Passa al contingut principal

L'hort, de Gerardo Vacana

Aquest tríptic està format pels tres primers poemes del llibre L'Orto, de Gerardo Vacana
Psiche e Aurora editore, San Donato Val di Comino, 2008

Maig

I
Maig, mes marià.
Pel rosari ens reunim
a casa de la veïna més gran.
Van dels seixanta als noranta
els nostres anys. Jo amb setanta-cinc
represento la mitja edat.
Tinc la tasca d’ajudar
quan es confonen els misteris
o quan hem superat els deu
avemaria de cada volta.
Acceptem serenament
els límits de l’edat. Preguem
per la fe i la feina per els joves,
pocs i descoratjats,
per la salut i la pau per a tothom.
Portem flors fresques a la Immaculada.
Les agafem dels horts o dels boscos
que ara assetgen la població.
(Són molts els terrenys abandonats
a causa de l'emigració.)

II
Després del rosari fem conversa.
Parlem de diversos temes
tot evitant murmuracions i tafaneries
de comú i tàcit acord.
Lamentem les estretors
degudes a l’augment dels preus,
recordem els anys Trenta o Quaranta
que semblen estar de tornada.
Però tenim la bona sort
de viure en un poble:
encara ens podem alimentar
amb els genuïns productes del camp
i amb els animals criats al corral.

III
Maig, mes de la rosa
i també de les herbes altes i gruixudes,
que agraden a guineus, mosteles i martes:
és més fàcil acostar-se als corrals,
fer massacre de gallines.
(Ràbia i desesperació
en veure-les desaparegudes o mortes.)

6-8 de juny de 2004

 Traducció: Rodolfo del Hoyo

Gerardo Vacana, poeta, traductor i assagista, viu a Gallinaro (Frosinone), on va néixer el 28 de febrer de 1929. Es llicencià en Lletres a Florència, amb una tesi sobre Madame de Lafayette. També va estudiar a Lieja (Bèlgica). En el bienni 1953 - 1955 fou assistent d'italià en els liceus de Lió (França), on simultàniament va impartit cursos de literatura italiana. Ha publicat diversos llibres de poesia traduïts a nombroses llengües. Durant deu anys va ocupar càrrecs de responsabilitat en l'administració estatal italiana. Va ser Vicepresident de la província de Frosinone. En 1976 va fundar el Premi Literari "Val di Comino" i en 1993 les Trobades Internacionals de Poesia d'Alvito. Premi Blaise Cendrars 2000 (Neuchâtel, Suïssa)

Etiquetes

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

He decidit tornar

Fa gairebé quatre anys que no faig servir aquest blog perquè volia tenir una web, però de moment m'he conformat amb un altre blog que faig servir com si fos una web, encara que no ho sigui. Per això he pensat a tornar a utilitzar-lo per anar escrivint articles diversos. A l'altre, https://rodolfodelhoyo.cat / també faré algun article de tant en tant, però el dedicaré més a parlar de la meva obra. Aquest serà més general, parlaré principalment de les meves activitats, segurament faré algun article d'opinió i també faré ressenyes o parlaré de llibres que m'han interessat per la raó que sigui.  Necessitaré uns dies per revisar i actualitzar les pàgines. De moment us poso les cobertes dels tres darrers llibres. Tresors rere les portes , un àlbum de poesia infantil magníficament il·lustrat per Noemí Villamuza , editat per Bindi Books, que està a punt d'arribar a les llibreries. La casa és on els més petits troben els primers racons per jugar, imaginar, crèixer i sentir-s...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Presentem El sembrador d'estrelles

Avui us vull parlar d'un llibre que acaba de sortir de la impremta. Calent, calent, com un plat de macarrons acabats de fer. El llibre es titula EL SEMBRADOR D'ESTRELLES, l'he escrit jo i l'ha dibuixat la Laura Borràs.  Ha estat publicat per l'editorial Mosaics . Un mosaic és una decoració feta de petites peces de diferents colors i materials, és un art molt antic, a casa nostra es conserven alguns mosaics que van fer els romans. Però l'editorial utilitza aquest nom com una metàfora, se sembla a una comparació. El nom Mosaics serveix per identificar la nostra societat actual, formada per persones molt diferents, de països, cultures i religions diversos, tots units en un mateix territori que estimem, com les petites peces de terracota, de vidre o de metall que formen un dibuix. Si falta alguna peça el dibuix no està complet. Els éssers humans ens necessitem els uns als altres amb els nostres defectes, amb les nostres virtuts i amb les nostres diferènci...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació