Els llibres de text no són gratuïts

El mes de setembre del 2007 vaig publicar aquest article al meu bloc. Uns amics m'ho han recordat i he vist que, tret d'alguna qüestió bastant anecdòtica, és un article molt actual. Com que el vaig publicar en un bloc antic, ara el torno a reproduir. Les lectores i els lectors sabran apreciar el pas del temps.

L'alcalde de Santa Coloma de Gramenet, el socialista Bartomeu Muñoz, va prometre durant la campanya electoral que regalaria els llibres de text a tots els alumnes de primària i secundària de la ciutat. Alguns van criticar la mesura per electoralista, altres perquè perjudicava la campanya de socialització de llibres que impulsaven algunes escoles, altres perquè no distingia entre les famílies que compren Nintendo, roba de marca i telèfons mòbils als seus fills de les que no arriben a fi de mes. Finalment van guanyar els partidaris de la socialització. A casa ens hem fet objectors d'aquesta mesura. 

Segurament que a principis del 2006 el PSC de Santa Coloma de Gramenet tindria unes enquestes segons les quals podia perdre la majoria absoluta a l'ajuntament. Si no, no m'explico el perquè d'una precampanya i una campanya tan agressives. L'Ajuntament es va dedicar a retirar les banderoles de tots els partits que es presentaven a les eleccions municipals tot envaint les competències de la Junta Electoral, es va dedicar a inaugurar carrers i obres fins i tot fora del termini marcat per les lleis, va publicar la revista SC un dia abans que comencés la campanya electoral amb publicitat de tot el que havia fet l'Ajuntament i el que faria durant el següent mandat, també fregant la legalitat i amb propaganda que hipotecava el proper consistori. I, la mesura estrella, la que més titulars de premsa li va donar a l'alcalde: els llibres de text gratuïts. 

En primer lloc, els llibres de text no són gratuïts. Una cosa és gratuïta quan algú la regala a algú altre. Una cosa és d'us públic quan un grup de persones, que pot ser determinat o indeterminat, pot fer-la servir. És cert que les famílies colomenques que tinguin fills en edat escolar no hauran de pagar els llibres de text, però els llibres seran propietat dels centres escolars, és a dir, de l'administració. I els centres escolars cediran l'ús als seus alumnes. I el proper curs, els llibres ja utilitzats els podran fer servir els nous alumnes. 

És una mesura que no comparteixo, per això hem pagat els llibres de la nostra filla perquè ella i nosaltres volem que siguin de la seva propietat i formin part de la seva biblioteca personal. 

Entenc que la mesura de socialitzar els llibres de text és molt popular en un país on els llibres no tenen cap mena de prestigi. Entenc també que molts mestres progressistes s'hi apuntin empesos per la necessitat d'ensenyar a compartir. 

Autores i autors en defensa del dret a viure de la nostra feina.

Penso que hem d'ensenyar els infants i els adolescents a estimar els llibres davant d'una societat que prioritza l`'oci i el consum compulsiu de roba de marca, de telèfons mòbils i d'aparells de jocs digitals molts dels quals són de contingut extremament violent. 

Penso que ensenyar a compartir coneixements, i valors, i emocions, i objectes, i la vida mateixa no és ni ha de ser incompatible amb la privacitat dels coneixements, dels valors, de les emocions, dels objectes i de la vida mateixa. 

Considero que la meva filla té dret a construir el seu patrimoni intel·lectual i emocional. Crec que els llibres que han estat part de la seva formació són un element essencial d'aquest patrimoni i de la seva biblioteca. Una biblioteca que la meva dona i jo li estem ensenyant a fer i a estimar com a part de la seva vida. 

Cada llibre representa mesos de treball, d'esforç i d'aprenentatge que ella ha compartit amb companys i companyes, que ha compartit amb mestres, que ha compartit amb nosaltres. Cada pàgina treballada és una pàgina de la seva biografia perquè, a més d'aprendre els continguts, cada pàgina ha estat un repte per superar dificultats, cada pàgina ha significat cercar l'ajut o oferir l'ajut, cada pàgina ha estat una finestra oberta al món.

Repercussions econòmiques

L'actual normativa regula que els llibres socialitzats s'hauran de fer servir durant quatre anys. Un problema derivat de la mesura serà comprovar si els llibres podran durar quatre anys en fer-se servir de forma intensa. També assistirem a una casuística de llibres fets malbé i de famílies que no voldran responsabilitzar-se. 

Però hi ha un altre tema que em preocupa, i és el de les repercussions econòmiques de la mesura, perquè la mesura de socialitzar els llibres s'està duent a terme en centenars d'escoles i instituts de Catalunya i la tendència és de generalitzar-se. 

Xerrada en una escola que educa els alumnes a  fer la seva biblioteca personal

Això vol dir que els llibres que abans s'editaven quatre cops, ara s'editaran un sol cop. Les editorials hauran de reduir despeses i la manera de fer-ho serà pujar el preu dels llibres i despatxar treballadors. Moltes famílies treballadores del sector del llibre de text estan patint aquesta situació. Editorials, distribuïdores i indústries gràfiques estan, ja ara, reduint plantilles, tancant locals, tancant empreses i, algunes empreses que volen seguir existint s'han hagut de vendre als grans grups multinacionals que controlen el mercat. És a dir, la mesura de socialitzar llibres ha fet la volta a la truita i comença a afectar negativament les economies de famílies treballadores al mateix temps que beneficia el gran capital. Altrament, les editorials de llibre de text són les que han donat suport a la creació literària i a la dinamització de la lectura en publicar col·leccions de literatura de ficció per a infants i joves. Per tant, els autors també veuran reduïts els seus ingressos i les editorials reduiran la producció de llibres de ficció i arriscaran menys alhora de descobrir nous valors. 

Crec que fora bo reflexionar sobre tot plegat. De vegades una mesura que sembla progressista se'ns pot tornar en contra.