Extraterrestes a Montcada i Reixac

No seria estrany trobar algun extraterrestre per Montcada i Reixac si tenim en compte que el primer cap de setmana de desembre la ciutat va organitzar unes trobades de Ciència Ficció. Qui sap si entre els visitants hi hauria camuflat algú vingut d'un altre món. Però em volia referir a una altra cosa. La Biblioteca Can Sant Joan ha organitzat un club de lectura sobre una novel·la infantil de ciència ficció titulada El secret del planeta Moix i de la qual sóc autor.

Em van convidar a conversar amb els lectors i les lectores del llibre i aquí els teniu. Vaig fer dues sessions amb alumnes de cicle superior de primària de l'Escola El Viver. Van ser tertúlies molt animades, amb moltes preguntes sobre els personatges, els noms dels personatges, el temes tractats, les fonts d'inspiració, la tècnica d'escriure, els llibres publicats i moltes altres referents a la novel·la i a la professió d'escriptor.
Agraeixo als mestres i les mestres de l'Escola El Viver que aconsellesssin llegir un llibre meu i agraeixo també a la directora de la biblioteca, la Marta García Haro la seva dedicació a l'activitat així com el tracte amable amb que em va atendre tot fent-me sentir com a casa.
El secret del planeta Moix va ser el primer llibre que vaig escriure per a nens i nenes, per això li tinc un afecte especial i estic enormement agraït a l'Editorial Barcanova, que em va obrir les portes de la professió literària.
No sé si els lectors i les lectores es van adonar, però per a mi van ser unes sessions molt especials perquè vaig nèixer en aquest barri. Bé, formalment vaig nèixer a la Maternitat Provincial de Barcelona, on la meva mare va anar per donar a llum, però els pares eren veïs d'aquest barri montcadenc on vaig viure els primers mesos de la meva vida. Poc després van anar a Santa Coloma de Gramenet on sempre he viscut des d'aleshores, però anava sovint a Can Sant Joan a veure els tiets i la iaia fins que també van marxar uns anys després. De la meva infantesa recordo el Rec Comtal on un dia va caure el meu germà i va estar a punt d'ofegar-se i el tren que passava xiulant a tota velocitat tot fent tremolar les vies.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d

Més informació

Quan la vida s'embolica: Allò de l'avi, novel·la juvenil d'Anna Manso

Què passaria si la persona que més estimes del món fos molt diferent de com te l'imagines? Què passaria si descobrissis que la persona que més estimes del món té una part fosca? Què passaria si aquesta persona hagués fet alguna cosa que convertís la teva vida en un embolic de dimensions còsmiques? L'escriptora Anna Manso entra en la ment del Salva Canoseda, un noi de setze anys que protagonitza en primera persona la novel·la Allò de l'avi , que va guanyar el Premi Gran Angular 2016, un dels premis de major prestigi de la literatura juvenil. El Salva viu com un rei gràcies a l'avi, al que adora. És un fatxenda, poc treballador i poc estudiós. Popular a l'institut, paga als companys perquè li facin deures i treballs. Té una targeta de crèdit que pot fer servir com vulgui. Però alguna cosa amenaça la seva felicitat quan es descobreixen assumptes poc edificants als negocis de l'avi. El Salva es toparà de cop amb la realitat més crua. Una realitat que,

Més informació

Un somriure a Quatre Vents

El cicle de visites a les escoles es va acabant quan tenim a tocar el final de curs i la primavera es retira lentament. He arribat a l'estació de tren de Granollers - Canovelles i, mentre espero l'Elena, d'Animallibres, cerco inútilment un lloc per prendre un cafè amb llet. Pel camí cap a l' Escola Quatre Vents anem parlant de la reutilització o socialització del llibre literari a les escoles. Els escriptors ens hem pronunciat repetidament en contra d'aquesta pràctica que lesiona els nostres drets i que considerem que no és una bona eina pedagògica. Finalment hem començat a mobilitzar-nos. Aviat parlaré a bastament d'aquest tema. En Pere, el mestre, em presenta als alumnes de la classe de cinquè, un grup tan divers que em sembla que he de fer una intervenció davant l'assemblea general de les Nacions Unides. La fotografia parla per si sola. Els nens han llegit El somriure de la Natàlia i han arribat a classe carregats de preguntes. Hem parlat de co

Més informació

El bosc dels somnis perduts

Cercar en aquest blog