 |
| Jordi Torres al centre |
Acostumo a parlar de llibres publicats, però de vegades hi ha poetes que són gairebé invisibles. De fet, ser poeta suposa fer oposicions a la invisibilitat, però si a més a més no publiques, la tranparència és encara més obvia. És el cas de Jordi Torres.
No és que Jordi Torres sigui del tot inèdit, ja que ha publicat diverses plaquettes amb l'Associació de Poetes Terrassencs de la qual és membre des de la seva fundació el 1989 i president des del 2013. La més antiga, del 1995 es titula simplement Recull de poemes, on destaquen els poemes dedicats als grans del jazz com ara Chet Baker, Billie Holiday, Ella Fitzerald o Dinah Washington.
La segona plaquette, del 2012, es titula Sit Back, Relax and enjoy the fligth (poemes des de l'avió). És un recull on ens parla del pas del temps, de les pèrdues "No hi cap res més / al sac / del teu passat. / Ja no hi pots/ afegir més engrunes" o "Dies que passen / amb solituds/ eternes. No està permès / enyorar ja / els dies de joventut". Escrit en una època en la qual havia de viatjar molt per qüestions de feina, fa una metàfora del vol en avió com el vol de la vida. A l'avió no podem dur tot el que volem, maleta i equipatge de mà, com a la vida són poques les coses que ens acaben donant sentit, i poques les que ens podem endur tot i l'enyor i el record de vegades tan vius. L'avió sempre arriba a una altra ciutat, com el nostre viatge personal que sempre arriba en algun lloc "per reprendre el camí". En aquesta plaquette ja ens avança una sensibilitat, que s'anirà accentuant posteriorment, cap a la filosofia oriental i ens ofereix els primers haikus.
El 2013 publica la tercera plaquette ja només amb haikus, Haikus de l'aquí i l'ara. Jordi Torres ens ofereix una mirada renovada del haiku. El haiku tradicional sorgeix de l'observació de la natura, de la fusió de l'ésser amb els cosmos. Com ha escrit José María Bermejo: "Hacerse uno con las cosas: esa es la realizaciçon, la reunificación de lo desatendido y de lo disperso. En una palabra: tomar conciencia. El verdadero haijin o hacedor de haiku no pretende asombrar. Se siente uno con la naturaleza, libre, pleno, desasido, consciente. Y se abandona a esa alegría. Canta con la cigarra; brama con el ciervo de otoño en celo; mide su joven brío con el viento, como la alondra." El haiku es l'eternitat de l'instant. I Jordi Torres ens reflecteix l'instant etern i la comunió amb la natura "Frondós silenci / i el bosc escull les hores / la tarda avança", però també parla de si mateix, del jo, cosa de la qual no tracta el haiku japonès i per tant hi aporta una mirada personal, europea "Neguit de vida / dies de cada dia / gamma de grisos". Però tot i aportar aquesta mirada occidental, Jordi Torres es deixa seduir per la contemplació, pel silenci del Tao, pel dir sense pronunciar, en el camí cap el coneixement més profund del misteri de l'existència, que només podem sentir, però no podem explicar.
Jardí de sorra és el darrer recull de haikus, encara inèdit, tot i que algun haiku en concret ja havia estat publicat en l'anterior plaquette. Està dividit en cinc parts, les quatre estacions i una cloenda. Tanca cada conjunt de haikus amb una tanka, mai millor dit. No hi ha majúscules ni punts i final, com si tot plegat fos continuació d'allò preexistent. No hi ha principi ni final, tot és un fluir. Us ofereixo un tast:
PRIMAVERA
el dia a dia
el camí de la vida
es fa llegenda
*
si vols aprendre
a ser pacient pensa
el temps dels arbres
*
enllà, poeta,
de versos cuidats, mira
amb senzillesa
els colors de la posta
les flors de primavera
ESTIU
la lluna nova
seguirà les petjades
d'un xàfec minso
*
assotem l'aire
amb mots i unes mirades
esporuguides
*
la llum que's filtra
neta per la finestra
de matinada
decora les estances
amb toc de melmelada
TARDOR
la lluna penja
d'un fil prim, d'un somni
de mort i vida
*
lluita amb tendresa
venç el més fort obstacle
l'ombra mesquina
HIVERN
acaba en punta
el matí on la boira
es mor de vella
*
els altres moren
tampoc és nou. confia
en recordar-los
CLOENDA
foren els dies
com espelmes en fila
el fum m'encega
*
amb calma mira
els núvols com canvien
de forma, veuràs
la vida com s'adapta
al pas fràgil dels somnis
PRIMAVERA
el dia a dia
el camí de la vida
es fa llegenda
*
si vols aprendre
a ser pacient pensa
el temps dels arbres
*
enllà, poeta,
de versos cuidats, mira
amb senzillesa
els colors de la posta
les flors de primavera
ESTIU
la lluna nova
seguirà les petjades
d'un xàfec minso
*
assotem l'aire
amb mots i unes mirades
esporuguides
*
la llum que's filtra
neta per la finestra
de matinada
decora les estances
amb toc de melmelada
TARDOR
la lluna penja
d'un fil prim, d'un somni
de mort i vida
*
lluita amb tendresa
venç el més fort obstacle
l'ombra mesquina
HIVERN
acaba en punta
el matí on la boira
es mor de vella
*
els altres moren
tampoc és nou. confia
en recordar-los
CLOENDA
foren els dies
com espelmes en fila
el fum m'encega
*
amb calma mira
els núvols com canvien
de forma, veuràs
la vida com s'adapta
al pas fràgil dels somnis
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada