Passa al contingut principal

José García Obrero

PADRES

La estación es termitero.

Bajar del tren es caer de bruces en lo incierto,
arrancar de un mordisco la cáscara al pasado
y encontrarse de frente un hueso puntiagudo
que se clava en el cielo de la boca.

Quebrado será fruto que te crece en el vientre,
que trepará por dentro como un tallo en la sombra.
Deambulas cabizbajo cargando las maletas
donde guardas terrones de una tierra rojiza.

Afuera te recibe la ciudad de las fábricas
que convierte a los lúganos en pájaros sin vuelo.

¿Volveré a ver la encina que devora la luz?
Preguntas cuando sientes el calor del asfalto.

En la solapa del libro Un dios enfrente se dice que José García Obrero (Santa Coloma de Gramenet, 1973), es un poeta intermitente, tanto en el espacio -ha vivido en Barcelona y Roma y desde 1998 está asentado en Córdoba- como en la actividad, habiéndose desarrollado en sus facetas de poeta visual y gestor cultural. Tras los primeros versos publicados en 1992 en las revistas Guaita! i Como agua para chocolate, promovió las revistas culturales Girándula y Perfil del Aire (PDA) y emprendió, junto al también poeta Óscar Sotillos, el proyecto visual Píxel en el ojo, cuyas acciones han podido verse en la Filmoteca de andalucía y Cosmopoética 2010. Asimismo, participó como artista visual en el ciclo poético Otoñeces (Córdoba, 2010) y sus poemas figuran en la antología Poesía en Santa Coloma de Gramenet (Paralelo Sur ediciones, 2012). Junto a Antonio Jesús Luna, se ha adentrado en el mundo de la poesía digital, coordinando el ciclo Soledades 2.0. No moderno artificio (Cosmopoética 2011) y el taller Ciudad Legible (La Casa Encendida, 2012). Ha participado como poeta invitado en la décima edición de Cosmopoética, 2013.

En la actualidad forma parte del equipo de redacción de la revista de poesía contemporánea en lenguas peninsulares Caravansari y es asesor de la línea de poesía de la editorial Proscritos.

PADRES, es un poema correspondiente a la parte "Estació de França", de su segundo libro publicado aunque primero escrito Mi corazón no es alimento. En este poemario José García Obrero hace un recorrido existencial por su biografia nómada, como diría el poeta Jordi Valls, y arañando el alma a sus orígenes, se sitúa en la piel de sus padres llegando a la estación de Francia de Barcelona con una maleta cargada de sueños y de futuro, como centenares de miles de personas llegadas del sur, y el choque frontal, traumático, que significaba para ellos pasar del campo libre donde la encina devora la luz, a la ciudad de las fábricas que convierte a los lúganos en pájaros sin vuelo. Es un poema estremecedor, de voz poderosa, como otros de su libro y que a mi me recuerdan mi propia infancia: "El universo es una calle sin asfalto, / una colina con forma de nubes, / una luz suave que engendra/ polvo dorado. / Los niños respiramos ese polvo / que alimenta más que la merienda."

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

He decidit tornar

Fa gairebé quatre anys que no faig servir aquest blog perquè volia tenir una web, però de moment m'he conformat amb un altre blog que faig servir com si fos una web, encara que no ho sigui. Per això he pensat a tornar a utilitzar-lo per anar escrivint articles diversos. A l'altre, https://rodolfodelhoyo.cat / també faré algun article de tant en tant, però el dedicaré més a parlar de la meva obra. Aquest serà més general, parlaré principalment de les meves activitats, segurament faré algun article d'opinió i també faré ressenyes o parlaré de llibres que m'han interessat per la raó que sigui.  Necessitaré uns dies per revisar i actualitzar les pàgines. De moment us poso les cobertes dels tres darrers llibres. Tresors rere les portes , un àlbum de poesia infantil magníficament il·lustrat per Noemí Villamuza , editat per Bindi Books, que està a punt d'arribar a les llibreries. La casa és on els més petits troben els primers racons per jugar, imaginar, crèixer i sentir-s...

Presentem El sembrador d'estrelles

Avui us vull parlar d'un llibre que acaba de sortir de la impremta. Calent, calent, com un plat de macarrons acabats de fer. El llibre es titula EL SEMBRADOR D'ESTRELLES, l'he escrit jo i l'ha dibuixat la Laura Borràs.  Ha estat publicat per l'editorial Mosaics . Un mosaic és una decoració feta de petites peces de diferents colors i materials, és un art molt antic, a casa nostra es conserven alguns mosaics que van fer els romans. Però l'editorial utilitza aquest nom com una metàfora, se sembla a una comparació. El nom Mosaics serveix per identificar la nostra societat actual, formada per persones molt diferents, de països, cultures i religions diversos, tots units en un mateix territori que estimem, com les petites peces de terracota, de vidre o de metall que formen un dibuix. Si falta alguna peça el dibuix no està complet. Els éssers humans ens necessitem els uns als altres amb els nostres defectes, amb les nostres virtuts i amb les nostres diferènci...

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d...