Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d
Felicitats, Rodolfo.
ResponEliminaUn bon programa per a un bon autor.
Molts petons.
Gràcies, Marga
EliminaInteressant entrevista
ResponEliminaGràcies, company
ResponEliminaEsplèndida entrevista. Concisa, amena, i ben feta.
ResponEliminaUn petó, Rodolfo.
Gràcies, Núria. Va ser una experiència molt interessant. La Marta Ballesta va fer un treball magnífic.
Elimina