Passa al contingut principal

MARIA CINTA MONTAGUT I JORDI PAMIAS AL CARRER MAJOR

El dia 23 de gener a les 19:30 hores, a la Llibreria Carrer Major, de Santa Coloma de Gramenet, els poetes Maria Cinta Montagut i Jordi Pàmias oferiran una lectura de la seva obra més recent, Sin tiempo, en el cas de Maria Cinta Montagut, i Al cor del món, en el cas de Jordi Pàmias. Tot i que el més segur és que també llegeixin poemes significatius al llarg de la seva biografia.

María Cinta Montagut (Madrid, 1946) és poeta i crítica literària, a més de traductora ocasional. Les seves obres s’han traduït al francès i s’han publicat en revistes com Regart (Bélgica) o Estuaire (Canadá). A Espanya ha publicat en revistes literaries com Los cuadernos del matemático, El signo del gorrión, Turia, Ficciones, Camp de l'Arpa. Membre del comitè científic dels “Encuentros de mujeres poetas”. Ha participat al Festival Internacional de Poesía de Trois Rivières (Canadá) i al Marché de la Poésie de París. Des que al 1979 publicà Cuerpo desunido, la seva producció poética no s’ha aturat. Enguany publica el seu nou poemari, Sin tiempo (Ed. In-Verso. Barcelona, 2014).

La poeta, crítica i editora Rosa Lentini ha dit que en la poètica de Maria Cinta Montagut "Cuerpo y lenguaje son instrumentos de conocimiento, espacios y estancias de nuestra existencia, pero también lugares éticos. si lo que constituye el andamiaje de modernidad es un mirar coin contenido moral, consustancial a todo poeta, este ejercicio de observación y pensamiento hace posible que el lenguaje se estremezca ante la conciencia sacudida en la que se desvanece todo anehelo de refugio. De la necesidad del otro, se pasa a lo que cabría llamar la plegaria por los otros, pues la realidad se ha vuelto frágil y precisa compromiso."

VIII
Contemplar la vida,
conocer la existencia
cuando ya no hay tiempo,
cuando los ojos y las manos
encuentran el amor en una herida
y el secreto del mundo en una voz.

XVIII
Habría que saber cuáles son las palabras
para nombrar aquello
que entero cabe siempre
en el instante mismo
de su abandono
o de su pérdida.


Jordi Pàmias (Guissona, 1938) és poeta i assagista. El seu primer llibre de poemes,La meva casa, va veure la llum l'any 1969 arran de guanyar el premi Joan Salvat Papasseit. Després d'aquest vindrien altres poemaris, també mereixedors de premis ben diversos. D'entre ells caldria destacar Flauta del sol (premi Carles Riba, 1978),Àmfora grega (premi Vicent Andrés Estellés,1985). La qualitat i la constància de la seva escriptura l'han convertit en una de les veus més representatives de la seva generació, i en un referent per als nous autors. Tant és així que l'any 2002 va guanyar el premi Josep Ma.Llompart al millor llibre de l'any, pel seu recull de poemes Narcís i l'altre. Al 2013 publica el poemari Al cor del món.

Segons el poeta Miquel-Lluís Muntané diue que en l'obbra de Jordi Pàmias "descobrim enmig dels detalls només en aparença intrascendents, consideracions amb valor d'experiència universal: un record, un objecte trobat, un contrallum o l'atmosfera d'un instant fugisser. El punt de partida, doncs, consisteix a no bandejar cap dels materials que ens proporciona l'existència perquè tots són susceptibles, mitjançant el poder recreador d'un llenguatge artístic, de ser reciclats en forma de coneixement ontològic."

Ciutat de les mil torres
-amb pinacle fi o amb cúpula daurada-,
en la lenta planura, estesa vora el riu.
Ciutat del pont medieval
que duu a Malà Strana,
on l'ample enyor palpita
en el savi silenci d'una música
que vibra als carrerons i al cor de les placetes.
Praga: la quietud meravellada,
l'harmonia difícil, el misteri
d'una Europa convulsa, que retroba
la pau en l'equilibri de mil forces.

L’any 1996 es va iniciar un cicle de lectures poètiques titulat CITA DE POETES A SANTA COLOMA, que vaig dirigir amb el patrocini de la Regidoria de Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, de la qual era responsable Loli GómezChema Corral era el Tinent d’Alcalde de l’Àrea de Benestar i Família on estava integrada la Regidoria. La Cita de poetes va tenir un impacte gran entre els amants de les lletres a la ciutat i dins la societat literària barcelonina. Cada trobada era un èxit que omplia la sala d’actes del Centre Cívic del Riu amb gent que venia de tota la província. Van participar més de 80 poetes de totes les llengües de l’Estat entre els quals algunes grans figures com Montserrat Abelló, Màrius Sampere, José Hierro o Antonio Gamoneda, per posar només quatre exemples destacats. Com a activitats paral·leles vam fer exposicions, debats, presentacions de llibres, tallers, cursos, conferències i tertúlies. Quan l’activitat havia començat a traspassar fronteres més enllà del Besós i més enllà de Catalunya, un canvi en el comportament electoral dels colomencs va remoure la relació de forces dintre de l’Ajuntament i va originar un canvi en la regidoria. Els nous responsables no van voler mantenir un projecte d’èxit i prestigi. Encara no han explicat per què. Acolite va intentar-ho, però no era possible mantenir l’activitat sense recursos, especialment de difusió.

En record d'aquelles magnífiques vetllades poètiques i seguint d'alguna manera l'empremta que ens va deixar, vaig proposar a la Llibreria Carrer Major tornar a oferir a la ciutat un nou cicle de lectures poètiques sota el títol CITA DE POETES AL CARRER MAJOR. Es farà una trobada al mes amb dos poetes, un en llengua catalana i un altre en llengua castellana o en qualsevol altra llengua de l’Estat. Totes les trobades es faran a la Llibreria Carrer Major  a les 19.30 h (c. Major, 13, Santa Coloma de Gramenet, ben a prop de les estacions del metro L1 Santa Coloma i L9 Església Major). Hi haurà 9 cites a l’any:
·        23 de gener : Maria Cinta Montagut i Jordi Pàmias
·        20 de febrer: Jordi Tena i Carlos Vitale
·        27 de març: Joan de la Vega i Feliu Formosa
·        10 d’abril: Santi Borrell i Goya Gutiérrez
·        22 de maig: Teresa Costa-Gramunt i José Corredor- Matheos
·        19 de juny: Ferran Anell i José Antonio Arcediano
·        18 de setembre: en preparació
·        16 d’octubre: en preparació
·        20 de novembre: en preparació

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d

Quan la vida s'embolica: Allò de l'avi, novel·la juvenil d'Anna Manso

Què passaria si la persona que més estimes del món fos molt diferent de com te l'imagines? Què passaria si descobrissis que la persona que més estimes del món té una part fosca? Què passaria si aquesta persona hagués fet alguna cosa que convertís la teva vida en un embolic de dimensions còsmiques? L'escriptora Anna Manso entra en la ment del Salva Canoseda, un noi de setze anys que protagonitza en primera persona la novel·la Allò de l'avi , que va guanyar el Premi Gran Angular 2016, un dels premis de major prestigi de la literatura juvenil. El Salva viu com un rei gràcies a l'avi, al que adora. És un fatxenda, poc treballador i poc estudiós. Popular a l'institut, paga als companys perquè li facin deures i treballs. Té una targeta de crèdit que pot fer servir com vulgui. Però alguna cosa amenaça la seva felicitat quan es descobreixen assumptes poc edificants als negocis de l'avi. El Salva es toparà de cop amb la realitat més crua. Una realitat que,

Un somriure a Quatre Vents

El cicle de visites a les escoles es va acabant quan tenim a tocar el final de curs i la primavera es retira lentament. He arribat a l'estació de tren de Granollers - Canovelles i, mentre espero l'Elena, d'Animallibres, cerco inútilment un lloc per prendre un cafè amb llet. Pel camí cap a l' Escola Quatre Vents anem parlant de la reutilització o socialització del llibre literari a les escoles. Els escriptors ens hem pronunciat repetidament en contra d'aquesta pràctica que lesiona els nostres drets i que considerem que no és una bona eina pedagògica. Finalment hem començat a mobilitzar-nos. Aviat parlaré a bastament d'aquest tema. En Pere, el mestre, em presenta als alumnes de la classe de cinquè, un grup tan divers que em sembla que he de fer una intervenció davant l'assemblea general de les Nacions Unides. La fotografia parla per si sola. Els nens han llegit El somriure de la Natàlia i han arribat a classe carregats de preguntes. Hem parlat de co