Passa al contingut principal

La revolució dels somriures a Canovelles


He tornat per quart any consecutiu a l'Escola Quatre Vents, de Canovelles. Em sento molt a gust entre nois i noies de tantes cultures diferents. Nens i nenes que a casa parlen vuit o deu llengües i a l'escola s'entenen en català. M'agrada que el català sigui una llengua de cohesió i d'acollida. Em recorden la ciutat d'on vinc, Santa Coloma de Gramenet, que a mi m'agrada nomenar com la ciutat dels mil colors i una sola ànima.

És una escola de barracons. Quina llàstima que els fills de les famílies més humils del país tinguin tan pocs recursos per a la seva formació, mentre que les escoles d'elit reben subvencions dels nostres governs. Sort que hi ha mestres com l'Amparo i el Pere que supleixen amb la seva dedicació tot allò que no posa l'administració.

Els alumnes de 5è de primària han llegit El somriure de la Natàlia, un llibre que vaig escriure amb molt de sentiment perquè intentava descriure tot el que vam partir a casa, especialment la meva filla, quan vam haver de marxar perquè estava afectada per una planificació urbanística. Ella va veure com l'enderrocaven des del pati de l'escola, i això la va marcar profundament.

Fa molts anys que visito escoles i ja no em sorpren comprovar com aquests nens amb tan pocs recursos han trobat en el llibre un amic per viatjar, han sabut aprofitar la lectura com un divertiment i alhora com un aprenentatge emocional. He pogut compartir amb ells i elles una experiència fascinant. Hem parlat de literatura, de la feina d'escriure, de com l'art serveix per interpretar el que sentim o pensem. Hem parlat de l'amistat com un valor fonamental per ajudar-nos a caminar per la vida. I hem parlat del dolor que se sent quan desapareix alguna cosa que forma part de nosaltres, com pot ser la casa on hem nascut. I sobretot del retrobament, del retrobament amb un mateix per tornar a ser el que érem abans que ens passés alló tan dolent. Tornar a somriure.


Comentaris

  1. Que bonic, Rodolfo! M'encanta tot el que expliques!

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies, Shaudin. Intenso sempre explicar alguna cosa més que la pròpia trobada amb els nens.
    T'envio una abraçada ben forta, i tot aprofitant les dates, et desitjo un bon any 2016.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d

Quan la vida s'embolica: Allò de l'avi, novel·la juvenil d'Anna Manso

Què passaria si la persona que més estimes del món fos molt diferent de com te l'imagines? Què passaria si descobrissis que la persona que més estimes del món té una part fosca? Què passaria si aquesta persona hagués fet alguna cosa que convertís la teva vida en un embolic de dimensions còsmiques? L'escriptora Anna Manso entra en la ment del Salva Canoseda, un noi de setze anys que protagonitza en primera persona la novel·la Allò de l'avi , que va guanyar el Premi Gran Angular 2016, un dels premis de major prestigi de la literatura juvenil. El Salva viu com un rei gràcies a l'avi, al que adora. És un fatxenda, poc treballador i poc estudiós. Popular a l'institut, paga als companys perquè li facin deures i treballs. Té una targeta de crèdit que pot fer servir com vulgui. Però alguna cosa amenaça la seva felicitat quan es descobreixen assumptes poc edificants als negocis de l'avi. El Salva es toparà de cop amb la realitat més crua. Una realitat que,

Un somriure a Quatre Vents

El cicle de visites a les escoles es va acabant quan tenim a tocar el final de curs i la primavera es retira lentament. He arribat a l'estació de tren de Granollers - Canovelles i, mentre espero l'Elena, d'Animallibres, cerco inútilment un lloc per prendre un cafè amb llet. Pel camí cap a l' Escola Quatre Vents anem parlant de la reutilització o socialització del llibre literari a les escoles. Els escriptors ens hem pronunciat repetidament en contra d'aquesta pràctica que lesiona els nostres drets i que considerem que no és una bona eina pedagògica. Finalment hem començat a mobilitzar-nos. Aviat parlaré a bastament d'aquest tema. En Pere, el mestre, em presenta als alumnes de la classe de cinquè, un grup tan divers que em sembla que he de fer una intervenció davant l'assemblea general de les Nacions Unides. La fotografia parla per si sola. Els nens han llegit El somriure de la Natàlia i han arribat a classe carregats de preguntes. Hem parlat de co