Passa al contingut principal

LA BIBLIOTECA PERSONAL ÉS UN DRET



-->
Un grup de professionals del llibre infantil i juvenil hem fet un manifest per la no reutilització del llibre literari.
La biblioteca personal és un dret i escriure una professió digna.
El llibre literari ha anat perdent prestigi social. A banda dels llibres de venda massiva, els anomenats best-sellers, que moltes vegades són productes editorials fabricats expressament per al mercat amb la col·laboració d’algun autor i fins i tot amb autors ficticis (amb equips d’especialistes contractats a l’efecte), i dels llibres de futbolistes, cuiners, toreros, presentadors de televisió, models, cantants, i tota la patuleia de famosos i famoses que treuen la seva cirereta per Sant Jordi, el llibre literari i el seus autors i autores estem condemnats a passar a la història, o millor dit, a ser història passada.
La darrera novetat és que la societat o comunitat educativa, departaments d’educació de les diverses administracions, associacions de pares i mares d’alumnes i consells escolars de tota Catalunya ens demanen que treballem sense cobrar, gratia et amore.
L’invent es diu “reutilització del llibre de text”. Em direu que un llibre literari no és un llibre de text. Evidentment, una novel·la, un llibre de poemes, una col·lecció de relats o de contes, un àlbum il·lustrat, una obra de teatre o un llibre d’aforismes no són llibres de text, però bon nombre de centres educatius i d’associacions de mares i pares d’alumnes els consideren com a tal i el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya ho accepta. D’aquesta manera es dificulta i no es promou el dret a la creació de la biblioteca personal dels infants i adolescents i s’ataca directament la propietat intel·lectual dels autors tant d’escriptors com d’il·lustradors.
Un dia, en una escola de Tarragona, una nena em va dir “vaig demanar al papa que em comprés el llibre de Narnia per Sant Jordi, però em va comprar el joc per a l’ordinador i la pel·lícula” la nena es va arronsar d’espatlles i va seguir “ja m’està bé, però a mi m’agrada llegir”. Després d’un moment de reflexió li vaig respondre “està molt bé que t’agradi llegir, ves a la biblioteca i podràs triar els llibres que més t’agradin, però li pots dir al papa que pel preu del joc de l’ordinador et podria haver comprat tota la col·lecció de Narnia”. Això és el que té prestigi social, els jocs per a tota mena d’enginys digitals i els mateixos aparells, si pot ser d’última generació, millor, la roba de marca, les ulleres de marca, les sabates de marca. Això vol dir que estem al dia, que no fem el ridícul i per tant són depeses necessàries, però gastar vuit euros en un llibre literari sembla que sigui llençar els diners.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d

Quan la vida s'embolica: Allò de l'avi, novel·la juvenil d'Anna Manso

Què passaria si la persona que més estimes del món fos molt diferent de com te l'imagines? Què passaria si descobrissis que la persona que més estimes del món té una part fosca? Què passaria si aquesta persona hagués fet alguna cosa que convertís la teva vida en un embolic de dimensions còsmiques? L'escriptora Anna Manso entra en la ment del Salva Canoseda, un noi de setze anys que protagonitza en primera persona la novel·la Allò de l'avi , que va guanyar el Premi Gran Angular 2016, un dels premis de major prestigi de la literatura juvenil. El Salva viu com un rei gràcies a l'avi, al que adora. És un fatxenda, poc treballador i poc estudiós. Popular a l'institut, paga als companys perquè li facin deures i treballs. Té una targeta de crèdit que pot fer servir com vulgui. Però alguna cosa amenaça la seva felicitat quan es descobreixen assumptes poc edificants als negocis de l'avi. El Salva es toparà de cop amb la realitat més crua. Una realitat que,

Un somriure a Quatre Vents

El cicle de visites a les escoles es va acabant quan tenim a tocar el final de curs i la primavera es retira lentament. He arribat a l'estació de tren de Granollers - Canovelles i, mentre espero l'Elena, d'Animallibres, cerco inútilment un lloc per prendre un cafè amb llet. Pel camí cap a l' Escola Quatre Vents anem parlant de la reutilització o socialització del llibre literari a les escoles. Els escriptors ens hem pronunciat repetidament en contra d'aquesta pràctica que lesiona els nostres drets i que considerem que no és una bona eina pedagògica. Finalment hem començat a mobilitzar-nos. Aviat parlaré a bastament d'aquest tema. En Pere, el mestre, em presenta als alumnes de la classe de cinquè, un grup tan divers que em sembla que he de fer una intervenció davant l'assemblea general de les Nacions Unides. La fotografia parla per si sola. Els nens han llegit El somriure de la Natàlia i han arribat a classe carregats de preguntes. Hem parlat de co