Passa al contingut principal

El sembrador d'estrelles va fent camí


Ja fa més de dos anys que Mosaics em va publicar El sembrador d’estrelles amb unes il·lustracions precioses de la Laura Borràs, una artista singular amb qui he tingut la sort d’establir una bona amistat i una complicitat creativa enriquidora. La Mertxe París, editora de Mosaics, va apostar pel llibre i va fer una edició molt cuidada i d’una qualitat extraordinària. Fins el 2017 només havia publicat els meus llibres adreçats a infants i joves en editorials que fan col·leccions escolars, però feia temps que tenia ganes de sortir d’aquests circuit perquè aquestes editorials estan molt condicionades per les necessitats de les escoles, per les modes i també, en molts casos, per imperatius de les empreses mare moltes de les quals pertanyen a l’església catòlica i ens obliguen a autocensurar-nos amb alguns temes. Actualment, també, ha aparegut el fenomen dels “influencers” que ha acabat seduint el mon editorial. Tot plegat fa que sovint els autors ens veiem obligats, per la necessitat de tenir un sou a fi de mes, a escriure per encàrrec o a deixar de banda temes que ens interessen o a fer obres amb perfils massa didàctics. Tot i que després la mateixa editorial que vol un tema didàctic després et digui que el teu text ho és massa. Afortunadament, aquestes limitacions han deixat buits al mercat del llibre de manera que han aparegut editorials com Mosaics, que aposten decididament pels valors literaris de les obres al marge de les modes del moment. Uns aconsello que feu una visita a la seva web.
Em plau afegir aquí l’enllaç de la ressenya d’El sembrador d’estrelles que va fer en Jaume Centelles al seu bloc La invitació a la lectura,  on comença dient que és una lectura necessària, i posteriorment la seva intervenció al programa L'ofici d'educar a Catalunya Ràdio. També em van dedicar els seus espais, Susana Peix al programa Memòria de Peix, de Ràdio Vilanova, David Martí al programa Club Dante, de Ràdio 4, i la Ràdio de Mòra d'Ebre. A tots els estic enormement agraït.
Tot i que és un llibre de tapa dura i paper de bon gramatge i que no forma part de cap col·lecció escolar, diversos centres educatius s'han interessat perquè els seus alumnes el llegissin com ara l'Escola Santa Fe, de Medinyà; l'Escola Fray Luis de León, de Santa Coloma de Gramenet; l'Institut Pompeu Fabra, de Badlona; i l'Escola Pompeu Fabra, de Parets del Vallès.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d

Quan la vida s'embolica: Allò de l'avi, novel·la juvenil d'Anna Manso

Què passaria si la persona que més estimes del món fos molt diferent de com te l'imagines? Què passaria si descobrissis que la persona que més estimes del món té una part fosca? Què passaria si aquesta persona hagués fet alguna cosa que convertís la teva vida en un embolic de dimensions còsmiques? L'escriptora Anna Manso entra en la ment del Salva Canoseda, un noi de setze anys que protagonitza en primera persona la novel·la Allò de l'avi , que va guanyar el Premi Gran Angular 2016, un dels premis de major prestigi de la literatura juvenil. El Salva viu com un rei gràcies a l'avi, al que adora. És un fatxenda, poc treballador i poc estudiós. Popular a l'institut, paga als companys perquè li facin deures i treballs. Té una targeta de crèdit que pot fer servir com vulgui. Però alguna cosa amenaça la seva felicitat quan es descobreixen assumptes poc edificants als negocis de l'avi. El Salva es toparà de cop amb la realitat més crua. Una realitat que,

Un somriure a Quatre Vents

El cicle de visites a les escoles es va acabant quan tenim a tocar el final de curs i la primavera es retira lentament. He arribat a l'estació de tren de Granollers - Canovelles i, mentre espero l'Elena, d'Animallibres, cerco inútilment un lloc per prendre un cafè amb llet. Pel camí cap a l' Escola Quatre Vents anem parlant de la reutilització o socialització del llibre literari a les escoles. Els escriptors ens hem pronunciat repetidament en contra d'aquesta pràctica que lesiona els nostres drets i que considerem que no és una bona eina pedagògica. Finalment hem començat a mobilitzar-nos. Aviat parlaré a bastament d'aquest tema. En Pere, el mestre, em presenta als alumnes de la classe de cinquè, un grup tan divers que em sembla que he de fer una intervenció davant l'assemblea general de les Nacions Unides. La fotografia parla per si sola. Els nens han llegit El somriure de la Natàlia i han arribat a classe carregats de preguntes. Hem parlat de co