He tornat a Vilafant per fer una trobada amb els alumnes de 4t de Primària de l'Escola Les Mèlies, gràcies al Programa Lletres a les Aules de la Institució de les Lletres Catalanes. Faig el viatge en AVE, un viatge tranquil, silenciós, que em convida a llegir i contemplar el paisatge ple de verd tan punt sortim de Barcelona. Aquesta vegada vaig llegint El polizón del Ulises, d'Ana María Matute. M'encanten els seus contes amanits amb imatges poètiques i una espurna de màgia o de misteri màgic.
Em rep la cap d'estudis i, mentre esperem que arribi l'hora, fem un cafè i parlem de literatura, de foment de la lectura a l'escola, i m'explica amb entusiasme com els seus alumnes han llegit Un petó de mandarina, d'Eulàlia Canal i de com després han anat establint lligams amb articles de revistes i amb altres lectures que han trobat a la biblioteca. Però aquest són els de sisè i l'Eulàlia els vistarà a l'abril. Li dic que som molt amics amb l'Eulàlia i que és una gran escriptora.
Aquesta conversa em fa pensar que a l'Escola Les Mèlies es prenen seriosament la lectura. Aviat quedarà ben demostrat quan em trobi amb els alumnes de 4t. Agraeixo a les mestres el seu esforç.
Aquesta conversa em fa pensar que a l'Escola Les Mèlies es prenen seriosament la lectura. Aviat quedarà ben demostrat quan em trobi amb els alumnes de 4t. Agraeixo a les mestres el seu esforç.
Al passadís que mena cap a la biblioteca escolar hi ha un mural fet de cartolines on diu "Benvingut Rodolfo del Hoyo a Les Mèlies". Cada lletra està dibuixada amb trets dels personatges del llibre que han llegit La colla del fantasma Barruf. No cal dir que em fa molta il·lusió.
La tertúlia que s'estableix és molt amena i intensa. Se'ns passa una hora volant i hem de tallar tot i que hi ha molts alumnes que encara volen intervenir.
Parlem molt dels personatges, dels noms, de la inspiració per escriure. Els explico que va ser la meva filla qui em va demanar escriure un llibre on hi hagués una protagonista que fos una safata verda i altres protagonistes que fossin un barret negre i un barret marró i que tots plegats volien anar a la platja a fer surf. No he pogut esbbrinar perquè la meva filla va tenir aqueta idea, ella tampoc no se'n recorda, però així és com van nèixer aquest personatges tan estrafolaris.
Em demanen que descrigui alguns, i això em fa pensar que les mestres els han fet descriure a classe. Els dic que els noms de la safata i els barrert els va posar la meva filla, però que l'escombra Laie, rep el noms dels ibers, de la triobu dels laietans, que són els que van habitar Santa Coloma de Gramenet abans que hi arribessin els romans.
Parlem també de la construcció del fantasma Barruf, perquè jo volia un fantasma divertit. I parlem molt de sèries. Els nens llegeixen sèries i me les expliquen. Alguns llegeixen també còmics, hi ha un enganxat al Tin Tin.
Abans de marxar els dic que La colla del fantasma Barruf té una continuació en El capità Barruf i el caçafantasmes. I també els recomano llegir Roal Dahl, un gran autor que enguany hauria fet 100 anys.
Les mestres en regalen les lletres de la benvinguda i marxo cap a casa la mar de content.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada