Passa al contingut principal

Tafiti y el viaje al fin del mundo

Acabo de leer un libro que me ha parecido muy interesante para lectores a partir de 6 años. Tafiti y el viaje al fin del mundo, escrito por Julia Boehme y dibujado por Julia Ginsbach. Dos julias geniales, como veréis. 

Tradicionalmente, en los cuentos, y también en la literatura para adultos, los viajes literarios son viajes de iniciación, nos ayudan entrar en mundos misteriosos que nos atraen y a los que llegamos a través de caminos llenos de peligros. El viaje literario es, por tanto, una escuela de vida.

Tafiti es un suricato muy curioso. No es un aventurero, simplemente quiere saber. Su mundo, el mundo de los suyos es muy pequeño, pero él quiere saber que hay más allá. Siempre le han explicado que después de la colina está el fin del mundo. Tafití se pregunta cómo será el fin del mundo. Y quiere ir, como fue un ancestro suyo. Naturalmente, su familia se niega a dejarlo partir. Pero él se irá a escondidas,  una noche, mientras todos duermen.

El camino está lleno de peligros: el señor Gogo, un águila; King Kofi, el león, y una cobra. También habrá grandes obstáculos hasta llegar a la gran colina, como el río caudaloso. Peligros y obstáculos que él irá superando gracias a su astucia y a la amistad con Pincel, un cerdo con alma de pintor de la familia de los potamoqueros.

Cuando ambos llegan al fin del mundo jdeando y resoplando, quedan encantados. Es un lugar precioso lleno de exuberante hierba verde, arbustos en flor y majestuosos árboles, y montones de flores de todos los colores y animales que nunca habían visto. Pero saciada su curiosidad, Tafiti siente nostalgia de su hogar.

Es un cuento precioso, ayuda a los niños a pensar, a tener curiosidad por las cosas. Les enseña que nada es fácil, pero que la recompensa es grande, y les enseña, también el valor de la amistad desde la más tierna edad. Un cuento muy recomendable.

Julia Boehme nació en Bremen, Alemania, en 1966. Estudió literatura y musicología y, mas tarde, trabajó como editora en un programa de televisión infantil. Un día recordó que, de pequeña, siempre había deseado ser escritora. ¿Cómo es que se le había olvidado? De inmediato, decidió que, a partir de ese momento, iba a dedicarse exclusivamente a escribir.




Julia Ginsbach nació en Darmstadt, Alemania, en 1967. Al acabar sus años escolares, estudió música, arte y filología germánica en las universidades de Heidelberg y Fráncfort. Actualmente vive con su familia, sus mascotas, sus pinceles, sus pinturas, su papel y su violín en una vieja casa al norte de Alemania y traabja de ilustradora autónoma.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

He decidit tornar

Fa gairebé quatre anys que no faig servir aquest blog perquè volia tenir una web, però de moment m'he conformat amb un altre blog que faig servir com si fos una web, encara que no ho sigui. Per això he pensat a tornar a utilitzar-lo per anar escrivint articles diversos. A l'altre, https://rodolfodelhoyo.cat / també faré algun article de tant en tant, però el dedicaré més a parlar de la meva obra. Aquest serà més general, parlaré principalment de les meves activitats, segurament faré algun article d'opinió i també faré ressenyes o parlaré de llibres que m'han interessat per la raó que sigui.  Necessitaré uns dies per revisar i actualitzar les pàgines. De moment us poso les cobertes dels tres darrers llibres. Tresors rere les portes , un àlbum de poesia infantil magníficament il·lustrat per Noemí Villamuza , editat per Bindi Books, que està a punt d'arribar a les llibreries. La casa és on els més petits troben els primers racons per jugar, imaginar, crèixer i sentir-s...

Presentem El sembrador d'estrelles

Avui us vull parlar d'un llibre que acaba de sortir de la impremta. Calent, calent, com un plat de macarrons acabats de fer. El llibre es titula EL SEMBRADOR D'ESTRELLES, l'he escrit jo i l'ha dibuixat la Laura Borràs.  Ha estat publicat per l'editorial Mosaics . Un mosaic és una decoració feta de petites peces de diferents colors i materials, és un art molt antic, a casa nostra es conserven alguns mosaics que van fer els romans. Però l'editorial utilitza aquest nom com una metàfora, se sembla a una comparació. El nom Mosaics serveix per identificar la nostra societat actual, formada per persones molt diferents, de països, cultures i religions diversos, tots units en un mateix territori que estimem, com les petites peces de terracota, de vidre o de metall que formen un dibuix. Si falta alguna peça el dibuix no està complet. Els éssers humans ens necessitem els uns als altres amb els nostres defectes, amb les nostres virtuts i amb les nostres diferènci...

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d...