Passa al contingut principal

A mi no m'agraden els llibres!


El títol és provocador, especialment a la coberta d'un llibre, però A mi no m'agraden els llibres!, de Joan Portell, publicat a la col·lecció La formiga, de l'editorial Animallibres és un magnific estímul per fer lectors. 

Lectors hi ha de molta mena. Diuen que l'èsser humà creix aprenent i imitant el que fan els grans del seu entorn. Seguint aquest exemple, en una família lectora els fills seran lectors i a l'inrevès. Però us ben asseguro que hi ha una casuística molt variada. Vaig conèixer una filòloga que de petita s'havia d'amagar del pare per poder llegir perquè ho tenia prohibit, i una altra que llegia a les nits, amb una llanterna sota la manta del llit. I he conegut fills de metges lectors, o de professors de secundària, o de professors universitaris o d'escriptors, a qui els costa molt agafar un llibre. És el que li passa al Joan, fill de l'escriptor Joan Lletra i de la professora Marta Ferit. Imagineu un nen que es diu Joan Lletra Ferit, que viu envoltat de llibres, a qui sempre regalen llibres i a qui no agraden gens els llibres. El Joan, vol ser un nen com tos els altres, vol joguines, vol una pilota de futbol, troba els llibres avorrits, fins que tot canvia quan descobreix el valor de la paraula.


L'ésser humà comprèn l'amor de les paraules abans que entendre el seu significat i això és el que descobreix el nostre protagonista quan es veu obligat a fer de cangur i quan s'enamora d'una nena nouvinguda. És aleshores que s'adona que els llibres estan plens de vida, que transmeten històries, aventures, emocions i sentiments que es poden compartir i que poden ajudar-nos a ser una mica més feliços, fins i tot, de vegades, a solucionar alguns problemes que se'ns presenten en algunes ocassions.

Joan Portell Rifà. És pedagog, editor, escriptor i crític literari. Ha publicat diversos llibres per a petits i grans. Col·labora en diversos mitjans de comunicació ─Catalunya Ràdio, Cavall Fort, Descobrir Catalunya, El Periódico...─ i codirigeix amb Pep Molist la revista Faristol, portaveu del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil. Coordina el programa de promoció lectora Municipi Lector. El trobareu als blocs Llibres al replà i dos dits de front. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d

Quan la vida s'embolica: Allò de l'avi, novel·la juvenil d'Anna Manso

Què passaria si la persona que més estimes del món fos molt diferent de com te l'imagines? Què passaria si descobrissis que la persona que més estimes del món té una part fosca? Què passaria si aquesta persona hagués fet alguna cosa que convertís la teva vida en un embolic de dimensions còsmiques? L'escriptora Anna Manso entra en la ment del Salva Canoseda, un noi de setze anys que protagonitza en primera persona la novel·la Allò de l'avi , que va guanyar el Premi Gran Angular 2016, un dels premis de major prestigi de la literatura juvenil. El Salva viu com un rei gràcies a l'avi, al que adora. És un fatxenda, poc treballador i poc estudiós. Popular a l'institut, paga als companys perquè li facin deures i treballs. Té una targeta de crèdit que pot fer servir com vulgui. Però alguna cosa amenaça la seva felicitat quan es descobreixen assumptes poc edificants als negocis de l'avi. El Salva es toparà de cop amb la realitat més crua. Una realitat que,

Un somriure a Quatre Vents

El cicle de visites a les escoles es va acabant quan tenim a tocar el final de curs i la primavera es retira lentament. He arribat a l'estació de tren de Granollers - Canovelles i, mentre espero l'Elena, d'Animallibres, cerco inútilment un lloc per prendre un cafè amb llet. Pel camí cap a l' Escola Quatre Vents anem parlant de la reutilització o socialització del llibre literari a les escoles. Els escriptors ens hem pronunciat repetidament en contra d'aquesta pràctica que lesiona els nostres drets i que considerem que no és una bona eina pedagògica. Finalment hem començat a mobilitzar-nos. Aviat parlaré a bastament d'aquest tema. En Pere, el mestre, em presenta als alumnes de la classe de cinquè, un grup tan divers que em sembla que he de fer una intervenció davant l'assemblea general de les Nacions Unides. La fotografia parla per si sola. Els nens han llegit El somriure de la Natàlia i han arribat a classe carregats de preguntes. Hem parlat de co