Passa al contingut principal

CARLOS VITALE I JORDI TENA AL CARRER MAJOR

Després de l'èxit de la primera trobada de la Cita de Poetes al Carrer Major, tornem de nou el 20 de febrer a les 19:30 hores amb Carlos Vitale i Jordi Tena.

L'acte tindrà lloc a la Llibreria Carrer Major (c. Major, 13, Santa Coloma de Gramenet, ben a prop de les estacions del metro L1 Santa Coloma i L9 Església Major). Tlf. 93 385 58 42

Carlos Vitale (Buenos Aires, Argentina, 1953) és poeta i traductor, llicenciat en Filologia hispànica i, ha publicat Unidad de lugar (2004), Descortesía del suicida (2008), Cuaderno de l'Escala / Quadern de l'Escala (fotografies de Jaume Salvat, il·lustracions de Marc Vicens i pròleg de Carles Duarte, 2013) i Fuera de casa (2014). Ha estat traduït a diverses llengües i ha traduït nombrosos poetes italians i catalans havent obtingut els premis de traducció Ángel Crespo (2006), del Ministeri Italià de Relacions Exteriors (2003) i de Val di Comino (2004). Ha participat en festivals, lectures i trobades de poesia en Argentina, Espanya, Veneçuela , Armènia, Itàlia, Suïssa, Romania, Estònia, Grècia, Bulgària i França. Viu en Barcelona des del 1981.

Per a més informació:


1
Los ojos del delirio
aman su propia realidad

Yo amo la mía

Ninguna sostiene mi paso dudoso

Corazón deshabitado
el ángulo modela la visión del objeto

Monótona voz

Reflejos de reflejos me acompañan

Ya no hay lugar que aloje tanto duelo

2
A través de una ventana en movimiento
hay dos ojos que roban mi presencia

¿A quién pertenecerá esa imagen
al ojo que mira lo que ve
o al cuerpo que se cree no mirado?

¿Bajo qué luz
bajo qué suerte de luz
habré sido alumbrado doblemente

para no ser

para ser
no más
esta creación del cuerpo y la mirada
que destruyen así
su propio límite?

TERREMOTO EN GALLINARO

El pueblo
serpentea
por la colina.

De golpe 
la tierra
se despereza.

Recuerda
su presencia
bajo nuestros pies.




Jordi Tena (Barcelona, 1980), jurista de formació i escriptor per vocació, ha publicat el poemari Vent de pau (2012) i Reviu la flama (2013) així com una dotzena de narracions breus en llibres col·lectius i alguns articles.

Ha estat tresorer i secretari  general de l’Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana (AJELC).

Per a més informació:



EN ESTAT DE XOC

Els teus ulls desvetllen de nou
el tel mig oblidat
de tantes pàgines viscudes.
Reviu la flama,
tants mesos després
de l'última trobada.
El record era lluny,
però la teva olor esclata
per omplir els meus sentits
del tacte perfumat
que en altres temps
impregnava la meva ànima.
Retornes a mi com un miratge,
t'escolto, i tot és nou
però fugaç.
Arriba l'hora i m'acomiado, i me'n vaig.
Parteixo amb el regust d'una novel·la inacabada,
però és l'únic final possible.
Torno a casa, un cop més
en estat de xoc.

LA LLUITA CONSTANT

Què és mort, si morim cada dia.
Tot és fracàs, al llarg de la vida.
Som com som,
i més som com més vivim
i més fracassem.
No és possible l'èxit
sense el glop amarg 
de l'existència:
absurda, heroica,
expectant.
Ens cal la mort per copsar
els sabors plaents
d'un sol instant.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d

Quan la vida s'embolica: Allò de l'avi, novel·la juvenil d'Anna Manso

Què passaria si la persona que més estimes del món fos molt diferent de com te l'imagines? Què passaria si descobrissis que la persona que més estimes del món té una part fosca? Què passaria si aquesta persona hagués fet alguna cosa que convertís la teva vida en un embolic de dimensions còsmiques? L'escriptora Anna Manso entra en la ment del Salva Canoseda, un noi de setze anys que protagonitza en primera persona la novel·la Allò de l'avi , que va guanyar el Premi Gran Angular 2016, un dels premis de major prestigi de la literatura juvenil. El Salva viu com un rei gràcies a l'avi, al que adora. És un fatxenda, poc treballador i poc estudiós. Popular a l'institut, paga als companys perquè li facin deures i treballs. Té una targeta de crèdit que pot fer servir com vulgui. Però alguna cosa amenaça la seva felicitat quan es descobreixen assumptes poc edificants als negocis de l'avi. El Salva es toparà de cop amb la realitat més crua. Una realitat que,

Un somriure a Quatre Vents

El cicle de visites a les escoles es va acabant quan tenim a tocar el final de curs i la primavera es retira lentament. He arribat a l'estació de tren de Granollers - Canovelles i, mentre espero l'Elena, d'Animallibres, cerco inútilment un lloc per prendre un cafè amb llet. Pel camí cap a l' Escola Quatre Vents anem parlant de la reutilització o socialització del llibre literari a les escoles. Els escriptors ens hem pronunciat repetidament en contra d'aquesta pràctica que lesiona els nostres drets i que considerem que no és una bona eina pedagògica. Finalment hem començat a mobilitzar-nos. Aviat parlaré a bastament d'aquest tema. En Pere, el mestre, em presenta als alumnes de la classe de cinquè, un grup tan divers que em sembla que he de fer una intervenció davant l'assemblea general de les Nacions Unides. La fotografia parla per si sola. Els nens han llegit El somriure de la Natàlia i han arribat a classe carregats de preguntes. Hem parlat de co