudios de diseño. Había conducido bajo un día gris y lluvioso hasta el centro de Barcelona. Resultaba difícil caminar entre la muchedumbre que abarrota permanentemente las zonas turísticas, y más aún coincidiendo con el Congreso Mundial de Móviles. De vuelta tuve problemas con la puerta del garaje. Por fin me senté frente al ordenador para revisar mi última novela, pero, como decía, estaba cansado, no me concentraba y decidí mirar el correo. La pantalla del ordenador se convirtió en una ventana abierta que me saludaba con aromas alegres y burbujas de felicidad. Las 5 ovejas negras me habían concedido el Premio One Lovely Blog Award . La 5 ovejas negras son cinco mujeres apasionadas por la literatura infantil y juvenil. Mercedes Brugarolas , María Ángeles Alonso , Aurelia Rodríguez , Carmen María Brugarolas y Blanca García Brugarolas , nos ofrecen desde Salamanca un magnífico y mu...