Passa al contingut principal

El sembrador d'estrelles va fent camí


Ja fa més de dos anys que Mosaics em va publicar El sembrador d’estrelles amb unes il·lustracions precioses de la Laura Borràs, una artista singular amb qui he tingut la sort d’establir una bona amistat i una complicitat creativa enriquidora. La Mertxe París, editora de Mosaics, va apostar pel llibre i va fer una edició molt cuidada i d’una qualitat extraordinària. Fins el 2017 només havia publicat els meus llibres adreçats a infants i joves en editorials que fan col·leccions escolars, però feia temps que tenia ganes de sortir d’aquests circuit perquè aquestes editorials estan molt condicionades per les necessitats de les escoles, per les modes i també, en molts casos, per imperatius de les empreses mare moltes de les quals pertanyen a l’església catòlica i ens obliguen a autocensurar-nos amb alguns temes. Actualment, també, ha aparegut el fenomen dels “influencers” que ha acabat seduint el mon editorial. Tot plegat fa que sovint els autors ens veiem obligats, per la necessitat de tenir un sou a fi de mes, a escriure per encàrrec o a deixar de banda temes que ens interessen o a fer obres amb perfils massa didàctics. Tot i que després la mateixa editorial que vol un tema didàctic després et digui que el teu text ho és massa. Afortunadament, aquestes limitacions han deixat buits al mercat del llibre de manera que han aparegut editorials com Mosaics, que aposten decididament pels valors literaris de les obres al marge de les modes del moment. Uns aconsello que feu una visita a la seva web.
Em plau afegir aquí l’enllaç de la ressenya d’El sembrador d’estrelles que va fer en Jaume Centelles al seu bloc La invitació a la lectura,  on comença dient que és una lectura necessària, i posteriorment la seva intervenció al programa L'ofici d'educar a Catalunya Ràdio. També em van dedicar els seus espais, Susana Peix al programa Memòria de Peix, de Ràdio Vilanova, David Martí al programa Club Dante, de Ràdio 4, i la Ràdio de Mòra d'Ebre. A tots els estic enormement agraït.
Tot i que és un llibre de tapa dura i paper de bon gramatge i que no forma part de cap col·lecció escolar, diversos centres educatius s'han interessat perquè els seus alumnes el llegissin com ara l'Escola Santa Fe, de Medinyà; l'Escola Fray Luis de León, de Santa Coloma de Gramenet; l'Institut Pompeu Fabra, de Badlona; i l'Escola Pompeu Fabra, de Parets del Vallès.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

He decidit tornar

Fa gairebé quatre anys que no faig servir aquest blog perquè volia tenir una web, però de moment m'he conformat amb un altre blog que faig servir com si fos una web, encara que no ho sigui. Per això he pensat a tornar a utilitzar-lo per anar escrivint articles diversos. A l'altre, https://rodolfodelhoyo.cat / també faré algun article de tant en tant, però el dedicaré més a parlar de la meva obra. Aquest serà més general, parlaré principalment de les meves activitats, segurament faré algun article d'opinió i també faré ressenyes o parlaré de llibres que m'han interessat per la raó que sigui.  Necessitaré uns dies per revisar i actualitzar les pàgines. De moment us poso les cobertes dels tres darrers llibres. Tresors rere les portes , un àlbum de poesia infantil magníficament il·lustrat per Noemí Villamuza , editat per Bindi Books, que està a punt d'arribar a les llibreries. La casa és on els més petits troben els primers racons per jugar, imaginar, crèixer i sentir-s...

Presentem El sembrador d'estrelles

Avui us vull parlar d'un llibre que acaba de sortir de la impremta. Calent, calent, com un plat de macarrons acabats de fer. El llibre es titula EL SEMBRADOR D'ESTRELLES, l'he escrit jo i l'ha dibuixat la Laura Borràs.  Ha estat publicat per l'editorial Mosaics . Un mosaic és una decoració feta de petites peces de diferents colors i materials, és un art molt antic, a casa nostra es conserven alguns mosaics que van fer els romans. Però l'editorial utilitza aquest nom com una metàfora, se sembla a una comparació. El nom Mosaics serveix per identificar la nostra societat actual, formada per persones molt diferents, de països, cultures i religions diversos, tots units en un mateix territori que estimem, com les petites peces de terracota, de vidre o de metall que formen un dibuix. Si falta alguna peça el dibuix no està complet. Els éssers humans ens necessitem els uns als altres amb els nostres defectes, amb les nostres virtuts i amb les nostres diferènci...

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d...