Passa al contingut principal

TERRENY PERSONAL



Estrena l’1 de maig, a les 22:25, a TV3

Quan vaig rebre la trucada de la Núria Borniquel, del Departament de Nous Formats de TV3, per dir-me que em volia entrevistar per a una sèrie documental que es diria Terreny personal, no vaig tenir cap dubte a dir-li que sí. No obstant això, un cop vaig penjar l’aparell em van començar a sorgir preguntes, sobretot les raons per les quals m’havien triat.
Bona part dels dubtes es van esvair quan ens vam trobar davant un bon berenar. Em va explicar que volien fer un programa sobre el territori, però que fos diferent del que s’havia fet fins ara. Es volia veure el territori des de llocs singulars, una vall, una comarca,una part de la comarca amb característiques pròpies, una ciutat o un barri, a partir de la mirada de les persones que s’hi senten arrelades, que els estimen,que els estimem, que hi tenen, que hi tenim una relació intensa i vital que ha influït de manera decisiva en la nostra evolució personal.
La trobada amb la Núria va ser molt emotiva, certament és una excel·lent documentalista. Encara estic sorprès de com s’ho va fer perquè li comencés a explicar la meva vida a una persona que acabava de conèixer. Ella m’anava conduint cap allò que volia, la ciutat i jo, jo i la ciutat, fins que els ulls se’m van humitejar.

La Núria portava uns noms, jo li vaig facilitar uns altres, i aquests altres uns altres més, i així va començar a tirar del fil, i en el Departament de Nous Formats de TV3 s’anava configurant el programa que dedicarien a Santa Coloma de Gramenet.
Vaig veure des del primer dia que tenien una intenció clara de trencar amb el clixé de la meva ciutat perquè cercaven persones que havíem contribuït a la seva transformació, que havíem crescut tot fent-la créixer. I també cercaven persones que fossin exemple viu de la convivència en la nova Santa Coloma. Era esperançador.
L’experiència de cercar i intercanviar informació va 
ser molt enriquidora, però encara no sabia el que m’esperava.Poques setmanes després em vaig trobar amb la directora del programa, la Núria Castejón i un membre de l’equip,en Dani Vallvé. Vam reproduir una mica el que ja havia parlat amb anterioritat i vam fer un passeig pel barri del Centre i per Can Zam i Les Oliveres i Santa Rosa, pels llocs que formaven part de la meva història. I mentre els explicava anava recordant olors i velles emocions, recordava instants que ja eren eterns en la memòria, veus infantils, els colors del cel als capvespres mentre inventava històries aprenent a ser escriptor, les explosions que van foradar la muntanya per fer un barri, les serres mecàniques que van talar els pollancres, els gitanos acampant al costat de casa,i la lluita per dignificar una ciutat obrera.
Els dies de gravació van ser emocionants perquè tot això que dic volia sortir alhora del cor, volia mostrar-se obertament al món, i la Núria Castejón i el Dani i el Carlos Díaz, que manejava magistralment la càmera, em feien sentir bé i confiat. Santa Coloma és la meva pell i jo els hi mostrava sense complexos.
El dia de la roda de premsa de presentació vaig poder compartir l’experiència amb altres protagonistes, Albert Grassot, de Pals, i Sònia Tomàs, de Deltebre. Les seves vivències havien estat similars a les meves.
Terreny personal serà una sèrie documental de gran valor testimonial, de l’amor a una terra i a un país que construïm cada dia i que ens fa ser com som.

El primer documental estarà dedicat a L’Empordanet i el podrem veure l’1 de maig a les 22:25 a TV3. El segon, dedicat al Delta de l’Ebre, s’emetrà el dia 8 de maig. I el tercer,dedicat a Santa Coloma de Gramenet, el 15 de maig. I així, cada dimarts fins al juliol.

Comentaris

  1. Ja tinc ganes de veure'l! Enhorabona per haver viscut aquesta aventura i gràcies per compartir-la amb tots nosaltres.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

He decidit tornar

Fa gairebé quatre anys que no faig servir aquest blog perquè volia tenir una web, però de moment m'he conformat amb un altre blog que faig servir com si fos una web, encara que no ho sigui. Per això he pensat a tornar a utilitzar-lo per anar escrivint articles diversos. A l'altre, https://rodolfodelhoyo.cat / també faré algun article de tant en tant, però el dedicaré més a parlar de la meva obra. Aquest serà més general, parlaré principalment de les meves activitats, segurament faré algun article d'opinió i també faré ressenyes o parlaré de llibres que m'han interessat per la raó que sigui.  Necessitaré uns dies per revisar i actualitzar les pàgines. De moment us poso les cobertes dels tres darrers llibres. Tresors rere les portes , un àlbum de poesia infantil magníficament il·lustrat per Noemí Villamuza , editat per Bindi Books, que està a punt d'arribar a les llibreries. La casa és on els més petits troben els primers racons per jugar, imaginar, crèixer i sentir-s...

Presentem El sembrador d'estrelles

Avui us vull parlar d'un llibre que acaba de sortir de la impremta. Calent, calent, com un plat de macarrons acabats de fer. El llibre es titula EL SEMBRADOR D'ESTRELLES, l'he escrit jo i l'ha dibuixat la Laura Borràs.  Ha estat publicat per l'editorial Mosaics . Un mosaic és una decoració feta de petites peces de diferents colors i materials, és un art molt antic, a casa nostra es conserven alguns mosaics que van fer els romans. Però l'editorial utilitza aquest nom com una metàfora, se sembla a una comparació. El nom Mosaics serveix per identificar la nostra societat actual, formada per persones molt diferents, de països, cultures i religions diversos, tots units en un mateix territori que estimem, com les petites peces de terracota, de vidre o de metall que formen un dibuix. Si falta alguna peça el dibuix no està complet. Els éssers humans ens necessitem els uns als altres amb els nostres defectes, amb les nostres virtuts i amb les nostres diferènci...

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d...