Passa al contingut principal

El secret del planeta Moix a l'Escola Mare de Déu de Núria de Barcelona


Arribo al barri del Clot poc abans que comenci la vaga del metro. Per sort tot ha anat bé i, en creuar la Meridiana, decideixo fer un volt tranquil pels carrer dels voltants de l'Escola Mare de Déu de Núria. Em sorpèn trobar una botiga amb el meu cognom, sobretot perquè només hi ha 344 persones a tot Catalunya 344 que el portem, és a dir un 0,05 per mil de la població. Després de fer uns missatges als meus cossins, em decideixo trucar la porta de l'Escola a la cantonada dels carrers Mallorca i Vidiella.

Espero una estona al vestíbul i de seguida arriba la Montse, la mestra de 6è de Primària. De seguida noto que és una dona molt activa, enamorada de la seva feina. Anem pujant escales i em va explicant com estant canviant la imatge amb la col·laboració de tot l'alumnat. Han començat per la última planta i van baixant. Ens trobem amb unes parets solidàries, plenes de mans de tots els colors, i arribem a l'aula de 6è. Els nens i les nenes han llegit El secret del planeta Moix, em reben amb un somriure gran i els ulls plens de llum, la mateixa llum que veig cada dia quan passo els dits lentament pels lloms dels llibres que he escrit, la mateixa llum que em serveix cada dia una safata plena de la màgia d'escriure.

La Montse em presenta i, abans que acabi de fer-ho, ja hi ha un munt de mans aixecades. La trobada és intensa, les preguntes es succeixen sense aturador. Xerrem durant força més d'una hora i encara seguiríem.

Em pregunten sobre la inspiració, sobre el procés d'escriptura, sobre mitologia, sobre els noms dels personatges i d'alguns habitants del planeta Moix, noms que he tret de paraules llatines, gregues i angleses. Volen saber què llegeixo, quines són les meves aficions, per què escric i on escric. I parlem del valor de la biblioteca personal, del valor de la lectura en la formació emocional. Els dic que m'encanta el teatre i els recomano llegir algún llibre de Roal Dahl en homenatge al centenari del seu naixement. Els mostro el que estic llegint GAG. El Gran Amic Gegant. Explica la història d'un gegant bo que col·lecciona somnis. Aprofito per dir-los que sempre porto un llibre al damunt i que aprofito qualsevol moment per llegir. I els dic que m'encanta el teatre.

I al final fem una sessió de signatures. Els nens i les nenes s'acosten a la taula amb un somriure encara més ampli que al principi.

I una nena diu que a la biblioteca tenen el llibre signat per mi. I és que fa tres anys, els alumnes de 4t van llegir un altre llibre meu i la mestra em va portar alguns altres llibres per dedicar a l'escola.

La Montse m'acompanya a la porta. Ens acomiadem amb la complicitat d'haver compartit una jornada enriquidora. Quan surto al carrer, marxo tot pensant que experiències com aquesta són les que m'animen a seguir escrivint cada dia literatura infantil i juvenil.

Aquí teniu l'enllaç que els alumnes de 6è han fet: Ens visita Rodolfo del Hoyo

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

He decidit tornar

Fa gairebé quatre anys que no faig servir aquest blog perquè volia tenir una web, però de moment m'he conformat amb un altre blog que faig servir com si fos una web, encara que no ho sigui. Per això he pensat a tornar a utilitzar-lo per anar escrivint articles diversos. A l'altre, https://rodolfodelhoyo.cat / també faré algun article de tant en tant, però el dedicaré més a parlar de la meva obra. Aquest serà més general, parlaré principalment de les meves activitats, segurament faré algun article d'opinió i també faré ressenyes o parlaré de llibres que m'han interessat per la raó que sigui.  Necessitaré uns dies per revisar i actualitzar les pàgines. De moment us poso les cobertes dels tres darrers llibres. Tresors rere les portes , un àlbum de poesia infantil magníficament il·lustrat per Noemí Villamuza , editat per Bindi Books, que està a punt d'arribar a les llibreries. La casa és on els més petits troben els primers racons per jugar, imaginar, crèixer i sentir-s...

Presentem El sembrador d'estrelles

Avui us vull parlar d'un llibre que acaba de sortir de la impremta. Calent, calent, com un plat de macarrons acabats de fer. El llibre es titula EL SEMBRADOR D'ESTRELLES, l'he escrit jo i l'ha dibuixat la Laura Borràs.  Ha estat publicat per l'editorial Mosaics . Un mosaic és una decoració feta de petites peces de diferents colors i materials, és un art molt antic, a casa nostra es conserven alguns mosaics que van fer els romans. Però l'editorial utilitza aquest nom com una metàfora, se sembla a una comparació. El nom Mosaics serveix per identificar la nostra societat actual, formada per persones molt diferents, de països, cultures i religions diversos, tots units en un mateix territori que estimem, com les petites peces de terracota, de vidre o de metall que formen un dibuix. Si falta alguna peça el dibuix no està complet. Els éssers humans ens necessitem els uns als altres amb els nostres defectes, amb les nostres virtuts i amb les nostres diferènci...

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d...