Passa al contingut principal

MOSAICS: PETITA EDITORIAL, GRANS LLIBRES

ELS MENJAMITJONS

Us heu adonat que de tant en tant us trobeu amb mitjons desaparellats? Passa a totes les cases del món i això és perquè hi ha unes criatures misterioses anomenades menjamitjons. L'escriptor Pavel Srut ens diu que a casa vostra també hi viu una família de menjamitjons. No els heu vist perquè no es deixen veure pels humans. I si mai hi arribeu quan estan feinejant, es transformen, com els camaleons, i es confonen amb els objectes del seu voltant.

Els menjamitjons són criatures misterioses, com hem dit, no són ni animals, ni humans, però estan tan en contacte amb nosaltres que tenen vicis semblants, dèries semblants, sentiments semblants, delictes semblants, virtuts semblants.

L'autor txec Pavel Srut ha construït una història trepidant, emocionant i emotiva amb una bona dosi de misteri proper a la novel·la negra de manera que no podem deixar de fer hipòtesis sobre el desenvolupament dels personatges i la lectura es converteix, també, en un joc divertit.

Gairebé sense adonar-nos, la trama ens fa reflexionar sobre els valors més positius dels humans, l'amistat, la noblesa, la fidelitat, la bondat, el valor de lluitar pels ideals, l'amor, la capacitat de transformar les nostres vides quan tot sembla perdut.

Pavel Srut va obtenir el Premi Nacional de Literatura Txeca, 2015 per la novel·la infantil Els menjamitjons, magníficament il·lustrada per Galina Miklínová i que també ha estat portada al cinema. L'excel·lent traducció al català és obra de Montse Tutusaus.

Pavel Srut (Praga, 1940) és un reconegut poeta, traductor, compositor de cançons i prosista. Des de l'inici de la seva carrera es dedica tant a la poesia com a la literatura infantil.

Galina Miklínová (Ostrava, 1970). És il·lustradora txeca i directora d'animació. Ha dirigit el llargmetratge en 3D d'Els menjamitjons.

Montse Tutusaus (Bellveí, 1981) Traductora catalana resident a Praga. Entre les seves traduccions trobem El buen soldado Svejk antes de la guerra i Historia del Partido del Progreso Moderado Dentro de los Límites de La Ley, de Jaroslav Hasek.


AGAFI'S FORT EL BARRET, SENYORA JENSEN!

"Hi havia una vegada una senyora molt i molt velleta que vivia a Dinamarca, un país del nord molt bonic a l'estiu, però fred com un glaçó a l'hivern". Així comença aquest preciós conte de Nadal que ens ofereix la Diana Coromines i Calders.

A la senyora Jensen li agrada fer pastissos i feinejar a l'hivernacle, que tant estimava el seu home. Té problemes per organitzar-lo, així que l'hivernacle és un autèntic desori, però li fa recordar el seu estimat i l'amor i la nostàlgia l'animen a seguir. També és molt dormilega, però sovint li agrada arreglar-se, posar-se el seu barret tan elegant i anar a passejar al parc d'atraccions. Un dia observant el poblat dels nans, tindrà una sorpresa. Un nan li farà un regal molt especial i li farà companyia en una passejada màgica.

La Diana Coromines i Calders, tot seguint la tradició dels contes de Nadal, ens ofereix una petita joia literària amarada de tendresa. Ens fa estimar la senyora Jensen fins el punt que abracem el llibre com si fos una persona i sentim la seva escalfor. La senyora Jensen expressa d'una forma molt senzilla i alhora molt profunda, la bellesa d'una ingenuïtat entranyable, la bellesa d'una ànima pura i sensible i alhora amb una desbordant imaginació. Tot el conte és màgic, però és una màgia tan sincera que la vivim com si talment la senyora Jensen hagués de picar la nostra porta. De fet, ens truca a la porta del cor.

El text va acompanyat de les il·lustracions de la Cinta Fosch, uns dibuixos de gran força suggeridora. De vegades són situacions traçades amb els elements més imprescindibles però plens d'un alt valor simbòlic. De vegades són només els elements, que prenen vida i ens mostren l'ànima de la senyora Jensen, que viu en ells.

MOSAIC LLIBRES

En definitiva, dos llibres preciosos, agradables de llegir, de tocar i de mirar. Dos llibres d'una edició molt cuidada, de molta qualitat, amb tapa dura i paper de gramatge, on cada detall està tractat de manera especial, com la cua. En un, diu: Aquesta obra fou impresa el 2 de juliol de 2016 mentre continuaven apareixent mitjons desaparellats a totes les cases del món. En l'altre, diu: Aquest llibre s'ha imprès sota la pluja d'estels d'una nit d'agost.

Quina meravella! Tan de bo hi hagués més editorials com aquesta. Petita, però necessària. Una editorial que aposta per la bona literatura i per la qualitat de la feina sense els inconvenients de les col·leccions de llibres destinats a la lectura prescriptiva. Amb la il·lusió d'oferir als nens, als joves i a les famílies uns llibres que al mateix temps són objectes bonics, autèntiques obres d'art per a tota la vida. I alhora fer xarxa, teixir complicitats amb entitats, amb biblioteques, amb llibreries, amb espais de creació.

Gràcies per la vostra feina Mertxe París i Glòria Queirós.

Comentaris

  1. Gràcies, Rodolfo, també vaig conèixer l'editorial a la Setmana i em va causar molt bona impressió! M'alegro de tornar a sentir-te,
    m.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d

Quan la vida s'embolica: Allò de l'avi, novel·la juvenil d'Anna Manso

Què passaria si la persona que més estimes del món fos molt diferent de com te l'imagines? Què passaria si descobrissis que la persona que més estimes del món té una part fosca? Què passaria si aquesta persona hagués fet alguna cosa que convertís la teva vida en un embolic de dimensions còsmiques? L'escriptora Anna Manso entra en la ment del Salva Canoseda, un noi de setze anys que protagonitza en primera persona la novel·la Allò de l'avi , que va guanyar el Premi Gran Angular 2016, un dels premis de major prestigi de la literatura juvenil. El Salva viu com un rei gràcies a l'avi, al que adora. És un fatxenda, poc treballador i poc estudiós. Popular a l'institut, paga als companys perquè li facin deures i treballs. Té una targeta de crèdit que pot fer servir com vulgui. Però alguna cosa amenaça la seva felicitat quan es descobreixen assumptes poc edificants als negocis de l'avi. El Salva es toparà de cop amb la realitat més crua. Una realitat que,

Un somriure a Quatre Vents

El cicle de visites a les escoles es va acabant quan tenim a tocar el final de curs i la primavera es retira lentament. He arribat a l'estació de tren de Granollers - Canovelles i, mentre espero l'Elena, d'Animallibres, cerco inútilment un lloc per prendre un cafè amb llet. Pel camí cap a l' Escola Quatre Vents anem parlant de la reutilització o socialització del llibre literari a les escoles. Els escriptors ens hem pronunciat repetidament en contra d'aquesta pràctica que lesiona els nostres drets i que considerem que no és una bona eina pedagògica. Finalment hem començat a mobilitzar-nos. Aviat parlaré a bastament d'aquest tema. En Pere, el mestre, em presenta als alumnes de la classe de cinquè, un grup tan divers que em sembla que he de fer una intervenció davant l'assemblea general de les Nacions Unides. La fotografia parla per si sola. Els nens han llegit El somriure de la Natàlia i han arribat a classe carregats de preguntes. Hem parlat de co