dimecres, 9 d’abril de 2014

MARTA PÉREZ SIERRA AL RACÓ POÈTIC DELS DIVENDRES

L'escriptora Teresa Costa-Gramunt ha coordinat durant anys el Racó Poètic dels Divendres durant el mes d'abril al Centre Comarcal Lleidatà. Aquest any, i a proposta seva, m'encarrego de la coordinació.
El proper divendres, dia 11 d'abril, tindré el plaer de presentar la poeta Marta Pérez Sierra.
L'acte tindrà lloc a les 18.30 hores a la seu del Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona, Gran Via de les Corts Catalanes 592, principal.

Marta Pérez Sierra va néixer a Barcelona l'any 1957, un 7 del 7. Mestra i llicenciada en Filologia Catalana. Ha publicat un llibre de relats curts, I demà, l'atzar (2009), i els poemaris Sexe Mòbil Singular, SMS (2002), Fil per randa (2008), Dones d'heura (2011), premi Jordi Pàmias 2010 de poesia, boCins (2012), Si goso dir-li un mot d'amant (2013) i el llibre de microrelats Bavastells (2014).
Una definició que trobo molt adient sobre la seva poesia és la que fa Sònia Moll al pròleg de Dones d'heura, i jo ho estenc al conjunt de la seva poesia "Aquest poemari és un cant, des del primer poema fins a l'últim, a l'experiència femenina de viure en relació. Amants, amigues, mestres, pares, mares, germanes i germans: les dones d'heura s'atreveixen a viure plenament la complexitat de la trobada amb l'altre, amb l'altra."

Lluna
Les ombres arrissades
han cargolat les fulles blaves.
Despentinades els arriba la llum
eixida de la cloïssa opalina
que rep el perfil de la lluna.
L'aigua del meu dolor
closa en el calze del teu pinzell.

Flors
Has collit totes les meves pors petites,
aquelles que expliquen mudes,
les que neixen de les pessigolles del temps,
i les has fet flors.
Has destriat d'entre els meus riures
les llàgrimes que s'havien fet vidre,
el fang dels dies
soterrats entre les arrugues.
Mudada, puc teixir els plecs
d'un altre futur blanc.

*
L'ansietat té els ulls violetes
i balla el tango
sobre el matalàs
amb talons d'agulla,
totes les nits,
just quan l'estel,
que porta el teu nom,
es despenja fins al meu clatell.

*
No puc evitat pensar-te.
Pedra de lluna sense el teu cos.
M'aïllaria
a les fonts tèbies de la son
si els somnis es cloguessin.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada