El bosc dels somnis perduts

Enguany he visitat dues vegades l'Escola Fray Luis de León, de Santa Coloma de Gramenet. La primera va ser al gener, de la mà del programa Lletres a les Aules, de la Institució de les Lletres Catalanes. Els alumnes de 5è de primària havien llegit El secret del planeta Moix . La segona vegada vaig anar per iniciativa de la mateixa escola. Els alumnes de 6è de primària havien llegit El somriure de la Natàlia . Entre secrets i somriures vaig passar dues jornades memorables. Sempre és molt estimulant visitar escoles, però ho és més quan entre els lectors et trobes nens i nenes que veus habitualment als clubs de lectura infantil, que et porten altres llibres teus a més dels que han llegit, que senten orgull de ser colomencs. I és estimulant quan veus com alguns mestres assisteixen voluntàriament a les sessions. Mestres, com el Manel Bueno , que han sabut transmetre als seus alumnes el plaer de llegir, d'aprendre paraules noves, de viure aventures que els fan somiar, que...

De vegades hi ha coses que m'emocionen. Fa vint anys que visito escoles i biblioteques, vint anys que em trobo amb nens de totes les edats. I sempre em porto a casa records entranyables. De vegades, com avui, he de reprimir una coissor als ulls i una llàgrima que no vull que surti perquè els nens no pensin que estic trist. Tot i que són molt llestos i estic segur que sabrien que plorava d'alegria. Però he deixat la llàgrima arrecerada al cor. Digueu-me sino què diríeu si us passés això. Havia arribat a la Biblioteca Elisenda de Montcada on m'esperaven els alumnes de 2nA de l'Escola Fontfreda que havien llegit Quin niu més bonic! Uns canvis de personal, que han dificultat la coordinació, i la programació d'un altre acte a la mateixa hora m'havien deixat sense el recurs principal, el projector. Tota la meva activitat girava al voltant del projector. El cos em demanava sortir corrents, però els nens començaven a seure i les mestres a esperar. Em vaig...

Als lectors joves a qui agradin les novel·les d'aventures i les històries de pirates trobaran una bona elecció en la sèrie Ala de Corb , d' Enric Larreula , que ja compta amb dotze títols. Es tracta d'una sèrie, publicada per Edicions Baula, que barreja aventures, humor i solidaritat amb altres pobles i cultures. Tot começa el 1660 quan el jove Jacques Lagarden decideix seguir la tradició familiar i fer-se pirata tot adoptant el nom de guerra "Ala de corb". És valent, audaç, educat i culte i aviat es farà famós a tot el Carib. Al número 10 de la col·lecció Ala de corb i Ona de foc , ens trobem amb la filla de Lagarden, Ona de Foc, a punt de complir 18 anys. És valenta i agosarada com el pare i, per primer cop, capitanejarà una nau des del Carib fins a Barcelona. Al Carib s'instal·la a l'ílla Llibertat, on es viu de forma cooperativa.  Es viu sota el lema "Dóna a la societat el que puguis, rep de la societat el que necessitis". Tothom a...

He tornat a Vilafant per fer una trobada amb els alumnes de 4t de Primària de l'Escola Les Mèlies, gràcies al Programa Lletres a les Aules de la Institució de les Lletres Catalanes. Faig el viatge en AVE, un viatge tranquil, silenciós, que em convida a llegir i contemplar el paisatge ple de verd tan punt sortim de Barcelona. Aquesta vegada vaig llegint El polizón del Ulises , d' Ana María Matute . M'encanten els seus contes amanits amb imatges poètiques i una espurna de màgia o de misteri màgic. Em rep la cap d'estudis i, mentre esperem que arribi l'hora, fem un cafè i parlem de literatura, de foment de la lectura a l'escola, i m'explica amb entusiasme com els seus alumnes han llegit Un petó de mandarina , d' Eulàlia Canal i de com després han anat establint lligams amb articles de revistes i amb altres lectures que han trobat a la biblioteca. Però aquest són els de sisè i l'Eulàlia els vistarà a l'abril. Li dic que som molt amics amb...

Per sisè any consecutiu he visitat els alumnes de 2n d'ESO de l'Institut Vinyes Velles de Montornès del Vallès per parlar del meu llibre Un pingüí damunt del televisor , de la mà de l'Editorial Santillana .  Aquesta vegada ha coincidit amb la setmana del carnaval i els alumnes m'han rebut en pijama, alguns fins i tot, sobretot les noies, duien les seves mascotes de peluix.  La trobada amb els dos grups ha estat força interessant ja que havien preparat una sèrie de preguntes sobre els personatges, sobre les parts de realitat que reflecteix un text de ficció, si alguna de les històries té a veure amb la meva família. També vam parlar sobre la feina de l'escriptor. L'elecció del tema, la recerca, la creació dels personatges, els espais, el temps, l'argument, el guió. I de com vaig començar a escriure, de les meves lectures de petit i de jove. La novel·la està ambientada en l'època actual, però rememora uns fets succeïts durant el fr...

Arribo al barri del Clot poc abans que comenci la vaga del metro. Per sort tot ha anat bé i, en creuar la Meridiana, decideixo fer un volt tranquil pels carrer dels voltants de l'Escola Mare de Déu de Núria. Em sorpèn trobar una botiga amb el meu cognom, sobretot perquè només hi ha 344 persones a tot Catalunya 344 que el portem, és a dir un 0,05 per mil de la població. Després de fer uns missatges als meus cossins, em decideixo trucar la porta de l'Escola a la cantonada dels carrers Mallorca i Vidiella. Espero una estona al vestíbul i de seguida arriba la Montse , la mestra de 6è de Primària. De seguida noto que és una dona molt activa, enamorada de la seva feina. Anem pujant escales i em va explicant com estant canviant la imatge amb la col·laboració de tot l'alumnat. Han començat per la última planta i van baixant. Ens trobem amb unes parets solidàries, plenes de mans de tots els colors, i arribem a l'aula de 6è. Els nens i les nenes han llegit El secret de...

Aquí el tenim. Per fi. Se m'acumulen els articles per escriure, però en arribar a casa m'he trobat un regal preciós: un llibre! Però no un llibre qualsevol. Es tracta d'un conte que estimo tant que no em surten les paraules. La Lea i el cargol va ser el primer conte que vaig escriure per a nens i nenes fa divuit anys, quan la meva filla en tenia dos. Cada nit seia a la vora del llit i li llegia contes. De vegades comentàvem el conte d'aquell dia o les il·lustracions. Després tirava de la corda d'un peluix i s'adormia amb la música que feia. Aquell peluix era un bolet, però el bolet era una casa, i a la casa vivia un cargol que sortia a prendre el sol. La meva filla em va demanar que li fes un conte al cargol, i així va nèixer El cargol Manel pon ous . Vaig fer un llistat d'editorials i el vaig enviar a un munt. Gràcies a aquesta iniciativa, tinc una col·lecció de cartes molt amables on em deien que el conte tenia molta qualitat, però que, lamenta...

La Biblioteca Centrral de Santa Coloma de Gramenet ha ofert a les escoles de la ciutat un club de lectura amb La font del cedre . Després de llegir el llibre, un grup de 4t de primària de l'Escola Sant Just va fer una visita a la biblioteca. La primera part de la visita consistia a fer una trobada amb l'autor, o sigui amb mi, com podeu veure a la fotografia. La trobada va ser especial ja que els nens i nenes em feien preguntes relacionades amb les emocions i els sentiments dels personatges i també sobre el comportament de les persones amb el nostre entorn. Així, vam poder parlar de la soledat, de l'amistat i de la nostra Font de l'Alzina real en comparació amb la Font del Cedre de ficció, vam parlar també de la màgia, de les tradicions catalanes en les quals trobem molts follets, i de literatura, ja que per Sant Jordi d'enguany farà 400 anys que van morir Cervantes i Shakespeare . D'aquest últim em vaig inspirar en la seva obra El somni d'una nit d...