El bosc dels somnis perduts

Quan el mes de febrer de 2016 la Biblioteca Central de Santa Coloma de Gramenet em va oferir presentar La Lea i el cargol dins l'espai L'Hora del Conte , no m'ho vaig pensar dues vegades. Potser si m'ho haguessin dit fa un any els hauria dit que no, perquè la gent no acostuma a anar a les presentacions de llibres infantils. Les raons són molt diverses i potser algun dia en parlaré. Però seguim el fil. Els vaig dir que sí perquè ja portava uns mesos col·laborant en dos projectes de la biblioteca adreçats al públic infantil, dels quals també us parlaré més endavant, i tots dos estan funcionant molt bé. Així, que em vaig animar i no em vaig equivocar. Les bibliotecàries saben el que fan, saben amb quina gent treballen, quins són els millors lectors, quin és el millor públic per a un llibre de lletra lligada com el nostre. Van venir 170 persones i vam gaudir d'allò més. ¿Qui no s'enamora del rostres meravellats dels nens, de les seves mirades viatjant pe...

Al Canal 150 de Santa Coloma de Gramenet em van fer una entrevista llarga sobre diversos temes. Reprodueixo aquí la primera part, que dura poc més de 3 minuts en vídeo, i en la que parlo del meu darrer llibre, un conte per a primers lectors titulat La Lea i el Cargol . Si cliqueu damunt del títol podreu veure el vídeo de l'entrevista i també llegir el text on hi ha més informació. Es tracta d'un conte de lletra lligada amb unes il·lustracions precioses de la Marta Montañá , que els ha posat una engruna de màgia i un pessic de fantasia. És adient per a lectors a partir de cinc anys, però els nens més petits també el podran gaudir si un jove o un adult els hi llegeix.

A caballo entre la tradición latino-americana y la europea, en opinión de uno de sus principales comentaristas, Gerardo Vacana, la estilizada voz poética de Carlos Vitale alcanza la línea de la pura esencialidad. Esencialidad que produce sensación de vértigo, de caída en círculos concéntricos, en los que un yo, desasido, se interroga acerca de lo que no sabe, de lo que no posee, de lo que no es y de donde no está; todo, desde la perspectiva de esas sucesivas máscaras, que habitan el poeta, y van manifestándose inopinadamente a medida que el lector se adentra en sus páginas. Intensidad conceptual, luminosa revelación de lo que pasa desapercibido, asombrosa capacidad de concentración en universos cerrados de apenas una docena de palabras. Fragmento del prólogo de Luisa Cotoner a Unidad de lugar Con qué código elegirás tu sol la buena semilla el día más sano * Quien dirá lo que callen mis palabras lo que no diga mi voz lo no nombrado * Nada ha cambiado Sólo el...

M'encanten els follets. M'agrada posar-los als meus contes i m'agrada trobar-los en els contes d'altres autors. De petits éssers fantàstics hi ha a totes les cultures del món. Potser algun dia us parlaré d'aquells que perviuen dins l'àmbit lingüístic català. Moltes d'aquestes famílies de follets viuen a les cases, on fan tota mena de trapelleries als seus estadants. És el cas de la família d'en Tumai, que té la seva casa a la lleixa de la xemeneia de la granja del senyor i la senyora Bougràs. Potser us heu adonat que començava a parlar d'un llibre, oi? Es tracta de Xarop de banya d'unicorn , de Muntsa Mimó . Una història molt divertida i alhora plena de missatges per als lectors més joves. En Tumai és el més petit dels seus germans i està tip que no el deixin fer etremaliadures, com ara posar cues de sargantana a la sopa del senyor i la senyora Bougràs. En Tumai vol ser gran, per això no s'ho pensa dues vegades quan la Rata Grisa li di...

La vida és bella, sens dubte, malgrat que sempre hi ha dolents que s'entesten a demostrar tot el contrari, que organitzen guerres i expulsen milions de persones de casa seva. I no obstant, a cada instant neix un nen i neix una flor. A cada instant neixen els animals que poblen la terra, i cada dia surt el sol, i bufen els vents i la pluja rega la terra. A cada instant un nen llegeix un llibre en algun racó del món, i gaudeix amb les aventures escrites, i creix com a persona. De vegades, aquest racó del món és a prop, i el llibre és meu.  Fa poc vaig visitar l' Escola Palau , de Palau Solità i Plegamans. Els nens havien llegit El capità Barruf i els caçafantasmes . Sovint em pregunten, a totes les escoles que visito, si escric històries de por. I els dic que no, que la por em fa por, i que per això vaig escriure un llibre on hi havia bruixots esbojarrats i un fantasma divertit, que en lloc de tenir un garfi, tenia un plomall, i en lloc de tenir una pota de pal, teni...

De vegades hi ha dies especials i darrerament no sé què passa que he tingut la sort de viure uns quants de seguits. Serà perquè visito escoles? Penso que bona part és degut a això, a l'energia que m'aporten els joves lectors i a la il·lusió i al treball infatigable dels mestres amb qui em trobo arreu del país. Però aquesta vegada vaig tenir un plus, vaig compartir un llarg viatge d'anada i tornada, des de Santa Coloma de Gramenet fins a Ulldecona, amb una escriptora amb qui vaig gaudir d'una conversa intensa, extraordinària i enriquidora, que em va fer oblidar el cansament de tantes hores de conducció. Es tracta de la Muntsa Mimó , autora del llibre Xarop de banya d'unicorn , que també havia de visitar l' Escola Ramón y Cajal . En un altre moment ja us parlaré del seu llibre. Em va agradar tant que el vaig llegir dos cops seguits. I, ara que l'he coneguda, el tornaré a llegir. Els alumnes de cinquè havien llegit El somriure de la Natàlia . Vam...

Enguany he visitat dues vegades l'Escola Fray Luis de León, de Santa Coloma de Gramenet. La primera va ser al gener, de la mà del programa Lletres a les Aules, de la Institució de les Lletres Catalanes. Els alumnes de 5è de primària havien llegit El secret del planeta Moix . La segona vegada vaig anar per iniciativa de la mateixa escola. Els alumnes de 6è de primària havien llegit El somriure de la Natàlia . Entre secrets i somriures vaig passar dues jornades memorables. Sempre és molt estimulant visitar escoles, però ho és més quan entre els lectors et trobes nens i nenes que veus habitualment als clubs de lectura infantil, que et porten altres llibres teus a més dels que han llegit, que senten orgull de ser colomencs. I és estimulant quan veus com alguns mestres assisteixen voluntàriament a les sessions. Mestres, com el Manel Bueno , que han sabut transmetre als seus alumnes el plaer de llegir, d'aprendre paraules noves, de viure aventures que els fan somiar, que...