Passa al contingut principal

La geganta Ela

Acabo de llegir un llibre preciós. Es titula La geganta Ela, de Lena Paüls. La geganta Ela té un cos prim i llaguerut. És molt rica i sempre està enfadada. Viu en un país on hi ha gent de mides ben diferents, nanes, mitjanes i gegants. Unes bessones arriben, amb els sues pares, emigrant d'un altre país tot cercant un futur. Rebran la còlera de la genganta, passaran perills i por, però finalment, gràcies a la seva comprensió i afecte, acabaran fent-se molt amigues de la geganta, la tieta Ela.

El conte, recomanat per a lectors a partir de 8 anys, és molt útil per a que els nens i les nenes es familiaritzin amb valor positius, com ara la solidaritat, l'amistat, la convivència, la conservació de la natura o el treball conjunt en assumptes que interessen a tothom. Però també és ric en emocions, perfectament descrites per als infants, com l'afecte, la ràbia, l'amor, la ira.

També tracta, semse embuts, problemes actuals com les dificultats econòmiques de les famílies, l'emigració i la, de vegades, mala actuació dels polítics que es fan acompanyar de la premsa mentre prometen solucionar-ho tot i després se n'obliden.

Però no estem davant un conte realista, ja hem vist que parlem d'un país on hi ha gegants. Estem en un món de fantasia on la geganta Ela, que menja de tot, inclús els llamps, creix sese parar. És a causa d'un malefici que les bessones aturaran.

Ja veieu: fantasia, realitat, valors, emocions... tot plegat dins una aventura ben divertida que farà que els més petits de la casa gaudeixin d'allò més.

No voldria acabar sense comentar les il·lustracions de la Núria Feijoó perquè ha estat capaç de fer una metàfora entre l'alçada de l'Ela, el seu poder brutal, i alhora la seva enorme capacitat d'estimar. Les il·lustracions reflecteixen les emocions de la gentanta Ela i de com aquestres van evolucionant degut a la relació amb les bessones, dues nenes que representen l'amor, la innocnència i l'alegria per la vida. Per exemple, a la pàgina 48 hi ha una il·lustració que irradia tendresa, en la qual la genganta acarona una bessona, mentre que l'altra bessona la pentina assegura a la seva espatlla.

Lena Paüls va néixer a Reus el 1952. És llicenciada en Filologia Catalana i ha exercit de professora de cursos de formació de docents de Secundària. També és autora de diversos treballs pedagògics sobre aplicacions didàctiques de la publicitat. Actualment dirigeix la revista digital Cornabou, de literatura infantil i juvenil. Pel que fa a la seva obra literària, ha rebut diversos premis de narrativa, novel·la, poesia i contes per a infants, entre els quals The White Ravens, de Munic (2010), per l'àlbum La draga sense escates.

Comentaris

  1. Moltes gràcies, Rodolfo. M'ha donat moltes satisfaccions aquest libre, entre les quals la teva ressenya. Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El tinc damunt de la taula. L'he llegit diverses vegades. Avui, tornant a llegir la ressenya, crec que hi hauria escrit moltes més coses, però aleshores tenia mania per escriure articles curts per no cansar els lectors. Aleshores no coenixia la Núria, ella ha estat una de les grans sorpreses positives que m'ha donat la vida. Sembla que aun ens fem grans és difícil fer amics, però no és veritat, la Núria és un exemple. Una abraçada

      Elimina
  2. Qué bonic, Rodolfo. Mira, vaig a rellegir el llibre també. En cada relectura apareixen noves sorpreses. Un petó, i gràcies de nou.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant, Núria! Cada lectura ens obre noves perspectives, fins i tot als autors.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

He decidit tornar

Fa gairebé quatre anys que no faig servir aquest blog perquè volia tenir una web, però de moment m'he conformat amb un altre blog que faig servir com si fos una web, encara que no ho sigui. Per això he pensat a tornar a utilitzar-lo per anar escrivint articles diversos. A l'altre, https://rodolfodelhoyo.cat / també faré algun article de tant en tant, però el dedicaré més a parlar de la meva obra. Aquest serà més general, parlaré principalment de les meves activitats, segurament faré algun article d'opinió i també faré ressenyes o parlaré de llibres que m'han interessat per la raó que sigui.  Necessitaré uns dies per revisar i actualitzar les pàgines. De moment us poso les cobertes dels tres darrers llibres. Tresors rere les portes , un àlbum de poesia infantil magníficament il·lustrat per Noemí Villamuza , editat per Bindi Books, que està a punt d'arribar a les llibreries. La casa és on els més petits troben els primers racons per jugar, imaginar, crèixer i sentir-s...

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d...

Presentem El sembrador d'estrelles

Avui us vull parlar d'un llibre que acaba de sortir de la impremta. Calent, calent, com un plat de macarrons acabats de fer. El llibre es titula EL SEMBRADOR D'ESTRELLES, l'he escrit jo i l'ha dibuixat la Laura Borràs.  Ha estat publicat per l'editorial Mosaics . Un mosaic és una decoració feta de petites peces de diferents colors i materials, és un art molt antic, a casa nostra es conserven alguns mosaics que van fer els romans. Però l'editorial utilitza aquest nom com una metàfora, se sembla a una comparació. El nom Mosaics serveix per identificar la nostra societat actual, formada per persones molt diferents, de països, cultures i religions diversos, tots units en un mateix territori que estimem, com les petites peces de terracota, de vidre o de metall que formen un dibuix. Si falta alguna peça el dibuix no està complet. Els éssers humans ens necessitem els uns als altres amb els nostres defectes, amb les nostres virtuts i amb les nostres diferènci...