dilluns, 21 de març de 2016

Xarop de banya d'unicorn, de Muntsa Mimó. Una aventura fantàstica, divertida i plena de missatges

M'encanten els follets. M'agrada posar-los als meus contes i m'agrada trobar-los en els contes d'altres autors. De petits éssers fantàstics hi ha a totes les cultures del món. Potser algun dia us parlaré d'aquells que perviuen dins l'àmbit lingüístic català. Moltes d'aquestes famílies de follets viuen a les cases, on fan tota mena de trapelleries als seus estadants. És el cas de la família d'en Tumai, que té la seva casa a la lleixa de la xemeneia de la granja del senyor i la senyora Bougràs.

Potser us heu adonat que començava a parlar d'un llibre, oi? Es tracta de Xarop de banya d'unicorn, de Muntsa Mimó. Una història molt divertida i alhora plena de missatges per als lectors més joves. En Tumai és el més petit dels seus germans i està tip que no el deixin fer etremaliadures, com ara posar cues de sargantana a la sopa del senyor i la senyora Bougràs. En Tumai vol ser gran, per això no s'ho pensa dues vegades quan la Rata Grisa li diu "Jo no puc fer que deixis de ser petit, però l'unicorn de la lluna ho sap tot del temps i de les edats i de ben segur que podrà fer alguna cosa per tu. Potser ell sí que té aquest xarop miraculós que em demanes!". I se'n va a la recerca de l'unicorn, però haurà d'anar fins a la lluna per trobar-lo? Per saber-ho haureu de llegir el conte.

En Tumai emprèn un viatge de recerca durant el qual viurà diverses aventures amb animals, de vegades perilloses, de vegades divertides, però que li serviran d'aprenentatge de la vida. El viatge és una lluita per la superació. En Tumai vol ser un follet com els altres, amb els mateixos drets i les mateixes possibilitats... "perquè tornaré gran o no tornaré", diu quan começa el camí. Sens dubte, els obstacles que anirà trobant el faran més gran per dins, però no per fora. Decebut, pensarà que ha fracassat i decidirà acceptar-se tal com és, sense adonar-se que tot ha canviat. Perquè acceptar-se tal com és, fisicament petit, però gran com a follet, era el millor que podia fer. I tampoc no sabia que tindria una sorpresa final.

El relat enganxa perquè tot el temps manté la tensió. El lector necessita saber a cada capítol què passarà en el següent. La Muntsa Mimó fa unes descripcions precioses espurnejades aqui i allà de detalls fantàstics i divertits, com ara "Però tot i ser unes gallines tan magnífiques, posaven uns ous ben estranys, plens de forats i buits per dins"; amb unes descripcions que dibuixen imatges i ambients de manera molt amena, tasca gens fàcil. Per exemple "Era una granja que feia goig. L'heura s'enfilava per les parets fins a tocar la teulada de color de ferro vell esquitxada de molsa. Sota la finestra de les golfes, que era petitona i estreta, hi havia un rellotge de sol esplèndid però que mai no anava a l'hora...". O aquesta altra de quan va a casa de la Rata Grisa on ens descriu una atmosfera de misteri, de por i de nervis en un ambient fosc: "L'olor de fusta li omplia els narius barrejada amb una fortor estranya que al follet no li va agradar gens i el va fer pensar en fongs i floridures."

L'autora també ofereix al lector un lèxic ric basat no només en el nom dels arbres, dels animals i de les coses, sinó també dels personatges, que tenen noms de flors, de plantes, de bolets o d'animals com ara Múrgula, Bruc, Fonoll, Grèvola, etc. Tumai, era l'únic que no tenia un nom com els altres. Haureu de llegir el llibre per saber per què.

A més a més, amb la lectura també aprendrem sobre la vida dels animals com ara els mussols, els talps, el conills o els teixons. I, fins i tot, d'un insecte com l'aranya.

Els dibuixos de la Cristina Sardà, acompanyen molt bé el text, són divertits i expressius. En tot moment ens presenta accions lligades a emocions la qual cosa els fa propers. A mi em recorden els còmics i el tebeos que llegia quan era petit.

Mutsa Mimó és el nom de lletra de Montserrat Colell, doctora en Psicologia, professora de la Universitat de Barcelona i especialista en l'estudi del comportament animal, sobretot en Etologia dels primats. Ha realitzat estudis de camp a la República Democràtica del Congo i a la Guinea Equatorial sobre els bonobos i diverses espècies de primats forestals. Actualment dirigeix una línia d'investigació sobre les capacitats cognitives dels grans simis i d'altres espècies animals. També organitza safaris etològics a Kènia, Tanzania, Uganda i Ruanda. Ha publiczat nombrosos treballs en llibres i revistes especialitzades i ha impartit nombroses conferencies.

La seva feina l’apassiona però encara li agrada més inventar i escriure històries per a grans i petits. Ha fet cursos de narrativa i de conte a l’Escola de Lletres de l’Ateneu de Barcelona i és autora de les novel·les infantils i juvenils Xarop de Banya d’Unicorn, Ets prou llesta, Nyumbú? i El dia del Vaixell. També escriu contes per adults. Pertany al col·lectiu literari Pep Campei, amb el que va publicar la novel·la L’Artefacte (Premi Vila d’Ascó 2011). Viu a Barcelona amb les seves dues filles.

Cap comentari:

Publica un comentari