Passa al contingut principal

Un pirata al barri del Clot



Avui he tingut una trobada literària amb els alumnes de 4t de Primària de l'Escola Mare de Déu de Núria, al barri del Clot de Barcelona. Aquesta vegada li ha tocat el torn a El capità Barruf i els caçafantasmes, un llibre ple de personatges estrafolaris i esbojarrats i d'uns estris màgics força divertits. Les nenes i els nens havien preparat un bon grapat de preguntes sobre el procés de redacció, la creació del personatges, d'on venia la inspiració i també algunes personals, com ara si de petit volia ser alguna cosa a més a més d'escriptor. Volia ser metge, però era molt dolent en mates i en física. Han mostrat interès per saber si a part d'escriure tinc altres aficions. Clar, llegir i anar al teatre. Volien saber si m'agrada més escriure per a nens o per a adults, pregunta de difícil resposta. tinc necessitat d'escriure per a adults, però sempre que ho faig em sento atrapat per la llum dels ulls de totes les nenes i els nens que m'han llegit.

Després m'han fet un regal preciós. Havien fet un àlbum sobre el llibre. Cada alumne havia fet un dibuix sobre el capítol que més li havia agradat. Els agraeixo molt aquest regal, que guardaré com un tresor. Gràcies també a la seva mestra, l'Ester Berenguel.

Finalment m'han explicat coses en les quals havien treballat, com ara una pluja de sentiments que penjaven del sostre de la biblioteca: amor, alegria, felicitat, tristesa, por, amor...
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

  1. Sebastián Mondéjar26 de febrer del 2013, a les 20:42

    Carai, Rodolfo, entre tants nens passes desapercebut. Enhorabona! Ells són, amb diferència, els millors lectors i el millor públic. Una abraçada!

    ResponElimina
  2. Rodolfo del Hoyo Alfaro26 de febrer del 2013, a les 20:56

    El encuentro con lectores infantiles es una de las experiencias más enriquecedoras que tengo como escritor. Por cierto, te ha salido un catalán perfecto.
    Abrazos literarios

    ResponElimina
  3. Sebastián Mondéjar26 de febrer del 2013, a les 21:51

    He hecho en mi región muchas lecturas para alumnos de primaria y secundaria y sé de lo que hablas y lo que sientes. Cualquiera de mis experiencias con ellos ha sido mil veces más auténtica y gratificante que todas mis lecturas juntas para adultos. Su naturalidad, su sinceridad, su implicación y su entrega no tienen precio.
    Respecto al catalán, siempre me ha gustado. No te diré que lo hablo en la intimidad (je, je), pero tengo, desde muy joven, muchos amigos catalanes y un diccionario siempre a mano del que me he servido para traducir a muchos de los grandes poetas que ha dado Cataluña.
    Más abrazos y hasta pronto (ya está en marcha el pliego del 'Omaggio').

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Quan la vida s'embolica: Allò de l'avi, novel·la juvenil d'Anna Manso

Què passaria si la persona que més estimes del món fos molt diferent de com te l'imagines? Què passaria si descobrissis que la persona que més estimes del món té una part fosca? Què passaria si aquesta persona hagués fet alguna cosa que convertís la teva vida en un embolic de dimensions còsmiques? L'escriptora Anna Manso entra en la ment del Salva Canoseda, un noi de setze anys que protagonitza en primera persona la novel·la Allò de l'avi , que va guanyar el Premi Gran Angular 2016, un dels premis de major prestigi de la literatura juvenil. El Salva viu com un rei gràcies a l'avi, al que adora. És un fatxenda, poc treballador i poc estudiós. Popular a l'institut, paga als companys perquè li facin deures i treballs. Té una targeta de crèdit que pot fer servir com vulgui. Però alguna cosa amenaça la seva felicitat quan es descobreixen assumptes poc edificants als negocis de l'avi. El Salva es toparà de cop amb la realitat més crua. Una realitat que,
1 comentari
Més informació

Un somriure a Quatre Vents

El cicle de visites a les escoles es va acabant quan tenim a tocar el final de curs i la primavera es retira lentament. He arribat a l'estació de tren de Granollers - Canovelles i, mentre espero l'Elena, d'Animallibres, cerco inútilment un lloc per prendre un cafè amb llet. Pel camí cap a l' Escola Quatre Vents anem parlant de la reutilització o socialització del llibre literari a les escoles. Els escriptors ens hem pronunciat repetidament en contra d'aquesta pràctica que lesiona els nostres drets i que considerem que no és una bona eina pedagògica. Finalment hem començat a mobilitzar-nos. Aviat parlaré a bastament d'aquest tema. En Pere, el mestre, em presenta als alumnes de la classe de cinquè, un grup tan divers que em sembla que he de fer una intervenció davant l'assemblea general de les Nacions Unides. La fotografia parla per si sola. Els nens han llegit El somriure de la Natàlia i han arribat a classe carregats de preguntes. Hem parlat de co
3 comentaris
Més informació