Passa al contingut principal

PRICE I CIA.... BADALONA CAPITAL DE LA POESIA

Foto de Lorenzo Duaso


La nit de l'11 de novembre de 2011, va ser màgica o èpica com diu el meu amic i poeta Jordi Valls. I, seguint les seves paraules, aquella nit Badalona va ser la capital catalana de la poesia. 33 poetes de totes les edats i tendències estètiques ens vam donar cita a l'Espai Betúlia de Badalona, magníficament dirigit per la Bel Graña, per commemorar el Festival de Poesia Catalana que es va celebrar al Gran Price, de Barcelona, el 25 d'abril de 1970.
Reproduiré uns paràgrafs del fullet de presentació parlant d'aquell despertar de la primavera: "El públic va vibrar i aplaudir els poetes. Mentrestant, al carrer, els grisos vigilaven atentament la gent que no havia pogut entrar. Tal vegada vetllaven perquè la poesia no esdevingués un fet subversiu. Tres anys més tard la piqueta enderrocava el Gran Price, un dels centres lúdics més emblemàtics de Barcelona, el solar fou destinat a un nou edifici d'habitatges de l'empresa Núñez i Navarro.
La poesia va continuar el seu camí de lluita sensible amb la història en actes que recordaven la trobada de poetes com Gespa-Price, celebrat el 15 de maig de 1975 al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona i d'altres esdeveniments commemoratius celebrats el 1977 i el 1995. Ara novament la lira poètica ha reunit poetes catalans per continuar manifestant l'esperit compromès i reivindicatiu d'aquells festivals en un nou acte poètic a l'Espai Betúlia de Badalona."
Com el 1970, la indignació general per moltes coses i entre d'altres pels insistents atacs a la nostra llengua, va ser un revulsiu per reunir entorn de la paraula i de la imatge poètica prop de 300 persones, absolutament entregades als trobadors i les trobairitz, amb un silenci reverencial davant cada poema i amb aplaudiments ferms i llargs. Aquella comunió amb la paraula va ser francament emotiva. Puc assegurar que quan vaig pujar a llegir el meu poema em vaig sentir aclaparat per l'energia que desprenia l'ambient de la sala.
L'acte es va completar amb una exposició de 16 poemes visuals de sengles poetes i una altra exposició de les diverses convocatòries del Price.
Les intervencions es van repartir en tres assalts damunt un ring i entre cada un l'Andreu Solsona, que casulament feia anys, anava llegint textos commemoratius i presentant els i les poetes. Vam ser amenitzats amb la música de Low, Low, Blowers (això és guapíssim).

Potser, un dels moments més emotius va ser la lectura del nostre poeta nacional Màrius Sampere.
L'entitat organitzadora, l'Associació Cultural de Poesia Pont del Petroli, amb els poetes Paco Fanés i Joan Puche al davant, va editar un llibre commemoratiu. Gràcies, amics, pel vostre coratge i per la vostra feina.

Comentaris

  1. Celebro molt aquesta trobada poètica reivindicativa i festiva alhora, i que la vàgiu gaudir tan plenament!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d

Quan la vida s'embolica: Allò de l'avi, novel·la juvenil d'Anna Manso

Què passaria si la persona que més estimes del món fos molt diferent de com te l'imagines? Què passaria si descobrissis que la persona que més estimes del món té una part fosca? Què passaria si aquesta persona hagués fet alguna cosa que convertís la teva vida en un embolic de dimensions còsmiques? L'escriptora Anna Manso entra en la ment del Salva Canoseda, un noi de setze anys que protagonitza en primera persona la novel·la Allò de l'avi , que va guanyar el Premi Gran Angular 2016, un dels premis de major prestigi de la literatura juvenil. El Salva viu com un rei gràcies a l'avi, al que adora. És un fatxenda, poc treballador i poc estudiós. Popular a l'institut, paga als companys perquè li facin deures i treballs. Té una targeta de crèdit que pot fer servir com vulgui. Però alguna cosa amenaça la seva felicitat quan es descobreixen assumptes poc edificants als negocis de l'avi. El Salva es toparà de cop amb la realitat més crua. Una realitat que,

Un somriure a Quatre Vents

El cicle de visites a les escoles es va acabant quan tenim a tocar el final de curs i la primavera es retira lentament. He arribat a l'estació de tren de Granollers - Canovelles i, mentre espero l'Elena, d'Animallibres, cerco inútilment un lloc per prendre un cafè amb llet. Pel camí cap a l' Escola Quatre Vents anem parlant de la reutilització o socialització del llibre literari a les escoles. Els escriptors ens hem pronunciat repetidament en contra d'aquesta pràctica que lesiona els nostres drets i que considerem que no és una bona eina pedagògica. Finalment hem començat a mobilitzar-nos. Aviat parlaré a bastament d'aquest tema. En Pere, el mestre, em presenta als alumnes de la classe de cinquè, un grup tan divers que em sembla que he de fer una intervenció davant l'assemblea general de les Nacions Unides. La fotografia parla per si sola. Els nens han llegit El somriure de la Natàlia i han arribat a classe carregats de preguntes. Hem parlat de co