MARTA PÉREZ SIERRA AL RACÓ POÈTIC DELS DIVENDRES

L'escriptora Teresa Costa-Gramunt ha coordinat durant anys el Racó Poètic dels Divendres durant el mes d'abril al Centre Comarcal Lleidatà. Aquest any, i a proposta seva, m'encarrego de la coordinació.
El proper divendres, dia 11 d'abril, tindré el plaer de presentar la poeta Marta Pérez Sierra.
L'acte tindrà lloc a les 18.30 hores a la seu del Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona, Gran Via de les Corts Catalanes 592, principal.

Marta Pérez Sierra va néixer a Barcelona l'any 1957, un 7 del 7. Mestra i llicenciada en Filologia Catalana. Ha publicat un llibre de relats curts, I demà, l'atzar (2009), i els poemaris Sexe Mòbil Singular, SMS (2002), Fil per randa (2008), Dones d'heura (2011), premi Jordi Pàmias 2010 de poesia, boCins (2012), Si goso dir-li un mot d'amant (2013) i el llibre de microrelats Bavastells (2014).
Una definició que trobo molt adient sobre la seva poesia és la que fa Sònia Moll al pròleg de Dones d'heura, i jo ho estenc al conjunt de la seva poesia "Aquest poemari és un cant, des del primer poema fins a l'últim, a l'experiència femenina de viure en relació. Amants, amigues, mestres, pares, mares, germanes i germans: les dones d'heura s'atreveixen a viure plenament la complexitat de la trobada amb l'altre, amb l'altra."

Lluna
Les ombres arrissades
han cargolat les fulles blaves.
Despentinades els arriba la llum
eixida de la cloïssa opalina
que rep el perfil de la lluna.
L'aigua del meu dolor
closa en el calze del teu pinzell.

Flors
Has collit totes les meves pors petites,
aquelles que expliquen mudes,
les que neixen de les pessigolles del temps,
i les has fet flors.
Has destriat d'entre els meus riures
les llàgrimes que s'havien fet vidre,
el fang dels dies
soterrats entre les arrugues.
Mudada, puc teixir els plecs
d'un altre futur blanc.

*
L'ansietat té els ulls violetes
i balla el tango
sobre el matalàs
amb talons d'agulla,
totes les nits,
just quan l'estel,
que porta el teu nom,
es despenja fins al meu clatell.

*
No puc evitat pensar-te.
Pedra de lluna sense el teu cos.
M'aïllaria
a les fonts tèbies de la son
si els somnis es cloguessin.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d

Més informació

Quan la vida s'embolica: Allò de l'avi, novel·la juvenil d'Anna Manso

Què passaria si la persona que més estimes del món fos molt diferent de com te l'imagines? Què passaria si descobrissis que la persona que més estimes del món té una part fosca? Què passaria si aquesta persona hagués fet alguna cosa que convertís la teva vida en un embolic de dimensions còsmiques? L'escriptora Anna Manso entra en la ment del Salva Canoseda, un noi de setze anys que protagonitza en primera persona la novel·la Allò de l'avi , que va guanyar el Premi Gran Angular 2016, un dels premis de major prestigi de la literatura juvenil. El Salva viu com un rei gràcies a l'avi, al que adora. És un fatxenda, poc treballador i poc estudiós. Popular a l'institut, paga als companys perquè li facin deures i treballs. Té una targeta de crèdit que pot fer servir com vulgui. Però alguna cosa amenaça la seva felicitat quan es descobreixen assumptes poc edificants als negocis de l'avi. El Salva es toparà de cop amb la realitat més crua. Una realitat que,

Més informació

Un somriure a Quatre Vents

El cicle de visites a les escoles es va acabant quan tenim a tocar el final de curs i la primavera es retira lentament. He arribat a l'estació de tren de Granollers - Canovelles i, mentre espero l'Elena, d'Animallibres, cerco inútilment un lloc per prendre un cafè amb llet. Pel camí cap a l' Escola Quatre Vents anem parlant de la reutilització o socialització del llibre literari a les escoles. Els escriptors ens hem pronunciat repetidament en contra d'aquesta pràctica que lesiona els nostres drets i que considerem que no és una bona eina pedagògica. Finalment hem començat a mobilitzar-nos. Aviat parlaré a bastament d'aquest tema. En Pere, el mestre, em presenta als alumnes de la classe de cinquè, un grup tan divers que em sembla que he de fer una intervenció davant l'assemblea general de les Nacions Unides. La fotografia parla per si sola. Els nens han llegit El somriure de la Natàlia i han arribat a classe carregats de preguntes. Hem parlat de co

Més informació

El bosc dels somnis perduts

Cercar en aquest blog