El bosc dels somnis perduts

He anat al Museu d'Història de Catalunya a veure l'exposició Contes infantils de la guerra . Anava amb molta il·lusió però m'he decebut. Vaig estar una hora. Puc dir que d'aquest temps vaig dedicar al voltant de 45 minuts a llegir plafons i uns 15 minuts a observar l'escàs material exposat. Tanmateix els plafons feien mal a la vista degut a la gran quatitat de faltes d'ortografia i d'incorreccions sintàctiques, imperdonables en una institució nacional. Altrament, els textos estaven només en català. Si tenim en compte que el museu és un equipament cultural visitat cada any per milers de turistes de tot el món, considero que els plafons haurien d'estar com a poc en català, castellà i anglès. En tots els museus que he recorregut per Europa m'he trobat sempre la informació en diverses llengües. Vaig coincidir amb dos grups de turistes estrangers que van marxar de seguida perquè es van trobar com perduts, almenys ho semblava per les cares que feien. Tam...

Acabo de llegir un llibre preciós. Es titula La geganta Ela , de Lena Paüls . La geganta Ela té un cos prim i llaguerut. És molt rica i sempre està enfadada. Viu en un país on hi ha gent de mides ben diferents, nanes, mitjanes i gegants. Unes bessones arriben, amb els sues pares, emigrant d'un altre país tot cercant un futur. Rebran la còlera de la genganta, passaran perills i por, però finalment, gràcies a la seva comprensió i afecte, acabaran fent-se molt amigues de la geganta, la tieta Ela. El conte, recomanat per a lectors a partir de 8 anys, és molt útil per a que els nens i les nenes es familiaritzin amb valor positius, com ara la solidaritat, l'amistat, la convivència, la conservació de la natura o el treball conjunt en assumptes que interessen a tothom. Però també és ric en emocions, perfectament descrites per als infants, com l'afecte, la ràbia, l'amor, la ira. També tracta, semse embuts, problemes actuals com les dificultats econòmiques de les famíl...

Foto de Lorenzo Duaso La nit de l'11 de novembre de 2011, va ser màgica o èpica com diu el meu amic i poeta Jordi Valls . I, seguint les seves paraules, aquella nit Badalona va ser la capital catalana de la poesia. 33 poetes de totes les edats i tendències estètiques ens vam donar cita a l'Espai Betúlia de Badalona, magníficament dirigit per la Bel Graña , per commemorar el Festival de Poesia Catalana que es va celebrar al Gran Price, de Barcelona, el 25 d'abril de 1970. Reproduiré uns paràgrafs del fullet de presentació parlant d'aquell despertar de la primavera: "El públic va vibrar i aplaudir els poetes. Mentrestant, al carrer, els grisos vigilaven atentament la gent que no havia pogut entrar. Tal vegada vetllaven perquè la poesia no esdevingués un fet subversiu. Tres anys més tard la piqueta enderrocava el Gran Price, un dels centres lúdics més emblemàtics de Barcelona, el solar fou destinat a un nou edifici d'habitatges de l'empresa Núñez i Navar...

Thesaurus. Ombres a Barcelona , és la darrera novel·la de l' Àfrica Ragel , guardonada amb el premi Paraules d'Icària 2011. És un relat ambientat en la Barcelona del segle XIII que combina amor, amistat, desig, traïdoria, intrigues i misteri en una trama molt ben elaborada que submergeix el lector en el món íntim del seu protagonista i el convida a veure'l amb els seus ulls, una mirada de vegades inquietant. Les descripcions i les atmosferes juguen també un paper essencial per embolcallar les aventures amb emocions intenses. D'altra banda, cal valorar com a molt positiu el paper de la dona, reivindicat de manera brillant sense recórrer al pamflet sinó al camí literari pel qual ens condueix la pròpia novel·la. Sens dubte es tracta d'una lectura amena i interessant per a tothom tot i que és especialment atractiva per a lectors i lectores joves. Àfrica Ragel , nascuda al barceloní barri del Poblenou el 1969, ha publicat les novel·les Els fantasmes de Vilafoscant (...

"Si em necessites, xiula" és la famosa frase que li diu Lauren Bacall a Humphrey Bogart a la inolvidable pel·lícula Tenir o no tenir . Així comença el llibre que la Isabel-Clara Simó va dedicar a la memòria de l'escriptora Montserrat Roig , morta prematurament als 45 anys a causa d'un càncer de mama. El dia 10 de novembre farà 20 anys. El llibre és una biografia escrita amb molt de sentiment. Es nota que la Simó estimava la Roig . Van ser bones amigues i la Simó mai va oblidar que quan la Roig era ja una escriptora famosa volgués compartir amb ella, que tot just havia publicat el seu primer llibre, el protagonisme d'un llibre de diàlegs impulsat per l'Ajuntament de Barcelona. La biografia es converteix en un sentit homenatge a la figura de Montserrat Roig . "Si em necessites, xiula" recull totes les facetes de la Montserrat Roig com a dona compromesa tant en la lluita contra el franquisme i per la democràcia com en la lluita feminista, com a p...

El dia 8 d'octubre vam celebrar un acte cultural singular. El Raúl Modamio i jo, dirigits pel Germán Madrid , vam fer una lectura escenificada de poemes a l'estudi del pintor Miquel Àngel Para . L'activitat va sorgir de la nostra iniciativa i de seguida vam comptar amb el suport del Miquel Àngel i de la Llibreria Carrer Major . Feia goig veure l'estudi ple de persones brindant per la poesia. El Germán va saber aprofitar l'espai per crear una atmosfera íntima que va servir per establir llaços de complicitat amb el públic present. El Raúl va llegir cançons de Javier Krahe i de Diego Carrasco . Jo vaig llegir poemes dels meus llibres Asuntos Interiores, Els dits de l'intèrpret, El caminant a la deriva i un conjunt d'inèdits del poemari que estic escrivint. En finalitzar, com ja he comentat, vam brindar amb bon vi. Aviat podrem gaudir d'activitats literàries regulars en l'estudi del Miquel Àngel Para en col·laboració amb l' Associació Col...

No em van estranyar els disturbis de Londres perquè em van agafar llegint El formiguer , de Jenny Valentine . El relat succeeix al barri de Camdem, en un edifici on conviu gent molt diversa: alguns veïns viuen sols en cases d'una sola habitació sense bany, i fan servir un de comunitari, famílies desestructurades, problemes amb l'alcohol, feines precàries i sense contracte, nens sense escolaritzar, etc. El panorama que dibuixa l'autora no és gens saludable socialment parlant. I si això s'escriu en un llibre per a joves, que ha estat nominat per al premi Carnegie Medal, el més important en llengua anglesa, vol dir que el problema d'exclusió social d'una part important de la ciutadania és ben conegut a Anglaterra, i per tant era clar que hi havia una bomba de rellotgeria. No obstant, malgrat la greu situació personal per la qual travessen els personatges del llibre, hi ha una cosa que els uneix per damunt de tot: la humanitat. Són personatges solitaris amb una g...

Babalú ha de dibuixar un animal de color verd. Dibuixa un cocodril que plora perquè té un nus a la panxa. Aviat sabrem que és en Babalú qui té el nus. Un nus que es desfà convertit en poema. El meu avi Bubú té els cabells com la neu i sap fer jocs de mans. El meu avi Bubú fa olor de pinyons i de goma d'esborrar. El meu avi Bubú em parla com si jo fos important. Eulàlia Canal ens ofereix una petita gran obra que farà les delícies dels més petits, però també dels adults. Amb un lirisme elegant, afectuós, ple d'imatges i de música, l'autora, que també és psicòloga infantil, ens acosta a la sensibilitat dels nens i de les nenes, els ajuda a entendre emocions com la tristesa, l'absència, l'amor filial. Al mateix temps, i de la manera més imaginativa i alhora més senzilla que ens poguem imaginar, ensenya els menuts a llegir i entendre la poesia. El conte va acompanyat d'unes il·lustracions tendres d' Ulises Wensell que estimulen la imaginació dels...

Milions de nens i nenes de tot el món esperen, amb il·lusió, que arribi el Nadal. Han estat bons minyons i bones minyones. Saben que els habitants del País de la Màgia, estimats per diferents cultures, faran arribar l'alegria a tots els racons de la Terra. Però el Pau està molt amoïnat. "Una d'aquelles tardes tan fredes d'aquell hivern tan refred, mentre el Pau preparava el berenar del Tió, va sonar el timbre. En obrir la porta, va veure que era el carter i que li duia una carta", venia del País de la Màgia.La missiva diu que el Nadal corre perill, que una esgarrifosa tempesta els ha deixat incomunicats. El Pau vol que el Nadal sigui feliç, viatja al País de la Màgia i cerca la manera de solucionar el problema. Si teniu nens i nenes a partir de set anys, amb aquest llibre Emergència la País de la Màgia , teniu un bon llibre per recomenar. L'ha escrit la Cinta Arasa i l'ha dibuixat la Cristina Girol . La Cinta ha fet un text molt proper a la sensibi...

Sóc alquimista, et tocaré amb la mirada i et faré un somriure d’or. Et tocaré amb l’or del meu nas de plàstic vermell, del meu vestit de pirata, del maquillatge que em canvia el nom i em fa mag dels escenaris, i caminaré amb tu pel país dels somnis. Compartirem sentiments i emocions, i la teva vida i la meva vida seran més plenes. © Rodolfo del Hoyo, 2005 Poema dedicat al Grup de Teatre Alquimistes , de Santa Coloma de Gramenet, format per actors i actrius amb discapacitat psíquica.

Això que es veu a la fotografia eren camps dels pagesos colomencs als anys 60 del segle XX. Al fons, el reiu Besòs i més enllà els barris de la Trinitat Vella i la Trinitat Nova tot just començat a créixer. Encara es poden veure els carrers sense asfaltar i ens podem imaginar la manca absoluta de serveis. És el paisatge que veia des de la finestra de casa. Un dia, van arribar les màquines i van arrasar els camps. Sé que alguns pagesos van patir molt i que hi va haver qui es va resistir fins al final. El 1962 van construir la fàbrica de cerveses Euro Pils, una marca on la Damm ja tenia interessos. Poc després va ser l'Skol Lager i finalment la Damm, fins al moment actual que hi ha la fàbrica de Cacaolat. Com a infants que érem, ens vam divertir agafant patates d'aquells camps devastats per l'especulació ja que al voltant de la fàbrica volien construir tot un barri. Els especuladors no van arribar a temps perquè molts pagesos s'hi van oposar i quan ells ja no van pod...

1 Una llàgrima llisca per la veu 2 Es despullava la llum d’una espelma 3 Les hores han dibuixat el perfil d’un secret 4 Vol atrapar els pètals d’un petó 5 Somric a les ombres de l’escala que m’han reconegut perquè saben de mi. © Rodolfo del Hoyo, 2010

© de la fotografia: Miriam G Troncho COSSOS D’AIRE Seguíem la mare pel camí de pols fins a la font. Ella deixava el gibrell a terra i començava la feina de rentar la roba, en aquell temps quan els ramats de cabres passaven per davant de casa. He oblidat la lletania de l’aigua i el regueró. I tanmateix recordo intensament com els cossos d’aire ballaven damunt l’herba, com el vent omplia les robes humils. I l’estesa de llençols blancs feia contrast amb el silenci fosc de la vella cabana del berenador al centre de l’esplanada on anys enrere els vells habitants del poble passaven els dies de festa. Van deixar podrir la vella cabana perquè els feia nosa venir a la font al peu de la muntanya. Ja no rajava per a ells perquè els emigrants havíem destrossat amb les nostres barraques el paisatge idíl·lic d’oliveres i d’arboç. La natura era substituïda per parracs. Els nens amb mocs i lleganyes grimpàvem als arbres, érem els amos de...